diumenge, 17 de gener de 2010

Pel·lícules: The Clan of the Cave Bear



Títol oficial: The Clan of the Cave Bear (El clan de l'ós de les cavernes)

Any d'estrena: 1986

País: EE.UU

Director: Michael Chapman

Casting principal:

-Daryl Hannah com a Ayla

-Pamela Reed com a Iza

-Thomas G. Waites com a Broud

-James Remar com a Creb

Pressupost: 15.000.000 $


Fa poc vaig veure aquesta mítica pel·lícula de la dècada dels 80, basada en l’obra del mateix títol de la neandertalòfilaxsempre Jean M. Auel.

Em costarà donar una resposta clara a les preguntes que es solen fer sempre després que algú acabi de mirar un film: t’ha agradat? És bo? El tornaries a veure? Me’l recomanes?

L’opinió generalitzada és que aquesta pel·lícula es mereix una qualificació de 5 pelat, és a dir, que no t’has d’aixecar de la butaca passats 20 minuts perquè et fan mal els ulls i l’ànima, però que fa figa per tot arreu: en l’argument, en els personatges, en les escenes, en els efectes especials…

He estat tot el dia –des d’ahir a la matinada—trencant-me el cap a l’hora d’escriure una opinió mínimament coherent i justa.

No n’estic gaire segura, però arribats a aquest punt –dos quarts de set del vespre d’un diumenge de mitjans de gener-- crec que alguna opinió que s’acosta mínimament als requisits demanats dec tenir:

Començaré dient que, per les seves caracterísiques, TCCB més que una pel·lícula, sembla un documental normalet sobre moderns que fa una setmana que no es dutxen, se m’ha escapat, volia dir sobre homes prehistòrics.

Un problema és que no li veig l’argument enlloc. Un altre es que diuen que l’obra de l’Auel era de 5 volums, més llargs que la Via Làctia, i en canvi la pel·lícula sembla que et passi amb un obrir i tancar d’ulls, si tenim en compte les escenes on hi passa alguna cosa, intercalades entre altres escenes que semblen més aviat destinades a… no ho sé, potser omplir perquè sí? Lluïr el maquillatge dels personatges i les cames de la protagonista? Ensenyar els magnífics decorats? No en tinc ni idea. Personalment no em molesten aquestes escenes en què aparentment no hi passa absolutament res, però a l’hora de parlar sobre el que podria semblar l’argument, les hauré de passar per alt.

Aquesta mena d’argument el podríem resumir en ben poques línies:

Hi ha una nena que es diu Ayla que és dels Altres (els Altres són els moderns) que perd la mare i es queda sola. La nena és adoptada pels neandertals. Els neandertals la miren malament i la veuen lletja. Finalment, quan l’Ayla és gran, veu que ha de seguir el seu propi camí, i decideix abadonar el Clan neandertal i buscar els Altres.

Aquesta és la trama principal, guarnida amb altres elements perquè quedi més atractiva a la vista i duri més, com ara:

-L’Ayla, des de sempre, mostra una gran intel·ligència i instint de supervivència.

-Hi ha un neandertal dolentot que causalment és el cap del clan, a qui no li cau gens bé, l’Ayla.

-Els neandertals tenen prohibit a les seves dones que toquin les armes de caça.

-El cap del clan un bon dia decideix violar l’Ayla. Aquesta pràctica la repeteix unes quantes vegades més durant tot el film per raons desconegudes, ja que suposadament no li agrada.

-L’Ayla es queda embarassada i té un nen molt maco i les passa molt magres per poder pujar-lo.

-Un bon dia, decideix [l’Ayla] jugar amb les armes de caça. Les toca, les fa anar, i descobreix que… hi té molta traça. De tanta traça, és capaç de tirar una pedra a un llop que està atacant un nen i deixar-lo sec i sagnant a terra, així com també vèncer el cap del clan i protegir el pobre bruixot dels seus atacs, enfrentar-se a un ós gegant, etc.

-…..

Em podria extendre unes quantes pàgines més però suposo que ja heu vist per on va la cosa.

Deu ser que el missatge que ens vol transmetre la pel·lícula és que l’Ayla va tenir una vida molt dura, però com que era tant forta i intel·ligent, se’n va saber sortir prou bé.

Més coses per destacar són: el maquillatge dels neandertals; quan els vaig veure vaig pensar: PERÒ, QUÈ SÓN AQUESTES BARBETES?? I AQUESTS FÍSICS ESCULTURALS, BEN PRIMS, AMB CINTURETA I MÚSCLUS D’AFEMINAT? I AQUESTS NASSETS RIDÍCULS??????? I AQUESTA PERRUCA DE L’ÈPOCA DE L’ELVIS PRESLEY???

Em feien venir mal de cap. Cada dos per tres m’estava preguntat: encara són els del Clan, o són un grup dels Altres? (que suposava que tard o d’hora havien d’aparèixer, però no). Fins i tot hi ha un moment en què un suposat neandertal li tira la canya a l’Ayla, encara que l’hauria de trobar lletja. Massa modern.

La pel·licula tampoc no és de l’any de la picor, s’hi podrien haver matat més!

Els efectes especials (un lleó obrint la boca, pintura vermella sobre la cama de l’Ayla petita, els plànols repetits d’un ós mentre obre la boca…) també fan pensar en l’any de la maria castanya, gràcies a Shima (Shima és el nom que els neandertals dónen als esperits) que n’hi havia pocs!

Diuen que la pel·lícula tenia baix pressupost d’entrada, i que a més a més, la major part d’aquest pressupost va haver de ser destinat a pagar la protagonista, interpretada per Daryl Hannah (sí, aquella rossa de KB1 i 2), i per tant, tota la part de maquillatge i efectes especials va haver de ser senzilleta.

Home doncs no ho sé, si l’actriu principal sortia tant cara, podrien haver contractat a algú altre, al cap i a la fi, per posar cara d’estúpid, portar una perruca que semblava un fregall i tirar quatre pedres tampoc no cal ser una gran estrella… ara que segurament la van contractar per donar prestigi a la pel·lícula i totes aquestes coses que caracteritzen la societat moderna, una pena, vaja.

Però encara que sembli que la pel·lícula ha estat una tortura, no li puc posar un rosco per uns quants motius que tenen a veure amb la meva neandertalofilia: Shanidar I i Lagar Velho, que hi apareixen reencarnats, en són els motius principals.

El fill de l’Ayla és Lagar Velho, no pot cap altre nen del món: té 4 anys, és un nen ben espavilat i el millor de tot: és híbrid jo en vull un com aquest!

L’altre personatge, Shanidar 1, fa de bruixot: és un dels neandertals més llestos i de bona pasta del clan. Tots li tenen molt de respecte i el cuiden de la millor manera possible, encara que suposi una càrrega: va mig coix, cec d’un ull i li falta un braç. Un personatge entranyable, el veus i dius, encara que la pel·lícula hagi estat horrible, Shanidar ho compensa de sobres.

Gràcies a aquesta pel·lícula he après una mica de neandertalià: es tracta d’un llengua que combina paraules i gestos.

Perquè l’espectador no es quedi bocabat, el guionista o qui se’n cuida d’això ha tingut la delicadesa de posar-hi subtítols.

També cal destacar l’interessant escena d’enterrament de la mare adoptiva de l’Ayla, una neandertal que fa de curandera, i que fa pensar en les cerimònies funeràries de les tombes dels Shanidar, encara que això a algú que no sigui com jo, se li farà més pesat que un plom.

Fins aquí la meva opinió. Ara ve la meva puntuació. Va, avui que estic de bon humor seré generosa: 6 de 10, és a dir, 1 per l’ambientació, 1 per l’argument, 2 per Shanidar i Lagar Velho i 2 de regal perquè els futurs productors de pel·lícules sobre neandertals no s’enfonsin amb les crítiques de pel·lícula de pa sucat amb oli i tal i que continuïn intentant-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada