L'Odyssée de l'espèce

Títol original: L'Odyssée de l'espèce (l'odissea de l'espècie).
Directors: Jacques Malaterre, Javier G. Salanova, Yves Coppens
Any: 2003
País: França
Durada: 270 minuts

Gran saga dirigida per l'arxiconegudíssim Jacques Malaterre, de la qual només en vaig mirar l'últim episodi, de nom "neandertal et sapiens".
L'espai que ocupen els neandertals es caracteritza sobretot per la seva curta durada. Quatre pinzellades de com vivien, quatre més sobre la indústria musteriana, algun polvet per animar l'ambient, alguna escena de caça amanida amb sang i finalment, el tema dels rituals funeraris, que deixa una pila de preguntes sense respondre: els neandertals tenien simbolisme? Creien en el més enllà? El documental ens vol deixar amb el dubte. Perfecte; si no ho saben és millor que ho reconeguin abans de ficar la pota.
Per fer-ho encara més interessant, el documental ens situa fa uns 30.000 anys: als neandertals els queda poc per abandonar aquest món. I, és clar, llavors és quan apareixen els sapientíssims, sempre cridant l'atenció amb el seu comportament absurd: pintats de dalt a baix seguint la moda de La guerre du feu, xerrant com cotorres, manipulant tot tipus d'instruments estrafolaris, i el millor de tot, el campament, no ho oblidaré mai: els seus membres eren 20-25 dones amb les criatures i un sol home que seguint la terminologia clàssica hauríem d'anomenar machoman.
I finalment, bé, finalment fins on ho vaig mirar, l'encontre: quatre crits, un neandertal que rapta la princesa (de què em sona) i se l'emporta a la seva cova. Allà ella se sent molt sola i té molta por fins que descobreix... una flauta! I llavors... tots els mals li passen, fins que la vénen a recollir els seus. Per sort el sr. Malaterre ha tingut més delicadesa que d'altres i aquest cop no hi va haver escena de sexe amb grunys inclosos.
També cal destacar l'aparició d'algun antropòleg per anar-ho explicant tot i que l'audiència no quedés tant perduda.
No és res de l'altre món, però sempre va bé tenir-lo a la colecció amb altres documentals per comparar punts de vista diferents. Malaterre ha volgut ser sensible fins a l'últim moment amb els neandertals, i fins i tot dotar-los de raó: ells sabien que tard o d'hora s'acabarien extingint.