El doctor J.L Arsuaga (1954) és professor de paleontologia a la Universidad Complutense i un reconegut investigador a nivell mundial. A més a més és autor d’obres com “El collar del neandertal” o “La especie elegida” que tard o d’hora llegiré.
Es un expert en neandertals, com caldria esperar, però el seu objecte d’estudi principal en aquests moments és l’Homo antecessor (o homo atapuerca); si heu llegit mai cap notícia sobre una troballa X a Atapuerca, el nom “Arsuaga” segur que apareixerà a l’article.
A més a més de participar en excavacions intensives en aquell racó de món (la serra d’Atapuerca), l’Arsuaga també està al corrent del que passa amb els neandertals: ha fet una pila d’entrevistes responent curiositats sobre els nostres protagonistes.
I quina és la clau del seu èxit?
Doncs per mi, que això de l’evolució humana no és només una feineta per ell, sinó que ho sent, ho porta a la sang.
Ho podreu comprovar en els esmentats articles de l’antecessor: sortir corrents de dins d’una cova de vés a saber quants metres de profunditat, suat i esbufegant per dir: “aaaagggh aaaghhh hemos encontrado un cráneo aaaaaaaghh que está muy fragmentado” o “nada me haría más ilusión que llevar tan siquiera una gota de sangre de esos poderosos europeos, pero me temo que mi relación con ellos es tan sólo sentimental” demostra la seva gran vocació per aquesta feina.
L’Arsuaga no n’està gens segur de perquè es van extingir els neandertals, però pel que he pogut llegir es decanta per la ment superior/diferent dels moderns respecte els neander, i ens ho resumeix posant-hi tot el sentimentalisme que ha anat cultivant després de feixucs anys d’excavació: “yo creo que el neandertal sucumbió ante el cromañón porque el segundo alucinaba”; així mateix ho va deixar anar.
Doncs això mateix: si mai teniu l’oportunitat de llegir comentaris o entrevistes fets pel doctor Arsuaga, no la deixeu escapar: són al•lucinants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada