En James Cameron també va veure La guerre du feu (Avatar)

Títol oficial: Avatar
Director: James Cameron
Any: 2009
País: EUA
Càsting principal:
Sam Worthington com a Jake Sully
Zoe Saldaña com a Neytiri (veu i moviments)
Sigourney Weaver: Dr. Grace Augustine
Stephen Lang: Colonel Miles Quarritch
Durada: 162 minuts
Pressupost: 237 milions $

Una pel·lícula de gairebé 3 hores, amb uns personatges més plans que la base d'una planxa, de magnífics i marejants efectes especials i un pressupost que només de veure el número et salten els ulls de les òrbites [el més gros de la història del cinema], i tot això seguit d'una innocent frase com ara: "el director ja fa 10 anys que li rondava pel cap aquesta pel·lícula, però es va haver d'esperar fins el 2009, perquè el món no comptava amb la tecnologia suficient per fer-la" només podia tenir com a director el mateix que va (tele)dirigir l'enfonsament del Titànic: James Cameron.
Avatar no tracta pas sobre neandertals, però sí que té alguna reminiscència de La guerre du feu, i com que ja he vist uns quants blogs d'antropòlegs que n'han parlat --en Hawks inclòs -- jo no en vull ser l'excepció.
No en tenia cap interès, però al final em van convèncer perquè anés a veure aquesta pel·lícula que "marcaria un abans i un després en la història del cinema". Caram, tu.
Aviam, anem per passos: tot anava molt bé fins que vaig veure els alienígenes de color blau, d'aspecte molt, molt semblant als del poblat de moderns de La guerre: pintats de colors, amb guarniments per tot el cos, de cabells trenats i llargs, de físic esbelt, parlant una llengua que no s'entenia, però que curiosament em recordava molt la de La guerre, fent acrobàcies i salts com si fóssin ballerines... i llavors vaig sentir una punxada al cor: NO pot ser. Sabia que La guerre havia impactat força en el món de l'antropologia, i que molts documentals de baix pressupost sobre homes prehistòrics l'havien presa com a model exemplar, però NO, no em podia creure que en Cameron hagués fet el mateix amb Avatar.
Poques coses més a destacar; tal com he dit més amunt, els personatges són plans, més vistos que l'anar a peu, amb dìàlegs copiats i remakejats d'altres pel·lícules (molt) anteriors, com va passar a Titànic; Cameron, tu NO EN SAPS de fer personatges, accepta-ho.
Però tampoc no cal prendre-s'ho amb tanta mala baba, ningú no és perfecte, al cap i a la fi; els diàlegs, i els personatges que els parlen, encara que estiguin repetits, poden ser passables i fins i tot divertits en algunes situacions.
Vista des d'una panoràmica general, la pel·lícula m'ha semblat com una hamburguesa: té de tot i força, i encara que duri tres hores, si no tens un mal de panxa horrible com el que tenia jo ho aguantaràs ben serè: història d'amor, alienígenes blaus de 3 metres, robots, tiroteigs, matances, boscos que de tant enlluernats fan mal als ulls, lliçons ecologistes, el tema del colonialisme (però tractat tant per sobre i de passada que no val la pena ni comentar-lo) i el millor de tot: el que podria ser un (mal) auguri sobre el futur de la humanitat.
Valoració: 7.5 /10 (boneta, però jo prefereixo els meus documentals).
El que m'ha semblat més interessant de tot plegat ha estat el comentari que n'ha fet en Hawks al seu bloc.