diumenge, 17 de gener de 2010

Genetistes: Svante Pääbo



El doctor Svante Paabo (1955) és genetista, i tot un veterà en ADN neandertal des del 1997, quan va publicar els resultats de la seqüenciació del primer ADNmt extret de l'húmer dret de Neandertal 1; ho podeu comprovar escrivint “Svante neanderthal” al google.
Treballa a la gran Central d’ADN Nuclear (CADNN), a Leipzig (Alemanya).
Bé, no només hi treballa, sinó que és, com si diguéssim, el cap de feina, qui talla el bacallà: això el converteix en un dels peixos més grossos que hi ha hagut mai en una investigació pionera que pot revolucionar profundament totes les teories actuals sobre l’orígen de l’home, com és el... projecte de seqüenciació del genoma neandertal.
Poca broma: tot just començar (només porten 2-3 anyets potinejant l’ADN neander) i ja deuen haver omplert més pàgines a internet que totes les investigacions juntes des de fa un segle.
Durant aquests 2-3 anys s’han ‘destapat’ algunes incògnites (els famosos 706.000 i 99,5%), o més ben dit, han deixat anar dades més o menys incompletes que han creat encara més confusió i articles vomitius pseudocientífics (excepte el blog d'en Hawks, és clar).
Pel que he pogut anar llegint durant aquests anys, la temàtica de rerefons d’aquests petits descobriments? o la motivació que els empeny a continuar desxifrant el codi i gastant-se una quantitat de cuartos que no em vull ni imaginar, és la cosa més previsible del món:
Aquest projecte té com a objectiu comprendre què ens fa únics”
És una frase paaboiana de la qual se’n poden deduir dues coses:
1: Que el nostre Svante i els de la CADNN són uns sentimentals molt rics i gens rucs.
2: Que el nostre Svante i els seus col•legues fan publicitat. És clar, perquè si no en fessin, ningú no en faria ni cas, dels seus meravellos anys d’estudis, ni de les seves hores de dedicació tancants al laboratori, ni de tot el material defectuós llençat a la broça, ni dels fons privats per mantenir la seqüenciació del genoma, ni de les trucades i emails que reben contínuament amb preguntes poc formals, com ara “l’encontre va ser amistós o bé els vam liquidar a cops de llança?”, i és evident que només amb les fredes dades de la genètica i els numerets tot aquest patiment seria en va, per tant, els cal una mica d’espiritualitat per arribar fins les masses.
Parlant de l’opinió que el nostre Svante té dels neander, em fa la sensació que ell té clar que eren diferents; en una entrevista on hi exposava amb tot el sentimentalisme del món, els perills que correrien els neandertals si finalment es poguessin clonar, va deixar anar:
Si ja hi ha hagut discriminació entre diferents races, la pregunta que em faig és: com ens comportaríem amb uns individus que són molt més diferents que una raça de qualsevol altra? Potser els faríem coses molt pitjors de les que hem fet amb aquestes altres races.”
Analitzant aquesta frase, se’n poden extreure, també, dues conclusions:
1: Que es troba en el moment idoni per escriure un llibre sobre el tracte que rebrien en aquest món els neandertals si finalment es poguessin arribar a clonar (SÍÍÍÍÍÍÍ). El llibre podria tenir com a protagonista un neandertal que s’ha escapat de la gàbia on l’experimentador el té tancat i vol fer una volta per conèixer el món, disfressat. Aviam si t’hi animes, Pääbo, que si vols fer diners, et garanteixo que jo me’l compraria tant bon punt sortís a la venda, el teu llibre!
2: Que ha enviat les dades del primer esborrany del genoma neandertal (van sortir a finals del 2006) a la broça. No es broma, perquè si no va ser una manipulació periodística o un embarbussament de la llengua del nostre Svante a l’hora d’explicar-ho a la premsa, jo vaig llegir això: que el genoma del neandertal i el dels moderns era idèntic entre un 99,5 i un 99,9, i que les diferències entre dos moderns podien arribar a ser més grans, fins a un 1%.

I ara, a principis del 2010, la humanitat encara està esperant conèixer els resultats de la seqüenciació del genoma complet, resultats que van dir que sortirien a finals de 2009 (me’n recordo que em vaig passar les 2 últimes setmanes de desembre regirant tot internet per veure si havia sortit alguna cosa, però no) o sigui que si no hi ha cap imprevist,haig d'estar ben a l'aguait, que la cosa ja deu estar al caure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada