dimecres, 13 de gener de 2010

Com eren? Trets esquelètics neandertals



Amb aquest esquelet articulat extret de BoneClones, l’únic lloc de la banda ampla (en el meu cas hauria de dir estreta) on he vist que feien reconstruccions neandertals decents, pretenc enumerar la llista de trets anatòmics més característics dels neandertals. Això no vol dir, ni molt menys, que els presentessin tots els neandertals, ni tampoc que només fóssin els únics que els presentessin, però si que pot voler dir que si mai ens trobem un esquelet que reuneix la majoria d’aquestes característiques voldrà dir que molt probablement té ascendència neandertal, i si només en presenta un parell o tres, doncs que... de neandertal en tindrà més aviat poc. I si no en presenta cap, com és el meu cas, voldrà dir que de neandertal no en té ni un pèl.

Comencem pel cap i anirem tirant cap avall:

1 La barbeta. A diferència de la majoria de moderns, la majoria de neanders no en tenien, ni tan sols una insignificant insinuació. Fins i tot l’os de la mandíbula inferior s’esmunyia cap enrere. L’excepció aquest cop ens ve donada per la nostra estimada Pierrette (Saint Césaire 1) que en tenia una mica. Els partidaris del multirregionalisme han especulat que es deu tractar d’interbreeding.

2 El nas. El nas dels neandertals era força grosset a la majoria d’ells. Hi ha excepcions, però. Aquesta vegada és el jovenet Lo Mostièr el nostre rebel: el nas de lo Mostièr no era grosset, ni gros ni grossàs, sinó que era de la mida del Camp Nou. I mira que le Moustier diuen que ho tenia tot més petit que els altres companys seus, però el nas, no, el nas no, el nas era per caure de cul a terra.

3 Els arcs superciliars: molt caracteristics de la gran majoria de primats, i d’alguns moderns. Els neandertals els tenien especialment pronunciats, potser perquè així eren més atractius o bé per fer-los servir de visera quan els venia el sol de cara (això ho vaig llegir a la trilogia d’en Sawyer, o sigui que no us ho prengueu massa seriosament).

4 El bony occipital. El cap de la majoria de neandertals no era rodonet com el de la majoria de moderns, sinó que era allargat, semblant a un meló perquè ens entenguem, i acabava formant una protuberància o bony a la part del darrere. De bonys semblants se n’ha volgut trobar entre els moderns, però sense èxit: el bony dels neandertals era ben seu i només seu.

5 El front. Els neandertals no tenien ni dos dits de front, és a dir, que el tenien molt i molt curtet. Els que creuen que els neandertals eren inferiors mentalment parlant ho han explicat dient que, això és així perquè la part del cervell que correspon a aquesta regió, és a dir, els lòbuls frontals, eren més aviat petitets que perquè ens entenguem, vol dir que eren curts de gambals. Desgraciadament per aquesta colla de pensadors, la reconstrucció del cervell neandertal va revelar que els lobuls frontals dels neander i els seus eren gairebé idèntics, cosa que significa que, efectivament, els neandertals ho havien de ser molt, de curts.

6 L’espai retromolar. Característica ben neandertal. No recordo haver vist cap crani modern ni de cap altra espècie propera que ho tingui, però me n’hauria d’assegurar millor. En un estudi sobre les boques neandertals, els autors van especular que aquest espai els permetia obrir molt més l’orifici bucal, però no se sap del cert.

7 La clavícula. Els neandertals tenien les espatlles com si haguessin practicat la natació intensiva des dels 3 anys. Vaig llegir en una entrevista feta a en Trinkaus on li preguntaven què se n’havia fet dels trets neandertals, i ell ben convençut va explicar que havien perdurat fins a alguns de nosaltres algunes característiques, com ara la forma de la mandíbula (?) i les espatlles molt amples. Quan vegi a algú amb les espatlles molt amples, ja m’hi ben fixaré.

8 La cintura: els moderns tots en tenim, més o menys, de cintura, bé, no, ho modifico, la majoria en tenim més aviat poca, però és per un motiu ben diferent que els neandertals. En el primer cas és degut a l’acumulació de triglicèrids a l’abdomen, i en el segon, perquè la caixa toràcica dels neandertals tenia forma de campana, i la dels moderns és més angosta, de manera que a la part de més avall, les costelles ens tornen a entrar cap endins, i això fa que se’ns noti la cintura.

9 La pelvis. La tenien una mica diferent i més ampla. No em pregunteu perquè, perquè encara no he trobat cap estudi que n’hagi parlat, però el que és cert és que, perquè ens entenguem, els homes neandertals tenien la pelvis tan ampla com alguns homes moderns i la majoria de dones modernes, i les dones neandertals tenien la pelvis tan ampla com algunes dones modernes i molts pocs homes moderns. Alguns antropòlegs han especulat que aquesta pelvis tant ampla hagués estat un inconvenient a l’hora de fugir cames ajudeu-me i recórrer trajectes de llarga distància.

10 Les mans. Un neandertal estàndard havia de tenir unes mans de ferro. Vaig sentir dir que podien agafar molt fort tot allò que tocàven. Deixant de banda la més que possible concepció distorsionada de la realitat de certs investigadors, és cert que, si hem de fer cas als esquelets, els neandertals tenien uns dits força gruixuts, que indiquen una musculatura també força desenvolupada, sobretot a la secció que va des de l’avantbraç fins la mà.

11 Els genolls i colzes, i també d’altres llocs on s’ajunten les extremitats, eren força gruixuts en proporció amb la resta de l’os, tot i que no se sap ben bé perquè. També es diu que els neandertals tenien l’avantbraç força curt en relació amb l’húmer; això ho vaig llegir en uns llibrets de ciència ficció, i al principi no m’ho creia, però es veu que és cert. Aquestes proporcions corporals teòricament tindrien alguna relació amb el clima, generalment fred, on vivien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada