Els 125.000 i un contes d'Aràbia.

4 pedrotes deformades han servit per tombar a terra un seguit de postulats del Fora d'Àfrica sobre la Primera Migració. És una mostra més del clima de gran incertesa antropològica en què vivim. Tot es fa possible, les fronteres desapareixen i els homínids segueixen el seu camí, trepitjant amb els seus peus tot allò que creiem que sabíem. Bé, no, que sabien.



Què és el que se sabia? El que ens diu el Fora d'Àfrica: els africans van sortir del continent bressol fa uns 60.000 anys i van seguir unes rutes concretes. I ara 4 pedrotes, tant ben treballades com vulgueu, però 4 pedrotes al cap i a la fi, han tombat tots aquests modelets a terra, o això sembla.

Aquesta magnífica col·lecció d'eines compta amb un seguit de raspadors i perforadors que deixarien bocabadat qualsevol homínid de fa 125.000 anys. He dit 125.000? Sí, perquè segons les datacions, aquesta és l'edat de les eines, que han estat trobades, no a la banya d'Àfrica, sinó en un indret anomenat Jebel Faya, als UEA (Unió dels Emirats Àrabs) un país situat a la península aràbiga.

Aquest descobriment ha impactat molt, i el podeu trobar escrivint "125.000 aràbia" al google.
Com és possible, es pregunta tothom, que fa 125.000 anys uns humans moderns es passegessin tranquil·lament FORA d'Àfrica, amb les seves eines, si el Fora d'Àfrica diu tot el contrari?

Ep, un moment: com ho sabem, que aquelles eines van ser fetes per humans moderns i no per neandertals? Al capdavall, la tècnica que van utilitzar aquells humans era molt semblant a la que s'utilitzava en aquell moment a l'Àfrica subsahariana i també entre els neandertals, que feien ús de la tècnica Levallois. Les eines que van fer servir els moderns en èpoques posteriors pertanyen a d'altres tècniques. Per tant, les eines en un principi no semblen decantar-se ni cap a un cantó ni cap a l'altre, i tenint en compte que els neandertals no semblaven haver arribat a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys i ni molt menys se n'ha trobat cap a Aràbia, no sembla que hi hagi suport per defensar l'autoritat neandertal d'aquestes pedres sagrades.



D'altra banda, si mirem un mapa mundi, veurem que la península d'Aràbia i la banya d'Àfrica, on s'hi han trobat les restes més antigues d'humans moderns, es troben molt juntes. I encara més: fa uns 100.000 anys encara ho estaven més, de manera que els humans hi van poder passar gairebé caminant, només van haver de fer braça uns escassos quilòmetres. Es creu que van passar pel Yemen, que queda a tocar de l'Àfrica, i des d'allà van tirar cap amunt i es van expandir cap a l'Àsia. El model anterior predeia que van pujar cap amunt fins a Egipte i van deixar la península aràbiga de banda; és a dir, és molt semblant, la única cosa que canvia és que ara enlloc d'entrar per dalt, van entrar per baix.

A diferència del clima sec que avui domina a la península aràbiga, on hi ha uns deserts que sembla que volen fer competència amb el majestuós Sàhara, fa més de 100.000 anys el clima sembla ser que era força més suau, i probablement no hi havia cap desert, o sigui que tot plegat convida a posar una estora de vellut perquè els primers sapientíssims es decideixin a emprendre el viatge.



Però quin viatge? Ja s'està parlant que aquests humans moderns es van expandir per tot el món. Però com ho poden saber, amb només 4 pedrotes? És cert que últimament tot sembla afavorir temps més antics per les primeres migracions fora d'Àfrica. Dic últimament? No, què va! Però si fa dècades que es té constància de fòssils amb morfologia moderna datats en més de 100.000 anys i que van viure Fora d'Àfrica, per tant, a què ve tot aquest enrenou? Per què ens hauria de sorprendre que aquells africans deixessin temporalment la banya per anar-se'n una mica més amunt, si amb el bon clima i l'estora de vellut era el més previsible del món? Si els humans moderns no es van moure de la banya fins fa 60.000 anys, com explicarien els forad'africanistes la presència d'humans moderns a l'orient mitjà, a la Xina i al nord d'Àfrica enfa més de 100.000, per exemple? O bé no ho explicarien, i deixarien pas als sistemes de transport extraterrestres?

Aquesta troballa no m'ha sorprès gens, tot al contrari: era el més previsible del món, era una cosa que tard o d'hora acabaria passant, això de trobar eines de sílex de més de 100.000 anys en algun lloc recòndit d'Aràbia. Ara falta veure com es reestructurarà tot plegat, i què hi dirà la genètica i els brutes. Mentrestant, continuem esperant més contes d'Aràbia.

La neandertalitat del cromosoma X

En Maju (For what they were, we are) ha estat el primer de trobar aquest neanderinteressant estudi a l'mbe oxford Journals. És curiós perquè fa poc també vaig buscar al llibretó del febrer de 2011, que per cert acaba de sortir, la paraula "neandertal", però no em va aparèixer cap resultat. Deu ser que en Maju té més traça buscant (i trobant) que jo.



Però bé, el cas és que ja el tenim aquí. Un altre estudi que ha trobat indicis de neandertalitat, aquest cop al cromosoma X. Aquest cromosoma forma part dels cromosomes anomenats sexuals, perquè difereixen depenent del sexe: les dones porten dos cromosomes XX al parell 23è, mentre que els homes només en porten un: XY. Després diuen que això podria tenir a veure amb la major supervivència i adaptabilitat de la dona respecte l'home, un tema molt apassionant que vaig llegir en una revista que portava una notícia amb el següent títol: Una malaltia anomenada home. És un tema que segurament generarà uns grans debats feministes i masclistes en un futur no massa llunyà.

Com que el meu nivell de genètica és força pèssim, intentaré explicar de la millor manera possible el que he entès que s'ha trobat en aquest estudi, que per gran fortuna dels neandertalòfils pobres, és d'accés gratuït.

Ja fa temps que s'han fet estudis sobre possibles haplotips relacionats amb els archaic, anomenats col·loquialment brutes, molts dels quals han donat un resultat positiu. Alguns d'aquests estudis s'han centrat en el cromosoma X, però és clar, com que fins fa ben poc no teníem el genoma neandertal per comparar-ho, no s'ha pogut aclarir.



Un d'aquests haplotips (un haplotip és una versió d'un gen, que pot tenir diferents versions (genetistes no em mateu!) i resulta que el cromosoma X té molts d'haplotips que ens poden proporcionar informació interessant sobre els nostres avantpassats) ha estat anomenat B006. És un haplotip que ja es coneix des de fa molt de temps, però al qual no s'hi han dedicat gaires recursos, i això no el fa pas menys interessant: comparat amb els altres haplotips del cromosoma X, posem per cas, el B007, F002, C003, etc, el B006 no mostra un orígen africà recent, sinó que sembla molt més antic. A més a més, es troba principalment en poblacions no-Africanes, quan això no hauria de ser així si el model del Fora d'Àfrica és correcte; la màxima diversitat del B006 s'hauria de trobar a l'Àfrica subsahariana, però això no només no és així, sinó que el B006 és inexistent en moltes poblacions africanes.

Però fins ara, totes aquestes especulacions eren només això: especulacions, perquè els neandertals no podien dir-hi la seva. I la paraula neandertal és molt important. Ara que han recobrat la veu gràcies al seu ADN, els autors d'aquest estudi han comparat el B006 amb la seqüència del genoma neandertal que teòricament correspon al cromosoma X, i efectivament, el genoma neandertal ha cantat. El B006 porta una marca que no es troba als altres haplotips del cromosoma X, i que sembla haver-se originat al llinatge neandertal.

Tot això sumat al fet que el B006 s'hagi trobat gairebé exclusivament a les poblacions no-Africanes i al nord d'Àfrica que sabem que també ha estat poblat amb gent afí a Europa i Àsia principalment sembla que deixa lloc a pocs dubtes: el B006 podria ser perfectament un llinatge neandertal, que va passar a la població no-Africana quan aquesta va abandonar l'Àfrica i es va expandir per tot el món.



Els autors han mostrejat poblacions d'arreu del món, i els resultats són consistents amb els de l'esborrany del genoma (Green i cia, 2010) que prediuen ascendència neandertal en tots els no-Africans. L'haplotip s'ha trobat, entre moltes altres, en una mostra molt petita d'aborígens australians i entre els indis americans, on té la freqüència més alta del món; la seva freqüència varia entre diferents continents, i en promig arriba a una freqüència propera al 9% en els cromosomes X no-Africans. En els cromsomes X Africans també s'ha trobat, però en una freqüència molt menor (0,4%) i principalment en poblacions que han estat en contacte amb les no-africanes.

Aquests resultats són consistents amb un episodi d'interbreeding molt antic que va tenir lloc al Llevant, és a dir, on hi van viure l'Amud, Shanidar 4 i tota aquesta colla, però no es pot descartar que fos en un altre lloc, com ara la Índia o el nord d'Àfrica. Un 9% és força significatiu, però no sabem quina relació té aquest 9% amb l'1-4% del genoma sencer; potser això vol dir que els cromosomes X neandertals tenien algun avantatge sobre els X africans?



I la Senyora X? També deu tenir els seus propis haplotips pel cromosoma X, que hem de descobrir? Si home sí, que ella era molt seXXXy!



Estudi sencer (pdf):

http://mbe.oxfordjournals.org/content/early/2011/01/25/molbev.msr024.full.pdf+html

Jebel Irhoud

Fa poc comentava un estudi que es centrava en el Nord d'Àfrica i la importància que hauria pogut tenir en l'evolució humana. No cal ser gaire llest per adonar-se que el nord d'Àfrica ha gaudit d'una deixadesa arqueològica exemplar, sense cap paral·lel al món. No obstant això, el nord d'Àfrica és una regió interessant des d'un punt de vista neandertal i també anatòmicament modern, perquè de fet s'hi han trobat cranis molt antics, de 160.000 anys, i que podrien estar relacionats amb la primera expansió africana.



Aquest és el cas de Jebel Irhoud. Jebel Irhoud no és pas una persona, sinó una cova de gran importància arqueològica situada a uns 100 quilòmetres de Marraqueix, al Marroc. En aquesta cova l'any 1991 s'hi van trobar uns quants individus, dos adults i dos nens, alguns força fragmentats però d'altres han sabut conservar el crani gairebé intacte, i que han estat datats en 160.000 anys. Com a prova de l'originalitat arqueològica, els individus han estat batejats amb el mateix nom de la cova i per no crear confusions s'hi ha posat un numeret al darrere: 1, 2, 3 i 4.

El cas és que els adults amb calavera feien una cara de neandertals que no se l'aguantaven, i es van considerar neandertals nord-Africans, fins que un estudi de l'any 2007 ho va desmentir. Les calaveres dels JI 1 i 2 no són pas neandertals encara que en facin la cara, sinó humans moderns semblants als d'Skhul i Qafzeh de l'orient mitjà i alguns fòssils africans com ara Omo 1 i 2, que com sabem, també mostraven certes particularitats als cranis.



Per pacificar una mica més l'ambient no hi ha res millor que escoltar les sàvies paraules d'Emiliano Aguirre, un antropòleg gallec, que diu el següent: "Yo conozco fósiles que son mezcla de neandertal y moderno, y si no se reconoce es porque no se quiere reconocer. Pero los hay y los he tenido en la mano. Fósiles de Yebel Irhoud (Marruecos), descubiertos en los años 50, un par de cráneos y algunas mandíbulas, que tienen rasgos faciales de moderno y el cráneo neandertal. En Irak, Palestina, Israel, hay otros que son un poco al revés; lo que tienen en la cara como el neandertal y el cráneo más ancho en la frente, ésta más levantada y el occipital no terminado en punta sino más redondo. Se les llama 'neandertales de Levante', pero antes de los neandertales esa zona ya estaba ocupada por 'modernos'. Los neandertales de Levante se parecen más a nuestros antepasados africanos que a los neandertales europeos. Por algo sería."

Tot plegat sembla una mica contradictori. Que al principi es digués que eren neandertals, després que eren moderns, i ara aquest bon home que digui això... el fet que els JI mostrin similitud amb Skhul i Qafzeh podria ser degut precisament a la seva neandertalitat comuna, però també és possible que aquest home sigui un Trinkatosfèric i vegi híbrids per tot arreu, però també cal tenir en compte que és 100% cert això que els neandertals del llevant eren perceptiblement diferents dels seus contemporanis europeus, i alhora eren més afins als humans moderns.

Com que no se sap del cert a quina espècie o subespècie pertanyien els JI, el que faré serà penjar-ne unes imatges on queden ben fotogènics i que cadascú hi digui la seva, tu:

Extinció: el model R.R.M.

Vaig llegir no fa massa un altre model que a simple vista em va fer bona impressió. El model ja ha estat batejat i té sigles i tot: RRM que tenint en compte l'ordre anglès vol dir "Model de Reemplaç Repetit" i a diferència de l'anterior, que deia que el clima no va poder acabar amb els neandertals, en aquest hi va jugar el paper estrella. Tants de models en tant poc temps, els uns que s'anul·len mútuament amb els altres, fa posar nerviós, però bé, anem per feina: L'RRM suposa que el clima de fa 40 milenis va començar a fer-se hostil. No sabem si era per les tempestes o les baixes temperatures, però tant se val. El cas és que es va fer molt hostil, i va començar a trencar coses, coses tant intangibles com ara els lligams que mantenien els diferents grupets neandertals entre ells en què s'intercanviaven dones i també es fotien bastonades i es feien cervells a la brasa.



Els autors de l'estudi també parlen que aquest clima, que es va tornar àrid i va impedir que els neandertals trobessin el refugi que buscaven al sud de la península ibèrica, va marcar la Transició, que com sabem, és el Pas del paleolític mitjà al paleolític "alt". En altres paraules: el clima va deixar la pista neta perquè els sapientíssims amb el seu aurinyacià ocupessin el terreny sense que els brutes els posessin pals a les rodes; així, els neandertals, amb els seus gens i la seva cultura, van acabar extingits per culpa d'aquest canvi climàtic brutal.

L'RRM no és implacable i no pot explicar completament l'extinció neandertal, en el sentit que alguns petits grups haurien pogut sobreviure. Aquests petits grups, diuen els autors, potser haurien estat absorbed a una escala molt petita pels nouvinguts, que se sobreentén que eren una població gran i ben assentada al lloc, encara que acabessin d'arribar i el clima s'hagués carregat 3/4 parts d'una espècie que havia viscut a Europa durant més de 200.000 anys.



I com a cloenda, una frase que de ben segur ens deixarà a tots tranquils i sense ganes de trencar-nos el cap: en cas de confirmar-se aquest model (que ho veig difícil), l'extinció neandertal hauria estat un procés d'allò més *normal* i previsible. Oi tant, sí senyor! Que els neandertals s'extingissin d'un dia per l'altre i els 4 que van quedar vius fossin absorbed per culpa d'un canvi climàtic brutal que en teoria va durar uns 10.000 anys, i que aquest canvi no fos ni capaç de posar la pell de gallina als africans és d'allò més expected. No ho sé, ho prefereixo sense el clima, l'altre model acabat de sortir m'agrada més, amb el clima es diuen moltes bajanades.


FONT:

The repeated replacement model – Rapid climate change and population dynamics in Late Pleistocene Europe

F.N.A (Fora del Nord d'Àfrica)

4 paraules clau abans de començar: el nord d'Àfrica és una àrea geogràfica del món ben diversa, coneguda especialment per la bonança del clima i les pintoresques tradicions locals, com aquella de vendre una dona per 50 camells, una altra que prohibeix fer fotos al palau de l'emperador del Marroc i discutir si Tutankhamon era blanc o negre, i si va morir perquè tenia el Plasmodium falciparum que se li menjava el cervell o bé perquè va caure del carro quan estava caçant antílops, es va trencar la cama, i se li va formar un coàgul que li va pujar al cor, li va taponar l'artèria aorta i... el dolor li va passar de cop.



L'orígen dels humans moderns és un tema discutit des que l'home (i la dona) es pregunten qui som i d'on venim. Fins fa poc l'est d'Àfrica era el trocet de terra que va tenir l'honor d'allotjar Adam i Eva fa, respectivament, 200.000 i 60.000 anys, d'acord amb els rellotges de fabricació suissa, que diuen que són els més bons. L'est d'Àfrica, que comprèn territoris com ara Etiopia, Somàlia, Mozambique i el Sudan, és també anomenada vulgarment la banya d'Àfrica. Allà és on s'hi ha trobat la modernitat més moderna datada en gairebé 200.000 anys, i des d'on es creu que aquest grup d'humans moderns va partir cap a la resta del món.

La ruta o rutes que van seguir ja són un tema molt més polèmic; aquí els rellotges suissos sembla que fallen una mica i el registre fòssil és ambivalent; la versió més acceptada diu que un petit grupet de 4.000 individus van passar per la terra promesa van pujar cap amunt, i allà s'hi van trobar els nostres coneguts: Amud, Shanidar 4, Tabun... s'hi van parar una temporada per fer antropologia social, i després es van expandir per tot el globus. Un grup va anar cap a Europa, un altre cap a Austràlia, on s'hi van trobar la Senyora X que també els va caure molt bé, i un altre cap al nord d'Àsia, etc.



Aquesta versió oficial compta amb unes quantes anomalies que són inacceptables i que fan desmerèixer el prestigi del rellotge suís, i és que per exemple, al nord d'Àfrica que queda una mica apartat de la terra promesa, també s'hi han trobat humans moderns, i a més a més, molt antics: 130.000 anys. A més a més, també s'hi ha trobat indústria mosteriana, i fins i tot s'ha arribat a proposar que els neandertals van arribar a Europa des del nord d'Àfrica, però primer centrem-nos en els moderns.

Aquests moderns de fa 130.000 anys no se sabia que eren moderns fins fa poc. En un estudi molt recent s'han analitzat aquests fòssils i s'ha determinat que sens dubte, encara que tinguin les dents una mica grosses, estan relacionats amb la gent d'avui en dia, i que van tenir alguna cosa a veure amb l'expansió que va tenir lloc des de l'est d'Àfrica. El cas és que el desert del Sàhara fa 130.000 anys era molt més habitable, i segurament els homínids podien anar amunt i avall sense haver de passar massa sed. En aquest estudi, es pregunten si realment el nord d'Àfrica es va comportar com una plataforma des d'on els humans moderns van emigrar cap a altres bandes, per tant, sembla possible que, d'acord amb aquesta antiguitat, aquells sapientíssims fessin un recorregut una mica més complicat del que prediu la versió oficial, fent algunes parades al nord d'Àfrica per contemplar camells, per acabar catapultant-se en direcció al Sinaí 60.000 anys més tard.

Quin paper hi poden haver jugat els neandertals en tot això? Com que el nord d'Àfrica és una zona força oblidada, no sabem si els neandertals hi van arribar a viure mai, ni si es van trobar aquests moderns, però com que la indústria mosteriana s'ha trobat a banda i banda, i encara més, les petxines decorades trobades a Múrcia i datades en 50.000 anys s'assemblen molt a les que es feien les cultures associades a humans moderns, no és gens descabellat proposar que hi va haver algun tipus d'intercanvi, almenys cultural, però no sabem quin abast va tenir, ni quin va ser el destí d'aquells homínids de fa més de 100.000 anys.



Quines sorpreses més ens preparen des de la seva plataforma nord-africana aquests homínids una mica dentotes i amb aparença arcaica, però amb un comportament molt modern i sens dubte relacionats amb nosaltres, d'acord amb l'estudi?

Els neandertals eren ràpids, però es cansaven de seguida.

Som a l'era de les parts neandertals: tot el que ens puguin dir les seves parts corporals és interessant, ja siguin les mans, els peus, les cames, la pelvis, les costelles, el crani o les dents. Cada peça de l'anatomia neandertal és estudiada amb màxima curositat per diferents experts que volen esbrinar com eren. Qualsevol part neandertal, per més feta malbé que estigui, és interessant per l'antropologia i mereix un respecte. Qualsevol neandertal de 50.000 anys es pot convertir en un individu famós a nivell mundial que serà estudiat per tots els estudiants d'antropologia i altres ciències humanístiques des de les seves incòmodes cadires. Cada petit fragment d'ADN neandertal podrà generar centenars de notícies sobre aquestes icones de l'actualitat, perquè crec que ara ja ningú no discuteix que els neandertals són famosos i també són motiu de disputes i passions de molts éssers humans d'arreu del planeta.



Després d'haver viscut en aquelles condicions tant dures i d'haver-se extingit per causes encara desconegudes, crec que és el que es mereixen, que els treguem la pols de sobre i els fem sortir a la portada de les més prestigioses revistes, reconstruïts o no. El cas és parlar-ne i endinsar-se dins l'essència neandertal, per poder viatjar en el temps i situar-nos en el camps verds plens de feres exòtiques del pleistocè.

Aquest cop la part estudiada del cos neandertal no han estat les dents i les micropartícules que hi quedaven enganxades per culpa de la ineficiència dels raspalls prehistòrics, sinó les cames i la pelvis, que ja es van estudiar fa poc (m'imagino que hi deu haver llista d'espera per examinar les cuixes neandertals); uns investigadors russos han comparat la musculatura esquelètica (en els neandertals se sobreentén que s'ha hagut de reconstruïr) i la locomoció entre esquelets neandertals i 80 humans, dones i homes, i com es pot aplicar tot plegat a la caça neandertal, que sabem que era cos a cos.



Les conclusions són que els neandertals es podien moure molt depressa, però que aguantaven poc, a diferència dels sapientíssims, que poden recórrer llargues distàncies fent footing. Els neandertals sembla que eren molt ràpids en distàncies curtes, però en canvi quedarien dels últims a les curses d'atletisme de 10.000 metres. És clar que tot això és parlant en termes molt generals, entre els neandertals hi havien diferències, però sembla que allò que s'ha afirmat de la màquina de matar neandertal que quan menys s'ho esperava el cèrvol o l'animal que fos, el neandertal li saltava a sobre amb la llança afilada i la musculatura de Terminator recorrent 15-20 metres en 1-2 segons , que vol dir que la pobre bèstia no tenia temps ni de dir ui! comença a ser cert. En canvi, els sapientíssims eren més d'anar a passejar, fer footing i caçar a llarga distància que queda més net i refinat...

I com afectava tot això a la caça? Ja sabem que s'accepta gairebé universalment que els neandertals no llençaven les llances a llarga distància, sinó que les clavaven directament al cos de l'animal. Aquest tipus d'estratègia la podrien haver practicat en grups de 3-4 persones o sols. Sols davant d'una presa que podria pesar fins a 5 vegades més que ells.



Però els caçadors neandertals eren molt bons: les llances pesades són molt més eficaces a curta distància que la javelina estil·lística que s'havia posat de moda entre els corredors de footing. Per tant, podríem dir que l'estratègia de caça neandertal era: fot-li fort, és o ara o mai! M'agrada, però... em preocupa; com seria tenir un neandertal enfurismat a menys de 20 metres?
Hagués aprofitat qualsevol distracció per calmar la seva ira, i el seu atac hagués estat, sens dubte, letal.

FONT:

http://www.russia-ic.com/education_science/science/breakthrough/1261/

2016: L'any del mamut

El zodíac xinès és diferent de l'occidental en alguns aspectes. Per exemple, cada animalet del zodíac xinès té un any per ell sol: l'any passat posem per cas que va ser l'any del gall i el 2011 serà l'any del porc, i l'any que ve serà l'any del conill. Ara us dic que, sense tenir res en contra dels animalons del zodíac xinès, l'any 2016 aquestes bestioles s'hauran de prendre unes vacances, perquè serà l'any indiscutible del mamut.



Científics dels EUA, el Japó i Rússia han afirmat que d'aquí 5 anys els mamuts podran tornar a córrer, caminar, menjar, saltar i emocionar-se com ho feien els seus avantpassats fa milers d'anys. El mètode no és pas complicat: simplement s'extreu ADN nuclear de mamut del 2-3% de cèl·lules ben conservades que es troben en alguns fòssils d'aquesta espècie, es col·loca el nucli dins d'un òvul d'una elefanta africana, s'electrocuta perquè creixi, s'implanta a l'úter de l'elefanta i s'esperen 12 mesos.

Com que aquestes tècniques i els problemes associats ja estan gairebé del tot superats, hem d'entendre, ara la màxima preocupació d'aquests científics és saber què faran un cop tinguin el mamutet: si l'exhibiran o no als aparadors, el posaran en venda perquè la gent el compri o bé el tancaran en una gàbia.

A tot això hi va la càrrega de l'utilitat: clonar un mamut, diu un dels científics, serviria per estudiar l'ecologia de l'espècie i esbrinar per què es van extingir, unes paraules no mancades de falta de lògica: com es pot estudiar l'ecologia d'una espècie amb un mamutet clonat a partir d'ADN fòssil i nascut del ventre d'una elefanta africana? I encara més: com es pot esbrinar per què es van extingir? No ho entenc, deu ser que aquests investigadors parlen en un llenguatge massa avançat per als no-clonadors d'espècies extingides.



El mamut és una icona de la prehistòria, un company inseparable dels neandertals, que acompanya allà on vagin: pel·lícules de mala qualitat, llibres, còmics, relats sobre homes prehistòrics, documentals, reconstruccions, etc. I és per això que em pregunto: el mamut podrà viure sense el seu company inseparable, amb el qual va compartir gran part d'Euràsia durant tantes desenes de milers d'anys i del qual també en tenim el genoma gairebé seqüenciat? I un cop resposta aquesta pregunta, en ve una altra: quan trigarà a arribar L'any del Neandertal?

FONT:

http://www.labnews.co.uk/laboratory_article.php/6139/2/resurrecting-the-mighty

Una petjada neandertal

Aquesta impressionant imatge és un dels records més reals que conservem dels neandertals. Representa una petjada que va deixar un d'aquells poderosos caçadors al fang. La podeu visitar al Museu d'Història Natural de Bèlgica; la imatge prové del wikileaks o wikicommons, ara no me'n recordo, com que hi ha tantes coses que comencen per wiki- últimament...

Centrant-nos en aquesta poderosa petjada, podem percebre la fornida musculatura del seu autor (o autora) força més desenvolupada que la de qualsevol de nosaltres. Fixeu-vos en en els seus dits, també ben marcats al fang. Algú s'imagina com devia ser la seva cara? Penso que seria meravellós que enlloc de deixar marcats els seus peus al fang, algun neandertal amb una mica més de perspectiva hi deixés marcada la seva cara, però es clar, entenc que anar-se embrutant la cara de fang només perquè 50.000 anys més tard algú els estudiés les faccions no els devia fer massa gràcia.

Les neandertals... tenien els pits grans?

Quan observem reconstruccions de dones neandertals, en els reportatges i dibuixos, es pot notar que els directors de cinema i artistes són força generosos amb la davantera de les seves muses prehistòriques, pensant que els homes neandertals tenien els mateixos gustos que ells i que per tant, també les preferien amb els pits grans.



Assumir que entre els neandertals i altres societats primitives aquesta moda ja existia sembla precipitat. En primer lloc, desconeixem si les neandertals tenien els pits grans; és perfectament possible que n'hi hagués que sí, però per exemple, si observem la mida dels pits de les femelles ximpanzés i bonobos, veurem que tenen poc més que un granet que correspon al mugró; dit d'una altra manera, no sembla que als bonobos ni ximpanzés els importi massa la mida dels encants femenins, a diferència del que passa amb nosaltres, i no sabem en quin moment de la nostra línia evolutiva la mida pitral va començar a ser un tema de gran importància.

Un darwinista podria pensar: si els homes prefereixen les dones amb pits grans deu ser perquè aquestes deuen tenir algun avantatge selectiu comparades amb les dones de pits petits, i s'han proposat algunes explicacions, com ara que els pits grossos poden alletar més bé les criatures i que aquestes tinguin més possibilitats de supervivència, però el cert és que això no és així: tenir els pits més grans no té res a veure amb la quantitat de llet que pot produir un pit, perquè el que fa els pits grossos és el greix i no pas les glàndules mamàries, les responsables de la producció de llet, i encara més: els pits grossos tenen més possibilitats d'ofegar el nadó quan mama.



Després aquests darwinistes també han proposat que els homes les prefereixen amb els pits grans perquè associen pits petits a desnutrició i malalties; no obstant això, podem observar que la cosa no va per aquest camí: les dones de pits petits no pateixen cap transtorn ni desnutrició. Més aviat al contrari: uns pits grossos poden dificultar la detecció de tumors malignes al pit.

Una altra teoria darwinista vincula els pits grossos al senyal d'ovulació. Durant els dies en què la femella és més fèrtil i està a punt d'ovular, els pits se li fan més grossos; això podria ser un senyal visual pel mascle.
I encara una altra teoria darwinista diu que els pits són un senyal eròtic, equivalent a les natjes del cul, que van ser substituides pels pits en quedar ocultes quan els nostres avantpassats van començar a caminar drets; se sap que les natjes sí que tenen un gran erotisme entre els ximpanzés i els bonobos (i evidentment, també en humans moderns). Del que no n'estic segura tampoc és si tenir els pits grans és atractiu en totes les cultures humanes o si ho és de la mateixa manera que en cultures com ara les occidentals i la japonesa.



I posats a parlar de darwinisme, encara n'afegiré una altra: quantes dones de pits grossos heu vist entre les corredores d'atletisme, les nadadores, ballerines, basquetbolistes i altres esportistes? Tenir els pits excessivament grossos dificulta la mobilitat i també carrega l'esquena, de manera que les dones prehistòriques amb una bona dotació segurament no participaven a les caceres ni podien fer exercicis que requerissin un esforç massa elevat.

Cap d'aquestes teories darwinistes és completament satisfactòria, i és que les teories purament darwinistes, com les que han intentat explicar l'extinció de la última branca lateral, mai no ho han sigut.

Tornem als neandertals: entre ells també s'havien popularitzat els pits grossos? Si tenim en compte que ja caminaven drets, aleshores la hipòtesi de l'erotisme podria tenir cert impacte en els cervells masculins neandertals (i femenins, que a moltes dones heterosexuals també els cau la baba observant pits!). Se sap que al paleolític superior ja s'associava la feminitat a tenir uns pits grossos, per les nombroses Venus paleolítiques que s'han trobat, però els neandertals encara no fabricaven aquestes escultures, per la qual cosa, ens és del tot impossible saber els seus gustos en un tema tant delicat.



Amb pits grans o sense, n'estic convençuda que les neandertals amb pits petits no tenien tants de complexos com les d'ara, i que si algun cirurgià prehistòric els hi hagués ofert unes quantes talles de més a canvi d'adormir-les (amb una pedra, que abans encara no existia l'anestèsia) punxar-los i tallar-los els pits amb un bisturí (o amb una punta Levallois, si ho preferiu), obrir-los i ficar-hi un globus de silicona, les de més bon caràcter s'haurien posat a riure, i les altres... haguessin fet puré de cirurgià.




FONT:

http://www.soitu.es/soitu/2009/02/16/salud/1234783306_460832.html

Obvietat: Trinkaus troba i comenta... més híbrids!

La paraula híbrid, freda i insignificant per sí sola, és una paraula molt especial. Per què? Perquè és la preferida del dr. Trinkaus. Estadísticament parlant, i sense deixar de banda la relativitat de la ciència en el seu conjunt, podríem afirmar que Erik Trinkaus pronuncia més vegades la paraula híbrid que qualsevol ciutadà del món agafat a l'atzar. Per tant, no és descabellat afirmar que aquesta paraula li provoca sensacions indescriptibles que surten des del més profund del seu ésser i que recorren tot el seu cos fins arribar a les extremitats superiors (els braços) que aixequen i abaixen amb força, una i una altra vegada, un pic. Un pic que pica sense parar, per aquí per allà, perquè el seu parell fonatori pugui pronunciar sense parar la paraula "híbrid".



Amb tota aquesta parrafada, el que volia dir és que sembla que, ara que el Dentetes s'ha pres unes vacances ben merescudes, Trinkaus també ha aprofitat per recordar b(v)ells temps al cantó sud-est de la bassa. Aquesta bassa sembla atreure molts turistes que viuen en llocs que propicien consumir compulsivament anti-depressius (per això mai no s'hi ha trobat cap neandertal a Irlanda ni Escòcia) però del que vull parlar aquí no és de depressions, sinó d'un petit comentari que sembla haver fet el dr. Trinkaus sobre... ja sabeu què.

Aquest cop podria tractar-se d'una ficada de pota. M'agradaria pensar que Trinkaus està preparant un altre estudi (o encara que sigui una carta poca-solta) sobre els Palomas, una de les últimes famílies neandertals que va viure i morir de la manera més neandertal possible d'aquest món. Recapitulem: l'any 2008 uns excavadors de diferents països van analitzar uns fòssils de diferents neandertals datats en 40-42.000 anys que van viure a les terres murcianes. Trinkaus també va participar en aquest estudi, i ara sembla que n'ha tornat a fer un petit recordatori, o almenys això és el que he llegit.


El titolar de la portada "se cruzaron, neandertales y sapiens?" és soso. Molt. Més que un bistec sense sal. Ara sembla que està de moda això de creuar per aquí i per allà, descobrir aquells brutes fer una mica de conya i aprofitar per enfotre-se'n d'algú, una actitud molt sàpiens que de ben segur hagués deixat meravellats els neandertals, sense deixar de banda les pel·lícules, triologies i altres mandangues que normalment hi van associades, i que afegeixen humor del negre a la notícia.

Tornem als Palomas: sembla ser que alguns d'ells mostraven característiques més "modernes" i que els autors van voler explicar amb dues alternatives: la primera, que estiguessin evolucionant cap a la modernitat, com si fos l'únic camí possible (NOOOOO!!!) i la segona és que alguns van pensar en en Trinkaus i la seva paraula preferida. No cal ni que digui que Trinkaus s'ha decantat per la segona opció (la primera tampoc no sembla gaire millor...).

El que no ha pogut explicar el dr. Trinkaus, perquè no disposa de les dades necessàries és si aquesta segona hipòtesi és correcta. Tampoc no sorprèn gens. S'agafa un crani, es prenen les mesures, i es publica l'estudi afirmant que és tal cosa, i la genètica i el registre fòssil ja poden dir-hi missa. Les coses no funcionen així, sr. Trinkaus. Abans de fer qualsevol declaració sobre els orígens dels Palomas, vostè hauria de ser capaç de contestar:

-Per què es van extingir?
-On són els seus descendents?
-Hi ha cap altra alternativa possible i plausible per explicar la morfologia dels Palomas, com ara una cosa que es diu diversitat?
-Què hi feien els immigrants al sud de la península fa 42.000 anys, si fins en fa 30.000 no se'n troben restes? I que ningú no digui que se n'anaven de vacances!!
-On són les proves d'ADN que demostren els orígens "duals" dels Palomas?



Una altra curiositat de les suposades investigacions del dr. Trinkaus és que sembla que ha inclòs a la seva llista d'híbrids el neandertal Anònim de la cova foradada, famós per la seva integritat. Aquest neandertal no pertany a la família dels Palomas, però també s'ha afegit a la festa. Segurament d'aquí poc tindrem estudis més detallats d'aquests individus de les mans i l'esperit híbrid de mr. Trinkaus.

EDITAT 1: El neandertal Anònim està deixant de ser tant anònim. Ara diuen que podria tractar-se d'una joveneta d'entre 20 i 25 anys, amb el pubis força ben conservat i que servirà per estudiar els parts neandertals. Haurem de pensar un nom per aquesta jove, què us sembla Xicoteta?

Trinkaus fa augmentar la longevitat neandertal

No hi havia tantes diferències, eren molt semblants a nosaltres, hi ha híbrids per tot arreu... són frases comunes en el discurs d'E. Trinkaus, un dels experts més experts del món en neandertals.
Havent acabat d'analitzar la barbeta del Dentetes i cansat de trobar híbrids per tot arreu, fins i tot dins del seu plat de sopa, Trinkaus ha dedicat els seus últims mesos d'excavacions a fer feina de més profit: s'ha dedicat a estudiar les diferències en la longevitat neandertal, i si realment és cert allò que deia aquell estudi que envellien més depressa i ja estaven madurs com una poma vermella als 16 anyets. Tot això anava acompanyat d'un sentit evolutiu extret de no sé on, però ben present als comentaris de la notícia: que els neandertals es van extingir perquè eren menys aptes, perquè tenir una infància llarga és molt beneficiós (detalls apart).



Les conclusions, esperades per a un treball d'en Trinkaus, són que no hi havia diferències en la longevitat, i que per tant, l'envelliment no té res a veure en l'èxit evolutiu dels humans moderns, ni molt menys en l'extinció neandertal.

Trinkaus ha estudiat fòssils de HAM* i neandertals que van viure a Euràsia durant el paleolític superior i els ha classificat en diferents grups d'edat, que van dels 0 a 20, de 20 a 40 i de més de 40, i n'ha publicat els resultats al PNAS, en un article que encara ningú no ha sabut trobar. Les conclusions són sorprenents: contràriament al que ens pensàvem llegint El collar del neandertal, en què s'hi explicava que quan es comparaven els fòssils per edats dels neandertals i de HAM caçadors recol·lectors, s'hi trobava una gran escassetat d'individus de més de 40 anys en el cas dels neandertals, un dada que s'ha intepretat sovint com què els neandertals envellien més depressa i no arribaven als 40, Trinkaus ens aclareix ara que això no és així, i que tant en els grups de HAM que van viure a Euràsia en aquells temps com en els neandertals, els individus de més de 40 anys representaven el 25% de la població.



Tombat el mite de la curta longevitat neandertal, Trinkaus comença a buscar altres alternatives per explicar per què ells ja no són aquí, com ara les diferents taxes de natalitat en els dos grups i la millor supervivència dels nens en els grups HAM. Ara caldria explicar-ho: per què les taxes de natalitat eren més baixes en els neandertals? Que potser els individus eren menys fèrtils? (poca broma, que una de les diferències trobades al genoma és un gen relacionat amb la mobilitat de l'esperma) no els sabien cuidar prou bé? Mr. Trinkaus ens ho respodrà al següent paper. Segur que les diferències no són tant grans com ens pensem!

Tornant al tema de la longevitat, cal dir que és molt important per a un grup humà tenir avis, gent d'edat avançada, perquè són ells els que han acumulat més coneixements per transmetre'ls a la resta del grup, a més a més de passar temps amb els menuts i explicar-los històries que ajuden a mantenir viva la cultura del grup.



Soprèn una mica que aquests estudis arribin a conclusions tant diferents sobre un mateix aspecte dels neandertals; potser això vol dir que encara no en sabem res... :(

FONT:
http://www.nytimes.com/2011/01/11/science/11obneanderthal.html


*HAM: Humans Anatòmicament Moderns

Fa un milió d'anys tampoc no sabien fer pel·lícules!

La superproducció One Million Years B.C, estrenada l'any 1966, ja compta amb una pila d'anys a les espatlles, i un gruix considerable de pols que es deu haver acumulat a les cintes de tots i cada un dels habitans d'aquest planeta que la van anar a comprar en el seu moment.



Tant cert és que sembla que hagi passat un milió d'anys des que el director la va dirigir com que la pel·lícula és més dolenta que la maionesa caducada (ho sento, no m'agrada gens). La única cosa que es pot rescatar d'aquesta pel·lícula, és precisament allò que la caracteritza: la imatge de l'home prehistòric, com ha anat canviant des que existeixen els cinemes.

Si bé ara els neandertals són éssers sensibles, potser una mica lletjots i plens de polls, però amb un cor molt gran, perdonavides, humans, etc, que de tant etc i etc i ecs que hi ha, una princesa moreneta amb la barbeta molt punxeguda se n'enamora perdudament, fa 50 anys els neandertals (i qualsevol homínid prehistòric) eren, abans de res, morenos. Sí, tal com ho llegiu. Tota la tribu era morena; això potser d'entrada no crida l'atenció, excepte quan es contrasta amb les perruques rosses que porten els de la tribu "avançada", TOTS.



La tribu "avançada", on hi viu La Rossa, de la qual l'ésser moreno se n'enamorarà. I dic ésser, perquè la conducta de la tribu Pèls-Negres no té nom: es barallen per qualsevol ximpleria, caminen geperuts amb cara de ??? res del que fan no té cap sentit, i el més fort de tot: quan un dels membres del grup es troba en perill i demana ajuda, els Pèls-Negres el que fan es girar cua i tocar el dos, davant l'assertivitat del seu cap que fa "nyèèèè" que vol dir més o menys "que ningú no s'atreveixi a ajudar-lo!". Brutalitat en el sentit ampli de la paraula, però heredada de qui, si mai cap director de pel·lícula no ha conegut cap home prehistòric de fa un milió d'anys?

Aquesta és una d'aquelles pel·lícules que incorporen dinosaures (què bonic!) de cartró, evidentment. Tyrannosaurus rex i un Archeopteryx, tots dos extingits fa 65 milions d'anys. A veure... 65 milions -1 milió = 64 bastonades al cul del director. La moda de posar dinousares a les pel·lícules d'homes prehistòrics és un record del qual no ens n'hem pogut desfer, i encara a molts de llocs veiem els neandertals lluitant contra un llangardaix gegant afamat. S'ha de reconèixer que els efectes especials (si se'n pot dir així) del dinosaure de cartró són millors que els que aparixen a AO, el darrer pardal, però això tampoc no farà que de cop i volta em torni addicta a la maionesa caducada.



Després dels dinosaures, també hi ha una sèrie d'erupcions volcàniques i terratrèmols que serveixen per fer bellugar els pits de La Rossa. Aquest personatge, en contra de tot el que ens pugui dir el registre fòssil, porta els cabells planxats, les cames depilades i un escot perfecte que ensenya ara sí ara també davant la càmera. El 50% de la pel·lícula podria servir per omplir les pàgines d'alguna revista com ara el PlayBoy o el QUO, dirigides a un públic amb unes mans molt llargues: plànols i més plànols de La Rossa banyant-se en un llac i fent moure les cames, més plànols de La Rossa ensenyant l'escot, uns altres plànols més de La Rossa prenent el sol, encara més plànols de La Rossa pujant muntanyes corrents escapant-se d'un terriiiiiible terratrèmol... però d'aquí no passa. A diferència d'AO, el darrer pardal i a la Guerre, fa un milió d'anys encara no havien arribat tant lluny.

El morenet evidentment només pensa en la seva Rossa i no la vol deixar escapar en cap moment, normal, amb l'escot que té...! Però abans ha de fer la Demostració de Força, ha de vèncer el llangardaix de dents grosses, cosa que evidentment, fa.



I què anava a dir? Diria que res més, ja no hi ha res més a dir. És una pel·lícula que va bé per fer una mica d'Història més que no pas de prehistòria, on s'hi reflecteixen molts dels moments de l'època, amb racisme inclòs. Gràcies a aquesta pel·lícula podem saber com han canviat les coses des de fa 50 anys, i el que encara poden arribar a canviar: quin aspecte tindran els neandertals d'aquí 100 anys? Com els representaran? Les nostres pel·lícules sobre homes prehistòrics tindran el mateix gust que la maionesa caducada, per a la gent del segle XXII? També hi haurà Maria Lluïses que es dedicaran a criticar-les als seus blogs? Esperem que sí.

$ Posen preu a la vida d'un neandertal $

30 milions de dòlars.

George Church és un genetista que imparteix classes a la universitat de Harvard (allà on no hi podrien entrar mai els neandertals, segons Paul Mellars), està casat amb la seva filla i lidera uns quants projectes pioners en la seqüenciació de genomes humans. Per exemple, és un dels responsables que ara mateix el nom d'Ozzy Osbourne sigui conegut arreu del món, perquè Church treballa per l'empresa Knome, responsable dels anàlisis de la doble hèlix del roquer i el 23andMe, també especialitzat en genomes humans. Me n'oblidava: Church sembla portar 3 vegades més ADN neandertal que l'Ozzy. És una dada que acompanyava la informació del cantant, i que podria confirmar allò que els neandertals es van extingir perquè eren curts de gambals. Ara entendreu per què ho dic.



Church ha dit diverses vegades que clonar un neandertal no suposaria cap problema tècnic, perquè la ciència avança a passos de gegant, i no només això, sinó que ha tingut temps per calcular-ne el preu. Que un genetista molecular del nivell d'en Church es mostri tant convençut, crida si més no l'atenció. Si la ciència està tant avançada que fins i tot pot posar preus a les vides neandertals, com és que encara no s'ha clonat mai cap ésser humà (vivent)? Com és que l'únic mamífer clonat del qual se'n té constància, va ser una ovella que es va morir abans d'hora? Com és que si la clonació està tant avançada i hi ha tants americans milionaris, la gent no es comença a demanar els seus propis clons i se'ls criogenitza per poder ser immortals?

Church no es va quedar amb la frase dels 30 milions, sinó que va anar més enllà. Va dir que les cèl·lules neandertals anirien molt bé per descobrir tractaments contra la sida i la verola, que són malalties típicament humanes, i a les quals els neandertals hi podrien estar immunitzats.
Tot això és molt bonic, i sona molt bé, però ja posats a fer, per què enlloc de fer-ho amb 3-4 cel·luletes, no ho fem amb un neandertal sencer, que així els resultats seran més fiables? Clonem uns quants neandertals, els hi injectem el VIH i la verola, tot junt, a veure què passa, i si es moren tampoc no passa res, que al cap i a la fi, només són uns clons!



I què passa amb l'ètica, dr. Church?
Ell ens dóna una sèrie de raons per les quals cal pensar que clonar neandertals no només és ètic, sinó que és del tot necessari, perquè un cop clonats ens podrien proporcionar més diversitat, i com que tenien el cervell una mica diferent, potser també ens podrien ensenyar maneres diferents de resoldre els problemes, i acaba la frase que dient "no" a la clonació neandertal no només podria no ser moralment correcte ni segur, sinó que no fer res en aquest tema podria ser un risc, perquè els humans som una "monocultura", i les monocultures es troben en risc biològic (de desaparèixer, se sobreentén).

No acabo d'entendre això de la monocultura, amb la diversitat de cultures que hi ha al planeta. Una altra cosa és que moltes estiguin desapareixent, en això coincideixo amb ell, però quina cultura ens aportarien els clons? Per més que tinguem neandertals de carn i ossos mai no podrem saber quina era la seva cultura, i els clons en néixer aprendrien a parlar i a comportar-se de la manera que els seus cuidadors els hi ensenyessin. D'altra banda no crec que la població humana es trobi en risc de desaparèixer, amb més de 7 bilions (i pujant) de persones que som al món. Els neandertals tampoc no ens podrien aportar massa diversitat (si no els clonem en massa) perquè eren molt semblants a nosaltres. I si estan tant preocupats per la diversitat, per què no comencen a clonar els San, que són els humans moderns més diferents de la resta? O com a mínim per què no se'ls construeixen xalets, hospitals i escoles de luxe, i se'ls paga totes les despeses perquè puguin procrear en grans quantitats, enlloc de tenir-los al mig de la selva abandonats i morts de gana?!



Sigui com sigui, Church es mostra molt convençut de sí mateix. El que Church oblida és que hi ha una cosa que es diu drets humans i que s'aplica també en el cas dels neandertals, perquè a diferència d'un ratolinet o una ovella, els neandertals també podien pensar i eren humans. Clonar neandertals no només seria una manera de posar en perill inútilment la vida d'un ésser humà, sinó que després, en cas que l'experiment funcionés, aquest clon es vendria per un preu x, que seria més car que un seat ibiza però tampoc no massa més que una limusina, talment com si fos una mascota; seria com tornar a l'esclavitut: botigues (o laboratoris) plens de neandertals que qualsevol adinerat podria comprar per al seu ús personal, i que en alguns casos farien de conillets d'índies per a experiments que no es poden fer amb éssers humans actuals i que beneficiarien enormement les empreses per les quals treballa en Church.
Tot això ara pot semblar molt macabre, però qui ens diu que un cop clonats, els neandertals tindran drets? També seria possible que fossin propietat dels clonadors, i que aquests argumentessin que els neandertals no tenen drets perquè no són persones reals, sinó només clons de laboratori.



Segur que en un futur s'intentaran clonar, i segur que es fracassarà unes quantes vegades abans d'obtenir el resultat esperat; diguin el que diguin, apareixerà algun Church donant 4 raons empalagades de missatges roses i s'acabarà acceptant, però tranquils, que ni nosaltres ni en Church ja no hi serem.

Si fos pel clima, els neandertals encara serien aquí (estudi)

Els reis han estat generosos i a part de carbó també m'han enviat un estudi més que interessant de nom Demography and the extinction of European Neanderthals, sobre l'extinció neandertal, un dels temes més polèmics d'evolució humana.



L'autor de l'estudi, Ben Sørensen, ha dissenyat uns models per explicar la demografia de les poblacions neandertals europees (i les de l'orient mitjà, que no compten?) en els darrers 210.000 anys.

El model té en compte dades genètiques (com ara la mida efectiva i dinamisme de les poblacions neandertals, que s'han anat publicant en els darrers anys gràcies a la informació de l'ADNmt i nuclear) i també ecològiques: suposa que durant les glaciacions, els neandertals es refugiarien al sud d'Europa, i tornarien a reocupar les regions del centre i nord als períodes intersticials.



Doncs bé, segons aquest model, si hagués estat només pel clima, els neandertals encara haurien de ser aquí, encara que fins i tot, haguessin hagut de competir pel menjar i els recursos amb els humans moderns durant el final de l'edat de gel anomenada Weichseliana (ja ho veus, aquesta no me la sabia) que es va acabar fa 10.000 anys.

El cas és que tots sabem que això no és així. Els neandertals ja no es troben entre nosaltres, almenys no en la seva integritat. Per tant, si ni la competència pels recursos ni les glaciacions els van matar, les conclusions són que other reasons for extinction than climate or starvation must be sought.

Entesos. Ara diuen (diu aquest investigador) que el clima no. Abans deien que el clima sí. Això només es un modelet, és cert, però i si el clima no va ser, què va passar? Els van matar tots i després se'ls van menjar? Van ser abduïts vull dir absorbits?

El Hòbbit contraataca de nou!!!

Prepareu-vos, senyores i senyors, per rebre més notícies impactants sobre evolució humana. Si ja hem sapigut que tant els neandertals com els denisovans formen part del nostre arbre genealògic en quantitats petites però ni molt menys despreciables, la pregunta que es fan els experts és: n'hi pot haver un tercer o quart? I evidentment, un candidat ideal és el hòbbit.



Hòbbits és el nom donat a dos humanoides trobats recentment a l'illa de Flores (Indonèsia) i datats en uns 18.000 anys, una data increïblement recent i que desbanca l'estatus dels neandertals de ser els últims en deixar-nos sols. La classificació dels Hòbbits ja no es mou entre el sapiens i el sapiens sapiens, sinó que és força més complicada. S'ha arribat a dir des que eren humans moderns que patien algun tipus de problema amb l'alçada o directament havien sortit deformats, uns erectus que havien empetitit, i ara es diu que podrien ser una branca que va sortir d'Àfrica abans que el gènere Homo. Per tant, d'acord amb aquesta teoria, tindrien alguna cosa a veure amb els Australopitecus.

Per tal de confirmar-ho, no hi ha res millor que fer un anàlisi exhaustiu d'ADN nuclear, però desgraciadament els Hòbbits tenen l'inconvenient d'haver viscut en ambients molt càlids, com són l'illa de Flores, i en aquestes condicions l'ADN es degrada ràpidament (hem de pensar que l'extracció d'ADN de la Senyora X va ser possible gràcies a les condicions de fred siberià rigurós que mantenien l'ADN en bones condicions). És més: ja s'ha intentat extreure'n ADN, l'any 2003, de la mà dels del Max Planck, que vol dir Pääbo i companyia, però es va fracassar.

Ara, uns genetistes encapçalats per Christina Adler, del Centre Australià de Dents Antigues (ACAD) volen tornar-ho a intentar. S'ensumen que ho faran millor que els del Max Planck, perquè a l'hora d'analitzar els molars del Hòbbit per trobar-ne alguna resta d'ADN, es concentraran en el ciment, i no pas en la dentina com s'ha fet fins ara; ells creuen que el ciment conté més quantitat d'ADN, i hi ha afegit també que cal anar més a poc a poc a l'hora de perforar les dentetes amb el trepant per tal de no malmentre grans quantitats d'ADN.



Resumint, tot això vol dir que encara que sigui tot un repte, els de l'ACAD creuen que amb les noves tècniques d'extracció d'ADN antic que s'estan perfeccionant cada cop més, serà possible obtindre un preuat fragment d'ADN Hobbià per analitzar-lo. Només cal dir que amb la seva tècnica ja han pogut extreure i analitzar l'ADN de la dent d'un porc que va viure fa 6.000 anys al mateix lloc que els Hòbbits, l'any 2007.

És una excel·lent notícia. En cas de poder-se dur a terme, tornarà a ser un boom dins l'antropologia. Tenint en compte que els Hòbbits feien un metre d'alçada, és a dir, que eren gairebé la meitat d'alts que qualsevol persona que us trobeu pel carrer, us imagineu què suposaria trobar que també formessin part del nostre arbre de família? Personalment em quedaria sense paraules, bé, no, no em sorprendria pas massa, al capdavall, ja se sap que en qüestions de sexe sempre hi ha algú disposat a fer el primer pas, però es que feien només un metre tu!! Eren molt més petits que els pigmeus, i per tant, vaja, crec que hauria de ser un pèl incòmode, perquè com més alta és una persona, en general més grans té les extremitats, els òrgans i... el cor.
Ara em venen unes ganes boges de fer una aposta: què ens hi juguem que els Hòbbits tenen alguna cosa a veure amb nosaltres, i que un dia van interncanviar amb els nostres avantpassats... com ho diria... danses estranyes al voltant del foc a l'illa de Flores? Jo no m'hi jugaria cap gran cosa, potser un llapis o com a molt una goma, que tots sabem com en són d'enamoradissos aquests homínids!



I deixant de banda el sexe: us imagineu com ha de ser l'ADN d'un homínid desconegut, que ara mateix podria ser qualsevol cosa? BESTIAL!!!


FONT:

http://www.nature.com/news/2011/110105/full/news.2011.702.html

Els 3 Ossets que no volien coexistir

En català tenim un problema força greu i és que ens costa molt de distingir per escrit i oralment un os d'un ós, o si ho voleu en plural, una pila d'ossos d'una altra pila d'ossos, o si preferiu que us ho escrigui d'una manera més cursi: uns ossets petits d'uns ossets esquifits.

Els ossos que vull tractar aquí no són pas els de l'esquelet, sinó aquells animalons de quatre potes amb pèl fosc (o blanc) que fan soroll amb la boca, mengen, defequen i de tant en tant s'enfaden i si hi ets a davant, et poden arribar a trencar uns quants ossos aaaaghh!



Els Ossos (ara els escriuré amb O, perquè si escric amb o hauré d'estar explicant constantment si són uns ossos o uns ossos) han format part de la prehistòria, tant real com escrita. Acompanyaven aquelles bandes d'homínids i veien com els creixia la visera de sobre els ulls o se'ls escurçaven les extremitats amb el temps, van sobreviure diverses glaciacions, algunes espècies es van exitingir, però moltes altres han arribat fins a l'actualitat. Els Ossos són un personatge mític dels relats prehistòrics, tant com els mamuts o les oblidades hienes: cova on entraven els neandertals, cova on s'hi trobaven un Ós o Ossos que els obligaven a fugir cames ajudeu-me si no es volen arriscar a trencar-se uns quants ossos, amb sort.

Fins i tot vaig llegir al llibre de la Gemma Una humanitat extingida que els neandertals sentien cert culte pels Ossos, perquè es veu que els caçaven menys que altres animalons. Si això és veritat o mentida no ho podrem saber mai. El que sí que podem assegurar, és que els Ossos eren el pa de cada dia de la vida neandertal, per això crec que els hauríem de dedicar més temps i estudis, perquè els Ossos ens podrien ensenyar moltes coses dels neandertals, com per exemple... com es van extingir?

S'han proposat moltes i molt variades hipòtesis per explicar l'extinció neandertal. Una de les més conegudes ens diu que van ser desplaçats per altres humans genèticament i culturalment diferents, que es van saber adaptar millor a l'entorn. Aquests humans o humanoides els van prendre els terrenys de caça sense demanar cap tipus de permís, i en quedar-se sense aliment i amb la glaciació que els queia a sobre, els neandertals es van anar fragmentant i fragmentant, fins que només en va quedar un, i trist a més a més.



El que no explica aquesta hipòtesi és: però que ni hi va haver cap interacció!? I si a més a més podien tenir descendència fèrtil, com és que no n'hi ha cap rastre [a Europa] i molts indicis que semblaven indicar coexistència, s'han posat en dubte en els darrers anys? Van arribar a coexistir o no? I què hi tenen a veure els Ossos amb tot això?

Tranquils que ara lligarem caps. Uns investigadors han fet unes proves als ossos de 3 espècies d'Ossos que van viure en unes coves d'Àustria per esbrinar-ne la composició orgànica i inorgànica. Dues d'aquestes espècies, Ursus ingressus i Ursus spelaeus eremus (uff quin mal als ossos de la mà) ja estan extingides, però van conviure durant 15.000 anys juntament amb l'Ursus arctos, l'os bru. Aquestes espècies d'Ossos, malgrat estar properament relacionades i viure molt properes en l'espai, es van mantenir aïllades.

Segons els anàlisis, aquests ossos eren ecològicament diferents que vol dir que encara que tinguessin necessitats molt semblants, com per exemple alimentar-se d'herba, segurament no menjaven les mateixes plantes, i els isòtops de matèria inorgànica han revelat que no bebien aigua dels mateixos rius. És possible que no visquessin a la mateixa zona geogràfica, o que s'haguessin quedat separats temporalment i/o espaialment per canvis climàtics.



L'argument de tot aquest conte és que es podria aplicar perfectament al cas de neandertals i humans moderns, que aparentment van viure pacíficament durant milenis relativament propers, van utilitzar recursos semblants, van habitar les mateixes coves, però en canvi sembla que les festes multi-inter-específiques no eren massa habituals les nits d'estiu als campaments a l'aire lliure. Potser sí que hem comès un error subestimant els Ossos i condemnant-los a omplir els decorats de les pel·lícules de sèrie B sobre "homes" prehistòrics.