dimarts, 14 de desembre del 2010

Paul Mellars, el defensorrr de l'espècie.

Paul Mellars, què se'n pot dir d'aquest nom? No és pas cert que sigui massa conegut, però en qualsevol cas algun interessat en els neandertals podria dir "em sona". Això és el que és Paul Mellars: una cosa que sona, però que ningú no sap exactament què és.



Ara tindrem l'oportunitat de definir aquesta "cosa", que no destaca precisament per haver fet un gran treball divulgatiu sobre els cranis neandertals, ni per haver analitzat un sol fragment del seu ADN, ni tant sols per haver postulat una teoria que de tant surrealista acabi sonant a ridícul sobre la seva extinció.

No, la feina de Paul Mellars és més "neta". Ell en el fons només defensa la seva espècie i no vol que els brutes de neandertals s'apoderin d'aquells magnífics gravats a les parets, les flautes que feien orquestra, les petxines perforades o les imperials agulles de cosir, que pertanyen exclusivament als Crocmanyons, uns individus amb molta barbeta i pocs musclus.

En realitat la seva postura no és pas minoritària: gran part d'antropoarqueòlegs considera que els neandertals no hi van arribar mai, i que tota l'evidència que s'ha trobat fins ara és errònia, producte de la nostra imaginació i sentiment de culpa cap als neandertals, com si fossin aquell nen lleig i retardat del qual ens n'hem enrigut tota la vida i que ara es mereix una disculpa.



Potser aquests antropòlegs tenen raó i els neandertals no van arribar mai a tenir art. Però no és pas això el que defensen. El que defensen és que si l'arqueologia no diu el que ells saben, és que està malament. I el que ells saben, és que els neandertals eren, clarament parlant, uns brutes, paraula que ha augmentat exponencialment la seva freqüència des d'aquella publicació de la Grotte du Renne.

Encara que mostri aquest fàstic pels neandertals, Mellars treu capellans cada cop que hi ha alguna novetat sobre ells, i ens recorda un i un altre cop allò que s'ha sabut sempre:

[Tractant un altre cop el tema de la Grotte du Renne]: "Ves per on, ara resulta que la teoria que ens deia que els neandertals europeus ja tenien una ment simbòlica ha col·lapsat."

[Parlant dels neandertals en general]: "Els neandertals i els humans moderns es van separar fa 500.000 anys i van evolucionar independentment a Europa i a l'Àfrica respectivament. Acumulant i fent càlculs mellians, això representa un milió d'anys d'evolució. Seria increïble que no hi haguessin diferències cognitives ni anatòmiques substancials."



[Parlant dels treballs d'en Zilhäo i del simbolisme neandertal]: "Crec que en Zilhäo està terriblement equivocat. Si en 250.000 anys allò* va ser la única cosa que van poder fer els neandertals en tot Europa, va ser perquè Déu els va ajudar."

*allò són aquelles petxines pintades de 50.000 anys.

[Quan els Crocmanyons van arribar a Europa ja...] "... tenien millor tecnologia, millor organització, i uns cervells més bons."

[Jugant un partit] "Els neandertals simplement estaven jugant amb un equip millor."

[Reconeguent que hi ha gent massa amable amb els brutes]: "Hi ha gent que creu que és racista suggerir que els neandertals o altres humans més arcaics eren genèticament diferents de nosaltres."

[Defensant-se de les acusacions injustes] "Hi ha gent que m'ha acusat de maltractar els neandertals, com si els estigués privant d'entrar a Harvard!!"



És així com treballen els defensors de l'espècie d'avui en dia: posant-se per damunt dels altres. Queda clar que per sentir-se satisfets amb sí mateixos, alguns moderns s'han de col·locar per sobre dels neandertals. No només tenen clar que són completament diferents i millors que els neander, sinó que a més a més van ser tocats per una vareta màgica que va provocar una sèrie de mutacions miraculoses en cadena, que tenien uns cervells més bons que els brutes, que eren genèticament diferents, i que no hi ha cap possible alternativa. Una altra característica dels que es volen sentir superiors, és que creuen saber-ho tot sobre l'ésser inferior: saben quins són els seus límits, saben què poden fer i què no. Saben què els agradava, què pensaven, com es comportaven, que es trobaven lletjos perquè no tenien barbeta, i com es van extingir, perdent un partit contra un equip millor.

El que demostra Mellars amb les seves paraules és que ja ho sap TOT. Sap que l'estudi de la Grotte du Renne ja ha col·lapsat la teoria dels neandertals simbòlics, i que en canvi els estudis d'en Zilhäo estan terriblement equivocats.
I a algú que ja ho sap tot, és inútil tractar de d'explicar-li res que es desvii de la seva sapiència, perquè no t'escoltarà, i fins i tot pot ser que s'acabi fent la víctima, és clar, quina injustícia, jo els regalo els meus coneixements i ells encara em surten amb històries dels brutes!!!!



Paul Mellars, un altre nom que serà recordat dins l'esfera neandertal com el d'algú que sona, però que ningú no sap qui és.

2 comentaris:

  1. "Els neandertals i els humans moderns es van separar fa 500.000 anys i van evolucionar independentment a Europa i a l'Àfrica respectivament. Acumulant i fent càlculs mellians, això representa un milió d'anys d'evolució. Seria increïble que no hi haguessin diferències cognitives ni anatòmiques substancials."

    Véase como el tiempo se dobla a gusto del consumidor. Cuando hasta ahora se hablaba de un tiempo de separación X entre dos especies emparentadas, desde ahora deberemos decir 2X. Asumo el argumento sin reservas; acepto el pulpo por mascota y el barco por animal acuático. Adoptando este nuevo conocimiento como dato comprobado, establezco una analogía con la evolución del género humano en su primer millón de años: las piernas se alargaron, los brazos se acortaron, se desarrolló el uso de instrumentos de los que nos quedan las tallas del modo 1... Evidentemente, toda una serie de diferencias cognitivas y anatómicas.

    Algo así debió pasar con los neandertales, aunque lamentablemente no tengamos pruebas fósiles que lo demuestren. Es muy posible que tuviesen jorobas de grasa que limitaran su movimiento, verrugas en los párpados que obstaculizaran su visión y glándulas salivares muy desarrolladas que les obligasen a babear continuamente. Estas diferencias anatómicas conllevaron la absoluta pérdida del poco sentido estético que hubiesen podido heredar de nuestros antepasados (nos lo quedamos todo nosotros) ya que para aparearse necesitaban ser brutales y bestiales porque de otro modo carecían de cualquier tipo de estímulo.

    ¿Es preciso añadir que sesudos estudios indican que también olían mal?

    ResponElimina
  2. Hola Txema M., benvingut!

    "Véase como el tiempo se dobla a gusto del consumidor."

    Doncs... més o menys. O més ben dit: a gust del Melliador.

    "Algo así debió pasar con los neandertales, aunque lamentablemente no tengamos pruebas fósiles que lo demuestren. Es muy posible que tuviesen jorobas de grasa que limitaran su movimiento, verrugas en los párpados que obstaculizaran su visión y glándulas salivares muy desarrolladas que les obligasen a babear continuamente. Estas diferencias anatómicas conllevaron la absoluta pérdida del poco sentido estético que hubiesen podido heredar de nuestros antepasados (nos lo quedamos todo nosotros) ya que para aparearse necesitaban ser brutales y bestiales porque de otro modo carecían de cualquier tipo de estímulo."

    jajajja què bo, ai que em pixo de riure!

    Veig que tu t'ho prens en broma, és millor aixi, crec que jo m'ho prenc massa seriosament, i total, per uns estudis tant "sesudos" xDDDD

    ResponElimina