dilluns, 3 de gener de 2011

Els 3 Ossets que no volien coexistir

En català tenim un problema força greu i és que ens costa molt de distingir per escrit i oralment un os d'un ós, o si ho voleu en plural, una pila d'ossos d'una altra pila d'ossos, o si preferiu que us ho escrigui d'una manera més cursi: uns ossets petits d'uns ossets esquifits.

Els ossos que vull tractar aquí no són pas els de l'esquelet, sinó aquells animalons de quatre potes amb pèl fosc (o blanc) que fan soroll amb la boca, mengen, defequen i de tant en tant s'enfaden i si hi ets a davant, et poden arribar a trencar uns quants ossos aaaaghh!



Els Ossos (ara els escriuré amb O, perquè si escric amb o hauré d'estar explicant constantment si són uns ossos o uns ossos) han format part de la prehistòria, tant real com escrita. Acompanyaven aquelles bandes d'homínids i veien com els creixia la visera de sobre els ulls o se'ls escurçaven les extremitats amb el temps, van sobreviure diverses glaciacions, algunes espècies es van exitingir, però moltes altres han arribat fins a l'actualitat. Els Ossos són un personatge mític dels relats prehistòrics, tant com els mamuts o les oblidades hienes: cova on entraven els neandertals, cova on s'hi trobaven un Ós o Ossos que els obligaven a fugir cames ajudeu-me si no es volen arriscar a trencar-se uns quants ossos, amb sort.

Fins i tot vaig llegir al llibre de la Gemma Una humanitat extingida que els neandertals sentien cert culte pels Ossos, perquè es veu que els caçaven menys que altres animalons. Si això és veritat o mentida no ho podrem saber mai. El que sí que podem assegurar, és que els Ossos eren el pa de cada dia de la vida neandertal, per això crec que els hauríem de dedicar més temps i estudis, perquè els Ossos ens podrien ensenyar moltes coses dels neandertals, com per exemple... com es van extingir?

S'han proposat moltes i molt variades hipòtesis per explicar l'extinció neandertal. Una de les més conegudes ens diu que van ser desplaçats per altres humans genèticament i culturalment diferents, que es van saber adaptar millor a l'entorn. Aquests humans o humanoides els van prendre els terrenys de caça sense demanar cap tipus de permís, i en quedar-se sense aliment i amb la glaciació que els queia a sobre, els neandertals es van anar fragmentant i fragmentant, fins que només en va quedar un, i trist a més a més.



El que no explica aquesta hipòtesi és: però que ni hi va haver cap interacció!? I si a més a més podien tenir descendència fèrtil, com és que no n'hi ha cap rastre [a Europa] i molts indicis que semblaven indicar coexistència, s'han posat en dubte en els darrers anys? Van arribar a coexistir o no? I què hi tenen a veure els Ossos amb tot això?

Tranquils que ara lligarem caps. Uns investigadors han fet unes proves als ossos de 3 espècies d'Ossos que van viure en unes coves d'Àustria per esbrinar-ne la composició orgànica i inorgànica. Dues d'aquestes espècies, Ursus ingressus i Ursus spelaeus eremus (uff quin mal als ossos de la mà) ja estan extingides, però van conviure durant 15.000 anys juntament amb l'Ursus arctos, l'os bru. Aquestes espècies d'Ossos, malgrat estar properament relacionades i viure molt properes en l'espai, es van mantenir aïllades.

Segons els anàlisis, aquests ossos eren ecològicament diferents que vol dir que encara que tinguessin necessitats molt semblants, com per exemple alimentar-se d'herba, segurament no menjaven les mateixes plantes, i els isòtops de matèria inorgànica han revelat que no bebien aigua dels mateixos rius. És possible que no visquessin a la mateixa zona geogràfica, o que s'haguessin quedat separats temporalment i/o espaialment per canvis climàtics.



L'argument de tot aquest conte és que es podria aplicar perfectament al cas de neandertals i humans moderns, que aparentment van viure pacíficament durant milenis relativament propers, van utilitzar recursos semblants, van habitar les mateixes coves, però en canvi sembla que les festes multi-inter-específiques no eren massa habituals les nits d'estiu als campaments a l'aire lliure. Potser sí que hem comès un error subestimant els Ossos i condemnant-los a omplir els decorats de les pel·lícules de sèrie B sobre "homes" prehistòrics.

7 comentaris:

  1. Muy interesante la noticia, y más interesante aún la extrapolación a la convivencia neandertales-sapiens.

    Creo que sí debieron encontarse en más de una ocasión en Europa. Simplemente por cuestión de probabilidad, a más años de convivencia, más probabilidades de encuentro; además, cada vez aparecen retos neandertales más "modernos", que extienden el período de coexistencia de ambas especies en Europa, además de aparecer restos auriñacienses vinculados a sapiens más antiguos en la península ibérica.
    No se por qué pero me da la sensación de que aparecerán en los próximos años evidencias irrefutables de convivencia entre ambas humanidades.

    ResponElimina
  2. Hola David,

    "Creo que sí debieron encontarse en más de una ocasión en Europa. Simplemente por cuestión de probabilidad, a más años de convivencia, más probabilidades de encuentro; además, cada vez aparecen retos neandertales más "modernos", que extienden el período de coexistencia de ambas especies en Europa, además de aparecer restos auriñacienses vinculados a sapiens más antiguos en la península ibérica."

    Això dels neandertals més moderns és molt curiós, perquè sembla ser que alguns dels últims, datats en 35-40.000 anys mostren un perfil més modernitzat, el que passa és que per exemple, hi ha neandertals a Bèlgica que també devien ser dels últims perquè han estat datats en 36.000 anys (la famosa família Spy, fa poc en va sortir un article que parlava d'un nen: http://pierrettepierrot.blogspot.com/2010/10/spy.html) el que passa és que aquest nen no sembla mostrar cap característica anormal per un neandertal. Després hi ha una altra cosa, i és que segons els últims treballs d'en Zilhäo, els neandertals es van extingir a la península ibèrica fa 37.000 anys. A tot això suma-hi:

    -A l'Esquilleu (Cantabria) s'hi ha trobat indústria mosteriana en nivells datats en 25.000 anys.
    -Els jaciments aurinyacians més antics potser sí que es solapen amb els últims neandertals, però hi ha gent (com en Millán) que creu que l'aurinyacià és una indústria neandertaliana, i no pas vinculada als HAM.
    -A la Cova Gran (Lleida) no hi ha cap evidència de coexistència. Es troben els nivells mosterians datats en 38.000 anys i els aurinyacians datats en 30-32.000 anys, separats per una capa estèril.
    -Encara que el Chatelperronià hagi estat interpretat com una indústria de transició, el cert és que els últims neandertals de Gibraltar (30.000) continuaven fidels al mosterià.
    -Hi ha autors com ara en Hawks que han volgut veure certes característiques "hibrides" en els europeus del paleolític després de l'extinció neandertal, però tot això és molt controvertit, i alguns hibrids han estat desmentits. Es més: els europeus d'avui en dia no som més neandertals que un japonès o un tasmanià.
    -També hi ha la possibilitat que s'extingissin sense que els HAM hi tinguessin res a veure (canvi climàtic, baixada molt bèstia de la població, malalties associades al canibalisme, etc).

    "No se por qué pero me da la sensación de que aparecerán en los próximos años evidencias irrefutables de convivencia entre ambas humanidades. "

    Tant de bo apareguin més evidències que ens puguin aclarir què va passar amb els neandertals! Això d'irrefutables desgraciadament és molt difícil d'aconseguir, perquè cada investigador veu el que vol veure en funció de les seves conviccions.

    ResponElimina
  3. >>però hi ha gent (com en Millán) que creu que l'aurinyacià és una indústria neandertaliana, i no pas vinculada als HAM.

    No, no no ;-)

    Yo creo que el PROTO-Auriñaciense (no todo el Auriñaciense), por lo que sabemos hoy, tiene tantas posibilidades de estar asociado a una población "nativa" (i.e. neandertales) como a una "inmigrante" (i.e. HAM).

    No veo nada que decante decisivamente la balanza para un lado u otro.

    Y, de hecho, a mi tampoco me soprendería en absoluto una industria o una tecnología lítica "trans-racial", común (al menos partes de la organización de la talla, el retoque, las formas, etc...) a grupos de Neandertales y HAM. Por todo eso, lo que recomiendo es escepticismo y seguir abiertos y trabajando con hipótesis novedosas.
    A ser posible. dejando un poco de lado la cuestión "racial" (de especie)para que puedan aflorar los comportamientos sociales y económicos, que son vitales en la organización de los grupos humanos.

    ResponElimina
  4. Es que lo que siempre se tiende a interpretar es: algo avanzado=humano moderno - algo menos avanzado = neandertal.

    Es igual que los estudios que cuestionan la autoría deel chatelperroniense por parte de los neandertales, y que Millán,le menciono porque se ha incorporado al debate, ya se encargó de criticar en su blog. Parece que como es algo más evolucionado o que presenta ciertas novedades, no puede ser obra de neandertal, a pesar de que muchos investigadores relacionan el chatelperroniense con el musteriense de tradición achelense, con lo cual no habría ruptura cultural, sino evoluciópn cultural por parte de neandertal.

    Pués creo,como dice Millán, que si bien es cierto que las fases avanzadas del auriñaciense pertenecen a sapiens, las fases iniciales no tienen restos humanos asociados que verifiquen que esta auriñaciense inicial es obra de sapiens, más bien en algunos yacimientos como El Castillo se ha especulado con la posibilidad de una evolución cultural, circunstancia que juega en favor de neandertal como responsable de las fases iniciales del auriñaciense. No hay restos humanos, y sin embargo parace obligada la lectura de asociar lo moderno a sapiens.

    ResponElimina
  5. És cert que hi ha certa tendència d'associar tot allò avançat amb els HAM. En cap moment no vull questionar que una indústria com el proto-aurinyacià fos feta pels neandertals si deixant de banda els prejudicis no hi ha cap indici que ho posi en dubte.

    Ara bé, jo sobreentenc que el proto-aurinyacià i l'aurinyacià mostren algunes similituds, o sinó, per què porten el mateix nom? I ara sent realistes: quina és la probabiitat que dos grups humans diferents, separats per 500.000 anys, comencessin a fer fa uns 30-40.000 anys, indústries que curiosament s'assemblaven molt, sense que hi hagués cap tipus d'interacció? Estareu d'acord amb mi que és una possibilitat molt remota.

    Una altra explicació és que el proto-aurinyacià, tot i que sigui una indústria avançada, no tingui res a veure amb l'aurinyacià, i que tota aquesta confusió sigui un malentès dels arqueòlegs a l'hora de classificar indústries.

    Posats a especular, també podria ser que els aculturats fossin els humans moderns i no pas els neandertals, però crec que això és força improbable.

    "más bien en algunos yacimientos como El Castillo se ha especulado con la posibilidad de una evolución cultural, circunstancia que juega en favor de neandertal como responsable de las fases iniciales del auriñaciense."

    Vaig llegir no sé on que al Castillo (o al nord de la península) es van trobar uns esquelets datats en 40.000 anys que semblaven d'humans moderns, però que malauradament es van perdre, diria que ho vaig llegir al llibre de Carles Lalueza, algú en sap alguna cosa?

    ResponElimina
  6. "Yo creo que el PROTO-Auriñaciense (no todo el Auriñaciense), por lo que sabemos hoy, tiene tantas posibilidades de estar asociado a una población "nativa" (i.e. neandertales) como a una "inmigrante" (i.e. HAM). "

    Ostres, llavors et vaig entendre malament :P em pensava que defensaves que totes les indústries les havien fetes els neandertals fins com a mínim el gravetià, perquè les restes d'humans moderns més antics d'Europa tenen uns 30.000 anys.


    "Y, de hecho, a mi tampoco me soprendería en absoluto una industria o una tecnología lítica "trans-racial", común (al menos partes de la organización de la talla, el retoque, las formas, etc...) a grupos de Neandertales y HAM."

    És interessant, però implica algun tipus d'interacció entre els dos grups. I no sé si n'hi ha massa evidència de tot això. Cada cop s'està desmentint més que arribessin a interaccionar, almenys a Europa.

    "A ser posible. dejando un poco de lado la cuestión "racial" (de especie)para que puedan aflorar los comportamientos sociales y económicos, que son vitales en la organización de los grupos humanos. "

    Hi estic d'acord amb què la qüestió de neandertals vs HAM s'ha polaritzat molt, com si aquests dos grups humans (i altres, com ara els erectus) fossin com l'oli i l'aigua, i s'hauria de tenir en compte que les influències culturals poden anar molt lluny, però què hi farem, és l'orgull sapientíssim.

    ResponElimina
  7. ""Ara bé, jo sobreentenc que el proto-aurinyacià i l'aurinyacià mostren algunes similituds, o sinó, per què porten el mateix nom? I ara sent realistes: quina és la probabiitat que dos grups humans diferents, separats per 500.000 anys, comencessin a fer fa uns 30-40.000 anys, indústries que curiosament s'assemblaven molt, sense que hi hagués cap tipus d'interacció? Estareu d'acord amb mi que és una possibilitat molt remota""

    Si estoy de acuerdo en que es una posibilidad remota; de hecho no dbemos olvidar que en Próximo Orienre sí han interactuado, según los resultados del genoma, y creo que los arqueólogos sitúan el origen del auriñaciense en el Próximo Oriente;

    en base a esto, yo me pregunto:

    ¿quizás en su origen el auriñaciense pudiera ser el resultado de procesos de aculturación mutuos entre neandertales y sapiens?esta sería una hipótesis interesante, en mi opinión, de ser estudiada a fondo por los profesionales.

    En cuanto a la difusión por Europa de esta tecnología, no creo que haga falta explicar que sin duda estaría muy reforzada por el lenguaje, y lazos de algún tipo entre clanes. El modo 2 ya experimentó una difusión "relámpago" por Europa se supone apoyado en estos instrumentos que he dicho.

    Esta misma conclusión que propone Maria Lluisa ya se ha planteado en la aparición del modo 2 en Asia; la de origen autóctono de una tecnología similar en dos zonas diferentes.

    Yo sí creo en la coexistencia y aculturación, ojo!!,pero mutua entre ambas poblaciones, en la que ambas salen beneficiadas por las experiencias de unos y otros.

    ResponElimina