divendres, 21 de gener de 2011

Els neandertals eren ràpids, però es cansaven de seguida.

Som a l'era de les parts neandertals: tot el que ens puguin dir les seves parts corporals és interessant, ja siguin les mans, els peus, les cames, la pelvis, les costelles, el crani o les dents. Cada peça de l'anatomia neandertal és estudiada amb màxima curositat per diferents experts que volen esbrinar com eren. Qualsevol part neandertal, per més feta malbé que estigui, és interessant per l'antropologia i mereix un respecte. Qualsevol neandertal de 50.000 anys es pot convertir en un individu famós a nivell mundial que serà estudiat per tots els estudiants d'antropologia i altres ciències humanístiques des de les seves incòmodes cadires. Cada petit fragment d'ADN neandertal podrà generar centenars de notícies sobre aquestes icones de l'actualitat, perquè crec que ara ja ningú no discuteix que els neandertals són famosos i també són motiu de disputes i passions de molts éssers humans d'arreu del planeta.



Després d'haver viscut en aquelles condicions tant dures i d'haver-se extingit per causes encara desconegudes, crec que és el que es mereixen, que els treguem la pols de sobre i els fem sortir a la portada de les més prestigioses revistes, reconstruïts o no. El cas és parlar-ne i endinsar-se dins l'essència neandertal, per poder viatjar en el temps i situar-nos en el camps verds plens de feres exòtiques del pleistocè.

Aquest cop la part estudiada del cos neandertal no han estat les dents i les micropartícules que hi quedaven enganxades per culpa de la ineficiència dels raspalls prehistòrics, sinó les cames i la pelvis, que ja es van estudiar fa poc (m'imagino que hi deu haver llista d'espera per examinar les cuixes neandertals); uns investigadors russos han comparat la musculatura esquelètica (en els neandertals se sobreentén que s'ha hagut de reconstruïr) i la locomoció entre esquelets neandertals i 80 humans, dones i homes, i com es pot aplicar tot plegat a la caça neandertal, que sabem que era cos a cos.



Les conclusions són que els neandertals es podien moure molt depressa, però que aguantaven poc, a diferència dels sapientíssims, que poden recórrer llargues distàncies fent footing. Els neandertals sembla que eren molt ràpids en distàncies curtes, però en canvi quedarien dels últims a les curses d'atletisme de 10.000 metres. És clar que tot això és parlant en termes molt generals, entre els neandertals hi havien diferències, però sembla que allò que s'ha afirmat de la màquina de matar neandertal que quan menys s'ho esperava el cèrvol o l'animal que fos, el neandertal li saltava a sobre amb la llança afilada i la musculatura de Terminator recorrent 15-20 metres en 1-2 segons , que vol dir que la pobre bèstia no tenia temps ni de dir ui! comença a ser cert. En canvi, els sapientíssims eren més d'anar a passejar, fer footing i caçar a llarga distància que queda més net i refinat...

I com afectava tot això a la caça? Ja sabem que s'accepta gairebé universalment que els neandertals no llençaven les llances a llarga distància, sinó que les clavaven directament al cos de l'animal. Aquest tipus d'estratègia la podrien haver practicat en grups de 3-4 persones o sols. Sols davant d'una presa que podria pesar fins a 5 vegades més que ells.



Però els caçadors neandertals eren molt bons: les llances pesades són molt més eficaces a curta distància que la javelina estil·lística que s'havia posat de moda entre els corredors de footing. Per tant, podríem dir que l'estratègia de caça neandertal era: fot-li fort, és o ara o mai! M'agrada, però... em preocupa; com seria tenir un neandertal enfurismat a menys de 20 metres?
Hagués aprofitat qualsevol distracció per calmar la seva ira, i el seu atac hagués estat, sens dubte, letal.

FONT:

http://www.russia-ic.com/education_science/science/breakthrough/1261/

8 comentaris:

  1. Hola Maria Lluisa!!

    Interesante.

    No se este estudio de los científicos rusos...Yo tenía entendido que el género homo, en general, y sapiens en particular, se cansaban menos debido a que han ido perdiendo bello corporal, por lo que el sudor en la carrera sirve de sistema de refrigeración, mientras que los animales deben parar de vez en cuando para jadear y refrigerarse, ya que el bello no permite refrigerar con la misma eficacia que en nuestra especie.

    Me da que este estudio, que conste que de anatomía y estas cosas no tengo ni idea, tiene como objetivo otra vez "hacer retroceder un peldaño" a los neandertales en la "ascensión" a la inteligencia. Se vuelve a poner al neandertal más al nivel del animal que del hombre moderno.

    Esta es la primera impresión que me da, tendría que informarme un poco más.

    Pero supongo que el neandertal sudaría como nuestra especie y su sistema de refrigeración sería casi idéntico, y por lo tanto esataría capacitado para hacer carreras de fondo.

    Saludos.

    ResponElimina
  2. "... com seria tenir un neandertal enfurismat a menys de 20 metres?"

    Definitivamente mejor tenerlo lejos. Afortunadamente nuestros ancestros conocían el arco y el atltatl, así como venenos, y eran buenos corredores de fondo comparativamente, por lo que tenerlos a distancia no sería demasiado problema...

    ... sería un problema para los neandertales (furiosos o no).

    ResponElimina
  3. David: los perros y lobos son corredores de larga distancia, con pelo. No creo que sea un problema de sudor sino de configuración muscular, que en el caso humano ciertamente favorece las marchas largas e incluso cierta cantidad de carrera suave a larga distancia (aunque no a nivel de los incansables cánidos, por supuesto - a esos sólo les podemos ganar con astucia).

    El sudor y cuerpo lampiño es una adaptación a la vida en la savana tropical pero no necesariamente una adaptación a correr como tal. De hecho no somos tan corredores sino sobre todo caminantes. Personas habituadas, caminando, se pueden hacer 100 Km. monte a través en un día o así. Corriendo nunca puedes hacer tanto, mucho menos en montaña.

    ResponElimina
  4. Sí, la verdad es que los lobos y perros corren largas distancias, me ha dejado llevar por la "rapidez".:)

    Pensaba, o me quería referir a que el sudor favorece recorrer distancias más largas sin necesidad de tener que detenerse, aunque sea a marcha lenta en comparación con las presas que serían más rápidas pero tendrían que detenerse más frecuentemente a refrigerarse, lo que favorecería darles captura a medio plazo, Y pensaba que neandertal en este sentido debería parecerse a nosotros.

    Me imagino que sí que tendrá que ver la anatomía en la velocidad o resistencia, pero en cualquier caso creo que sería para hacer una comparación entre sapiens y neandertal, pero no para considerar este hecho una desventaja del neandertal en relación a la caza.

    Saludos!!

    ResponElimina
  5. Hola David!

    "No se este estudio de los científicos rusos...Yo tenía entendido que el género homo, en general, y sapiens en particular, se cansaban menos debido a que han ido perdiendo bello corporal, por lo que el sudor en la carrera sirve de sistema de refrigeración, mientras que los animales deben parar de vez en cuando para jadear y refrigerarse, ya que el bello no permite refrigerar con la misma eficacia que en nuestra especie."

    No en tenia ni idea de tot això... se suposa que els neandertals en principi tenien quantitats semblants de pèl a nosaltres, però és possible que en tinguin més, és un tema que en Maju te'l pot explicar millor, ell creu que la divergència neandertal-moderns va tenir lloc fa almenys 1 milió d'anys.

    "tiene como objetivo otra vez "hacer retroceder un peldaño" a los neandertales en la "ascensión" a la inteligencia. Se vuelve a poner al neandertal más al nivel del animal que del hombre moderno."

    D'entrada no m'ha fet aquesta impressió, però tot es pot exagerar molt, i creure que els neandertals eren d'una manera i nosaltres d'una altra és senzillament erroni.
    Aquests estudis es poden generalitzar fins a cert punt, però en cap cas no hem de deixar de banda les diferències individuals, que podien ser tant o més grans que les diferències entre espècies, i més tenint en compte que els neandertals se'ns assemblen molt i tenim moltes coses en comú. Una cosa és l'estudi i les dades que se'n puguin extreure, i una altra de ben diferent els comentaris sensacionalistes de la premsa.

    "Pero supongo que el neandertal sudaría como nuestra especie y su sistema de refrigeración sería casi idéntico, y por lo tanto esataría capacitado para hacer carreras de fondo."

    Segurament sí, que suaven com nosaltres, el que passa és que recordo un gen d'aquella llista de gens únics que no compartim amb ells i n'hi havia un que tenia a veure amb la pell i un altre amb el pèl, ho estic dient de memòria, espero que en surtin més dades aviat!
    En les carreres de fons també importa molt la constitució del cos: tenir unes cames curtes i una massa muscular important, com era el cas de la majoria dels neandertals no hagués afavorit massa un corredor de fons, o aquesta és la idea que ens volen transmetre.

    ResponElimina
  6. Maju: "Definitivamente mejor tenerlo lejos. Afortunadamente nuestros ancestros conocían el arco y el atltatl, así como venenos, y eran buenos corredores de fondo comparativamente, por lo que tenerlos a distancia no sería demasiado problema..."

    M'imagino que no... home, tampoc no crec que un neandertal ataqués un grup d'humans moderns com si fossin un grup de cabres, tampoc no s'ha d'oblidar el cas del Sidrón, suposo que tindria a veure amb les circumstàncies de cada grup. Recórrer 15-20 metres és una cosa que podem fer tu o jo amb un temps proper a 1-2 segons, i no per això som unes màquines de matar, el que passa és que els neandertals eren molt forts... i sabien clavar les llances molt bé! Els ximpanzés per exemple també són molt forts, sobretot a la part dels braços. Els neandertals portaven un gen diferent del nostre, crec que es deia RUNX, i que els feia tenir les espatlles més amples o una cosa així. Els ximpanzés, encara que siguin força més petits i pesin menys, poden vèncer un home musculós sense problemes, i el mateix devia passar amb els neandertals, que es diu que una dona neandertal també podria vèncer sense problemes un Arnold Sch...

    "los perros y lobos son corredores de larga distancia, con pelo. No creo que sea un problema de sudor sino de configuración muscular, que en el caso humano ciertamente favorece las marchas largas e incluso cierta cantidad de carrera suave a larga distancia (aunque no a nivel de los incansables cánidos, por supuesto - a esos sólo les podemos ganar con astucia). "

    Es veu que els neandertals també recorrien llargues distàncies, en va sortir un estudi fa uns quants anys. D'altra banda, és cert que els gossos són uns corredors excel·lents, és impossible atrapar-los quan corren, però també és cert que es cansen de seguida (almenys els gossos domesticats, dels llops no en dic res), al cap de poca estona d'haver estat corrent, els gossos necessiten ajeure's i descansar, i treuen la llengua de tal manera que sembla que els hagi de tocar a terra. A més a més, no poden fer exercici quan fa massa calor, ni tant sols fer llargues caminades, necessiten estar bebent aigua cada dos per tres, perquè conec casos de gossos que els seus amos els van treure a fer exercici a la muntanya un dia que feia calor i els pobres animals es van quedar a mig camí.

    ResponElimina
  7. Ostres, t'acabo de deixar un missatge pero un un post antic. Res, que m'ha agradat molt el teu bloc i que ja era hora que tinguéssim un bloc sobre neanders de referència a casa nostra.

    Enhorabona!

    Dodger

    ResponElimina
  8. Hola Dodger,

    Sí, l'acabo de veure! Me n'alegro molt que el meu blog t'hagi agradat, i moltes gràcies per les felicitacions!!

    ResponElimina