L'orígen dels humans moderns és un tema discutit des que l'home (i la dona) es pregunten qui som i d'on venim. Fins fa poc l'est d'Àfrica era el trocet de terra que va tenir l'honor d'allotjar Adam i Eva fa, respectivament, 200.000 i 60.000 anys, d'acord amb els rellotges de fabricació suissa, que diuen que són els més bons. L'est d'Àfrica, que comprèn territoris com ara Etiopia, Somàlia, Mozambique i el Sudan, és també anomenada vulgarment la banya d'Àfrica. Allà és on s'hi ha trobat la modernitat més moderna datada en gairebé 200.000 anys, i des d'on es creu que aquest grup d'humans moderns va partir cap a la resta del món.
La ruta o rutes que van seguir ja són un tema molt més polèmic; aquí els rellotges suissos sembla que fallen una mica i el registre fòssil és ambivalent; la versió més acceptada diu que un petit grupet de 4.000 individus van passar per la terra promesa van pujar cap amunt, i allà s'hi van trobar els nostres coneguts: Amud, Shanidar 4, Tabun... s'hi van parar una temporada per fer antropologia social, i després es van expandir per tot el globus. Un grup va anar cap a Europa, un altre cap a Austràlia, on s'hi van trobar la Senyora X que també els va caure molt bé, i un altre cap al nord d'Àsia, etc.
Aquesta versió oficial compta amb unes quantes anomalies que són inacceptables i que fan desmerèixer el prestigi del rellotge suís, i és que per exemple, al nord d'Àfrica que queda una mica apartat de la terra promesa, també s'hi han trobat humans moderns, i a més a més, molt antics: 130.000 anys. A més a més, també s'hi ha trobat indústria mosteriana, i fins i tot s'ha arribat a proposar que els neandertals van arribar a Europa des del nord d'Àfrica, però primer centrem-nos en els moderns.
Aquests moderns de fa 130.000 anys no se sabia que eren moderns fins fa poc. En un estudi molt recent s'han analitzat aquests fòssils i s'ha determinat que sens dubte, encara que tinguin les dents una mica grosses, estan relacionats amb la gent d'avui en dia, i que van tenir alguna cosa a veure amb l'expansió que va tenir lloc des de l'est d'Àfrica. El cas és que el desert del Sàhara fa 130.000 anys era molt més habitable, i segurament els homínids podien anar amunt i avall sense haver de passar massa sed. En aquest estudi, es pregunten si realment el nord d'Àfrica es va comportar com una plataforma des d'on els humans moderns van emigrar cap a altres bandes, per tant, sembla possible que, d'acord amb aquesta antiguitat, aquells sapientíssims fessin un recorregut una mica més complicat del que prediu la versió oficial, fent algunes parades al nord d'Àfrica per contemplar camells, per acabar catapultant-se en direcció al Sinaí 60.000 anys més tard.
Quin paper hi poden haver jugat els neandertals en tot això? Com que el nord d'Àfrica és una zona força oblidada, no sabem si els neandertals hi van arribar a viure mai, ni si es van trobar aquests moderns, però com que la indústria mosteriana s'ha trobat a banda i banda, i encara més, les petxines decorades trobades a Múrcia i datades en 50.000 anys s'assemblen molt a les que es feien les cultures associades a humans moderns, no és gens descabellat proposar que hi va haver algun tipus d'intercanvi, almenys cultural, però no sabem quin abast va tenir, ni quin va ser el destí d'aquells homínids de fa més de 100.000 anys.
Quines sorpreses més ens preparen des de la seva plataforma nord-africana aquests homínids una mica dentotes i amb aparença arcaica, però amb un comportament molt modern i sens dubte relacionats amb nosaltres, d'acord amb l'estudi?
Para mí son antepasados de los modernos locales (aunque seguramente sólo en un 20% o menos) y, por extensión, de otros.
ResponEliminaSin embargo su cultura no es realmente Musteriense, sino Ateriense, una cultura típica de esa zona - no?
No es descartable que el uso de ocre y conchas perforadas por los neandertales de Murcia haya sido inducido por contacto a través del estrecho, ya que las gentes aterienses utilizaban estos simbolismos muchos miles de años antes (de hecho son los más antiguos de todos en este aspecto, excepto quizá Skhul/Qahfez en Palestina).
Una pena que el estudio sea de pago...
Els moderns locals, vols dir els nord-africans actuals? Per mi que no ho són en un 20% sinó, molt, molt menys, potser en un 1%. Crec que després d'aquesta primera onada de fa 130.000 anys n'hi va haver una altra, de la qual en descendem tots els no-Africans que va esborrar les anteriors, ja fos perquè eren més nombrosos, o perquè els van assassinar, van morir d'epidèmies... no en tinc ni idea, peò els nord-africans actuals són una barreja de gent vinguda d'Europa, de l'orient mitjà i de l'Àfrica subsahariana, principalment.
ResponEliminaEl mosterià es va utilitzar al nord d'Àfrica fa 200.000 anys:
http://neanderthalis.blogspot.com/2009/01/descubren-herramientas-lticas.html
A Ceuta hi ha un jaciment tant proper geogràficament com culturalment parlant (Cabilla de Benzú) als de l'altra banda de l'estret, que la única cosa que falta per confirmar la presència neandertal és un fòssil d'aquesta espècie.
Com que se'n parla tant poc del nord d'Àfrica, desconec el tipus de fòssils que s'hi han trobat, però sembla que hi van viure tant els neandertals com els humans moderns, i que fins i tot es van arribar a solapar, si fem cas de famós paleontòleg Emiliano Aguirre:
" Yo conozco fósiles que son mezcla de neandertal y moderno, y si no se reconoce es porque no se quiere reconocer. Pero los hay y los he tenido en la mano. Fósiles de Yebel Irhoud (Marruecos), descubiertos en los años 50, un par de cráneos y algunas mandíbulas, que tienen rasgos faciales de moderno y el cráneo neandertal."
http://www.elcomerciodigital.com/gijon/20080708/cultura/fosiles-mezcla-neandertal-moderno-20080708.html
El que passa és que és molt difícil afirmar això sense cap prova d'ADN, però sembla ser que allà hi van coexistir diferents tipus d'homínids, i que el treball tot just comença.
Yo creo que tuvo que haber alguna conexión a ambos lados del estrecho.
ResponEliminaDel ateriense tengo entendido, creo, que hunde sus raíces en el musteriense y que tiene ciertas similitudes con el solutrense de la península ibérica, circunstancia que ha planteado la posibilidad de conexión entre ambos lados del estrecho. Esto, junto con el yacimiento en Ceuta del Abrigo de Benzu, al que ya me he referido en otras ocasiones,y junto a los restos de Antecessor y los que vendrán de Orce, hacen replantrear seriamente la via del estrecho como una seria posibilidad de acceso a Europa.
Además se cree que en momentos de regresión marítima la amplitud del estrecho de Gibraltar puede reducirse hasta 7 Km (en la actualidad tiene 14 Km ). En el sur de la península, en Baza y Orce, hay restos de fauna africana de hace 1,5 millones de años, circunstancia que hace plantearse que si han llegado hasta allí estos animales,¿por qué no iban a llegar los humanos?
Yo creo que siempre ha habido conexión a ambos lados del estrecho, sólo que faltan más evidencias. Es muy imoportante, en mi opinión, la reanudación de las excavaciones de Orce.
Saludos!!
"Además se cree que en momentos de regresión marítima la amplitud del estrecho de Gibraltar puede reducirse hasta 7 Km (en la actualidad tiene 14 Km ). En el sur de la península, en Baza y Orce, hay restos de fauna africana de hace 1,5 millones de años, circunstancia que hace plantearse que si han llegado hasta allí estos animales,¿por qué no iban a llegar los humanos?"
ResponEliminaSí, és cert que sembla ser que fa desenes de milers d'anys l'estret era molt més "estret". Les evidències que falten és perquè el Marroc està mig oblidat i gairebé no hi ha treballs arqueològics allà. Cada país va a la seva i mentre que a Europa ens preocupem força pels nostres fòssils a l'Àfrica no hi ha recursos per a això. Una possibilitat és que els neandertals no es quedessin al nord d'Àfrica, sinó que també s'endinsessin Sahara endins, perquè durant aquelles èpoques era molt més habitable que ara, però com que al Sahara no és massa agradable excavar-hi, no ho podem saber.
http://www.pescatorrevieja.com/3formacionmares/formacion%20mediterraneo%202.htm
ResponEliminaFa uns 5 milions d'anys el mediterrani es va dessecar i va permetre el pas de fauna africana cap a europa, però un milió d'anys després la pressió de l'atlàntic va trencar el dig que hi havia entre aquest i el tethis dessecat i el va tornar a omplir, formant l'estret de gibreltar... potser aquesta fauna africana de fa 1,5 milions anys era una reminiscència d'aquest intercanvi...
Pel que fa a la resta... espero que trobin més fòssils. Jo també trobo factible que creuèssin l'estret, sinó fent crol ( encara que semblin superherois, i encara que el David Meca sigui capaç ( ara mateix no recordo si ho ha fet o no:P) posats a especular, no sé cóm n'eren de boig, però em sembla més probable que haguéssin fet servir algun tipus de patera prehistòrica que els permés descansar una mica. I més encara si estem parlant d'una família o grup de persones, enlloc d'un sol individu hiperimpulsiu i carregat d'energia explosiva.
Gràcies per l'enllaç! Desconeixia els moviments d'aigües del mediterrani, però sabia que els dinosaures també van ser capaços de travessar l'estret, i aquests no crec pas que sapiguessin nedar! Estaria bé això de poguer arribar caminant fins a Itàlia :P
ResponEliminaTambé se sap que fins fa 100.000? anys la profunditat de l'estret era molt menor. Els homínids, ja fossin neandertals o no, segurament van veure que a l'altra banda hi havia terra.
"posats a especular, no sé cóm n'eren de boig, però em sembla més probable que haguéssin fet servir algun tipus de patera prehistòrica que els permés descansar una mica"
xDDD m'agrada aquest concepte de patera prehistòria. No, no crec que fossin 4 matats els que van travessar l'estret. De moment s'ha trobat indústria mosteriana a 3 jaciments del Marroc i que data entre 200.000 i 70.000 anys, de manera que aquella població, en cas de ser neandertal i provenir d'Europa, va poder sobreviure. També hi ha evidència de poblament molt antic a l'illa de Creta, que encara no s'explica com hi van poder arribar aquells homínids. Vés a saber si ja tenien les seves embarcacions, però crida l'atenció que els neandertals de fa 30.000 anys quan s'estaven extingint no tinguessin la temptació de creuar l'estret de nou, però qui sap, potser algun dia es descobriran més fòssils.
bé els sapiens que van arribar a australia devien fer alguns salts entre illes i en aquells moments la seva experiència com a navegants no era major que la dels neanderthals, pel que jo sé...
ResponEliminano sé si has estat mai a Tarifa, però no hi ha cap problema en veure Àfrica a l'altra banda, es veu perfectament l'Atlas... a no ser que sigui un dia ennuvolat o emboirat esclar.
"bé els sapiens que van arribar a australia devien fer alguns salts entre illes i en aquells moments la seva experiència com a navegants no era major que la dels neanderthals, pel que jo sé... "
ResponEliminaSi... al documental "Homo sapiens" hi surten 4-5 persones a sobre d'un rai que després de passar uns quants dies de dejuni, van aconseguir arribar a Austràlia. A més a més, els Hòbbits també vivien en una illa, segur que van haver de fer més d'un saltet per arribar fins a l'illa de Flores.
No, no hi he estat mai a Tarifa :( però n'he vist imatges, i si jo fos un neandertal valent, no tindria cap problema per fer una petita capbussada amb els meus col·legues fins a l'altra banda.