dijous, 15 de juliol de 2010

Els Palomas, uns murcians amb una llarga història.


El famós jaciment murcià siutat a la localitat de Torre Pacheco i vulgarment anomenat "Palomas" és famós a nivell mundial per dos motius: el primer, pel seu nom real, que no és pas "Palomas", això només és una petitíssima contracció de: Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, el seu nom real.
El segon motiu és l'antropològic/arqueològic, i ocuparà el que resta de post.
Comencem: SPCG és un jaciment situat a 20 metres de profunditat i el segon en antiguitat homínida de la península ibèrica: 120.000 anys. Aquesta data coincideix amb l'aparició dels neandertals, que hi van viure fins al final de la seva extinció cap al 34.000 A.C.
SPCG és una mina de materials, s'hi troba una mica de tot: fòssils d'animals, eines pertanyents a la tecnologia musteriana, i... NEANDERTALS, així com també evidències d'enterraments funeraris, UAU! És impressionant, tal com diu l'antropòleg britànic Michael Walker, el portaveu en cap de les excavacions i un antropòleg del nivell de l'Eudald Carbonell, si aquests enterraments funeraris es confirmen, això podria significar "un dels descobriments més grans d'aquesta època de la història". I no només hi ha això, sinó també el desxiframent del genoma, la clonació, etc. Quines dècades que ens esperen, no us fa pena pensar en tota la gent que ha mort fins ara sense tenir l'oportunitat de saber qui eren realment els neandertals? El cert és que fa una mica de pena...
L'evidència que els neandertals celebraven rituals mortuoris prové de la posició dels esquelets, tots ben col·locats, de manera horitzontal, i l'estat del lloc, que fa pensar en algun tipus de cerimònia post-mortem. IM-PRES-SI-O-NANT.

Passem al tema més calent de tots: els fòssils neandertals. O bé d'algun altre homínid? Quan es van trobar, els arqueòlegs no n'estaven segurs si eren neandertals, però tot va quedar aclarit gràcies a aquest estudi on també hi va participar en Walker, a més a més d'en Zilhäo i en Trinkaus, entre d'altres: Late Neandertals in Southeastern Iberia: Sima de las Palomas del Cabezo Gordo, Murcia, Spain
L'estudi analitza les restes d'uns quants individus neandertals que van viure a la SPCG i datats en uns 40-43.000 anys. Els autors han posat èmfasi en la fiable datació dels fòssils; segons diuen, hi ha altres llocs amb dates més recents, però sense presència neandertal. Com que els de Gibraltar es van extingir fa uns 30.000 anys, potser seria correcte dir que els Palomas eren dels "penúltims".
I quina prova hi ha, de la seva neandertalitat? L'anàlisi detallat de les restes d'aquests individus, que mostren sense cap dubte, la seva neandertalitat. Això és molt important, perquè confirma la presència neandertal tardana (respecte la resta d'Europa) a l'extrem sud de la península ibèrica.
Hi ha, a més a més, una altra dada rellevant: els últims Palomas sembla que tenien més afinitat amb els moderns que no pas altres neandertals més antics. Hi ha certes característiques de la mandíbula i la dentició que els separen dels seus companys d'espècie i els ajunten amb els moderns. Pels autors, hi ha dues explicacions possibles:
1- Que algun africà despistat provinent de l'altra banda els Pirineus se'ls hagués colat al campament.
2-Que, seguint una mica la línia de "l'home és la creació divina més perfecta" haguéssin patit una sèrie de canvis que els fessin més semblants als moderns, com si aquests últims fóssin un model evolutiu a seguir.

Els autors semblen decantar-se més per la primera opció, tot i que (en aquella època, finals del 2008) la genètica no en dongúes suport. Ara sembla que sí, però tot i així aquesta explicació implica que els africans ja voltaven per la península fa 40.000 anys, i de fet la única evidència que hi ha és un jaciment situat als Pirineus, sense presència humana... tot i així també es possible que els neandertals caminessin llargues distàncies, se'n trobessin algun i l'adoptessin com a mascota.
Si aquesta hipòtesi es confirma, voldria dir que els neandertals no haurien estat exterminats, trepitjats, assassinats i extingits pels sapientíssims, sinó que més aviat la seva reculada a la península s'hauria degut a una qüestió de tria.
La segona explicació implica que aquests canvis de morfologia de la barbeta i les dents els fossin més beneficiosos, de la qual cosa no n'hi ha cap evidència.
I l'ADN, què hi diu? Vaig llegir que hi podria haver un acord entre els excavadors de la SPCG i el projecte del Sidrón, que com sabem, es troba implicat en la seqüenciació del genoma neandertal.
A veure si els Palomas s'animen i ens proveeixen algun fragment d'ADN que ens aporti informació sobre l'extinció dels neandertals.
Mentrestant, tenim moltes altres coses interessants per investigar, com ara aquests enterraments funeraris, i l'aparició d'un esquelet articulat i dos cranis entre moltes altres restes (s'hi han identificat 150 ossos pertanyents a almenys 25 individus).

Alenjandro Martínez, un altre antropòleg reconegut que també hi participa, reconeix que "s'han exagerat les diferències" perquè "els neandertals els tenim una mica mitificats, no eren tant diferents de nosaltres, ni morfològicament ni culturalment". Martínez opina que la seva extinció va ser ocasionada més que res per la seva baixa demografia respecte els moderns, que tenen capacitat per cuidar més cries, una explicació que d'entrada sembla força plausible.
Esperem més novetats de la Sima impacients!

2 comentaris:

  1. Quizás se podría matizar un poco el tema de las fechas. Las fechas de C14 sin calibrar para esos neandertales son de 34,450 ± 600 BP y 35,030 ± 270 BP. Esas "dataciones" son coherentes con la cronología C14 del Protoauriñaciense y el Auriñaciense antiguo europeo, más o menos. Uso la cronología C14 para razonar, porque todas las fechas del Auriñaciense normalmente no están calibradas. De todas formas, sería mejor hacer como los autores del artículo, y calibrar todas las fechas (aunque hoy ya hay curvas de calibración mejores que la que ellos usan).

    Volviendo al tema: Los yacimientos con materiales Musterienses prácticamente desaparecen del mapa h. 40.000 en cronología C14 BP, quedando sólo algunos ejemplos muy concretos.

    Y para cuando murieron esos Neandertales de las Palomas ya había yacimientos Auriñacienses en toda Europa desde unos 3000 años antes, y en (el Norte de) la P. Ibérica desde unos 1500 años antes.

    Si aceptamos que Auriñaciense = Moderno, se ve que hay mucho que repensar y explicar todavía.

    ResponElimina
  2. Si aquestes dates són certes llavors sí que es ben possible que es trobessin.
    En aquesta pàgina: http://www.murcia.com/torrepacheco/noticias/2008/08-08-hallados-dos-craneos-neanderthal-excavacion.asp s'hi diu que a l'octubre del 2008 en Pääbo havia d'agafar l'avió i viatjar fins la Sima a extreure unes quantes mostres d'ADN per tal de completar l'estudi del genoma neandertal, però que jo sàpiga entre els neandertals que s'han utilitzat pel genoma, els Palomas no hi surten enlloc, per la qual cosa no sé si realment hi va acabar anant o bé els està seqüenciant per separat i encara no se'n sap res.

    ResponElimina