Prou xerrameca i passem a l'acció. Primer de tot, el títol de la pel·lícula: AO, el menjaquilòmetres. O no, millor AO, el violador. No, massa explícit, perd tota la gràcia. Potser: AO, el pare fundador de la Greenpeace. No, massa llarg. Potser: AO, el filòsof. No, massa sosso. Tant se val, deixem estar el títol i passem als personatges principals. N'hi ha tres:
1-L'AO
2-L'Aki
3-Els mugrons de l'Aki
Ara suposo que hauria d'explicar l'argument. Però com que no en té, faré una breu descripció dels personatges i vaca eixuta.
El primer personatge fa el que pot per aconseguir realisme. Desgraciadament, és molt complicat fer ganyotes amb una màscara de silicona a punt d'explotar, com les tetes de la dona d'en Davor, ara que en realitat, millor així i tot: no cal que les ganyotes quedin bé. Cal que hi hagi, abans de tot, ganyotes.
El segon personatge és una ballerina de Bollywood o com s'escrigui. Pot semblar una ximpleria que m'ho pregunti, però ho faré: què hi fa una ballerina de Bollywood a la prehistòria? Per contestar, haurem de passar al tercer personatge.
EDITAT IV: L'actriu principal també desafina una mica dins del context de la pel·lícula: és un modelet perfecte. És clar, és que ella es dedica a ballar i a exhibir el seu cos. Però siguem seriosos: per més bona que pugui ser, no queda gens realista que aquesta actriu interpreti una dona prehistòrica que va viure fa 30.000 anys en unes condicions de vida prou dures. Es veu d'una hora lluny que l'Aki del segle XXI pren Actimels i Vitalineas, a més a més de llet desnatada, es controla el pes cada dia, va al gimnàs a fer una mica de bicicleta diàriament, dorm 8 hores diàries, i a l'estiu té temps per passar-se totes les tardes estirada en una gandula, a davant del mar o a la terrassa del seu jardí prenent el sol. Segurament també es deu posar cremetes per la pell, deu anar a la perruqueria cada setmana i es deu vestir amb modelets de marca. Està més que clar que una dona prehistòrica no ho podia fer, tot això. I una altra cosa: per què els neandertals s'han d'enamorar dels modelets? Creieu seriosament que un home neandertal es sentiria molt més atret per una ballerina moreneta de 50 quilos amb el nas i la boca esquifits, sense ni un gram de greix a la panxa, ni al cul, ni a les cuixes, o bé més aviat preferiria una dona baixeta, imperfecta, i amb algun quilet de més a les anques i al cul? Curiosament, les dones neandertals que surten a les pel·lícules no ho són pas, de perfectes. Només les modernetes. Però això no té perquè ser real, només són prejudicis inventats pels directors del segle XXI, per tal d'atraure l'atenció dels vells verds (i no tant vells). Corrupció, corrupció!
El tercer personatge no parla, ni té ulls, ni sentiments, ni cames, ni res. Aquest personatge és de color marró fosc i només surt de tant en tant, però quan surt, tothom ho sap. No passa desapercebut, tot al contrari: és molt més cridaner que les ganyotes o les danses bollywoodianes.
Acabades les descripcions dels personatges passarem als decorats. Serà com un exercici de classe per a nens de P3: agafar paper i llapis i començar a escriure noms d'animals. Va, ara em toca fer-ho a mi:
-Una òliba que es passejava tranquil·lament per la neu, ramats de cavalls domesticats (en ple paleolític superior!!!!!), granotes, ànecs que es deixen agafar molt fàcilment, ossos invisibles (després explicaré perquè), voltors, coiots, un porc senglar i crec que ja està.
Ara passem a la part dels ERRORS. Errors de tot tipus, que tenen en comú que són MOLT GREUS i que fan caure la puntuació de la pel·lícula en picat, fins a arribar a sota zero, perquè per molt que diguin que no, s'hi pot arribar a sota zero: i sinó què passa amb les pobres temperatures? Elles poden arribar a -80 i les pel·lícules no? Quina injustícia! Als jutjats!
-A veure... com ho diria. Encara que pugui semblar-ho, a la pel·lícula no hi surten homínids. Tampoc no hi surten animals. Els personatges (excepte el 3, pobret) han demostrat que no arriben a bèsties, per tant, els classificaré com a protozous. Els protozous es mouen d'una manera estranya, criden, obren la boca, es barallen sense cap motiu i fan moltes ganyotes. En realitat, els pobres protozous no ho fan això, per tant, classificaré com a inclassificats els éssers vius que surten a la pel·lícula.
EDITAT I: Entre grunys i moviments barroers, els personatges també saben riure. Es palpen l'espatlla, es donen copets i riuen, com a bons "col·legues" . Aquesta actitud que sembla extreta d'alguna sèrie del segle XX, com ara Plats Bruts, desafina enormement amb l'estètica que en Malaterre havia preparat pels personatges; en altres paraules: no queda creïble, ni tant sols alegra la vista. Simplement i clarament parlant: fa el ridícul. Diversos cops vaig passar vergonya pensant en els pobres actors.
-Els "caçadors". Tenen una característica molt curiosa i empipadora per un caçador: són sords i cecs. I sinó que m'expliquin com és possible que no notin ni la més mínima presència d'un os blanc quan se'ls acosta, fins que se'ls llença al damunt. O això, o l'ós era invisible. Potser era una megafauna d'algun planeta extrasolar, això explicaria moltes coses.
-La sensibilitat. Per enamorar-nos d'algú, sobretot si és un home, tothom coincideix en que cal que sigui sensible. Que sàpiga impressionar les femelles, que les enamori. I hi ha res millor que mostrar la sensibilitat fent petons i pessigolles a la panxa de les granotes? NO.
-El violador (neandertal). Això ja és ofensiu, Malaterre. Ara et canviaré el nom, apa. A partir d'ara et diràs Jaumet Mataparent. Què és això de titllar el personatge principal de violador? Sota quin criteri creus que un neandertal faria l'esforç per violar una ballerina bollywoodiana amb la cara deformada (segons els seus criteris)?
-El rusc. Aquesta escena em va posar els pèls de punta: els protozous (nom provisional, fins que en trobi un altre) van decidir assassinar un protozou del seu campament. L'AO, en veure-ho, es va esgarrifar. Sí senyor, esgarrifar! Com si els protozous neandertals no haguessin trencat mai cap plat! Ai Jaumet, Jaumet, tanta sensibilitat no és bona.
-Els petons amb llengua. Això està extret de la triologia d'en Sawyer (ai Mataparent, que tu també l'has llegida, com es nota!!!). Els protozous prehistòrics no es fan petons: es LLEPEN (ecs!).
Trobo que queda molt curt. Faré una altra llista d'errors (II)
-A l'hora de matar l'os, els neandertals fan servir la tàctica "ninot de neu": s'amaguen dins d'una massa de gel de la seva mida (I NO QUEDEN CONGELATS!?) i quan l'os s'hi acosta, fan AAAAAAAAAAAAAHHHH i surten de dins la bola de neu, com si fossin un cavall de Troia.
Doneu-me un cuter que em vull tallar les venes!
-L'AO es queda sol al món gràcies a una picabaralla entre dos grups neandertals. Primer es maten uns, i els que queden vius, se'ls carrega l'AO.
-Els moderns paren unes trampes molt bones pels senglars. L'AO cau en una d'aquestes trampes, és així com els moderns el troben. I UI! Quan el troben... s'espanten molt, el comencen a tocar per tot arreu i finalment el tapen (????????)
-El marit de l'Aki és executat.
-L'Aki crida molt i es vol escapar. Ràpidament en tindrà l'oportunitat, perquè l'AO ja ha clissat un rusc d'abelles. OH QUÈ LLEST! Es passa el fang per sobre, fot un cop al rusc, i totes les abelles comencen a pessigar els moderns. L'Aki té l'oportunitat d'escapar-se i perseguir l'AO.
-Pel camí, l'Aki es posa a parir. Al principi no suporta l'AO, però després, veient les mostres d'afecte i sensibilitat de l'AO, l'acaba tolerant. Tantes coses calien per preparar una merdeta d'escena de sexe??
No, no, encara queden moltíssimes coses. Faré una tercera llista d'errors.
És increïble, que un expert com en Malaterre hagi comès tants errors i tant imperdonables. La història d'entrada és previsible a més no poder. No té cap interès, excepte pels vells verds, veure de tant en tant el mugró de l'Aki i les escenes de sexe dins d'una piscina de fang amb sals de bany. L'escena de sexe és dolentíssima, no val ni com a pel·lícula pornogràfica. Per no decebre-la, en Jaumet segurament va permetre que l'actriu principal fes el que millor sap fer: escenes "sensuals" que falten el respecte a tota l'espècie neandertal. I una cosa que no pot faltar: els quilòmetres! Ho sabieu que la parelleta comença a Sibèria, es transllada fins a Europa del nord, passa per Europa Central i acaba a l'Europa meridional? Sembla impossible que dos personatges sols i desprotegits poguessin travessar tota Europa, passant per alt tots els perills. Impossible, al món real. Una altra cosa és que els personatges van molt bruts. Els neandertals no paren de treure sang pel nas (que això ja va sortir a Homo sapian', Jaumet, que no te'n recordes?) mengen com uns porcs, es revolquen pel fang com uns porcs, porten unes perruques que fan fàstic, etc.
EDITAT II: Si el fill que l'Aki porta amb ella fos real, ja hagués mort almenys 200 vegades en l'escassa hora i mitja que dura la pel·lícula: la mare el fa anar d'aquí enllà, el porta a sobre quan es baralla amb l'AO, quan travessa un riu, quan llença llances per matar els dolents del seu clan, que curiosament s'han pres la molèstia de perseguir-la fins a la fi del món (com si no tinguessin res més a fer!). En canvi, sorpenentment, hi ha vegades en què l'Aki i l'AO se'n van a caçar i deixen el nen petit sol a la cova. Això no té cap lògica: un nen petit sol seria l'esmorzar ideal per qualsevol carnívor que rondés per allà, però en Jaumet es veu que no en té, d'allò que anomenem sentit comú. És estrany que l'infant no morís desnodrit, d'alguna pesta (la seva mare va molt bruta) o malaltia infecciosa (en una escena es veu com llepa la sang d'un dit de l'AO) o fins i tot aixafat mentre la seva mare i l'AO es revolquen pel fang i es fan petons amb llengua.
APÈNDIX I:
Encara queden moltíssims més errors (pendent d'editar durant els propers dies) que la meva ment m'amaga. És que a part dels errors, poca cosa més hi ha. No té argument. En Mataparent intenta que ens enamorem de l'AO. Fins i tot ens presenta uns quants detalls de la seva infantesa i tocant la flauta. No té cap sentit en plena prehistòria. Els animals que hi surten només fan de decorats. El sexe s'insinua durant tota la pel·lícula. És com l'últim recurs que tenia en Mataparent per guanyar espectadors. I com l'ha cagada! Aquí s'hi veu la corrupció de les pel·lícules d'homes prehistòrics, de la prehistòria, la història i el bon cinema. El sexe que surt m'ha fet venir ganes de vomitar. No només és dolent i repugnant, sinó que explota el cosset de l'actriu principal sense escrúpols; això acaba de degradar encara més la cinta: t'hauria de caure la cara de vergonya, Mataparent.
EDITAT III: No m'he gastat ni un sol cèntim per veure la pel·lícula, perquè entre d'altres coses, sembla que no la projecten fora de França (ni la projectaran, amb l'èxit que ha tingut...), i tampoc no tenia ganes de remoure cel i terra. L'he poguda veure gràcies a programes de descàrrega; si algú (encara) la vol veure, només ha de buscar una mica per internet i la trobarà de seguida.
APENDIX II
La previsibilitat d'aquesta pel·lícula era una cosa que m'ensumava de lluny, però no m'hagués arribat a imaginar mai que les meves prediccions es complissin tant al peu de la lletra. Fins i tot s'han superat, en la línia que passa per sota zero. Impressionant. No hi ha res que se'n pugui salvar. Ni tant sols la banda sonora, que passa desapercebuda durant tota la pel·lícula excepte al principi, on se sent una melodia que et fa pensar en una pel·lícula de terror. Al cap i a la fi potser l'encerta, la música. Les "bones" intencions que hi pugui haver per enlloc i el treball dels actors principals s'esvaeixen en veure corrupció, errors i previsibilitat per tot arreu. Les escenes d'acció son dolentíssimes. Pitjor que això: són mataparents.
EPÍLEG
He perdut el compte de posts que he dedicat al pobre AO. Aquest espero que sigui l'últim. Abans de veure-la deia que desitjava que ben aviat treguessin una altra pel·lícula sobre neandertals. Ara la meva opinió ha canviat: NO vull que tornin a treure cap més pel·lícula sobre neandertals. Ja n'hi ha prou d'embrutar el seu nom. Feu un favor al món i deixeu-los en pau.
Possiblement tornaré a modificar aquest post per afegir-hi nova informació. Ara me'n vaig a estirar una estona que no em trobo gens bé, estic començant a notar els efectes secundaris; és el que té menjar mataparents, però abans que el mataparent m'envii a l'altre barri, la puntuació:
-1953/10 (el 1953 m'ha fet gràcia posar-lo, perquè és l'any en què es va estrenar una altra pel·lícula rememorable per la seva baixa qualitat, the Neanderthal man).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada