divendres, 28 de gener del 2011

Els 125.000 i un contes d'Aràbia.

4 pedrotes deformades han servit per tombar a terra un seguit de postulats del Fora d'Àfrica sobre la Primera Migració. És una mostra més del clima de gran incertesa antropològica en què vivim. Tot es fa possible, les fronteres desapareixen i els homínids segueixen el seu camí, trepitjant amb els seus peus tot allò que creiem que sabíem. Bé, no, que sabien.



Què és el que se sabia? El que ens diu el Fora d'Àfrica: els africans van sortir del continent bressol fa uns 60.000 anys i van seguir unes rutes concretes. I ara 4 pedrotes, tant ben treballades com vulgueu, però 4 pedrotes al cap i a la fi, han tombat tots aquests modelets a terra, o això sembla.

Aquesta magnífica col·lecció d'eines compta amb un seguit de raspadors i perforadors que deixarien bocabadat qualsevol homínid de fa 125.000 anys. He dit 125.000? Sí, perquè segons les datacions, aquesta és l'edat de les eines, que han estat trobades, no a la banya d'Àfrica, sinó en un indret anomenat Jebel Faya, als UEA (Unió dels Emirats Àrabs) un país situat a la península aràbiga.

Aquest descobriment ha impactat molt, i el podeu trobar escrivint "125.000 aràbia" al google.
Com és possible, es pregunta tothom, que fa 125.000 anys uns humans moderns es passegessin tranquil·lament FORA d'Àfrica, amb les seves eines, si el Fora d'Àfrica diu tot el contrari?

Ep, un moment: com ho sabem, que aquelles eines van ser fetes per humans moderns i no per neandertals? Al capdavall, la tècnica que van utilitzar aquells humans era molt semblant a la que s'utilitzava en aquell moment a l'Àfrica subsahariana i també entre els neandertals, que feien ús de la tècnica Levallois. Les eines que van fer servir els moderns en èpoques posteriors pertanyen a d'altres tècniques. Per tant, les eines en un principi no semblen decantar-se ni cap a un cantó ni cap a l'altre, i tenint en compte que els neandertals no semblaven haver arribat a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys i ni molt menys se n'ha trobat cap a Aràbia, no sembla que hi hagi suport per defensar l'autoritat neandertal d'aquestes pedres sagrades.



D'altra banda, si mirem un mapa mundi, veurem que la península d'Aràbia i la banya d'Àfrica, on s'hi han trobat les restes més antigues d'humans moderns, es troben molt juntes. I encara més: fa uns 100.000 anys encara ho estaven més, de manera que els humans hi van poder passar gairebé caminant, només van haver de fer braça uns escassos quilòmetres. Es creu que van passar pel Yemen, que queda a tocar de l'Àfrica, i des d'allà van tirar cap amunt i es van expandir cap a l'Àsia. El model anterior predeia que van pujar cap amunt fins a Egipte i van deixar la península aràbiga de banda; és a dir, és molt semblant, la única cosa que canvia és que ara enlloc d'entrar per dalt, van entrar per baix.

A diferència del clima sec que avui domina a la península aràbiga, on hi ha uns deserts que sembla que volen fer competència amb el majestuós Sàhara, fa més de 100.000 anys el clima sembla ser que era força més suau, i probablement no hi havia cap desert, o sigui que tot plegat convida a posar una estora de vellut perquè els primers sapientíssims es decideixin a emprendre el viatge.



Però quin viatge? Ja s'està parlant que aquests humans moderns es van expandir per tot el món. Però com ho poden saber, amb només 4 pedrotes? És cert que últimament tot sembla afavorir temps més antics per les primeres migracions fora d'Àfrica. Dic últimament? No, què va! Però si fa dècades que es té constància de fòssils amb morfologia moderna datats en més de 100.000 anys i que van viure Fora d'Àfrica, per tant, a què ve tot aquest enrenou? Per què ens hauria de sorprendre que aquells africans deixessin temporalment la banya per anar-se'n una mica més amunt, si amb el bon clima i l'estora de vellut era el més previsible del món? Si els humans moderns no es van moure de la banya fins fa 60.000 anys, com explicarien els forad'africanistes la presència d'humans moderns a l'orient mitjà, a la Xina i al nord d'Àfrica enfa més de 100.000, per exemple? O bé no ho explicarien, i deixarien pas als sistemes de transport extraterrestres?

Aquesta troballa no m'ha sorprès gens, tot al contrari: era el més previsible del món, era una cosa que tard o d'hora acabaria passant, això de trobar eines de sílex de més de 100.000 anys en algun lloc recòndit d'Aràbia. Ara falta veure com es reestructurarà tot plegat, i què hi dirà la genètica i els brutes. Mentrestant, continuem esperant més contes d'Aràbia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada