dilluns, 10 de gener del 2011

Trinkaus fa augmentar la longevitat neandertal

No hi havia tantes diferències, eren molt semblants a nosaltres, hi ha híbrids per tot arreu... són frases comunes en el discurs d'E. Trinkaus, un dels experts més experts del món en neandertals.
Havent acabat d'analitzar la barbeta del Dentetes i cansat de trobar híbrids per tot arreu, fins i tot dins del seu plat de sopa, Trinkaus ha dedicat els seus últims mesos d'excavacions a fer feina de més profit: s'ha dedicat a estudiar les diferències en la longevitat neandertal, i si realment és cert allò que deia aquell estudi que envellien més depressa i ja estaven madurs com una poma vermella als 16 anyets. Tot això anava acompanyat d'un sentit evolutiu extret de no sé on, però ben present als comentaris de la notícia: que els neandertals es van extingir perquè eren menys aptes, perquè tenir una infància llarga és molt beneficiós (detalls apart).



Les conclusions, esperades per a un treball d'en Trinkaus, són que no hi havia diferències en la longevitat, i que per tant, l'envelliment no té res a veure en l'èxit evolutiu dels humans moderns, ni molt menys en l'extinció neandertal.

Trinkaus ha estudiat fòssils de HAM* i neandertals que van viure a Euràsia durant el paleolític superior i els ha classificat en diferents grups d'edat, que van dels 0 a 20, de 20 a 40 i de més de 40, i n'ha publicat els resultats al PNAS, en un article que encara ningú no ha sabut trobar. Les conclusions són sorprenents: contràriament al que ens pensàvem llegint El collar del neandertal, en què s'hi explicava que quan es comparaven els fòssils per edats dels neandertals i de HAM caçadors recol·lectors, s'hi trobava una gran escassetat d'individus de més de 40 anys en el cas dels neandertals, un dada que s'ha intepretat sovint com què els neandertals envellien més depressa i no arribaven als 40, Trinkaus ens aclareix ara que això no és així, i que tant en els grups de HAM que van viure a Euràsia en aquells temps com en els neandertals, els individus de més de 40 anys representaven el 25% de la població.



Tombat el mite de la curta longevitat neandertal, Trinkaus comença a buscar altres alternatives per explicar per què ells ja no són aquí, com ara les diferents taxes de natalitat en els dos grups i la millor supervivència dels nens en els grups HAM. Ara caldria explicar-ho: per què les taxes de natalitat eren més baixes en els neandertals? Que potser els individus eren menys fèrtils? (poca broma, que una de les diferències trobades al genoma és un gen relacionat amb la mobilitat de l'esperma) no els sabien cuidar prou bé? Mr. Trinkaus ens ho respodrà al següent paper. Segur que les diferències no són tant grans com ens pensem!

Tornant al tema de la longevitat, cal dir que és molt important per a un grup humà tenir avis, gent d'edat avançada, perquè són ells els que han acumulat més coneixements per transmetre'ls a la resta del grup, a més a més de passar temps amb els menuts i explicar-los històries que ajuden a mantenir viva la cultura del grup.



Soprèn una mica que aquests estudis arribin a conclusions tant diferents sobre un mateix aspecte dels neandertals; potser això vol dir que encara no en sabem res... :(

FONT:
http://www.nytimes.com/2011/01/11/science/11obneanderthal.html



*HAM: Humans Anatòmicament Moderns

2 comentaris:

  1. Hola Maria Lluisa,

    Interesante otra vez, y contradictorio, tal como dices, en comparación con estudios anteriores.

    Otra cosa más en común con los humanos modernos, lo único es que cada vez se van agotando las explicaciones para la desdaparición de los neandertales, y cada vez nos vamos acercando a la última posibilidad: la competencia con los sapiens por el espacio y recursos los llevó a la extinción.

    Esto me plantea un dolor de cabeza enorme, ya que, como abría el comentario, cada vez hay más indicios de la similitud cultural, intelectual, o como se quiera decir, entre las dos poblaciones, con lo que no acaba de cuadrar que nosotros fuéramos más capaces que ellos.

    Al final voy abriendome a la posibilidad de conflictos "bélicos" entre ambos; o quizás algún acontecimiento natural anterior a la llegada de sapiens mermó las poblaciones neandertales y éstas después fueron absorbidas culturalmente por nosotros.

    Cada vez parece más complicado.

    Cuando tenga tiempo trataré estas últimas noticias en mi blog.

    ResponElimina
  2. "Otra cosa más en común con los humanos modernos, lo único es que cada vez se van agotando las explicaciones para la desdaparición de los neandertales, y cada vez nos vamos acercando a la última posibilidad: la competencia con los sapiens por el espacio y recursos los llevó a la extinción."

    Hola David!

    Doncs si, cada cop es van esgotant més les possibles hipòtesis d'extinció. Sobre la competència amb els humans moderns, és cert que potser és la més realista, però cal tenir en compte un parell de coses:

    1-A l'estudi aquell del clima que vaig comentar fa poc, es van fer simulacions i es va arribar a la conclusió que fins i tot estant en competència amb els humans moderns pel menjar, els neandertals s'haurien hagut de recuperar.

    2-No hi ha evidència sòlida de coexistència, almenys a Europa. La gran majoria de jaciments mosterians són anteriors als aurinyacians, i algunes indústries de transició, com ara el Chatelperronià o l'Uluzzià s'ha posat en dubte que fossin la conseqüència de contactes culturals entre els dos grups.

    Cal dir que d'hipòtesis, per més que es descartin, sempre en surten de noves i molt pintoresques (erupcions volcàniques, radiació U.V, epidèmies d'algun virus èbola, etc)

    "Al final voy abriendome a la posibilidad de conflictos "bélicos" entre ambos; o quizás algún acontecimiento natural anterior a la llegada de sapiens mermó las poblaciones neandertales y éstas después fueron absorbidas culturalmente por nosotros."

    No crec que els conflictes bèlics poguessin acabar amb els neandertals, almenys no hi ha cap raó per pensar que va ser així. Els neandertals també es barallaven entre ells, per tant no cal anar a buscar violència en els nouvinguts, que en el moment de l'arribada tampoc no eren massa nombrosos. Sí que hi ha certa evidència que els neandertals estaven passant per un mal moment des de feia 110.000 anys, d'acord amb l'ADNmt: baixa diversitat, grups molt fragmentats i petits, etc.

    Ara que podem analitzar l'ADN, tenim una eina més a l'hora de contestar aquestes preguntes. Vaig llegir l'abstract d'un altre article que plantejava un model ben versemblant d'extinció, i que comentaré així que pugui :)

    ResponElimina