dissabte, 15 de gener de 2011

Les neandertals... tenien els pits grans?

Quan observem reconstruccions de dones neandertals, en els reportatges i dibuixos, es pot notar que els directors de cinema i artistes són força generosos amb la davantera de les seves muses prehistòriques, pensant que els homes neandertals tenien els mateixos gustos que ells i que per tant, també les preferien amb els pits grans.



Assumir que entre els neandertals i altres societats primitives aquesta moda ja existia sembla precipitat. En primer lloc, desconeixem si les neandertals tenien els pits grans; és perfectament possible que n'hi hagués que sí, però per exemple, si observem la mida dels pits de les femelles ximpanzés i bonobos, veurem que tenen poc més que un granet que correspon al mugró; dit d'una altra manera, no sembla que als bonobos ni ximpanzés els importi massa la mida dels encants femenins, a diferència del que passa amb nosaltres, i no sabem en quin moment de la nostra línia evolutiva la mida pitral va començar a ser un tema de gran importància.

Un darwinista podria pensar: si els homes prefereixen les dones amb pits grans deu ser perquè aquestes deuen tenir algun avantatge selectiu comparades amb les dones de pits petits, i s'han proposat algunes explicacions, com ara que els pits grossos poden alletar més bé les criatures i que aquestes tinguin més possibilitats de supervivència, però el cert és que això no és així: tenir els pits més grans no té res a veure amb la quantitat de llet que pot produir un pit, perquè el que fa els pits grossos és el greix i no pas les glàndules mamàries, les responsables de la producció de llet, i encara més: els pits grossos tenen més possibilitats d'ofegar el nadó quan mama.



Després aquests darwinistes també han proposat que els homes les prefereixen amb els pits grans perquè associen pits petits a desnutrició i malalties; no obstant això, podem observar que la cosa no va per aquest camí: les dones de pits petits no pateixen cap transtorn ni desnutrició. Més aviat al contrari: uns pits grossos poden dificultar la detecció de tumors malignes al pit.

Una altra teoria darwinista vincula els pits grossos al senyal d'ovulació. Durant els dies en què la femella és més fèrtil i està a punt d'ovular, els pits se li fan més grossos; això podria ser un senyal visual pel mascle.
I encara una altra teoria darwinista diu que els pits són un senyal eròtic, equivalent a les natjes del cul, que van ser substituides pels pits en quedar ocultes quan els nostres avantpassats van començar a caminar drets; se sap que les natjes sí que tenen un gran erotisme entre els ximpanzés i els bonobos (i evidentment, també en humans moderns). Del que no n'estic segura tampoc és si tenir els pits grans és atractiu en totes les cultures humanes o si ho és de la mateixa manera que en cultures com ara les occidentals i la japonesa.



I posats a parlar de darwinisme, encara n'afegiré una altra: quantes dones de pits grossos heu vist entre les corredores d'atletisme, les nadadores, ballerines, basquetbolistes i altres esportistes? Tenir els pits excessivament grossos dificulta la mobilitat i també carrega l'esquena, de manera que les dones prehistòriques amb una bona dotació segurament no participaven a les caceres ni podien fer exercicis que requerissin un esforç massa elevat.

Cap d'aquestes teories darwinistes és completament satisfactòria, i és que les teories purament darwinistes, com les que han intentat explicar l'extinció de la última branca lateral, mai no ho han sigut.

Tornem als neandertals: entre ells també s'havien popularitzat els pits grossos? Si tenim en compte que ja caminaven drets, aleshores la hipòtesi de l'erotisme podria tenir cert impacte en els cervells masculins neandertals (i femenins, que a moltes dones heterosexuals també els cau la baba observant pits!). Se sap que al paleolític superior ja s'associava la feminitat a tenir uns pits grossos, per les nombroses Venus paleolítiques que s'han trobat, però els neandertals encara no fabricaven aquestes escultures, per la qual cosa, ens és del tot impossible saber els seus gustos en un tema tant delicat.



Amb pits grans o sense, n'estic convençuda que les neandertals amb pits petits no tenien tants de complexos com les d'ara, i que si algun cirurgià prehistòric els hi hagués ofert unes quantes talles de més a canvi d'adormir-les (amb una pedra, que abans encara no existia l'anestèsia) punxar-los i tallar-los els pits amb un bisturí (o amb una punta Levallois, si ho preferiu), obrir-los i ficar-hi un globus de silicona, les de més bon caràcter s'haurien posat a riure, i les altres... haguessin fet puré de cirurgià.




FONT:

http://www.soitu.es/soitu/2009/02/16/salud/1234783306_460832.html

2 comentaris:

  1. jo crec que els pits grans devien ser un inconvenient important en l'època que no hi havia sostenidors. Ara, si per selecció sexual tenien mes fills les de pits mes grossos, ja em sembla una altra cosa. A mi m'agrada tenir-los petits perque es mes cómode i puc anar sense sostenidors, que s'hi va molt bé.

    ResponElimina
  2. Hola Gabriela,

    No, no hi ha cap relació entre tenir els pits grans i tenir més fills i/o criar-los millor, tenir els pits grans és com tenir el cul gros: en principi no hi ha cap avantatge, però serveix de reclam sexual.

    En la mida dels pits, com amb tot, hi ha avantatges i inconvenients. Si els tens grossos en principi els homes se t'acostaran més depressa xDD els meus són força petits, i quan tenia 16 anys els amics em deien que me'ls operés, perquè sinó no trobaria parella, i jo no ho entenia, per què tenien tanta obsessió amb els meus pits, si jo estava (i estic) de conya!

    ResponElimina