Ara bé: tots sabem que podem caminar de moltes maneres. No camina igual un porter de discoteca que una model passejant-se per la passarel·la. De la mateixa manera, no tots els neandertals devien caminar igual, tampoc. Entre ells també hi devien haver forçuts, presumits, creguts i finolis, precisament perquè podien moure's d'una manera gairebé idèntica a la nostra. No eren incapacitats, més aviat al contrari.
Uns investigadors de la Universitat Libré de Brusel·les han reconstruït i estudiat la part inferior del cos neandertal, és a dir, la pelvis, les cames i els peus. Els resultats? Per caure de cul a terra i no aixecar-se: no només es movien de la mateixa manera que nosaltres, sinó que gràcies a la seva imponent massa muscular, eren perceptiblement més forts que el sàpian' promig.
Una diferència important entre la locomoció d'humans moderns i primats no humans és que els primers poden fer passes molt llargues. Els científics han volgut investigar la passa neandertal, però malauradament s'han trobat amb la dificultat que no tenim cap rastre de petjades neandertals, ni tampoc no s'ha trobat mai cap neandertal prou sencer com per reconstruïr amb dignitat tota la part inferior del cos. Per aquest motiu, s'han vist obligats a utilitzar material de tres individus diferents (Kebara 2 àlies Moshe, Spy II i Neandertal 1), passar les mides a l'ordinador i 'anivellar' els diferents ossos, perquè és evident que aquells tres neandertals eren de mides diferents.
El semi-esquelet reconstruït, s'ha posat 'en marxa' i s'ha comparat amb altres semi-esquelets de voluntaris moderns. Els resultats són que no hi ha cap raó per pensar que els neandertals no poguessin fer els mateixos moviments que qualsevol ésser humà vivent. Però tot i així, diversos investigadors han remarcat que per saber com es movien els neandertals cal informació del cervell, l'òrgan que mana sobre els músculs, i com que fins a dia d'avui no tenir prou informació com per dir en quines parts del cervell els neandertals eren diferents dels humans moderns -al llibre d'A. Rosas vaig llegir que possiblement hi ha alguna diferència en el cerebel-, la locomoció neandertal i les seves semblances amb la dels moderns quedarà en un segurament sí, però... com sempre, vaja.
Un altre factor que cal estudiar són els músculs. Sabem que el neandertal promig tenia una massa muscular considerable, sobretot si la comparem amb la dels contemporanis i fràgils africans. Si la comparem amb els heidelbergensis, la cosa ja no està tant clara. Quins avantatges els podia suposar tenir més massa muscular? Aparentment, eren entre un 5 i un 20% més forts que nosaltres. Aquesta diferència els hauria suposat un avantatge en ambients més hostils. Però i l'agilitat? No només compta la força bruta a l'hora d'escapar-se o perseguir un depredador.
Queda clar que encara ens queden moltes coses per saber sobre la locomoció neandertal. És per això que el LABO (no és el nom de pila d'un gripau, sinó les sigles de Laboratory of Anatomy, Biomechanics and Organogenesis) està treballant de valent per aconseguir un model en 3D encara més complet que l'actual, i basat en un dels Spy, una de les famílies neandertals més importants d'Europa. I per si això no fos poc, ja han anunciat que aquesta futura reconstrucció recobrarà vida de les mans dels germans i reconeguts paleoartistes Kennis & Kennis.
Tota aquesta quincalleria neandertal serà presentada la primavera de l'any que ve, a l'exhibició de l'Spy Man, que sona molt semblant a Spiderman, però no cal confondre'ls, perquè tots sabem que el nostre Spiderman ja és aigua passada, mentre que l'Spy Man és una futura estrella que amb una mica de sort ben aviat omplirà les grans pantalles del cinema, els menús dels McDonalds, les llibreries i les tovalloles de platja. Després de 40.000 anys. Tant increïble que només es podia tractar d'un neandertal.
Font:
http://heritage-key.com/blogs/ann/one-step-closer-understanding-neanderthal-locomotion
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada