dissabte, 1 de gener de 2011

1 any de NeanderFollia!!!

Avui és un dia molt especial, no només perquè és el primer dia del primer any de la segona dècada del segle XXI (bon any nou a tothom!!), sinó perquè avui fa un any que vaig estrenar el blog! M'agradaria dedicar aquest post a parlar una mica dels inicis de NeanderFollia, i el seu sentit d'existència per celebrar així el seu primer aniversari.



Els neandertals i l'evolució humana són coses que em criden l'atenció des de temps immemorials, però mai m'he atrevit a parlar-ne amb ningú, ni molt menys fer-ne un blog. Els motius són que: 1: a ningú del meu entorn no li interessen els neandertals i 2: tant bon punt començava a insinuar alguna cosa de neandertals, la gent m'engegava a passeig i em deia que hi havia altres coses més interessants de què parlar, com per exemple, la baralla que ha tingut a la discoteca el novio d'una amiga X per un motiu X i que ara és a l'hospital perquè s'ha fracturat X costelles, o bé que si la veïna nº X de la mare de la cosina d'una amiga X ha explicat que la cunyada d'una dona que està ajuntada amb l'home que treballa al forn... eh? ja no me'n recordo de què estava dient.

Tant se val. Un bon dia, després de molts anys de passió incompresa, em vaig dir: "Maria Lluïsa, si no en parles amb ningú, tota aquesta follia acumulada i coneixements que has anat treient de per aquí i per allà s'oblidaran amb el pas del temps, i tot haura estat en va" al principi vaig pensar que era igual, però en el fons sabia que no, que no era igual perquè no podia parar de pensar-hi, i de pensar que si pogués arribar a molta gent, no només podria ampliar els coneixements que havia adquirit, sinó que podria arribar a conèixer en primera persona... aquelles celebritats en neandertals amb les quals sempre havia somniat, per tant era una mica (molt) com fer realitat aquell somni que tant perseguia.



I al final, un dia d'estiu, ja fa un any i mig, em vaig tornar a dir: "I per què no et fas un blog sobre neandertals?"
Aquesta idea em va estar voltant pel cap un parell de mesos. Alguns dies pensava: No! T'has tornat boja o què? I d'altres: D'acord, però avui no, demà. O demà passat. O l'altre.

El que tenia clar cada cop més, és que algun dia l'havia de fer. I al final, vaig decidir que el faria. I el primer de tot que vaig decidir, va ser la data d'estrena: el dia 1 de gener del 2010. I tal dit, tal fet. Durant tots els mesos que faltaven fins l'1 de gener (agost, setembre octubre...) no em vaig estar pas rascant la panxa, sinó que a les estones lliures feia articles i més articles sobre notícies d'anys passats i comentaris de tots els documentals i llibres que havia llegit. La trilogia d'en Sawyer la vaig escriure tota a finals d'agost, per exemple.

I tots aquests articles -i fotografies- que vaig anar acumulant durant tots aquests mesos els vaig desar en una carpeta de l'ordinador que vaig anomenar, no sé per què, projecte 4556, fins que va ser el Dia de l'Estrena.



Recordo que va ser haver-me menjat el raïm i començar a emocionar-me: ara començarà tot, ara començarà tot! I me'n vaig adonar que la única cosa que no havia pensat era el nom del blog! Com que els minuts passaven volant, el vaig decidir en 30 segons: Neander... Neander... NeanderFollia!! o passió pels neandertals. L'entradeta (allò de: Per tots els folls...) també la vaig escriure a corre-cuita.
Els objectius del blog estaven molt poc clars. En principi volia ser una pàgina d'humor satíric i no pas un blog seriós sobre antropologia, però amb el temps vaig haver de canviar la trajectòria, em surt més a compte parlar com déu mana sobre els neandertals que no pas fer gracietes, encara que això no vulgui dir que el blog hagi de perdre completament l'essència inicial, ni molt menys, sinó que només ha de madurar una mica.

Encara que vaig trigar ben bé 5 mesos abans que algú em "descobrís" el blog, en cap moment he tingut la temptació d'abandonar, i sempre he pensat que si el que escric no s'ho llegeix ningú, que tampoc no hi tinc res a perdre: pot servir per fer una enciclopèdia neandertal en un futur, o només per distreure'm a mi mateixa, i com que diuen que un paper rebregat i un llapis vell sempre valen més que una bona memòria, si ho deixo escrit no passarà res si després me n'oblido.



El millor de tot el somni ve quan te n'adones que es fa realitat amb l'esforç del dia a dia: he tingut l'oportunitat d'intercanviar coneixements amb un dels experts que treballa amb l'ADN neandertal i amb un dibuixant de còmics neandertals, discuteixo sovint sobre els temes que m'interessen amb gent que comparteix els mateixos interessos que jo i que a més a més hi entén molt, i el millor de tot: tenim neandertals per anys, i aquest any mateix, després de tant de temps de preguntar-nos-ho, sabem que no s'han extingit del tot!! Tot plegat em satisfà cada dia una mica més.

El dia que vaig estrenar el blog em vaig sentir com si hagués decidit dir el t'estimo. Sempre és un moment difícil, sempre costa molt, et penses que no podràs, que serà com saltar daltabaix d'un precipici del qual no en veus el final, però em vaig dir "Maria Lluïsa, sé que ets molt covarda amb tot menys amb les coses importants, i que al final, sempre acabes fent el que cal" i me'n vaig adonar, que sense pensar-ho, va sortir sol ai que em cau la llagrimeta, m'he posat molt sentimental...




...I QUE EN PUGUIS FER MOLTS MÉS!!!!

18 comentaris:

  1. doncs a mi em dona una gran satisfaccio que hi hagi gent disposada a fer blogs de temes minoritaris com ho son les meves afeccions, la biologia i sobre tot la paleontologia. No saps la profunda estimació que sento pel Paleofreak, el Pabluratops, el Mundo Neandertal i mes recentment per tots els del Ojo de Darwin, entre altres molts que he anat coneixent en els darrers mesos. Aixó em permet compartir comentaris i coneixements amb persones que no trobaria mai al meu entorn físic, i a mes no sentir-me un "bicho raro" amb aquestes estranyes afeccions. Salutacions i un prósper any nou a tots i totes!

    ResponElimina
  2. home, aquestes afeccions tampoc no són tant estranyes! Si ho mirem amb calma, trobarem que gairebé tothom té una afecció, i saber d'on venim i qui eren els nostres avantpassats crec que interessa més o menys a tothom.

    El que jo m'he trobat és gent que ha volgut "reprimir" les seves afeccions perquè no les considerava apropiades i adoptar una actitud moralment més "acceptable" als ulls de tothom, però qui no en té d'afeccions? Si algú no hagués tingut afeccions amb els bacteris ara no tindriem les vacunes ni medicaments que tenim, si algú no hagués tingut afeccions pintant quadres ara no tindríem cap Picasso ni Dalí, si mai ningú no hagués tingut afeccions amb l'arquitectura, la sagrada familia no hagués existit mai, i amb l'evolució humana igual.

    Bon any nou per a tu també! Aquest 2011 segur que estarà ple de sorpreses i nous descobriments :D

    ResponElimina
  3. Bé, volia dir estranyes als ulls de moltes persones, per a mi l'estrany es estar-se davant la tele veient la Belén Esteban, he, he. Bon any

    ResponElimina
  4. Fue una buena decisión.

    Es uno de mis blogs preferidos, tanto por el tratamiento tan personal de las noticias como por los debates.

    Felicidades y que cumpla el blog muchos años más!!

    ResponElimina
  5. "Bé, volia dir estranyes als ulls de moltes persones, per a mi l'estrany es estar-se davant la tele veient la Belén Esteban, he, he. Bon any "

    A mi les coses de "cotilleos" i premsa rosa no és que em vagin gaire si vols que et digui la veritat, però de tant en tant n'hi ha alguna de divertida, això no es pot negar, trobo molt més avorrit el futbol, i mira que ara ens el trobem dins de la sopa i tot!

    "Fue una buena decisión.

    Es uno de mis blogs preferidos, tanto por el tratamiento tan personal de las noticias como por los debates.

    Felicidades y que cumpla el blog muchos años más!!"

    Gràcies David, m'he posat vermella i tot :)

    ResponElimina
  6. Es sorprenent la teva passio pels neandertals, hagues estat una gran perdua que la reprimissis enlloc de compartirla amb nosaltres. Espero que aquest any hi hagi tants descobriments com l^anterior i ens en segueixis parlant amb la mateixa emocio.

    Per molts anys des de Polonia!!!

    ResponElimina
  7. Gràcies Adrià, així ho espero jo també, que pugui compartir la meva follia molt de temps més!

    Uau, estàs escrivint des de Polònia? És veritat que vas dir que hi aniries d'erasmus! Ostres i no ha de fer molt de fred per allà dalt? Bé ara ja t'hi deus haver acostumat suposo. Polònia queda al costat d'Alemanya, on hi ha aquell museu neandertal tant famós (ho dic per si algun dia vols fer turisme ;))

    ResponElimina
  8. jejeje ben equipats com estem quan sortim al exterior: amb moltes capes de roba, té calent i moltes xocolatines, gairabé no ens adonem del fred ( només per petits detalls, com quan percebs cóm els mocs augmenten de volum a dins del nas al congelar-se)... i al interior de casa tenim la calefacció tant alta que ens podriem passejar en banyador.

    En quan al museu... l'he buscat al google mapa i sembla ser que està a la part oest d'alemanya, a uns 1000 km d'on estic jo ( que es a 5 km de la frontera amb bielorussia), pel que potser seria una mica forçat deixar-s'hi caure. Tanmateix m'apunto el consell, ara comparteixo pis amb dos alemanys i em plantejo la possibilitat de visitar el seu país algún dia!

    ResponElimina
  9. "jejeje ben equipats com estem quan sortim al exterior: amb moltes capes de roba, té calent i moltes xocolatines, gairabé no ens adonem del fred ( només per petits detalls, com quan percebs cóm els mocs augmenten de volum a dins del nas al congelar-se)... i al interior de casa tenim la calefacció tant alta que ens podriem passejar en banyador."

    Què bo! Ostres has de ser molt valent per anar-te'n tot un any (o més?) fins allà, amb el fred que fa, i a més a més que amb l'idioma tampoc no deu ser fàcil, no? No conec gaire gent que sàpiga polonès.

    "En quan al museu... l'he buscat al google mapa i sembla ser que està a la part oest d'alemanya, a uns 1000 km d'on estic jo ( que es a 5 km de la frontera amb bielorussia), pel que potser seria una mica forçat deixar-s'hi caure. Tanmateix m'apunto el consell, ara comparteixo pis amb dos alemanys i em plantejo la possibilitat de visitar el seu país algún dia! "

    1000 km? Bah, si això no és res, tot just la distància que hi ha d'aquí a Galícia xDD Quan tornis cap a l'Anoia, si travesses Alemanya podries fer una petita parada, a veure què tal :)

    Ha de ser divertit això de compartir pis, el que passa és que un ha de ser molt versàtil, està bé i tal (i més si t'hi pots passejar mig despilotat), però jo a l'últim pis d'estudiants que vaig estar (de passada) tenia alguns petits inconvenients, com ara que la cuina era una versió heavy d'una cort de porcs, que vull dir que no et venien ganes boges de passar-t'hi un any així d'entrada, però un cop tens el que vols tota la resta sembla que faci més bona olor.

    ResponElimina
  10. jejejej m hi estic tant sols 6 mesos... encara que realment m hi agradaria quedarm-hi ( la primavera aquí ha de ser genial)... però l'erasmus se m'acaba i el cert es que 6 mesos ja són molt més dels que necessito per a aconseguir els 16 crèdits d'optatives que em queden per a finalitzar la carrera ( més tenint en compte que vaig fer pràctiques aquest estiu als pirineus que no m'ha donat la gana convalidar... fer pràctiques mola:p). El cas es que a finals de febrer se m'acabarà la beca... i potser hauria d'invertir el temps en alguna cosa més de profit ( a vegades penso que aquí visc massa relaxat :P), així que tornaré, miraré de buscar feina, decidiré si vull estudiar més... i si no hi ha feina de voluntari altre vegada, a l'Ebre, Andalusia, Seychelles, Gales... o a Polònia de nou ( realment si he d'aprendre a parlar polonés necessito més temps, per ara només sé els noms de productes alimentaris, dels números ( almenys fins el 10, amb moltes confusions més enllà), les hores, els colors, 4 adjectius més, intercanviar algunes salutacions i formalitats per l'estil, conjugar ( molt barroerament) els verbs ser, menjar, agradar, anar, conduir, saber i parlar també se recitar una frase d'alt nivell acadèmic per a sorpendre als meus interlecutors ( una cosa com: "penses que l'aurora boreal afecta negativament en el cicle menstrual dels pingüins femella?") i... res més! No puc parlar en polac. Per sort on soc ( institut de recerca de mamifers) gairabé tots els trevalladors i altres estudiants o voluntaris parlen en angles molt millor que jo, i l'anglès es el que parlo a tothora.

    El pis... és el més barat i gairabé l'únic que vam trobar ( sino hem d'estar en habitacions de cases rurals, doncs vivim en un poble sense blocs de pisos) i tenim l'avantatge ( si ho considero des de la teva prespectiva) de que no tenim cuina. Hem agut de posar un fogo electric al passadís, i amb el microones i la nevera ja fem... la pica? la minúscula que hi ha a l'únic lavavo. Tampoc tenim rentadora ( bé... tenim una mena de cassola elèctrica, oberta per dalt i amb una peça que gira a la base en la que fem les sopes de roba bruta, però que no neteja gairebé... ni hi podem encavir coses gaire grans). Però bé, la convivència bé ( ahhh, des d'ahir tenim nou company de pis, un gos!!! xdd).

    "
    1000 km? Bah, si això no és res, tot just la distància que hi ha d'aquí a Galícia xDD Quan tornis cap a l'Anoia, si travesses Alemanya podries fer una petita parada, a veure què tal :)"

    Bé... mai he estat a Galicia, i espero tornar a l'Anoia des de l'aeroport de barcelona!

    ResponElimina
  11. "encara que realment m hi agradaria quedarm-hi ( la primavera aquí ha de ser genial)"

    La primavera no ho sé, però l'estiu... segur que sí! Com a minim els polonesos no deuen necessitar anar amb el ventilador amunt i avall.

    "així que tornaré, miraré de buscar feina, decidiré si vull estudiar més... i si no hi ha feina de voluntari altre vegada, a l'Ebre, Andalusia, Seychelles, Gales... o a Polònia de nou"

    Jo estic pensant en la campanya d'excavacions de l'Abric Romaní a l'estiu que ve, segurament que em diran que no, però tu que ets un biòleg gairebé llicenciat amb bons coneixements sobre evolució humana, segur que t'hi voldrien, podries provar sort, i et queda gairebé al costat de casa!

    "El pis... és el més barat i gairabé l'únic que vam trobar ( sino hem d'estar en habitacions de cases rurals, doncs vivim en un poble sense blocs de pisos) i tenim l'avantatge ( si ho considero des de la teva prespectiva) de que no tenim cuina. Hem agut de posar un fogo electric al passadís, i amb el microones i la nevera ja fem... la pica? la minúscula que hi ha a l'únic lavavo. Tampoc tenim rentadora ( bé... tenim una mena de cassola elèctrica, oberta per dalt i amb una peça que gira a la base en la que fem les sopes de roba bruta, però que no neteja gairebé... ni hi podem encavir coses gaire grans). Però bé, la convivència bé ( ahhh, des d'ahir tenim nou company de pis, un gos!!! xdd)."

    Òndia! Una mica més i us quedeu a la intempèrie! Mira-t'ho pel cantó positiu, així aprendràs a viure una mica com els nostres avantpassats prehistòrics que tampoc no tenien rentadora ni fogonet :D

    ResponElimina
  12. Doncs encara no tinc clar si podré, però per intentar-ho he enviat un correu preguntant i m'han contestat molt amablament dient que ja em dirien alguna cosa. Ho has intentat tu? T'han dit res?

    he estat mirant també el màster de prehistòria... pinta molt bé, com molts d'altres... i es tant car com tots :'(

    ResponElimina
  13. "Doncs encara no tinc clar si podré, però per intentar-ho he enviat un correu preguntant i m'han contestat molt amablament dient que ja em dirien alguna cosa. Ho has intentat tu? T'han dit res?"

    Què bé!!
    No, jo encara no els he enviat res... Tinc entès que la campanya d'excavacions comença a l'estiu (per allà l'agost), i no crec que tingui tanta sort com tu, amb la carrera que estic fent :( A veure si t'agafen!!

    "he estat mirant també el màster de prehistòria... pinta molt bé, com molts d'altres... i es tant car com tots :'( "

    Odio els màsters! Per què s'han hagut d'inventar? Fa uns 10 anys la gent feia la llicenciatura, l'acabava i després feia el doctorat, o sinó, a buscar feina. Però ara, saps la quantitat de coses que hi ha? Màsters, graus, post-graus, i jo què sé què més, i tot és caríssim. Conec gent que està fent un màster; segons ells, si ja és de la teva especialitat et convaliden la meitat d'assignatures. Has de pagar no sé si 5.000 euros per un any, i total, per què, si la meitat d'aquesta gent després acaba treballant en una cosa que no ha estudiat... tot és un negoci, i l'estudiant és l'únic que hi perd, però sigui com sigui, molta sort ;)

    ResponElimina
  14. jejej vinga Maria Lluïsa, no tinc clar que tingui més possibilitats de que m'agafin que a tu, total, jo no tinc més experiència en excavacions que la que vaig adquirir al sorral de la guarderia, com tu.

    Necessiten molta gent per a trevallar, i si agafen gent sense experiència no sé per que no t'haurien d'agafar a tu si et presentes com a autora d'aquest blog. A més vius a prop i això segur que els agrada. Trevalles voluntariament, no s'han de preocupar per allotjar-te i a més impliquen a la població local :P.

    Palmira Saladie
    Gemma Chacon

    Són les que porten l'excavació de l'abric romaní.

    ànims!

    ResponElimina
  15. "jejej vinga Maria Lluïsa, no tinc clar que tingui més possibilitats de que m'agafin que a tu, total, jo no tinc més experiència en excavacions que la que vaig adquirir al sorral de la guarderia, com tu."

    xDDD s'intentarà, a veure si fan una sergona versió del sota terra i sortim a la tele :D:D:D

    "Necessiten molta gent per a trevallar, i si agafen gent sense experiència no sé per que no t'haurien d'agafar a tu si et presentes com a autora d'aquest blog. A més vius a prop i això segur que els agrada. Trevalles voluntariament, no s'han de preocupar per allotjar-te i a més impliquen a la població local :P."

    Cert, val la pena intentar-ho. Ostres, i els que no visquin aprop, s'han d'allotjar? Home no sé què vol dir aprop, jo no visc ben bé a Capellades, de manera que hauria d'agafar el cotxe per anar-hi, i tu si vius a Igualada suposo que tampoc no ho deus tenir al costat, i sobre l'allotjament, bah, tant se val, una cosa econòmica: agafem una manteta i uns quants troncs i ens posem per allà aprop de l'abric, que a l'estiu segur que no hi fa gens de fred i és una bona manera d'estudiar el comportament dels capellanencs de fa 60 milnenis :)))))))))

    Gràcies pels ànims, tinc la pàgina de l'IPHES localitzada, i també el blog de l'Eudald, que segur que no hi posarà masses inconvenients per deixar-nos visitar casa seva :D

    ResponElimina
  16. M'estic pensant què els diré als meus pares en cas que m'acceptin a l'Abric Romaní, perquè els semblarà molt estrany que estudiant dret de cop i volta me'n vagi un mes a excavar a l'hostal dels neandertals, també els podria dir que me'n vaig un mes de vacances als estats units a practicar anglès o qualsevol cosa d'aquestes (s'accepten propostes).

    ResponElimina
  17. Bé he llegit que el derrer any hi van participar molts estudiants de tesis de diferents països, no sé cóm s'ho fan, si baixen cada dia de barcelona o tenen algun lloc on allotjar-se a capellades o a prop... encara que sigui un alberg. Imagino lo segón. Pel que fa a mi jo havia pensat en que la línea R6 també passa per Capellades: acostumat a pujar i baixar en bus des d'Igualada cada dia agafar el tren fins a Cape em sembla una passejada:P

    Tanmateix puc considerar fàcilment la idea de fabricar-me un jaç neanderthal a l'abric de les feres pleistocèniques (encara que la seva extinció hi restarà emoció ... ) sobretot durant els dies de la festa major, que si no recordo malament cauen per aquelles dates :D. Encara que em sembla que la zona ha canviat un xic des de fa 69 milenis, potser estudiariem millor el seu comportament deixant-nos caure en paracaigudes al bell mig del Yukon ( Canadà) i vagar per allí algunes setmanes, ben lluny de la civilització occidental.

    Als teus pares els pots dir que et vols especialitzar en dret neanderthal per si mai el 4% que tots tenim a dins necessita una defensa legítima davant un tribunal.
    O que necessites provar alguna cosa abans de entregar la teva vida a la teva veritable passió per a la que et submergeixes en els volums constitucionals tant durament en època d'exàmens ( o el que sigui que feu els estudiants de dret:P), només per saber cóm n'ets d'afortunada al no haver de trevallar en posicions incòmodes, acumulant brutícia i llepant la pols per desenterrar les escombreries d'uns pobres desgraciats que no coneixien els antibiòtics, ni els supermercats, ni els sistemes de calefacció central. A més potser pots practicar anglés de totes maneres amb estudiants en pràctiques d'arreu.

    Dir que te'n vas a Estats Units per a poder veure amb els teus propis ulls les vidrieres que guarden els documents originals de la seva constitució pot ser també una bona idea si creus que t'oferiran un ajut econòmic per a pagar el vol :D

    Si encara necessites un millor encobriment puc seguir estudiant el tema...

    ResponElimina
  18. "Tanmateix puc considerar fàcilment la idea de fabricar-me un jaç neanderthal a l'abric de les feres pleistocèniques (encara que la seva extinció hi restarà emoció ... ) sobretot durant els dies de la festa major, que si no recordo malament cauen per aquelles dates :D. Encara que em sembla que la zona ha canviat un xic des de fa 69 milenis, potser estudiariem millor el seu comportament deixant-nos caure en paracaigudes al bell mig del Yukon ( Canadà) i vagar per allí algunes setmanes, ben lluny de la civilització occidental."

    Què divertit això dels albergs! T'imagines passar-te l'estiu escoltant batalletes d'arqueòlegs? M'encantaria!
    No m'atreveixo a dir si la fauna prehistòrica hi restaria emoció o no, però deixant de banda els mamuts que són molt pintorescos, cal pensar en els llops, hienes i qualsevol altre animaló de dents esmolades que no perdria l'oportunitat de cruspir-se algun neandertal solitari i desvalgut.

    "Als teus pares els pots dir que et vols especialitzar en dret neanderthal per si mai el 4% que tots tenim a dins necessita una defensa legítima davant un tribunal."

    No cola! Potser d'aquí 300 anys serà una professió ben respectable, però quan això passi jo ja hauré fet el vol :S

    "O que necessites provar alguna cosa abans de entregar la teva vida a la teva veritable passió per a la que et submergeixes en els volums constitucionals tant durament en època d'exàmens ( o el que sigui que feu els estudiants de dret:P)"

    Tant com veritable passió... i a més, hi ha el petit inconvenient que als meus pares (bé, més aviat la meva mare, perquè el pare passa de tot) tenen la carrera idealitzada i es pensen que per a mi només existeix allò. Es pensen que estar assegut en una butaca és una feina molt més digna que excavar, i és complicat d'explicar però si ara dic la paraula "excavar" es pensaran automàticament que la carrera que estic fent no m'agrada, que estic estudiant per res, i que no faré res en aquesta vida, i ja tindrem el drama muntat. Aixxx i pensar que els neandertals només s'havien de preocupar d'anar a buscar menjar i encendre foc...

    "només per saber cóm n'ets d'afortunada al no haver de trevallar en posicions incòmodes, acumulant brutícia i llepant la pols per desenterrar les escombreries d'uns pobres desgraciats que no coneixien els antibiòtics, ni els supermercats, ni els sistemes de calefacció central. A més potser pots practicar anglés de totes maneres amb estudiants en pràctiques d'arreu."

    No crec que per no disposar d'antibiòtics i altres avenços els neandertals fossin uns pobres desgraciats. Potser sí que vivien menys i pitjor, però eren més feliços, aprofitaven més el poc temps que tenien de vida i no es passaven el dia escalfant-se el cap per qüestions trivials. No ho sé, crec que cada temps té els seus avantatges i els seus inconvenients.

    "Dir que te'n vas a Estats Units per a poder veure amb els teus propis ulls les vidrieres que guarden els documents originals de la seva constitució pot ser també una bona idea si creus que t'oferiran un ajut econòmic per a pagar el vol :D"

    xDDD crec que m'estimaria més demanar una beca!

    "Si encara necessites un millor encobriment puc seguir estudiant el tema... "

    Si no et fa res... ;) Ara tot ho veig molt lluny perquè és a l'estiu i tal, però quan vingui el bon temps m'hi posaré de valent. D'encobriments me n'he inventat molts, el que passa és que un encobriment que sigui realista i alhora agradable d'escoltar, i que duri per tot un mes d'estiu a l'hostal dels neandertals ja és més difícil. El truc consisteix en mentir el just i necessari; dir per exemple, que me'n vaig a un alberg que s'ha muntat a Capellades a conèixer uns estudiants d'intercanvi anglesos que vénen a fer turisme perquè a canvi em dónen crèdits de lliure elecció, que al cap i a la fi no queda massa lluny de la realitat :D

    ResponElimina