dijous, 19 d’agost del 2010

Dretans!

Un dia, quan encara anava a l'escola, la mestra ens va explicar alguns detalls del primer viatge a la Lluna:

-El 21 de juny de l'any 1969, l'astronauta Neil Armstrong va sortir de l'Apollo 11 amb el seu vestit espacial i va trepitjar el terra lunar. I el peu que va posar primer a terra va ser el dret.

Immediatament, tots els dretans de la classe vam començar a cridar eufòricament: VISCA! VISCA! mentre els esquerrans ens miraven una mica picats.

Ara, Carles Lalueza ens vol demostrar amb el següent estudi anomenat "Right handed Neandertals; Vindija and beyond", que si Neil Armstrong hagués estat neandertal enlloc de sàpiens hagués arribat a la Lluna igualment, i amb més d'un 90% de probabilitats, hagués trepitjat la Lluna per primera vegada, també, amb el peu dret. VISCA!

En Carles ja va deixar clar al seu llibre "Genes de Neandertal" que ell no hi creu massa, amb els fòssils, i que prefereix la genètica. Sembla que durant els últims 4 anys ha sentit algun petit remordiment i sentiment de culpa vers els pobres fòssils, que també ens poden aportar informació ben interessant.
Per exemple, ens poden indicar si els neandertals eren majoritàriament dretans, esquerrans o, igual que la resta de primats no humans, encara no mostraven cap preferència a l'hora de fer servir les mans (i els peus).

Encara que sembli una ximpleria, ser dretà ha demostrat tenir connexió amb la lateralització del cervell, la dominància de l'hemisferi esquerre (perquè al cervell tot va al revés, si un té l'hemisferi esquerre més desenvolupat serà dretà, i al revés amb els esquerrans) i el llenguatge.
No és casualitat que els primats no humans, com ara els bonobos o els ximpanzés no mostrin cap preferència a l'hora de fer servir les mans i alhora no pugin parlar, segons molts neurobiòlegs.
Per tant, sembla que la lateralització i utilització de la part dreta del cos de manera preferent en els humans va relacionat amb el desenvolupament del llenguatge.

La pregunta que ens fem tots ara és: quan va aparèixer aquesta lateralització? I: els neandertals, ja la presentaven, i per tant, segurament podien parlar?

Per contestar aquesta pregunta, l'equip de Carles Lalueza ha analitzat un seguit de dents de la cova de Vindija, datades en uns 30-35.000 anys, i també hi ha incorporat les dades de les dents d'altres homínids com ara els Heidelbergensis, els probables avantpassats dels neander, que van viure fa més de 500.000 anys a Europa.

Com és possible que les dents ens puguin dir si els neandertals eren dretans, esquerrans o ni una cosa ni l'altra?
Molt fàcil: per les marques que tenen a la seva superfície, i que van ser fetes per una eina de sílex -que feia de forquilla o ganivet - a l'hora de tallar la carn.
Tal com passa amb els moderns quan estem dinant, els neandertals agafaven els coberts amb la mà que els anava millor, i depenent d'això, les marques que deixaven a les dents anaven en una direcció o una altra.
Si l'individu era dretà, s'esperava que la majoria de marques mostressin inclinació cap a un costat: / / / / I si l'individu era esquerrà i manipulava l'eina amb la mà esquerra, s'esperava una inclinació més o menys contrària en la majoria de casos: \ \ \ \

Seguint aquest sistema, l'estudi de Carles Lalueza suggereix que 9 de cada 10 neandertals eren dretans, xifra molt similar a la dels Heidelbergensis i humans moderns, i ben diferent de la dels primats no humans, que com ja hem dit més amunt, no mostren preferències.

Sabent que l'aparició de la lateralització i dominància de l'hemisferi dret va de la mà del desenvolupament del llenguatge, i tenim en compte que els neandertals mostren la mateixa lateralització que els moderns, les conclusions no poden ser més clares: també parlaven com els moderns.

Per complementar-ho, Carles Lalueza hi afegeix citacions d'altres estudis que mostren l'elevada complexitat cultural dels neandertals i que no fan més que reforçar l'existència d'un llenguatge oral tant complex com els nostres.

Podem afirmar amb molta seguretat que tenien llenguatge(s). Ara només ens falta poder conèixer el significat de les paraules.

6 comentaris:

  1. Hola Maria Lluïsa!!!

    És interessant el tema de la lateralitat i la relació amb el llenguatge, però pel que jo tinc entes sí que hi ha primats que són dretans o esquerrans.

    El mes passat vaig estar en una xerrada en que parlaven justament d'això i una primatologa española deia que no sé quins micos de sudamèrica ( no recordo si els caputxins o els aranya) també presentaven preferència per una de les mans. Van dir que aquesta preferència es presenta en espècies que en alguns moments utilitzaven les mans per a fer coses precises i meticuloses, els grans simis als que s'ensenya a fer servir eines també acaven desenvolupant una preferència per una de les mans.

    ResponElimina
  2. Ei Adrià!!

    Feia temps que no et veia per aquí! Bé, jo he llegit l'article d'en Lalueza, i allà hi deia que la lateralitat només s'ha trobat en els humans, i és a partir d'aquí que dedueix que els neandertals també tenien llenguatge. Suposo que els estudis d'aquesta primatòloga són posteriors al d'en Lalueza. En qualsevol cas, això voldria dir que tenri lateralitat no necessàriament va associat a tenir llenguatge, però és que vaig llegir no sé on que els bonobos també tenen una mena de comunicació oral, encara que el significat dels sons ens sigui desconegut.
    Tot es va complicant, i es fa molt difícil de dir si la lateralitat va associada al llenguatge o no. Lalueza creu que sí, i que els neandertals presentaven les capacitats bàsiques pel llenguatge, però hi ha gent que creu que no necessàriament.

    ResponElimina
  3. De los experimentos de lateralidad en primates he leido "algo". Resumiendo mucho-mucho la cosa va más o menos así:

    Hay dos conceptos que van unidos:
    - Uso preferente de una mano sobre otra (eso es típicamente humano).
    - Preferencia, en ese uso "especializado", por que la mano elegida sea la derecha... pero con presencia de un porcentaje coherente (¡e intrigante!) de zurdos en las poblaciones. También un patrón típicamente humano.

    Esa situación (actividad manual lateralizada con una mano habil diestra) se quiso comprobar si existía en los primates.

    Lo que sucedió es que durante algún tiempo hubo mucha discusión: unos estudios encontraban que los chimpanzés/bonobos SI tenían una conducta muy lateralizada; y otros que ni siquiera usaban de manera preferente una mano sobre otra.

    Para superar la contradicción, algunos investigadores rastrearon cómo se habían hecho los distintos experimentos, y concluyeron que los chimpancés/bonobos sólo presentan patrones de lateralización en situaciones donde se les obliga a realizar tareas especializadas en posiciones que les resultan poco naturales (por ejemplo, en posición erguida sobre una consola adherida a la pared). Y esa lateralización es en general una tendencia a usar la derecha, pero menor que en el caso de los humanos (60% vs. cerca del 90% humano).
    Por otra parte, en las experimentaciones realizadas en su hábitat natural, los primates prácticamente siempre muestran una lateralización bajísima.

    ResponElimina
  4. Bona aportació la d'en Millán :).
    Llavors Lalueza sí que va tenir en compte aquests experiments de lateralitat amb ximpanzés/bonobos i està clar que els neandertals, amb més d'un 90% d'individus dretans segueixen el mateix patró que els humans moderns i alhora es diferencien dels altres primats no humans, amb les més que proables implicacions que això deu tenir en el desenvolupament del llenguatge.

    ResponElimina
  5. Si, potser el fet que la lateralitat en els altres primats sigui inferior es deu a que el seu llenguatge també és molt més rudimentari.

    ResponElimina