AO, el darrer pardal.

Avui era el gran dia, el dia en què tots els neandertalòfils haviem posat les nostres humils esperances a la gran pantalla. Tots sabem que dins del món homínid, les pel·lícules sobre neandertals van escasses, i les poques que se n'han fet són d'allò més... primitives.



Estadísticament parlant, podríem afirmar que les gran productores ens proporcionen una pel·lícula de més d'una hora que tracti mínimament sobre neandertals un cop cada dos o tres anys -més o menys la mateixa freqüència amb què neva a Capellades- i cal dir que en la gran majoria de casos, el resultat és nefast. No només la gent ignora completament que s'ha fet una pel·lícula sobre neandertals, sinó que quan els ho expliques, et diuen que no l'aniran a veure, que no els agrada anar al cinema, o el pitjor de tot: que els és completament igual.

AO, el darrer neandertal, feia cara d'anar per aquest camí. Tots sabíem que aquesta era la hipòtesi nul·la, la que s'assumeix com a vàlida per defecte. Només un miracle ho podia canviar, només un miracle podia catapultar els neandertals a la fama, i fer d'AO un fil de qualitat, amb cara i ulls.



Sabem que les tendències són difícils de canviar. Amb el cinema neandertal, va ser La guerre du feu, de l'any 1981, la primera en encetar una tendència que ens costaria molt car a tots: el missatge subliminal que una pel·lícula sobre homes prehistòrics no té interès perquè hi surtin neandertals, sinó per altres motius que no hi tenen res a veure, com ara l'humor, el sexe, o el més que podrit missatge de superioritat de l'H. sapiens.

Tot i així, també sabiem que Jacques Malaterre ha fet molts documentals àmpliament reconeguts, com ara Homo sapiens o l'Odissea de l'espècie. No és cap grillat, per tant. Ha tingut temps d'entrenar-se i de guanyar-se un bon lloc entre els directors que intenten fer-se d'or a través de les perruques postisses i les dents grogues i torçades dels neandertals.



Però no ha estat així. Aquest cop no. Amb l'AO, no. L'AO no és ningú, dins del món dels negocis. Ni tant sols pot plantejar-se en fer ombra als neandertals de la GEICO. No és que la gent l'odïi, és que no saben ni que existeix. I d'això, qui en té la culpa? És culpa de les seves dents grogues? Del seu nas gros? NO. Prou de donar les culpes als neandertals. Sr. Malaterre, toquem de peus a terra. Tots sabem que si AO, el darrer neandertal, té 9 vots que donen un promig de 3,7/10 a la pàgina de la imdb no és perquè l'AO tingui els ulls blaus. Tots sabem que si d'aquesta pel·lícula ja se n'ha tret un DVD que de tant famós ni aconsegueixo trobar-ne informació a cap web (deu ser un muntatge, la foto que en vaig veure?) no és culpa dels seus cabells despentinats. Tots sabem que si aquesta pel·lícula pràcticament no ha sortit de la terra natal d'en Malaterre, La France, és perquè no hi havia prou pressupost per promocionar-la a d'altres llocs, i no pas perquè l'AO no parlés l'anglès.



Què ha fallat senyor Malaterre? Què és el que ha passat, com perquè ara vostè no pari de pronunciar la paraula mègde i s'hagi barallat unes quantes vegades amb el productor, el guionista i el mateix AO amb la perruca posada? Segurament en deu estar buscant la resposta. La resposta a unes crítiques tant dures en una pel·lícula que només volia mostrar una bella història d'amor orientada fa 30.000 anys, i el missatge de "viu al màxim, que la vida és molt bella i s'ha d'aprofitar". Com que des d'aquí estant noto la seva energia negativa i la desesperació dels seus plors, m'agradaria fer una petita crítica constructiva de les errades del seu film.

En primer lloc haig de confessar que no he pogut veure la pel·lícula enlloc (ho veu, senyor Malaterre, una altra pega del seu film, potser la pitjor, és que no es pot anar a veure), però que veient-ne les fotos, trailers, bandé-announcé, algun comentari, la valoració de la imdb, el resum de 4-5 línies i el currículum dels actors, crec que en tinc prou per arribar-me fins a vostè.



M'agradaria comentar-li que el que falla en AO és la previsibilitat: saps perfectament com s'acabarà la pel·lícula: encara que l'Aki, la prota femenina, es baralli amb l'AO al principi, tots sabem que en algun moment o altre acabaran fent les paus, que l'Aki es quedarà embarassada i que l'AO no serà l'últim neandertal. A partir d'aquí, tota la resta -l'os blanc obrint la boca, els cavalls salvatges corrent per les muntanyes, les àligues que sobrevolen el cel- només són elements del paisatge. I ja hem arribat al final.

Senyor Malaterre: no només la previsibilitat del seu film l'ha fet mereixedor de les crítiques, sinó a més a més, la repetitibilitat (existeix aquesta paraula?). El convido a agafar un paper i un bolígraf i a escriure'm quines pel·lícules sobre l'extinció neandertal NO consten d'un episodi amb una història romàntica entre neandertal/moderna. Com podrà observar, el seu paper ha quedat en blanc. Per tant, podem afirmar que AO, a més a més de previsible, era una pel·lícula més vista que l'anar a peu.

Un altre error: voler atraure l'audiència relacionant-los amb l'AO. Si el bombo de l'Aki era un fill de l'AO, això vol dir que possiblement els europeus d'avui en dia som descendents de l'últim neandertal uaaauuuuuuuuuuu, flipaaaaa. Doncs no. La gent no va reaccionar així, en part perquè a la majoria ni els va ni els ve aquest tema, un tema del qual vostè se'n va beneficiar quan va sortir l'esborrany del genoma, aquest mes de maig. No sé com ho veu, sr Malaterre, però si s'ha de triar entre un bon article científic o una pel·lícula ridícula i ensucrada (perdoni la duresa de les meves paraules) és evident que els que tinguin dos dits de front preferiran la primera opció i llençaran la segona a la broça -o l'oblidaran-.



Malgrat tot, cal dir que un número considerable de gent ha anat a veure la seva pel·lícula. Pel que he pogut veure, molts neandertalòfils francesos hi han anat a veure el pa que s'hi dóna, moltes dones casades que s'enganxen fàcilment a les telenovel·les de noms semblants a Amarte así, Frijolito i avis de més de 60 anys, com ara els descobridors de les pintures de Lascaux, que vaig veure en un vídeo sobre l'AO, i que em va fer la impressió que amb el temps s'havien tornat blancs per fora i verds per dins.

Dels actors, què cal dir-ne? El neandertal no és especialment atractiu, sembla que en qualsevol moment hagi de dir: ai, Aki reina, m'ha caigut el nas a terra, que me'l pots collir? I de l'actriu principal, no cal ser massa llest per veure que l'has fitxat perquè té unes peres ben morenetes i sap remenar molt bé la panxa.

No he vist la pel·lícula, i francament, no crec que mogui cel i terra per trobar-la. Total, per veure més del mateix? Per posar-me nerviosa contemplant errors (pre)històrics i reconstruccions absurdes? Per saber com acaba abans que hagi començat? No, senyor Malaterre, sincerament, jo i molts d'altres creiem que no val la pena.



Un altre dia, sigui més original, home!


Post-data: Digueu-me que no pot ser! Quan haurem d'esperar fins que tornin a treure una altra pel·lícula sobre neandertals? I el pitjor de tot: serà tant dolenta com aquesta? NOOOOOOOOOO (sanglots)

Assassins!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Tanta crueltat sembla que no pugui venir d'un ésser humà. Com és possible que, fa més de 40.000 anys, algun individu desconegut clavés ferotgement una llança que va perforar els pulmons de l'Anònim, el neandertal més complet trobat mai a la península ibèrica? Com és possible que després d'haver-lo atravessat amb la llança com si fos una bèstia salvatge, l'abandonés allà terra mentre demanava ajuda i cridava del dolor, i se n'anés corrents?
Ferit de mort, l'Anònim va morir sol, abandonat. Les hienes el van trobar mort i se'l van endur a la seva cova, que avui anomenem Cova Foradada d'Oliva, per aprofitar-ne tot el que van poder. Van conviure amb les restes de l'Anònim fins que elles també es van extingir. Ho sabem perquè al costat del bloc de roca calcària d'on ha estat recuperat el neandertal i que pesa més de 100 quilos, s'hi han trobat excrements de hiena.



Tant bon punt he llegit el titular de la notícia se m'ha parat el cor. Com és possible? Quin mal devia haver fet el nostre Anònim -per cert, es comença a sospitar que es tracta d'un mascle- perquè el matessin a sang freda i l'abandonessin, com si mai no hagués existit?

Ara sortiran els partidaris dels moderns dolents i diran que l'Anònim és una mostra del genocidi que aquests últims van practicar contra els neandertals. I després sortiran els creacionistes dient que això correspon al capítol de l'assassinat d'Abel per part de Caín, i que per tant la Bíblia és certa.
Prou de dir bestieses: no ens cal anar a buscar moderns enlloc. Els neandertals podien ser ben violents, quan volien. També es barallaven entre ells, però per sort en la majoria de casos demanaven perdó i després ajudaven el ferit. Desgraciadament aquest no va ser el cas d'aquell valencià de 40.000 anys. El motiu que ha fet pensar això als experts és una peça de sílex clavada en una vèrtebra en posició vertical.



En aquest bloc tant pesat només hi ha mig cos de l'Anònim -això sí, en molt bon estat- tot i que al mateix lloc s'hi ha trobat un troç d'húmer i un peroné que semblen ser del mateix individu.

Quin futur li espera al nostre anònim? En primer lloc se'l vol estudiar millor. Per fer això, se'l traslladarà a la UAB (guaita tu, el tindré ben aprop :D) per fer-li un TAC. Els TACs s'utilizen per observar detalladament l'estat en què es troben els ossos, si hi ha fractura o no. Haig de confessar que no els havia sentit anomenar mai fins que no em vaig fotre una castanya amb la bicicleta.
Després del TAC, el nostre Anònim serà investigat profundament (i espero que això vulgui dir anàlisis d'ADN, com ha demanat fer ja l'equip d'en Pääbo) i la restauració, que suposo que consistirà en extreure l'Anònim del bloc de ciment d'on es troba atrapat i reconstruïr-lo. Amb una mica de sort d'aqui pocs mesos o anys li podrem veure la cara en una reconstrucció que farà una especialista de la URV al nivell d'aquelles reconstruccions dels germans Kennis, els autors de la nostra Wilma. Després del seu llarg viatge, l'Anònim retornarà a València i s'instal·larà al Museu de Prehistòria de València, on ja hi té una plaça reservada.



Tot fa pensar que potser la vida de l'Anònim va ser una broma molt cruel, però en canvi, la seva mort serà tot un èxit!!

Font:

http://www.levante-emv.com/cultura/2010/09/29/expertos-creen-neandertal-cova-forada-asesinado/743198.html

Digues un número a l'atzar: nous temps de divergència entre neandertals i humans moderns

Durant els últims 10 anys, gràcies a les noves tecnologies, hem observat un augment exponencial de xifres en una qüestió tant clau en l'evolució humana com és: quan es van separar els llinatges que van donar lloc, respectivament, a humans moderns i neandertals? Quan ens vam dir adéu per última vegada (sense tenir en compte el festí conjunt que van fer a l'orient mitjà fa poc més de 50.000 anys, celebrant com cal una retrobada, després de tant de temps) ?



Tothom hi diu la seva, tothom va per lliure. Aquests són els numerets de loteria que recordo, encara que n'hi ha molts, molts més; quin s'emportarà la grossa? Nota: tots els números són abans del present (o de Crist, si ho preferiu).

2.000.000 - Documental Homo sapiens (2005). Data molt poc fiable.
1.300.000 -Data màxima realista. Inici d'una indústria nova a l'Àfrica i a fora d'Àfrica de mode 2 anomenada Acheulià. Comencen a aparèixer evidències de la presència d'homínids a Europa occidental, possiblement emparentats amb els H. antecessor.
1.000.000- Estudi d'Aida Gomez Robles amb models estadístics a partir de les dents de diferents espècies d'homínids.
900.000- Entrevista a Carles Lalueza i J.L. Arsuaga, de l'any 2008.
825.000- Data promig de la divergència genòmica. Esborrany del genoma neandertal, any 2010.
706.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, equip d'en Noonan et.al
550-660.000- Divergències de diferents ADNmts neandertals (Vindija, Feldhofer, Mezmaiskaya, etc) respecte els ADNmts moderns, publicats en diferents estudis, des del 1997 fins al 2010.
466.000- Divergències dels ADNmts neandertals respecte els moderns QUAN es comparen amb l'ADNmt de la senyora X.
516.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, equip d'en Green et.al
370.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2006, euip d'en Noonan et.al. Divergència poblacional (no confondre amb divergència genòmica). S'estima que és quan les dues poblacions es van separar definitivament.
300-400.000- Esborrany del genoma neandertal, any 2010. Divergència poblacional.
300.000- Model basat en una nova indústria que va aparèixer fa només 300.000 anys fabricada per un tal H. helmei i que compartien tant neandertals com moderns a l'orient mitjà. No massa acceptada.
250.000- Comentari d'algun antropòleg o entès en el tema que vaig llegir no recordo on. Molt poc fiable.



Per llençar encara més llenya al foc, un nou estudi anomenat Using genetic evidence to evaluate four palaeoanthropological hypotheses for the timing of Neanderthal and modern human origins ha comparat 5 genomes mitocondrials neandertals amb 54 genomes mitocondrials d'humans moderns. Els temps de divergència calibrats amb diferents mètodes entre els dos llinatges, suggereixen que neandertals i humans moderns provenen d'una població d'homínids que va començar a fragmentar-se fa entre 410.000 i 440.000 anys.

Aquestes dates semblen més recents que les prèviament publicades d'ADNmts neandertals i que volten els 600.000 anys, i són força semblants a les que s'observen quan es comparen neandertals, humans moderns i la senyora X.
Les dates també podrien aportar més evidència de pes als temps que s'han donat d'entre 300-400.000 per la separació d'ambdues poblacions d'acord amb l'ADN nuclear, i posades en dubte per alguns antropòlegs i observadors que creuen que són massa recents per explicar les divergències anatòmiques observades entre els neandertals i nosaltres.



Per part meva, encara que no hagi pogut llegir l'estudi (és de pagament) considero molt interessant i alhora creïble el fet que tant l'ADN nuclear com el mitocondrial semblin posar-se d'acord en unes dates que es mouen entre els 350-470.000 anys, però és clar, antropòlegs de la línia d'Aida Gómez segur que ho posaran en dubte. De moment, tenim una possible nova data per l'acomiadament definitiu. Benvinguda sigui a la llista!

Qui són els Almas?

El nom "Alma" prové del mongolià i vol dir home salvatge.
Els Almas eren un grup d'individus que van ser vistos diverses vegades per humans moderns que viuen a diferents zones, principalment a l'Àsia central i al Càucas. D'ells se n'han dit moltes coses, corren moltes llegendes i també molts dibuixos que en teoria els representen tal com eren.
Si us interessen els neandertals, ben segur que alguna vegada haureu vist la paraula "Alma", perquè de fet, molta gent creu que els Almas serien uns neandertals... vivents!



Òndia, tu! I ben pensat, per què no? I si fos possible que un grup de neandertals hagués perviscut fins als nostres dies, aïllats i amagats dels humans moderns? Al cap i a la fi, si a l'Esquilleu els neandertals hi van viure fins fa 25.000 anys, per què alguns altres grups neandertals de l'Àsia central no haurien pogut allargar la seva existència uns altres 25.000 anys després de la mort d'aquells càntabres?

Primer de tot: què en té de certa aquesta història? És una història o una llegenda? I com seria possible que els Almas haguessin sobreviscut, aïllats de la resta de companys seus que els haurien abandonat desenes de milers d'anys abans?
Una cosa hem de tenir clara: perquè un grup de neandertals sobrevisqui, cal que tingui una població suficientment gran per evitar al màxim els aparellaments entre membres de la mateixa família, que com sabem, poden resultar en descendents amb malformacions i malalties cròniques.
Evidentment, aquests neandertals haurien de poguer fer vida normal però evitant al màxim els contactes amb els humans moderns, per no acabar sent absorbits al cap de pocs milenis. I és clar, tot això requereix viure una mica amagat, perquè tal com sabem, d'humans moderns en trobem per tot arreu.



Com eren els Almas físicament? Segons els que els van veure, eren peluts i pèl-roigs, amb una alçada d'entre 1,50 i 1,95 metres. Els Almas a més a més presentaven una barbeta molt poc pronunciada, uns arcs superciliars molt marcats i un nas pla.

De moment, fa bona pinta, és a dir, fa posar la pell de gallina. No sabem si els neandertals eren més o menys peluts que nosaltres, però és ben possible que ho fossin una mica més. Tal com sabem des del 2007, n'hi havia de pèl-roigs. També presentaven uns trets facials molt semblants als dels Almas.

Els Almas omplen molts contes i llegendes dels pobles de Mongòlia. Se n'han fet moltes especulacions: neandertals vivents? Un grup d'Homo erectus o qualsevol altre homínid? El Yeti? Un grup d'humans moderns que va abandonar l'Àfrica i es va quedar aïllat? Un primat més relacionat amb els ximpanzés que amb els humans? O potser un personatge 100% inventat per espantar els nens?

La primera vegada que en vaig llegir alguna cosa va ser en una pàgina anomenada RDOS, on l'autor porposa una teoria (molt passada de moda i poc creïble en la meva humil opinió) en què els autistes haurien heretat la seva manera de ser dels neandertals.

El millor de tot que hi vaig llegir va ser... que potser tindriem un Alma vivent, de carn i ossos!!

El nom del nostre (més ben dit, nostra) suposada neandertal és Zana. La Zana era pèl-roja, peluda (no feia servir roba), i tenia molt de caràcter. Totes aquestes característiques van haver d'atraure d'alguna o altra manera algun mascle modern, perquè la Zana va tenir molts fills, la majoria dels quals va morir, i només 4 en van sobreviure, 2 nois i 2 noies, que van créixer amb normalitat tot i que sembla que alguns tenien un crani una mica peculiar.

La biografia de la Zana:

"Zana vivia en llibertat en un bosc de Rússia, quan va ser capturada l'any 1850 per un parell d'homes que es van sentir atrets en veure tanta naturalesa al descobert, i també perquè presentava faccions típiques d'un simi. Mentre l'examinaven, se'n van adonar que la Zana (aquest nom l'hi van posar ells) no era cap simi, però tampoc no era humana. Tenia la pell negra i el seu cos estava cobert per pèl vermellós; tenia uns braços, cames i dits molt gruixuts. També tenia un comportament que podríem anomenar vulgarment primitiu. Encara que anés despullada, el fred no li feia res. Va tenir diversos fills de diferents pares un dels quals es deia Edgi; un dels fills va morir perquè ella el va voler banyar en un riu d'aigua glaçada. La Zana no podia parlar, i molts dels seus fills li van ser presos i adoptats per gent que els va educar com si fossin seus. Els nens van aprendre a parlar d'una manera normal, i quan es van fer grans van tenir més fills, aparentment d'aspecte i capacitats normals. Tot i així, els seus fills i néts, presentaven algunes peculiaritats al crani, tenien la pell fosca i eren increïblement forts. El seu fill més petit va viure fins l'any 1954, i ella va morir al 1890."



El crani de Khwit, un dels fills de la Zana, i una foto de quan era viu.

El professor Boris Porchnev, de la universitat de Moscou, creu que la Zana és una Alma, i que els Almas representen l'últim grup de neandertals que hauria sobreviscut fins als nostres dies!!

Les proves d'ADN que s'han fet fins ara no semblen mostrar cap cosa estranya, però també cal dir que no semblen gens fiables, i alguns entesos s'hi oposen. Per estar-ne ben segurs, caldria comparar el genoma sencer d'en Khwit i de la seva mare amb el genoma neandertal.


Conclusió final:

La Zana i la seva descendència són una oportunitat única per conèixer realment qui eren els Almas, perquè a diferència de molts altres éssers fantàstics que han estat vistos per algun (des)afortunat, de la Zana se'n conserven documents, i dels seus fills segur que en podem trobar fotos i tot tipus d'informació de la gent que ha viscut aprop seu, perquè pel que sembla, la descendència de la Zana va ser abundant i ha arribat fins als nostres dies. Els seus descendents porten una vida completament normal, encara que sembla que tant fills com néts tenien algunes particularitats anatòmiques que els apropen als neandertals. Malauradament, seria força costós i poc ètic arribar fins a la seva tomba, obrir-la i analitzar-ne els ossos.
La inexistència d'un estudi detallat dels esquelets de la Zana i dels seus descendents, així com la manca de proves genètiques fan molt difícil o impossibiliten conèixer si és que hi havia alguna relació especial entre la Zana i els Almas amb els neandertals o bé només es tractava d'una dona que patia algun transtorn hereditari i que va ser abandonada al bosc quan era petita. El que està clar és que la Zana tenia una mare i un pare que s'hi assemblaven i que vivien amb altres familiars i coneguts seus, no podia pas haver sortit del no-res ni tampoc sembla creïble que hagués viatjat 50.000 anys endavant amb la màquina del temps.
Les afinitats cranials que semblen mostrar tant la Zana com els seus descendents amb els neandertals fan que aquest cas sigui molt interessant d'esbrinar, encara que pugui semblar que les possibilitats de trobar neandertals vivents després de tants milenis de la data oficial d'extinció siguin força remotes.



En qualsevol cas, si mai us inventeu algun personatge neandertal per al vostre còmic, novel·la o pel·lícula de ciència ficció i no sabeu quin nom posar-li, Zana seria una molt bona opció.

[ÚLTIMA HORA] En Pääbo vol analitzar l'ADN de l'individu de la Cova Foradà

El famosíssim encara Anònim, el neandertal més complet trobat mai a la península ibèrica i datat en uns 40.000 anys a la Cova Foradà de Oliva (València) ha atret l'interès del departament d'antropologia de la Max Planck.



Gràcies al seu excel·lent estat de conservació, el nostre Anònim (ja seria hora de buscar-li un nom, no trobeu?) ens podria proporcionar ADN neandertal en molt bon estat. L'equip d'en Pääbo, pioner en la recuperació d'ADN neandertal, ha dit que volia estudiar-ne l'ADN per saber-ne els orígens, i també els isòtops radioactius i els nivells de carboni i nitrògen, que ens poden indicar quin era el menú de l'Anònim i si estava en bona forma o pel contrari, passava molta fam.

Qüestions com aquestes obriran portes per saber quins motius van portar a l'extinció els neandertals, fa uns 30.000 anys. També seria molt interessant poder esbrinar el sexe de l'Anònim, encara desconegut.

El descobridor d'aquest faraó (o faraona) neandertal, l'arqueòleg valencià José Aparicio no n'ha volgut facilitar cap detall fins a la propera roda de premsa, que esperem que sigui ben aviat.



Quina notícia tant rematadament bona!! Analitzar l'ADN d'un neandertal de 40.000 anys gairebé sencer podria ampliar molt els coneixements que en tenim, no només genètics sinó també històrics i demogràfics. Tant de bo l'equip d'el nostre Svante es posi a treballar de seguida i aviat poguem conèixer el veritable rostre del nostre Anònim.


Font:

http://www.lasprovincias.es/v/20100925/culturas/padres-genoma-neandertal-piden-20100925.html

Els neandertals eren capaços d'innovar (quèèè fort!)

Ja hi som. Més titulars de la premsa sensacionalista que s'escampen com la pesta per tot el món.

Julien-Riel Salvatore, antropòleg de la universitat de Colorado, ens comunica que està rehabilitant els neandertals. Eh?



Hem d'entendre que els hi està traient la pols de sobre, que els embruta amb prejudicis, com ara que eren culturalment inferiors als moderns contemporanis, i incapaços d'innovar. Sempre amb el mosterià de sempre. Permeti'm que li digui, sr. Salvatore, que els neandertals no necessiten ser rehabilitats per ningú, només ens cal l'ajut d'antropòlegs sense prejudicis i amb bon esperit científic per aproximar-nos de la millor manera possible a la cultura neandertal.

En qualsevol cas, centrem-nos en el seu treball, però primer, una petita introducció: fa 42.000 anys, Itàlia estava dividida en tres zones: al nord, amb l'aurinyacià, suposadament fet pels africans acabats d'arribar, al sud, pel mosterià dels darrers neandertals que resistirien ferotgement abans de ser totalment escombrats del mapa, i al centre-sud, una tecnologia completament nova, anomenada Uluzzià, d'autoria desconeguda però de mode 4 com l'aurinyacià (el mosterià, de mode 3, es considera menys sofisticat).

L'Uluzzià presenta afinitats amb les cultures modernes, com ara l'aurinyacià: als jaciments s'hi han trobat tints per pintar-se, com ara l'ocre, eines fetes a partir d'ossos, objectes de decoració personal, i possibles evidències de pesca.
Evidentment, res d'això no exclou la possibilitat ben plausible que els neandertals fossin els autors de l'Uluzzià, però també cal tenir en compte que suposen una renovació important respecte la majoria de jaciments típicament musterians, on els ornaments sembla que quedin en un segon pla, i la pesca no sigui una activitat amb gaire futur al món neandertal.

A diferència del que s'havia proposat fins ara, és a dir, que els neandertals havien copiat (fins i tot robat) aquesta nova cultura dels moderns nouvinguts, Salvatore creu que va evolucionar independentment de l'arribada d'aquests a Europa; més aviat seria una innovació d'un grup de neandertals en resposta als importants canvis climàtics.



La innovació independent és una hipòtesi proposada no fa pas massa per Zilhäo respecte aquelles petxines pintades de 50.000 anys trobades a Múrcia. Tot i així, molts antropòlegs no hi estan d'acord, i creuen que l'arribada dels moderns hi hauria influït d'alguna manera.

També és possible que l'Uluzzià no fos d'orígen neandertal, sinó modern, com han proposat alguns antropòlegs com ara J.F. Hoffecker.

Salvatore creu que si les seves conclusions són certes (en un article que ha d'aparèixer al desembre a la revista Journal of Archaeological Method and Theory) llavors això vol dir que els neandertals eren mentalment com nosaltres: capaços d'innovar. També creu que no eren biològicament tant diferents com sovint se'ls ha pintat, i que s'haurien de classificar com una subespècie i no com a espècie diferent.

Ua explicació per la seva extinció, seria que els moderns tindrien indexs de natalitat més elevats i vivien en grups més grans, una hipòtesi que personalment em sembla força plausible i que ja he vist recolzada per molts altres antropòlegs i entesos en neandertals.



El que em molesta és que a la més mínima els neandertals canviin completament la seva manera de ser segons els periodistes: amb el treball d'en Salvatore són innovadors i intel·ligents (i per tant, semblants als sapientíssims) mentre que potser si surt un nou treball que diu que no van ser els autors de l'Uluzzià, què passarà? Ja no seran més innovadors i tornaran a ser ximplets? Senyors periodistes, facin el favor de ser una mica més seriosos!


Font:
http://www.sciencedaily.com/releases/2010/09/100921171412.htm

[Extinció] Els culpables van ser els volcans?

Què n'és d'acolorida la vida d'un neandertalòfil! Hi ha tantes coses per llegir i reflexionar a l'entorn dels neandertals, tantes i tant variades, que no ens en cansariem mai: cavalls, pedres, pells, herbes, tortugues, virus, moderns, microbis, fred, calor... i ara sembla que hi haurem d'afegir els volcans, en aquest meravellós paisatge que sembla tret d'algun Picasso.



A l'Europa del segle XXI, ben pocs volcans surten a les portades dels diaris, gairebé ningú no en parla. Potser al bell mig del pacífic els volcans sí que són notícia, però a Europa sembla que l'últim d'important va ser el que va soterrar la ciutat de Pompeia, l'anàleg modern de l'Abric Romaní.

Segons un nou estudi, fa 40.000 anys, els volcans si que feien parlar les boques neandertals, i també els feien arrugar el front, possiblement tossir, i fins i tot arrencar a córrer. Evidentment, ells devien tenir una paraula diferent per designar els volcans, però si aquest estudi és cert, i els neandertals podien parlar, el que és segur és que els volcans van ser tema de conversa. Fins i tot pot ser que fossin la ultima cosa que van arribar a veure abans d'extingir-se.

I ara! Tant terribles són aquests dracs en forma de muntanya com per carregar-se tots els neandertals?

Comencem pel principi. Un rus de nom Liubov Golovanova i entès en prehistòria ha estudiat la cendra acumulada a la cova de Mezmaiskaya (Russia) i ha arribat a la conclusió que fa 40.000 anys hi va haver una "catàstrofe" que va provocar l'extinció neandertal.



Golovanova ha trobat mostren de cendres, pol·len i pedres dins de Mezmaiskaya que l'han fet pensar en una activitat volcànica molt prolongada fa 40.000 anys que va tenir efectes devastadors en la fauna i flora d'Europa. Hi haurien hagut dues erupcions volàniques principals: la més important al sud d'Itàlia i l'altra a la zona del Caucasus. Aquesta extinció hauria estat la més massiva de tota la història neandertal, i hauria acabat exingint o fent disminuïr molt dràsticament el nombre d'espècies animals les quals com sabem omplien més del 80% del menú neandertal, com ara bisons i cèrvols.

Segons aquesta hipòtesi, els humans moderns no haurien tingut res a veure amb l'extinció neandertal. És possible que tots els neandertals s'extingissin fa poc menys de 40.000 anys, mentre que no hi ha evidències indiscutibles d'humans moderns a Europa fins fa 30-35.000 anys.

D'entrada m'ha semblat una hipòtesi una mica precipitada. I no en sóc pas la única. Un italià de nom F.G. Fedele i l'americà John Hoffecker creuen que la hipòtesi és senzillament "descabellada".

Per exemple, Hoffecker diu que no és cert que quan van tenir lloc aquestes catàstrofes no hi haguessin humans moderns a Europa. A més a més, després d'aquestes erupcions, alguns grups neandertals van sobreviure fins fa poc més de 30.000 anys al sud-est del Caucasus i al sud de la península ibèrica -i probablement a la serralada cantàbrica fins en fa 25.000.

Per tant, no sembla gens clar ni que aquestes erupcions fossin les causants de l'extinció neandertal, ni tampoc que els moderns no hi tinguessin res a veure. Potser van ser un factor més, però no l'únic.



Tot i així Golovanova no es dona per vençut. Creuen que l'extinció neandertal va estar condicionada per la catàstrofe ecològica causada per aquestes terribles erupcions que van fer tremolar tot Europa fa 40.000 anys.

Hi estiguem d'acord o no, és ben possible que els volcans, com per exemple el famós Toba, a Indonèsia, toquessin els nassos dels neandertals més d'una vegada en la seva història, i per tant, els hauriem d'afegir a la gairebé infinita llista de possibles causes d'extinció.


Font:

http://content.usatoday.com/communities/sciencefair/post/2010/09/volcanoes-neanderthals-extinct/1

Svante Pääbo, nominat a l'Òscar?

... perdó, volia dir al Nobel. Com ja sabeu, guanyar un premi Nobel per a un científic és com guanyar un Òscar per un actor.
Qui s'emportarà algun Nobel aquest 2010? Hi ha diferents "categories" per guanyar un Nobel: medicina, física, química, etc.



El que m'ha sobtat ha estat veure el nom de Svante Pääbo en un dels comentaris que s'han fet sobre aquesta notícia, al següent enllaç, on hi podreu trobar els nominats per rebre els premis:

Nominats premis Nobel per Thomson Reuters

Si llegiu el primer comentari, hi trobareu el nom del nostre genetista estrella:

"Svante Pääbo for his pioneering work on mapping the Neanderthal genome."

Crec que és força just nominar al Nobel a un genetista que ha permès fer realitat el que fins fa poc només es podia somniar dins del món de l'antropologia: recuperar ADN fòssil.
I cal dir que d'acord amb els resultats del seu primer Draft ho han fet d'una manera ben convincent i segura: l'ADN neandertal de gairebé 40.000 anys s'ha pogut recuperar, malgrat els entrebancs, com ara el fet que en un 95% es trobés envoltat d'ADN bacterià i la més que probable contaminació humana, en un estat excel·lent. I no només això, sinó que s'ha pogut saber què ens diferencia dels neandertals, i fins i tot si eren avantpassats nostres o només cosins de lluny.

Com va dir en Hawks amb unes paraules que em van tocar el cor:

"These scientists have given an immense gift to humanity.I've been comparing it to the pictures of Earth that came back from Apollo 8. The Neandertal genome gives us a picture of ourselves, from the outside looking in. We can see, and now learn about, the essential genetic changes that make us human -- the things that made our emergence as a global species possible.And in doing so, they've taken a forgotten group of people -- whom even most anthropologists had given up on -- and they've restored them to their rightful place in our heritage."

I això només es el present: el futur ens amaga moltes sorpreses, i nous projectes que ara poden semblar impensables. En Pääbo i el seu equip han fet una feina equivalent a col·locar la primera pedra de la Sagrada Família: una feina que té un començament, però no un final.
Malgrat passin els segles, n'estic segura que el nom d'en Pääbo i el seu equip continuarà apareixent a les més prestigioses revistes científiques i serà conegut a tot el món. Fins i tot és possible que un bon dia algun neandertal arribi a pronunciar-lo, i no pas en una pel·lícula de sci-fi, perquè no farà falta: la pel·lícula de sci-fi serà la vida real!!!



No s'ha d'oblidar l'ajut del seu equip, i sobretot d'Ed Green, un biòleg computacional sense el qual aquest projecte no hagués estat possible.

Si bé l'extracció d'ADN fòssil ja feia alguns anys que es practicava, el treball del genoma neandertal segurament ha estat un dels més complets i interessants per la humanitat de tots els que s'han fet fins ara. I espereu-vos, perquè només és un esborrany, el treball final encara ha d'arribar!!

Esperem que hi hagi una mica que sort i que caigui algun Nobel al departament d'antropologia de la Max Planck Society. Molta sort Svanty!

Els neandertals no es van extingir. Els neandertals no es van extingir !?!?

Des de València, un grup d'arqueòlegs, suposadament relacionat amb la troballa del famós Anònim, un neandertal datat en més de 40.000 anys que de tant ben conservat gairebé se'l sent bramar, ha enviat o redactat un text força llarg al diari lasprovincias.es.



El text, encara que estigui força desendreçat consta de plantejament, nus i desenllaç (allò que ens deien els professors que havia de tenir tot bon conte a la primària) però a parts desiguals.

El plantejament és molt llarg, i ve a ser un recull de mites i teories sobre la suposada superioritat de l'home modern i que va permetre que aquest fos el vençedor en aquest pols a pols amb els ferotges neandertals, i que va durar uns quants milenis.

El nus consta de 4-5 paràgrafs, no pas més, que diuen que les noves troballes qüestionen aquesta suposada superioritat. Fins i tot es qüestiona que els moderns, que van arribar a Europa fa 30-35.000 anys * arribessin a coexistir amb els neandertals. Per tant, sembla ser que no hi va haver cap genocidi.
Al nus també s'hi citen el descobriment de neandertals a Sibèria, els anàlisi preliminars d'ADN neandertal d'en Pääbo i companyia, i de recents descobertes a Atapuerca, sense saber ben bé què hi tenen a veure amb tota aquesta pila de mites sobre l'home anatòmicament modern, i que segons els autors "s'aguanten sobre bases molt escasses i poc fermes". No seré pas jo qui els ho contradigui, però no entenc què té a veure una cosa amb l'altra. Em sembla que aquests arqueòlegs barregen peres amb pomes. Potser és perquè els ha tocat massa el sol a la Cova Foradà?

I finalment, el desenllaç: els moderns no van causar l'extinció dels neandertals. I acaben així: des de València, proposem una poligènesi [per trobar explicacions alternatives a l'extinció neandertal].

Entesos. Tenim unes veus que criden ben fort des de València postulant una poligènesi.
Què coi és això d'una poligènesi? No s'assemba a res del que hagi vist fins ara per explicar la desaparició neandertal, i mira que n'he vist de tots colors (calor, fred, fum, virus, etc).



Potser és una cosa nova, que s'ha volgut resumir en una paraula composta com és poligènesi. El prefis poli- em fa pensar en múltiples factors, mentre que el sufix -gènesi m'indica un començament, un orígen. Potser entre els diferents factors que volen explicar l'extinció n'hi ha un que ens diu que... no hi va haver extinció.

* Si acceptem que el proto-aurinyacià va ser made in moderns, caldrà endarrerir aquestes dates uns 5-10.000 anys com a mínim, perquè hi ha jaciments proto-aurinyacians a Europa que volten els 45.000 anys.

La casa GEICO i els neandertals

Algú es podria demanar un bon dia: què hi té a veure una casa d'assegurances de cotxes com és GEICO amb els neandertals?



Recull d'anuncis GEICO

Els nostres protagonistes mai no van arribar a veure ni un sol cotxe, ni bicicleta; ni tant sols una roda. D'altra banda, els neandertals es van extingir 30.000 anys abans que apareguessin les asseguradores de vehicles (bé, deixem-ho en 25.000 si voleu).
Algun funcionari entès en publicitat de la casa GEICO va tenir la genial pensada d'incloure neandertals (anomenats genèricament cavemen) als seus anuncis. Cal dir que no és pas la primera empresa que ho fa, però sí que és potser la més coneguda.

D'aquests anuncis se n'han fet unes desenes. Tots ells comparteixen un eslògan comú: so easy a cavemen can do it! O traduït al català: tant fàcil que fins i tot un cavernícola ho podria fer! Amb aquest eslògan GEICO pretén escridassar els potencials clients que vulguin assegurar el seu cotxe en aquesta casa, dient-los com n'és de fàcil apuntar-s'hi (la paperassa, se sobreentén) i transmetent-los el missatge que si no ho fan bé és perquè són tant retardats com els cavernícoles que hi surten.

Podria semblar una mica estúpid això que la promoció recaigui en com n'és de fàcil apuntar-se a la GEICO, i no pas en altres detalls que podrien semblar més importants o coherents pel client, com ara els preus o sota quins accidents el cotxe quedaria assegurat i sota quins no - deuen ser coses del món sàpian'.

Els nostres cavernícoles protagonitzen uns anuncis de 30 segons amb temàtica que podríem anomenar graciosa. De vegades l'acudit de l'anunci és tant rebuscat que fins i tot costa entendre'l -una estratègia per potenciar encara més el so easy a cavemen can do it?. Cal dir que bona part de l'audiència considera aquests anuncis molt divertits i originals. En canvi, els neandertals que els protagonitzen no solen riure mai: més aviat fan cara d'emmurriats tota l'estona, parlen amb un accent matusser i molest, ensenyen les dents, i fan cara de babaus perquè els sàpian' riguin una mica mentre es rasquen les barbetes i ensenyen les seves cavitats orals tant minúscules davant del televisor.



+ anuncis

I bé, quin mal hi ha doncs, si fan riure l'audiència? Que no és bo, riure? Això és el que diria el publicista (o com coi es digui) de la GEICO davant de les meves acusacions. Perquè és clar, no va bé utilitzar el cervell i pensar una mica més del que és normal: com s'ho prendrien els neandertals si es veiessin retrats en un anunci on se'ls presenta com uns retardats mentals amb unes facciones que intenten imitar d'una manera molt barroera les seves? Si hem de fer cas de les reaccions d'alguns grups ètnics discriminats, com ara negres, indis, gitanos, etc, segurament no massa bé.
Fa uns quants anys recordo que en un anunci d'una beguda alcohòlica hi sortia una tribu africana, ballant les seves dances tribals i vestits amb quatre parracs. En aquell moment no vaig saber què hi tenien a veure, els africans amb la beguda, però el cas és que poc temps després l'anunci va ser retirat perquè es considerava racista.



I doncs, què passa amb els neandertals? Poden sortir a tot arreu, els podem insultar quan volguem i fins i tot fer servir el seu nom com a insult, i res ni ningú no ens cridarà l'atenció? I encara més: fins i tot ens diran que fem gràcia?
Possiblement qualsevol queixa contra aquests anuncis considerant-los racistes (o especistes, si ho preferiu) faria titllar l'autor de boig, o d'atemptar contra la llibertat d'expressió: per què s'haurien de censurar, uns anuncis tant divertits que no fan cap mal a ningú, prou trista que és la vida!

Un altre anunci

Al cap i a la fi, potser tenen raó. Potser els neandertals com que estan extingits, no es poden ofendre, i riure una estoneta, encara que només siguin 30 segons és bo pel cos. Però una cosa haurien de tenir en compte els nostres col·legues de la GEICO: si el seu nom ha arribat tant lluny que fins i tot en aquest blog n'he parlat unes quantes vegades, i si és una asseguradora de cotxes reconeguda a tot el món pels seus peculiars anuncis és gràcies als neandertals i només a ells.
O sigui que una mica de respecte.

Cova Foradà. La Safor. 40.000 anys. Sencer!

El jaciment valencià Cova Foradà de Oliva pot semblar un nom una mica estrany que no és massa conegut. Era. Des d'ahir, és notícia entre tots els neandertalòfils peninsulars (no sé pas si aquesta magnífica notícia haurà travessat l'Atlàntic, espero que sí). Cova Foradà ha saltat de cop al pòdium de la JNI (jaciments neandertals més importants).



No n'hi ha per menys: els arqueòlegs que hi han fet campanya aquest estiu per 30ena vegada, han descobert un neandertal que ha hagut de suportar el pes de 9 metres de sediments a sobre seu i atrapat dins d'un motlle de ciment fet a partir de carbonat càlcic durant més de 40 milenis. Però quin neandertal tu! Amb aquesta troballa segurament ja no sentirem més allò de què tant sovint es lamenten els antropòlegs "mai no s'ha trobat cap neandertal sencer".

El nostre protagonista encara no té nom ni sexe, només sabem que possiblement ronda els 40.000 anys, o fins i tot una mica més. Els excavadors no n'han volgut avançar res fins que no hagin estudiat el nostre anònim ben detalladament.

Aquest jaciment que s'ha mantingut gairebé en l'anonimat, és de fet un dels més importants de la península: es creu que va ser inicialment habitat fa 100.000 anys i fins en fa 8.000 o 9.000.

Una troballa com aquesta ha fet moure el cul de mitja comunitat antropològica de la península, fins i tot dels d'Atapuerca, que com sabem, estan ben enfeinats, i més que ho estaran durant els propers segles -Arsuaga dixit.



Quina vida portava el nostre Anònim? El més probable és que cacés animals petits, recollís herbes i fruits i fos carronyer ocasionalment, però en qualsevol cas, sempre és millor que ens ho expliqui ell/a. N'esperem impacients un informe forènsic ben detallat, que no pot trigar gaire a sortir.

Font: lasprovincias.es

Llança la llança!

Durant molt de temps s'ha assumit gairebé sense qüestionar que els neandertals mostraven una tecnologia inferior (se sobreentén, poc variada, ineficient, immutable amb el pas dels milenis) a la dels africans. Aquesta era la línia d'investigació fins ara: creure que tot el que feien els neandertals estava mal fet i era tecnològicament inferior, fins que -afortunadament- una línia d'investigació molt nova dins del món de l'arqueologia va dir, ben alt i clar allò que se sent tant sovint en qualsevol disciplina científica: "doncs jo no m'ho crec" i van començar a excavar intensament buscant proves que poguessin tombar per terra les hegemòniques teories del moment basades en prejudicis.



Dins d'un campament neandertal normalment hi trobem molta quincalleria: pedretes punxegudes grans, pedretes punxegudes petites, estris de fusta, llits, fogueres, safates, punxons, etc. Per això cal començar a investigar la suposada imbecibilitat amb què han estat titllats els neandertals de la manera més simple i eficient possible.

Els autors d'un estudi en què les llances n'han estat les protagonistes, han comparat aquestes magnífiques armes per caçar de dos grups humans: d'una banda, les llances marca neandertaliana C.E, i de l'altra, les de marca República de Sud-Àfrica; parlant clar, han comparat les llances fetes pels neandertals, amb les dels contemporanis africans per veure si hi havia diferències qualitatives, i el que han trobat és...

.. que no hi ha diferències significatives entre la forma i ús de llances entre els dos grups fins fa poc més de 60.000 anys. Durant tot aquest període, des de l'aparició dels neandertals fins fa 60.000 anys, tots dos grups de caçadors feien servir unes llances que es clavaven directament a l'animal, a diferència de en fa 60.000, quan es documenten les primeres llances que es poden llançar a distància; aquesta nova marca de llances permetia no haver-se d'enfrontar cos a cos amb la bèstia, i així rebre menys ferides, i també caçar animals a camp obert. Aquest tipus de llança, que va aparèixer fa 60.000 anys al registre de sud-Àfrica, no té equivalent en els neandertals fins al Chatelporrià, en fa 35.000.

En canvi, l'ús de sagetes i arcs per disparar a distància és potserior: no apareix fins fa 20.000 anys com a màxim a certs punts del domini modern, com ara Sud-Àfrica i l'Orient mitjà.



Les llances ens expliquen que no hi havia diferències significatives d'armament entre neandertals i africans contemporanis ( i per tant, tampoc en el C.I., si fem cas dels que que creuen que millors armes = C.I. més elevat) fins fa 35-60.000 anys, quan van començar a aparèixer algunes innovacions a tots dos grups, i en fa 20.000, quan es van inventar els primers arcs amb fletxes.

AO, el darrer neandertal, no va viure pas a Gibraltar... sinó a Esquilleu!

"Un piset neandertal" és el títol que ha donat el diari elperiódico al jaciment neandertal d'Esquilleu, a Cantabria.
Esquilleu no en té massa de piset: no consta ni d'ascensor, ni de conducció d'aigua, ni d'electricitat, ni de lavabo; el que sí que té Esquilleu és un dormitori-sala d'estar amb una llar de foc que molts pistets moderns envejarien, però per mi els del diari l'han errat posant aquest nom a la notícia. Els neandertals no en necessitaven per res, de piset. Amb la seva cova i cabanes interiors envoltades de fogueres en tenien prou i de sobres.



Els detalls del llit ja van ser comentats fa poc, però aniria bé recordar-los per si mai us quedeu a dormir a muntanya i us en voleu fer un de ben còmode, són que estava fet de plantes, fusta i suro. La disposició d'aquests elements la deixo a les vostres mans, sempre i quan tingueu en compte que les plantes no han de tenir punxes ni ser de cap material irritant. I no us oblideu de fer el foc i procureu que no s'apagui durant la nit.

Encara que no ho pugui semblar, aquests llits són molt importants per saber com descansaven els neandertals, perquè de fet se n'han trobat ben pocs en bon estat de conservació. Saber com eren els llits ens anirà bé per descobrir els secrets nocturns dels neandertals: què feien i com quan se n'anaven a dormir, i també com estructuraven l'espai de la seva llar.

Aquest llit, que més aviat anomeria jaç, ha estat datat entre 39.000 i 53.000 anys enrere. Els arqueòlegs que hi han participat, alguns d'ells de l'equip de l'IPHES, han coincidit en què aquells neandertals, per cert dels últims, eren ben endreçats i utilitzaven l'espai d'una manera ben determinada i semblant de com ho fan les societats modernes caçadores/recol·lectores.

I ara la sorpresa, que l'he reservada pel final. És que si l'hagués escrit al títol o comentat més amunt no tindria gràcia! És per això que he decidit reservar-la pel final, perquè és realment una dada que ens ha de fer obrir els ulls com unes taronges: han dit per endavant que no tots els arqueòlegs de l'equip hi estan d'acord, però podria ser que a l'Esquilleu hi haguessin viscut neandertals fins fa... 25.000 o 26.000 anys!!!!!!!!!!!!!!!!!!



Això és molt poc, gairebé a tocar nostre. De fet, encara menys que a Gibraltar, on se suposa que hi van viure els últims, i que han estat datats en 30-32.000 anys. Si les dates de l'Esquilleu es confirmen (han dit que en publicarien un article aviat) això voldrà dir que els neandertals més moderns datats fins ara van viure a la serralada cantàbrica. I no només això, sinó que si a l'Esquilleu n'hi havia de 25.000 anys, també podria ser que se'n trobessin de fa 20.000 o... 15.000 anys!!!!!!!!! Per què no? Si aquests neandertals no es van extingir de cop per culpa de la competència dels humans moderns, que fa 25.000 anys segur que ja campaven alegrement pels voltants, ni de qualsevol altre factor, quin va ser el seu destí? Quan fa que es van extingir els últims neandertals i per què? I si es van trobar cara a cara amb els nouvinguts, què va passar? En Zilhao diu que fa 37.000 anys es van extingir els últims que vivien a la península. Llavors què va passar amb els d'Esquilleu, que van sobreviure 12.000 anys més, en cas que les dates siguin certes? És hora d'escriure un bon i gran interrogant, l'únic signe del teclat que ara mateix simbolitza a la perfecció què en sabem sobre l'extinció dels neandertals:

?