divendres, 17 de setembre de 2010

Llança la llança!

Durant molt de temps s'ha assumit gairebé sense qüestionar que els neandertals mostraven una tecnologia inferior (se sobreentén, poc variada, ineficient, immutable amb el pas dels milenis) a la dels africans. Aquesta era la línia d'investigació fins ara: creure que tot el que feien els neandertals estava mal fet i era tecnològicament inferior, fins que -afortunadament- una línia d'investigació molt nova dins del món de l'arqueologia va dir, ben alt i clar allò que se sent tant sovint en qualsevol disciplina científica: "doncs jo no m'ho crec" i van començar a excavar intensament buscant proves que poguessin tombar per terra les hegemòniques teories del moment basades en prejudicis.



Dins d'un campament neandertal normalment hi trobem molta quincalleria: pedretes punxegudes grans, pedretes punxegudes petites, estris de fusta, llits, fogueres, safates, punxons, etc. Per això cal començar a investigar la suposada imbecibilitat amb què han estat titllats els neandertals de la manera més simple i eficient possible.

Els autors d'un estudi en què les llances n'han estat les protagonistes, han comparat aquestes magnífiques armes per caçar de dos grups humans: d'una banda, les llances marca neandertaliana C.E, i de l'altra, les de marca República de Sud-Àfrica; parlant clar, han comparat les llances fetes pels neandertals, amb les dels contemporanis africans per veure si hi havia diferències qualitatives, i el que han trobat és...

.. que no hi ha diferències significatives entre la forma i ús de llances entre els dos grups fins fa poc més de 60.000 anys. Durant tot aquest període, des de l'aparició dels neandertals fins fa 60.000 anys, tots dos grups de caçadors feien servir unes llances que es clavaven directament a l'animal, a diferència de en fa 60.000, quan es documenten les primeres llances que es poden llançar a distància; aquesta nova marca de llances permetia no haver-se d'enfrontar cos a cos amb la bèstia, i així rebre menys ferides, i també caçar animals a camp obert. Aquest tipus de llança, que va aparèixer fa 60.000 anys al registre de sud-Àfrica, no té equivalent en els neandertals fins al Chatelporrià, en fa 35.000.

En canvi, l'ús de sagetes i arcs per disparar a distància és potserior: no apareix fins fa 20.000 anys com a màxim a certs punts del domini modern, com ara Sud-Àfrica i l'Orient mitjà.



Les llances ens expliquen que no hi havia diferències significatives d'armament entre neandertals i africans contemporanis ( i per tant, tampoc en el C.I., si fem cas dels que que creuen que millors armes = C.I. més elevat) fins fa 35-60.000 anys, quan van començar a aparèixer algunes innovacions a tots dos grups, i en fa 20.000, quan es van inventar els primers arcs amb fletxes.

9 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Yo, de hecho, tengo cada vez más claro que la tecnología de caza a distancia esta presente en la cultura material neandertal desde muy antiguo. Las razones que tengo para pensar eso son:

    1. 3 de las 4 lanzas de Schöningen, que de hecho son javalinas o venablos de caza muy elaborados: fabricadas a partir de arbolitos -no ramas-, con la parte más densa y pesada de la madera en la punta, y equilibradas para ser lanzadas. Esas javalinas tienen unos 400.000 años. No tiene mucho sentido pensar que los antepasados remotos de los Neandertales usaran una tecnología elemental para la caza y que los neandertales de 340.000 años después no la conocieran o no fueran capaces de tenerla (otra cosa es que, determinados grupos, por su modo de vida, no necesitaran esa tecnología... ya que debemos pensar que no todo "avance" es útil "siempre").

    http://www.nature.com/nature/journal/v385/n6619/abs/385807a0.html

    http://www.schoeningerspeere.de/>proyecto Schöningen --> en alemán pero tiene fotos

    2. Otros trabajos de la propia Paola Villa, en referencia a puntas líticas del musteriense Europeo, evidencian, a partir de (1) la forma y dimensiones dichas puntas, y (2) las fracturas de impacto, que NO SE PUEDE excluir el uso en armas de proyectil (aunque la autora no se atreve realmente a proponerlo, en mi opinión con quizás demasiada cautela).

    (doi) 10.1016/j.jas.2008.11.012

    3. Los trabajos de Rios Garaizar, sobre las puntas de caza de varios yacimientos de Paleolítico medio -y la fiabilidad de su criterio, ya que también estudia armas de caza y otros útiles líticos de Paleolítico superior (Protoauriñaciense, Chatelperroniense, Auriñaciense...)

    http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2116140 -->Pagina de Dialnet con los artículos de Ríos Garaizar

    En concreto, el artículo de Treballs de Prehistoria en 2008 aborda el tema de las puntas y usa datos de otros autores para comparar.

    4. Otros trabajos sobre armamento de caza neandertal, como el de Bertila Galván.
    Referencia: Elementos líticos apuntados en el Musteriense Alcoyano el Abric del Pastor (Alicante).Bertila Galván Santos.Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas, Nº 24-25, 1, 2007-2008, pags. 367-383

    ResponElimina
  3. Yo, de hecho, tengo cada vez más claro que la tecnología de caza a distancia esta presente en la cultura material neandertal desde muy antiguo. Las razones que tengo para pensar eso son:

    1. 3 de las 4 lanzas de Schöningen, que de hecho son javalinas o venablos de caza muy elaborados: fabricadas a partir de arbolitos -no ramas-, con la parte más densa y pesada de la madera en la punta, y equilibradas para ser lanzadas. Esas javalinas tienen unos 400.000 años. No tiene mucho sentido pensar que los antepasados remotos de los Neandertales usaran una tecnología elemental para la caza y que los neandertales de 340.000 años después no la conocieran o no fueran capaces de tenerla (otra cosa es que, determinados grupos, por su modo de vida, no necesitaran esa tecnología... ya que debemos pensar que no todo "avance" es útil "siempre").

    http://www.nature.com/nature/journal/v385/n6619/abs/385807a0.html

    http://www.schoeningerspeere.de/>proyecto Schöningen --> en alemán pero tiene fotos

    2. Otros trabajos de la propia Paola Villa, en referencia a puntas líticas del musteriense Europeo, evidencian, a partir de (1) la forma y dimensiones dichas puntas, y (2) las fracturas de impacto, que NO SE PUEDE excluir el uso en armas de proyectil (aunque la autora no se atreve realmente a proponerlo, en mi opinión con quizás demasiada cautela).

    (doi) 10.1016/j.jas.2008.11.012

    ResponElimina
  4. 3. Los trabajos de Rios Garaizar, sobre las puntas de caza de varios yacimientos de Paleolítico medio -y la fiabilidad de su criterio, ya que también estudia armas de caza y otros útiles líticos de Paleolítico superior (Protoauriñaciense, Chatelperroniense, Auriñaciense...)

    http://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=2116140 -->Pagina de Dialnet con los artículos de Ríos Garaizar

    En concreto, el artículo de Treballs de Prehistoria en 2008 aborda el tema de las puntas y usa datos de otros autores para comparar.

    4. Otros trabajos sobre armamento de caza neandertal, como el de Bertila Galván.
    Referencia: Elementos líticos apuntados en el Musteriense Alcoyano el Abric del Pastor (Alicante).Bertila Galván Santos.Veleia: Revista de prehistoria, historia antigua, arqueología y filología clásicas, Nº 24-25, 1, 2007-2008, pags. 367-383

    ResponElimina
  5. Gràcies pels enllaços :)

    Ja n'havia sentit a parlar d'aquestes famoses llances al llibre d'en Lalueza. És una sort que s'hagin pogut conservar tant bé.

    Està ampliament acceptat que pel que fa a la caça, els neandertals lluitaven cos a cos, i dins del bosc, on una javelina no hauria tingut cap sentit (impossible de llançar, amb els troncs, fulles, etc).
    Fins i tot s'ha postulat que en no tenir javelines, els neandertals es van veure abocats a l'extinció, perquè no podien caçar els animals que vivien a camp obert, i com que es veu que no eren uns grans corredors, a diferència dels humans moderns, en arribar un canvi climàtic molt brusc es van quedar sense menjar i es van extingir. Personalment em sembla una mica exagerat això d'extingir-se per no disposar d'un tipus de llança o un altre, però hi ha qui pensa que va ser un factor decisiu per explicar perquè 'nosaltres' som aquí i 'ells' no.

    Potser sí que els seus avantpassats, els H. heide... van fer servir javelines i caçaven a camp obert, aquestes llances en són una prova, però el que sembla força clar és que la majoria de grups neandertals de fa 60.000 anys no en feien servir i es decantaven més per clavar la llança directament a l'animal. Potser es van especialitzar en caçar d'aquesta manera, i per aquest motiu no tenien cap gran necessitat de ser uns bons corredors.
    Fins i tot es creu que per aquestes adaptacions i també per l'organ de l'equilibri, que es troba a l'oïda, els neandertals es 'movien' d'una manera diferent a nosaltres. És clar que tot això és molt nou i encara no se n'ha fet cap estudi seriós, però al llibre d'Antionio Rosas s'hi diu que la seva locomoció estava adaptava per moure's molt depressa en un període de temps molt curt, com un depredador quan ataca la presa, encara que aquesta explicació pugui semblar massa darwinista.

    El que em sembla més probable, és que els neandertals possiblement no feien ús de javelines, però no perquè fossin estúpids, sinó simplement perquè tenien una altra manera de caçar, condicionada per la seva anatomia.

    ResponElimina
  6. >>>>Està ampliament acceptat que pel que fa a la caça, els neandertals lluitaven cos a cos, i dins del bosc, on una javelina no hauria tingut cap sentit (impossible de llançar, amb els troncs, fulles, etc).

    No, esa es la tesis de Churchill y Rhodes (a la que otros se han apuntado).
    En mi opinión, después de haber sufrido sus artículos (entre "cientifistas" y "sensacionalistas", excepto uno de Churchill de 2003, bastante mejor) la hipótesis apenas tiene base en la evidencia.

    En el artículo sobre "killing at a distance", (2009) pasan... cosas curiosas: Sus propios datos (los de las poblaciones de control utilizadas) son -muy- poco resolutivos, y las conclusiones finales tampoco se ajustan a lo que predicen sus propias observaciones.

    Para mí, Churchill es un tipo que empezó bien, pero se ha convertido en un generador de titulares de prensa revestido de cientifidad, que no de ciencia.

    Te invito a leer de manera atenta y crítica los trabajos en cuestión:

    Steven E. Churchill, Robert G. Franciscus, Hilary A. McKean-Peraza, Julie A. Daniel, Brittany R. Warren, Shanidar 3 Neandertal rib puncture wound and paleolithic weaponry, Journal of Human Evolution, Volume 57, Issue 2, August 2009, Pages 163-178, ISSN 0047-2484, DOI: 10.1016/j.jhevol.2009.05.010.

    Churchill and Rhodes, 2009 S.E. Churchill and J.A. Rhodes, The evolution of the human capacity for “killing at a distance”: the human fossil evidence for the evolution of projectile weaponry. In: J.J. Hublin and M. Richards, Editors, The Evolution of Hominid Diets: Integrating Approaches to the Study of Paleolithic Subsistence, Springer, Dordrecht (2009), pp. 201–210.

    Sobre todo, pregúntate esto:

    - Qué valor inferencial y de prueba, tienen los datos y observaciones, con respecto a las conclusiones finales de los autores.

    - Qué probabilidad real podría haber de que las hipótesis propuestas sean la auténtica explicación del fenómeno observado.

    - ¿Existen (se te ocurren) otras explicaciones más plausibles, más obvias y menos "dirigidas" que las propuestas por los autores, para los fenómenos observados?

    Y si, al final del proceso, sigues pensado igual, me parecerá perfecto :)

    Ah, si quieres los artículos, comentalo y te los envío.

    ResponElimina
  7. M'he llegit l'abstract d'aquests dos estudis d'en Churchill.

    Em sona, encara que no el conec tan a fons com en Trinkaus o en Wolpoff, però ja veig per on van els trets.

    De l'estudi de Shanidar 3 ja n'havia sentit a parlar, gràcies a la premsa, amb titulars com ara "els neandertals van trobar una mort violena en mans dels nostres avantpassats" i vaig pensar: pfff n'hi ha per riure, com és possible que diguin una cosa així a partir d'un sol individu!

    Si vols que et digui la veritat, encara que en Churchill pugui tenir raó, aquests estudis m'han semblat una mica precipitats, com si volguessin explicar molt amb molt poc.

    Shanidar 3 ha estat datat en 60-75.000 anys. És possible que durant aquesta època hi haguessin moderns movent-se per la zona. Ara bé, no sé si és gaire prudent afirmar que Shanidar 3 i en teoria els del seu grup van ser assassinats a sang freda per un grup de moderns que els va començar a atacar amb projectils. Trobo que és molt més fàcil que fos una baralla entre neandertals del mateix grup o de grups propers (també es barallaven entre ells, com mostra el crani de Saint Césaire 1).

    Churchill n'està convençut que va ser un projectil llançat a llarga distància (encara que no n'hagi trobat cap) en analitzar la ferida de la costella. Deixant de banda les característiques d'aquesta ferida i què ens poden indicar sobre la naturalesa de l'atac, han passat més de 60.000 anys, i deduïr com va anar tot per la "inèrcia amb què la llança va atravessar el cos" ... buff....

    El segon estudi també em sembla criticable per això que diu (fins i tot m'ha fet gràcia):

    "Previous analyses of humeral diaphyseal geometry in Neandertals and early modern Europeans concluded that habitual, forceful throwing is reflected in the fossil record only after 20 ky BP, suggesting a relatively late origin of projectile weaponry. In contrast, recent work on humeral torsion angles in these same groups reveals some evidence to suggest that throwing-based projectile weaponry was commonly used by the earliest modern Europeans."

    O sigui, que no es troba evidència de l'ús de projectils fins fa 20.000 anys, però en canvi l'home diu que ja en feien servir els primers "europeus", pels "angles de torsió de l'humer".
    El que no sé és quins fòssils ha analitzat, si no s'han trobat mai moderns de 40.000 anys a Europa, i els esquelets sencers són molt posteriors. En fi.

    Potser té rao, ara mateix no em veig en cor de criticar els seus treballs perquè tampoc no me'ls he llegit a fons ni entenc en què es diferencia un húmer quan llança una llança des de lluny o no, però continuo pensant que vol veure molt amb poca cosa.

    També és cert que els neandertals semblaven encara-se molt de prop amb les preses, com semblen mostrar les nombroses fractures que tenien per tot el cos, comaprables a les d'un d'aquells cowboys que volen domar vaques enmig d'un rodeo. O potser també està malament això, i els neandertals no mostren més fractures que els seus moderns contemporanis?

    "Ah, si quieres los artículos, comentalo y te los envío. "

    OK, potser seria interessant llegir quina metodologia van emplear, encara que potser no n'entendré ni la meitat.

    "Para mí, Churchill es un tipo que empezó bien, pero se ha convertido en un generador de titulares de prensa revestido de cientifidad, que no de ciencia."

    Ho dius perquè encara no has llegit això:

    http://www.guardian.co.uk/science/2009/may/17/neanderthals-cannibalism-anthropological-sciences-journal

    En Hawks en va fer una crítica molt satírica al seu blog xDDD

    http://johnhawks.net/node/1993

    ResponElimina
  8. Lo de las fracturas no he encontrado ninguna razón para pensar que sea incorrecto, ahora bien creo que de lo que informan es de la presencia del "trauma óseo" en las vidas de los neandertales, a un nivel estadístico. Y -por cierto- también informan de que superaban bastantes de esos "traumas".

    En todo caso no creo que se pueda usar esa información para situar al neandertal en una situación de "inferioridad competitiva". Y, de nuevo, apenas tenemos restos humanos "modernos" para comparar, ya que los esqueletos más o menos completos sólo empiezan a ser abundantes al final del Paleolítico superior.

    Por otro lado son datos tan generales, que abarcan abanicos tan enormes de tiempo y de espacio, que hay que tomarlos con precaución, a la hora de inferir cosas tan complejas y concretas como las estrategias de caza.

    Ya te pasaré mañana esos artículos. Un saludo.

    ResponElimina
  9. "En todo caso no creo que se pueda usar esa información para situar al neandertal en una situación de "inferioridad competitiva". Y, de nuevo, apenas tenemos restos humanos "modernos" para comparar, ya que los esqueletos más o menos completos sólo empiezan a ser abundantes al final del Paleolítico superior.
    Por otro lado son datos tan generales, que abarcan abanicos tan enormes de tiempo y de espacio, que hay que tomarlos con precaución, a la hora de inferir cosas tan complejas y concretas como las estrategias de caza."

    100% d'acord amb tu.

    "Ya te pasaré mañana esos artículos. Un saludo."

    Entesos! :)

    ResponElimina