dimecres, 1 de setembre de 2010

Cova Gran, Gran Cova, o l'extinció impossible.

Quin va ser el destí dels últims neandertals? Per què es van extingir, sent intel·ligents i ben adaptats al fred com estaven?
Malauradament, no podem donar resposta a cap d'aquestes preguntes. No sabem com van anar les coses, i com més excavem, més dubtes ens sorgeixen. Un estudi que intenta aprofundir en l'intèrval de temps que va dels 30.000 als 40.000 anys enrere intenta donar respostes de què els va passar als neandertals a la península ibèrica: si van ser substituits bruscament o bé la cosa va ser més amistosa amb els nouvinguts.



La Cova Gran és un jaciment lleidatà on hi trobem ocupacions tant dels últims neandertals com dels primers moderns que van arribar a la peninsula, cosa que el fa ideal per estudiar aquest episodi tant important en l'evolució humana, i que tants llibres, pel·lícules i documentals ha motivat fer.

Les conclusions a les que arriba aquest estudi són desoladores: Quan els primers humans moderns van arribar a la Cova Gran, els neandertals ja havien desaparegut. Uns neandertals que havien continuat amb les seves indústries musterianes, i que segons els autors interpreten, demostren, que els dos grups tenien uns nivells cognitius diferents (però si els cervells no fossilitzen!), pertanyents a dues espècies separades (si home! Llavors un esquimal que viu en un iglú també és una espècie separada d'un japonès que viu en una gran ciutat. Que potser no fan servir diferent tecnologia!?).

Què els fa pensar això? En primer lloc, el fet que a l'estrat pertanyent a l'ocupació dels moderns s'hi hagin trobat objectes de decoració personal, com ara closques de cargols foradades, però no a l'estrat dels neandertals. Ambdós estrats estan separats per una capa estèril, que fa pensar que no van conviure, almenys a la Cova Gran i possiblement tampoc a la resta de la península.



Als estrats s'hi ha trobat també ossos pertanyents a la fauna d'aquell indret (cavalls, cèrvols, cabres), fogueres i és clar, les eines de sílex.
S'observen diferències significatives en l'ús i mida de les fogueres, sent les de l'estrat pertanyent als moderns més petites, així com en la talla de les pedres, però no en els materials usats.
Ara bé, depenent de les característiques de les eines de sílex, no es pot afirmar amb seguretat si la indústria dels moderns pertanyia a l'aurinyacià o no, mentre que la indústria de l'estrat suposadament pertanyent als neandertals sí que mostra afinitats amb el mosterià.

Els elements decoratius consisteixen en closques de petxines, i el més interessant de tot és que els seus ocupants teòricament les van haver d'anar a buscar a la costa daurada, que queda a més de 150 quilòmetres de la cova. Això implica que els seus habitants recorrien distàncies llargues o bé que alguns d'ells passaven moltes nits al ras per anar a buscar menjar i altres provisions. En canvi, cap closca de petxina no ha pogut ser trobada als nivells musterians.

Les datacions amb carboni 14 , donen uns 32-34.000 anys pels nivells del paleolític superior ocupats teòricament pels humans moderns, i uns 38-39.000 pels musterians de mitjana, però aquestes dates podrien estar equivocades per uns 5-10.000 anys, cosa que encara ho complica més tot. Podria ser que els últims nivells musterians i els primers del paleolític superior fossin gairebé coetanis, o també que estiguessin separats per més de 5.000 anys. En qualsevol cas, la capa estèril que hi ha entremig deixa clar que l'explicació més lògica és que hi va haver un cert període de temps, segurament no massa llarg, de pocs milenis, en què la Cova Gran va quedar deshabitada, i que els nous habitants portaven amb ells una cultura força diferent de la dels darrers habitants, fos qui fos cadascú.



Si tenim en compte que fins ara no hi ha cap jaciment europeu on estigui àmpliament acceptat que els neandertals i els moderns van conviure, sembla clar que tots ens mostren que els nivells musterians sempre solen ser més vells, per pocs milenis, que els nivells aurinyacians o d'altres tecnologies associades al paleolític posterior.

Les conclusions són clares pels autors: hi ha evidència d'una ruptura cultural, i possiblement biològica a la península ibèrica fa entre 30 i 40.000 anys. Les explicacions que s'hi han donat són molt diverses i n'hi ha per tots els gustos: o bé els neandertals van patir una renovació cultural important o bé els nous estris van ser fets per gent que venia de fora. Els autors d'aquest estudi creuen que la última explicació és la més probable.

Afortunadament han tingut l'amabilitat de citar l'estudi d'en Zilhäo sobre les petxines i altres objectes de decoració corporal trobats en una cova murciana i datats en 50.000 anys, quan encara no hi havia humans moderns a la península, però res més que això: per ells la ruptura és "brutal", tant, que no hi ha possible connexió tècnica ni cultural entre els nivells musterians del paleolític mitjà i els primers del paleolític superior, fets suposadament pels moderns. No hi ha lloc per les indústries de transició, com ara el Chatelporrià, al pre-pirineu de Lleida de fa 35 milenis.



I és clar, això encara tira més llenya al foc. Vet aquí unes quantes preguntes que em faig en aquests moments:

-Per què els neandertals de Múrcia de fa 50.000 anys tenien simbolisme, i els de la Cova Gran de en fa 38.000, no? (o això diuen els autors: Neither do the LMP levels at Cova Gran show any sign of symbolic or bone tools).

-Per què s'assumeix que quan els primers humans moderns van arribar a Europa, van coexistir amb els neandertals, quan la gran majoria de jaciments com ara la Cova Gran apunten que no es van arribar a trobar, i que els nivells considerats pertanyents als humans moderns són molt posteriors?

-Qui va fer l'aurinyacià? Si van ser els humans moderns, per què mai no se n'ha trobat cap esquelet o fòssil a cap jaciment, i tots els esquelets moderns trobats a l'Europa occidental tenen menys de 32.000 anys, mentre que hi ha jaciments aurinyacians amb més de 38.000 anys?

-Si els neandertals són els autors de l'aurinyacià, tal com creuen alguns antropòlegs, per què van canviar tant bruscament a una indústria força diferent de la que havien fet servir en els últims 200.000 anys, el mosterià, precisament quan altres grups humans començaven a colonitzar Europa? I en tot cas, quan van arribar els humans moderns a Europa i a la península ibèrica, i quina indústria portaven amb ells, si no era l'aurinyacià? I per què precisament els neandertals van inventar una indústria nova en el moment en què s'estaven a punt d'extingir i els grups es trobaven més fragmentats?

-Si els neandertals eren els autors de l'aurinyacià, considerat tant avançat per molts que només el podrien arribar a fer els moderns, i gràcies al qual van guanyar la "batalla" per la supervivència (no m'agrada gens fer servir aquesta frase, que consti), per què es van extingir? Perquè el que està més que clar, és que en algun moment o altre s'haurien hagut d'extingir, i d'això ja fa més de 30.000 anys.

-Si els humans moderns no són la causa de l'extinció dels neandertals, i no es van arribar a trobar, què va causar l'extinció dels neandertals? Una onada de fred? Una onada de calor? La baixa densitat de població?



Moltes preguntes i poques respostes. Un estudi que ens fa posar tristos a tots, perquè torna a deixar els neandertals com uns retardats incapaços d'innovar i de tenir pensament simbòlic, i sobre els quals no sabem ni perquè es van arribar a extingir.
És possible que el canvi climàtic els hagués afectat, però en qualsevol cas, no tots van morir al mateix lloc, ni al mateix moment. Està clar que a Gibraltar no hi feia tant de fred com al nord d'Alemanya i que allà hi van sobreviure uns quants milenis més fins que... MISTERI. No sabem què o qui se'ls va emportar a l'altre barri.
Arribats en aquest punt, qui sap si no van venir uns extraterrestres amb una nau i se'ls van endur a tots al seu planeta, i ara ens estan observant des de l'espai exterior.

D'acord, plego que les poques neurones que em queden ja comencen a patinar-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada