diumenge, 26 de setembre de 2010

Qui són els Almas?

El nom "Alma" prové del mongolià i vol dir home salvatge.
Els Almas eren un grup d'individus que van ser vistos diverses vegades per humans moderns que viuen a diferents zones, principalment a l'Àsia central i al Càucas. D'ells se n'han dit moltes coses, corren moltes llegendes i també molts dibuixos que en teoria els representen tal com eren.
Si us interessen els neandertals, ben segur que alguna vegada haureu vist la paraula "Alma", perquè de fet, molta gent creu que els Almas serien uns neandertals... vivents!



Òndia, tu! I ben pensat, per què no? I si fos possible que un grup de neandertals hagués perviscut fins als nostres dies, aïllats i amagats dels humans moderns? Al cap i a la fi, si a l'Esquilleu els neandertals hi van viure fins fa 25.000 anys, per què alguns altres grups neandertals de l'Àsia central no haurien pogut allargar la seva existència uns altres 25.000 anys després de la mort d'aquells càntabres?

Primer de tot: què en té de certa aquesta història? És una història o una llegenda? I com seria possible que els Almas haguessin sobreviscut, aïllats de la resta de companys seus que els haurien abandonat desenes de milers d'anys abans?
Una cosa hem de tenir clara: perquè un grup de neandertals sobrevisqui, cal que tingui una població suficientment gran per evitar al màxim els aparellaments entre membres de la mateixa família, que com sabem, poden resultar en descendents amb malformacions i malalties cròniques.
Evidentment, aquests neandertals haurien de poguer fer vida normal però evitant al màxim els contactes amb els humans moderns, per no acabar sent absorbits al cap de pocs milenis. I és clar, tot això requereix viure una mica amagat, perquè tal com sabem, d'humans moderns en trobem per tot arreu.



Com eren els Almas físicament? Segons els que els van veure, eren peluts i pèl-roigs, amb una alçada d'entre 1,50 i 1,95 metres. Els Almas a més a més presentaven una barbeta molt poc pronunciada, uns arcs superciliars molt marcats i un nas pla.

De moment, fa bona pinta, és a dir, fa posar la pell de gallina. No sabem si els neandertals eren més o menys peluts que nosaltres, però és ben possible que ho fossin una mica més. Tal com sabem des del 2007, n'hi havia de pèl-roigs. També presentaven uns trets facials molt semblants als dels Almas.

Els Almas omplen molts contes i llegendes dels pobles de Mongòlia. Se n'han fet moltes especulacions: neandertals vivents? Un grup d'Homo erectus o qualsevol altre homínid? El Yeti? Un grup d'humans moderns que va abandonar l'Àfrica i es va quedar aïllat? Un primat més relacionat amb els ximpanzés que amb els humans? O potser un personatge 100% inventat per espantar els nens?

La primera vegada que en vaig llegir alguna cosa va ser en una pàgina anomenada RDOS, on l'autor porposa una teoria (molt passada de moda i poc creïble en la meva humil opinió) en què els autistes haurien heretat la seva manera de ser dels neandertals.

El millor de tot que hi vaig llegir va ser... que potser tindriem un Alma vivent, de carn i ossos!!

El nom del nostre (més ben dit, nostra) suposada neandertal és Zana. La Zana era pèl-roja, peluda (no feia servir roba), i tenia molt de caràcter. Totes aquestes característiques van haver d'atraure d'alguna o altra manera algun mascle modern, perquè la Zana va tenir molts fills, la majoria dels quals va morir, i només 4 en van sobreviure, 2 nois i 2 noies, que van créixer amb normalitat tot i que sembla que alguns tenien un crani una mica peculiar.

La biografia de la Zana:

"Zana vivia en llibertat en un bosc de Rússia, quan va ser capturada l'any 1850 per un parell d'homes que es van sentir atrets en veure tanta naturalesa al descobert, i també perquè presentava faccions típiques d'un simi. Mentre l'examinaven, se'n van adonar que la Zana (aquest nom l'hi van posar ells) no era cap simi, però tampoc no era humana. Tenia la pell negra i el seu cos estava cobert per pèl vermellós; tenia uns braços, cames i dits molt gruixuts. També tenia un comportament que podríem anomenar vulgarment primitiu. Encara que anés despullada, el fred no li feia res. Va tenir diversos fills de diferents pares un dels quals es deia Edgi; un dels fills va morir perquè ella el va voler banyar en un riu d'aigua glaçada. La Zana no podia parlar, i molts dels seus fills li van ser presos i adoptats per gent que els va educar com si fossin seus. Els nens van aprendre a parlar d'una manera normal, i quan es van fer grans van tenir més fills, aparentment d'aspecte i capacitats normals. Tot i així, els seus fills i néts, presentaven algunes peculiaritats al crani, tenien la pell fosca i eren increïblement forts. El seu fill més petit va viure fins l'any 1954, i ella va morir al 1890."



El crani de Khwit, un dels fills de la Zana, i una foto de quan era viu.

El professor Boris Porchnev, de la universitat de Moscou, creu que la Zana és una Alma, i que els Almas representen l'últim grup de neandertals que hauria sobreviscut fins als nostres dies!!

Les proves d'ADN que s'han fet fins ara no semblen mostrar cap cosa estranya, però també cal dir que no semblen gens fiables, i alguns entesos s'hi oposen. Per estar-ne ben segurs, caldria comparar el genoma sencer d'en Khwit i de la seva mare amb el genoma neandertal.


Conclusió final:

La Zana i la seva descendència són una oportunitat única per conèixer realment qui eren els Almas, perquè a diferència de molts altres éssers fantàstics que han estat vistos per algun (des)afortunat, de la Zana se'n conserven documents, i dels seus fills segur que en podem trobar fotos i tot tipus d'informació de la gent que ha viscut aprop seu, perquè pel que sembla, la descendència de la Zana va ser abundant i ha arribat fins als nostres dies. Els seus descendents porten una vida completament normal, encara que sembla que tant fills com néts tenien algunes particularitats anatòmiques que els apropen als neandertals. Malauradament, seria força costós i poc ètic arribar fins a la seva tomba, obrir-la i analitzar-ne els ossos.
La inexistència d'un estudi detallat dels esquelets de la Zana i dels seus descendents, així com la manca de proves genètiques fan molt difícil o impossibiliten conèixer si és que hi havia alguna relació especial entre la Zana i els Almas amb els neandertals o bé només es tractava d'una dona que patia algun transtorn hereditari i que va ser abandonada al bosc quan era petita. El que està clar és que la Zana tenia una mare i un pare que s'hi assemblaven i que vivien amb altres familiars i coneguts seus, no podia pas haver sortit del no-res ni tampoc sembla creïble que hagués viatjat 50.000 anys endavant amb la màquina del temps.
Les afinitats cranials que semblen mostrar tant la Zana com els seus descendents amb els neandertals fan que aquest cas sigui molt interessant d'esbrinar, encara que pugui semblar que les possibilitats de trobar neandertals vivents després de tants milenis de la data oficial d'extinció siguin força remotes.



En qualsevol cas, si mai us inventeu algun personatge neandertal per al vostre còmic, novel·la o pel·lícula de ciència ficció i no sabeu quin nom posar-li, Zana seria una molt bona opció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada