dimecres, 22 de setembre de 2010

Svante Pääbo, nominat a l'Òscar?

... perdó, volia dir al Nobel. Com ja sabeu, guanyar un premi Nobel per a un científic és com guanyar un Òscar per un actor.
Qui s'emportarà algun Nobel aquest 2010? Hi ha diferents "categories" per guanyar un Nobel: medicina, física, química, etc.



El que m'ha sobtat ha estat veure el nom de Svante Pääbo en un dels comentaris que s'han fet sobre aquesta notícia, al següent enllaç, on hi podreu trobar els nominats per rebre els premis:

Nominats premis Nobel per Thomson Reuters

Si llegiu el primer comentari, hi trobareu el nom del nostre genetista estrella:

"Svante Pääbo for his pioneering work on mapping the Neanderthal genome."

Crec que és força just nominar al Nobel a un genetista que ha permès fer realitat el que fins fa poc només es podia somniar dins del món de l'antropologia: recuperar ADN fòssil.
I cal dir que d'acord amb els resultats del seu primer Draft ho han fet d'una manera ben convincent i segura: l'ADN neandertal de gairebé 40.000 anys s'ha pogut recuperar, malgrat els entrebancs, com ara el fet que en un 95% es trobés envoltat d'ADN bacterià i la més que probable contaminació humana, en un estat excel·lent. I no només això, sinó que s'ha pogut saber què ens diferencia dels neandertals, i fins i tot si eren avantpassats nostres o només cosins de lluny.

Com va dir en Hawks amb unes paraules que em van tocar el cor:

"These scientists have given an immense gift to humanity.I've been comparing it to the pictures of Earth that came back from Apollo 8. The Neandertal genome gives us a picture of ourselves, from the outside looking in. We can see, and now learn about, the essential genetic changes that make us human -- the things that made our emergence as a global species possible.And in doing so, they've taken a forgotten group of people -- whom even most anthropologists had given up on -- and they've restored them to their rightful place in our heritage."

I això només es el present: el futur ens amaga moltes sorpreses, i nous projectes que ara poden semblar impensables. En Pääbo i el seu equip han fet una feina equivalent a col·locar la primera pedra de la Sagrada Família: una feina que té un començament, però no un final.
Malgrat passin els segles, n'estic segura que el nom d'en Pääbo i el seu equip continuarà apareixent a les més prestigioses revistes científiques i serà conegut a tot el món. Fins i tot és possible que un bon dia algun neandertal arribi a pronunciar-lo, i no pas en una pel·lícula de sci-fi, perquè no farà falta: la pel·lícula de sci-fi serà la vida real!!!



No s'ha d'oblidar l'ajut del seu equip, i sobretot d'Ed Green, un biòleg computacional sense el qual aquest projecte no hagués estat possible.

Si bé l'extracció d'ADN fòssil ja feia alguns anys que es practicava, el treball del genoma neandertal segurament ha estat un dels més complets i interessants per la humanitat de tots els que s'han fet fins ara. I espereu-vos, perquè només és un esborrany, el treball final encara ha d'arribar!!

Esperem que hi hagi una mica que sort i que caigui algun Nobel al departament d'antropologia de la Max Planck Society. Molta sort Svanty!

2 comentaris:

  1. A mi em sembla que llegir l'ADN dels fòssils d'uns humans que es van extingir fa 42000 bé pot merèixer un nobel!

    A més rebre els diners del premi seria un gran ajut econòmic per a avançar en la seva tasca i per altra banda segur que també atrauria l'atenció en general cap aquesta línia d'investigació! Tant de bo...!

    ResponElimina
  2. Sííí seria molt interessant que l'equip d'en Pääbo i també Carles Lalueza poguessin rebre una bona quantitat de diners per continuar amb el projecte neandertal.

    La feina d'aquests científics m'ha semblat impressionant: han aconseguit en poc més de 4 anys el que fins fa poc era ciència ficció. Ni el mateix Svante encara no s'ho creu.

    L'ADN neandertal ens pot aportar molts beneficis, no només serveix per satisfer la nostra curiositat i respondre els nostres dubtes existencials. Lalueza ja va dir fa poc que volia recuperar ADN del Sidrón, i que encara no tenia el projecte finançat, però no es mostrava massa preocupat, perquè deia que un projecte com aquest no trigaria gaire en rebre una bona inversió :D

    ResponElimina