Què n'és d'acolorida la vida d'un neandertalòfil! Hi ha tantes coses per llegir i reflexionar a l'entorn dels neandertals, tantes i tant variades, que no ens en cansariem mai: cavalls, pedres, pells, herbes, tortugues, virus, moderns, microbis, fred, calor... i ara sembla que hi haurem d'afegir els volcans, en aquest meravellós paisatge que sembla tret d'algun Picasso.
A l'Europa del segle XXI, ben pocs volcans surten a les portades dels diaris, gairebé ningú no en parla. Potser al bell mig del pacífic els volcans sí que són notícia, però a Europa sembla que l'últim d'important va ser el que va soterrar la ciutat de Pompeia, l'anàleg modern de l'Abric Romaní.
Segons un nou estudi, fa 40.000 anys, els volcans si que feien parlar les boques neandertals, i també els feien arrugar el front, possiblement tossir, i fins i tot arrencar a córrer. Evidentment, ells devien tenir una paraula diferent per designar els volcans, però si aquest estudi és cert, i els neandertals podien parlar, el que és segur és que els volcans van ser tema de conversa. Fins i tot pot ser que fossin la ultima cosa que van arribar a veure abans d'extingir-se.
I ara! Tant terribles són aquests dracs en forma de muntanya com per carregar-se tots els neandertals?
Comencem pel principi. Un rus de nom Liubov Golovanova i entès en prehistòria ha estudiat la cendra acumulada a la cova de Mezmaiskaya (Russia) i ha arribat a la conclusió que fa 40.000 anys hi va haver una "catàstrofe" que va provocar l'extinció neandertal.
Golovanova ha trobat mostren de cendres, pol·len i pedres dins de Mezmaiskaya que l'han fet pensar en una activitat volcànica molt prolongada fa 40.000 anys que va tenir efectes devastadors en la fauna i flora d'Europa. Hi haurien hagut dues erupcions volàniques principals: la més important al sud d'Itàlia i l'altra a la zona del Caucasus. Aquesta extinció hauria estat la més massiva de tota la història neandertal, i hauria acabat exingint o fent disminuïr molt dràsticament el nombre d'espècies animals les quals com sabem omplien més del 80% del menú neandertal, com ara bisons i cèrvols.
Segons aquesta hipòtesi, els humans moderns no haurien tingut res a veure amb l'extinció neandertal. És possible que tots els neandertals s'extingissin fa poc menys de 40.000 anys, mentre que no hi ha evidències indiscutibles d'humans moderns a Europa fins fa 30-35.000 anys.
D'entrada m'ha semblat una hipòtesi una mica precipitada. I no en sóc pas la única. Un italià de nom F.G. Fedele i l'americà John Hoffecker creuen que la hipòtesi és senzillament "descabellada".
Per exemple, Hoffecker diu que no és cert que quan van tenir lloc aquestes catàstrofes no hi haguessin humans moderns a Europa. A més a més, després d'aquestes erupcions, alguns grups neandertals van sobreviure fins fa poc més de 30.000 anys al sud-est del Caucasus i al sud de la península ibèrica -i probablement a la serralada cantàbrica fins en fa 25.000.
Per tant, no sembla gens clar ni que aquestes erupcions fossin les causants de l'extinció neandertal, ni tampoc que els moderns no hi tinguessin res a veure. Potser van ser un factor més, però no l'únic.
Tot i així Golovanova no es dona per vençut. Creuen que l'extinció neandertal va estar condicionada per la catàstrofe ecològica causada per aquestes terribles erupcions que van fer tremolar tot Europa fa 40.000 anys.
Hi estiguem d'acord o no, és ben possible que els volcans, com per exemple el famós Toba, a Indonèsia, toquessin els nassos dels neandertals més d'una vegada en la seva història, i per tant, els hauriem d'afegir a la gairebé infinita llista de possibles causes d'extinció.
Font:
http://content.usatoday.com/communities/sciencefair/post/2010/09/volcanoes-neanderthals-extinct/1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada