Algú es podria demanar un bon dia: què hi té a veure una casa d'assegurances de cotxes com és GEICO amb els neandertals?
Recull d'anuncis GEICO
Els nostres protagonistes mai no van arribar a veure ni un sol cotxe, ni bicicleta; ni tant sols una roda. D'altra banda, els neandertals es van extingir 30.000 anys abans que apareguessin les asseguradores de vehicles (bé, deixem-ho en 25.000 si voleu).
Algun funcionari entès en publicitat de la casa GEICO va tenir la genial pensada d'incloure neandertals (anomenats genèricament cavemen) als seus anuncis. Cal dir que no és pas la primera empresa que ho fa, però sí que és potser la més coneguda.
D'aquests anuncis se n'han fet unes desenes. Tots ells comparteixen un eslògan comú: so easy a cavemen can do it! O traduït al català: tant fàcil que fins i tot un cavernícola ho podria fer! Amb aquest eslògan GEICO pretén escridassar els potencials clients que vulguin assegurar el seu cotxe en aquesta casa, dient-los com n'és de fàcil apuntar-s'hi (la paperassa, se sobreentén) i transmetent-los el missatge que si no ho fan bé és perquè són tant retardats com els cavernícoles que hi surten.
Podria semblar una mica estúpid això que la promoció recaigui en com n'és de fàcil apuntar-se a la GEICO, i no pas en altres detalls que podrien semblar més importants o coherents pel client, com ara els preus o sota quins accidents el cotxe quedaria assegurat i sota quins no - deuen ser coses del món sàpian'.
Els nostres cavernícoles protagonitzen uns anuncis de 30 segons amb temàtica que podríem anomenar graciosa. De vegades l'acudit de l'anunci és tant rebuscat que fins i tot costa entendre'l -una estratègia per potenciar encara més el so easy a cavemen can do it?. Cal dir que bona part de l'audiència considera aquests anuncis molt divertits i originals. En canvi, els neandertals que els protagonitzen no solen riure mai: més aviat fan cara d'emmurriats tota l'estona, parlen amb un accent matusser i molest, ensenyen les dents, i fan cara de babaus perquè els sàpian' riguin una mica mentre es rasquen les barbetes i ensenyen les seves cavitats orals tant minúscules davant del televisor.
+ anuncis
I bé, quin mal hi ha doncs, si fan riure l'audiència? Que no és bo, riure? Això és el que diria el publicista (o com coi es digui) de la GEICO davant de les meves acusacions. Perquè és clar, no va bé utilitzar el cervell i pensar una mica més del que és normal: com s'ho prendrien els neandertals si es veiessin retrats en un anunci on se'ls presenta com uns retardats mentals amb unes facciones que intenten imitar d'una manera molt barroera les seves? Si hem de fer cas de les reaccions d'alguns grups ètnics discriminats, com ara negres, indis, gitanos, etc, segurament no massa bé.
Fa uns quants anys recordo que en un anunci d'una beguda alcohòlica hi sortia una tribu africana, ballant les seves dances tribals i vestits amb quatre parracs. En aquell moment no vaig saber què hi tenien a veure, els africans amb la beguda, però el cas és que poc temps després l'anunci va ser retirat perquè es considerava racista.
I doncs, què passa amb els neandertals? Poden sortir a tot arreu, els podem insultar quan volguem i fins i tot fer servir el seu nom com a insult, i res ni ningú no ens cridarà l'atenció? I encara més: fins i tot ens diran que fem gràcia?
Possiblement qualsevol queixa contra aquests anuncis considerant-los racistes (o especistes, si ho preferiu) faria titllar l'autor de boig, o d'atemptar contra la llibertat d'expressió: per què s'haurien de censurar, uns anuncis tant divertits que no fan cap mal a ningú, prou trista que és la vida!
Un altre anunci
Al cap i a la fi, potser tenen raó. Potser els neandertals com que estan extingits, no es poden ofendre, i riure una estoneta, encara que només siguin 30 segons és bo pel cos. Però una cosa haurien de tenir en compte els nostres col·legues de la GEICO: si el seu nom ha arribat tant lluny que fins i tot en aquest blog n'he parlat unes quantes vegades, i si és una asseguradora de cotxes reconeguda a tot el món pels seus peculiars anuncis és gràcies als neandertals i només a ells.
O sigui que una mica de respecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada