Un virus es va carregar (tots) els neandertals?!

Tal com vam tenir l'oportunitat de comprovar l'any passat amb l'H1N1, bona part de la humanitat es mor de ganes de viure en primera persona una epidèmia d'aquelles que només passen en pel·lícules de ciència ficció, com ara Résident Evil o The return of the black death. Això sí, sense que ells en surtin afectats; deu ser perquè la seva vida és tant refotudament avorrida que necessiten veure com el pànic s'estén per tot el món mentre els cadàvers s'acumulen pels carrers, per tal de sentir-se vius. Per sort o per desgràcia, l'H1N1 es va comportar com un cavall de Troia: al principi prometia molt, però a l'hora de la veritat tot va acabar amb un petit costipat que no va afectar ni al 5% de la població mundial; de fet a molts països la gent no se'n va ni assabentar, de l'arribada de l'H1N1. Quina decepció! Alguns van intentar revifar les esperances clamant que una nova soca molt mortífera havia aparegut a Ucraïna, i que els afectats treien sang per la boca i morien al cap de 48 hores; ja us podeu imaginar que al final tot va acabar en una sensacionalitat més de la premsa, i la humanitat torna a estar en espera d'un altre virus -aquest cop si pot ser, ben mortífer, que ens proporcioni grans dosis d'èxtasi i ens faci activar a l'acte tots els instints de supervivència-.



Les pel·lícules de ciència ficció barata i la imaginació d'uns humans que es moren de fàstic han arribat fins i tot al paleolític superior, i els mateixos neandertals se n'han vist (molt) greument afectats.
S'ha arribat a proposar -seriosament- que els neandertals es van extingir per culpa d'un virus portat pels endimoniats moderns, provinents del continent africà.

Amb el títol de l'article Did viral disease of humans wipe out the neanderthals? Horst Wolff i Alex D. Greenwood ens fan entendre que l'arma més poderosa d'aquells moderns que fa 35.000 anys van arribar a Europa no es trobava al seu cervell, ni a la seva boca, ni tampoc a les seves mans, sinó a la seva sang: un patògen desconegut i mortífer que portaven amb ells, i davant del qual els neandertals no tenien defenses possibles, per més intel·ligents i ben adaptats al clima que estiguessin.
Aquest article és un recordatori de l'episodi de colonització d'Amèrica, on és ben conegut que els colons europeus van portar moltes malalties als indígenes, com ara la verola i la sífilis, i a les quals no tenien cap tipus d'immunitat, i això va ocasionar la mort de prop del 90% de la població indígena.
Els autors creuen fermament que el cas es pot extrapolar als neandertals, on uns colonitzadors malvats porten malalties terribles que causen moltes baixes entre la població indígena; de la mateixa manera que amerindis i europeus, els neandertals i els humans moderns també haurien estat aïllats durant molts milenis; aquest fet hauria afavorit l'aparició de diferències en els seus sistemes immunològics, i podria ser perfectament que, per exemple, els africans fossin immunes a malalties que d'altra banda haurien pogut ocasionar moltes baixes entre els neandertals pel sol fet d'haver-hi estat exposats durant un llarg període de temps, a diferència dels últims.



Fins i tot ja s'han pensat un possible virus candidat i autor de l'extinció neandertal; encara que no n'hagin donat el nom exacte, creuen fermament que pertany a la família Herpesviridae, on s'hi deuen trobar les espècies viríques més letals del planeta.

No obstant això, hi ha tres problemes que impossibiliten verificar o no aquesta hipòtesi:

1-No n'hi ha cap evidència. Mai ningú no ha trobat cap mostra d'Herpesviridae a cap fòssil o resta neandertal fins ara.
2-Les grans epidèmies, com ara la de la pesta negra, entre societats caçadores-recol·lectores són molt estranyes. Això és perquè aquestes societats viuen en grups petits, de 10-20 persones, i relativament aïllats d'altres grups. Així, si per exemple un d'aquests grups es veu afectat per la malatia, és probable que tots els membres del grup morin, però força difícil que algun d'aquests membres que se n'hagi infectat, passi la malaltia a d'altres grups, perquè es troben massa lluny, i així l'infectat moriria abans d'arribar-hi, i el virus no tindria oportunitat d'infectar nous hostes.
A la Sima de los Huesos, s'hi van trobar molts cadàvers junts. Al principi, podria semblar una mort per epidèmia, però Arsuaga ho va descartar, perquè per aquest motiu ho considera molt poc probable. Així, sembla que aquestes epidèmies que estan tant de moda, no van arribar a existir mai entre els neandertals ni altres grups humans del paleolític.
3-La mort de tota l'espècie o població és molt estranya; normalment sempre queden individus que poden sobreviure a la malaltia.



Em pregunto si els autors hi han pensat, en aquest punt. El fet que l'extinció per epidèmia no sigui una de les hipòtesis líder a l'hora d'explicar la desaparició dels neander és possiblement perquè la majoria d'antropòlegs no la troba massa creïble. I mentre no hi hagi res que ens digui el contrari, tot plegat quedarà en una hipòtesi plantejada per humans als quals els agrada massa mirar pel·lícules que els facin segregar adrenalina i fer volar la imaginació.