Un dels jaciments neandertals més importants de la península ibèrica és sens dubte el d'El Sidrón, situat a Astúries.
Allà s'hi han trobat esquelets neandertals en molt bon estat, tal com ens ha explicat diverses vegades Carles Lalueza. I estar en bon estat és fonamental per poder conservar la doble hèlix i permetre així que ens ajudi a contestar les preguntes de qui som i d'on venim.
Com va explicar en Carles fa poc al diari el comercio digital, el Sidrón serà en els propers anys un lloc de vital importància per recuperar i desxifrar més genomes neandertals.
Però malauradament les coses no van sobre rodes. Diuen que els diners no fan la felicitat, però que ajuden a arribar-hi. I és clar, el Sidrón no n'es pas l'excepcio. Com que sabem que estem en temps de crisi, els gobernators han decidit retallar el pressupost per la propera campanya d'excavacions a El Sidrón. Els resultats són que la campanya s'haurà de fer en la meitat de temps que s'emplea normalment. És a dir, si normalment era d'un mes, aquest any només serà de 15 dies.
A les excavacions, que han començat el passat 1 de setembre, i finalitzaran el 15 d'aquest mateix mes com a màxim, hi participaran arqueòlegs reconeguts a nivell mundial, com ara Antonio Rosas.
El jaciment d'El Sidrón és un lloc de difícil accés, on cal posar-se un vestit especial semblant al d'un astronauta per evitar al màxim la contaminació de les mostres d'ADN neandertal, un dels principals problemes amb què es troben els genetistes.
Les característiques d'El Sidrón el fan un dels jaciments més únics al món. És una autèntica sort que uns quants neandertals de més de 40.000 anys hi anéssin a parar (encara no se sap com, es creu que alguna paret superior es va enfonsar i els cossos que hi havia a sobre van caure-hi a dins) perquè les condicions de temperatura i d'humitat de la cova, així com el seu aïllament de l'exterior permet la millor conservació de l'ADN.
L'ADN, el motiu principal pel qual cal continuar finançant el Sidrón. Sí, ja sabem que investigar la manera com vivien i quina cara feien els sidronencs de fa 40.000 anys és interessant, però encara ho és més poder esbrinar profundament qui eren, d'on venien i quina relació tenien amb nosaltres. Conèixer els neandertals és alhora conèixe'ns a nosaltres. Saber què ens fa únics era la pregunta que vam fer als neandertals, i que ells han contestat ben contundentment: "pràcticament res". Però aquesta veu només provenia d'un neandertal fet a partir d'uns altres tres. Ens calen més veus neandertals per poder aprofundir més en el passat i perfilar més les respostes a les preguntes que ara mateix ens fem, i el Sidrón és segons els experts, el lloc des d'on s'hauria de fer sentir aquesta veu, però el pressupost de moment no ho permet.
Segur que vindran temps millors, però quan? Hauran d'esperar gaire temps més aquells neandertals abans de ser rescatats d'aquella cova fosca i freda per sortir a la portada dels diaris de tot el món? Esperem i desitgem de tot cor que no.
PD: Algú s'anima a fer una col·lecta, encara que sigui només per no quedar-nos de braços creuats mentre el temps va passant sense pietat i els pobres neandertals esperen impacients la nostra atenció morts de fred i de solitud?
Fonts:
http://www.elcomerciodigital.com/v/20100826/cultura/sidron-queda-presupuesto-20100826.html
http://www.elcomerciodigital.com/v/20100829/cultura/sidron-nuevas-luces-bajo-20100829.html
http://www.elcomerciodigital.com/v/20100903/sociedad/donde-entraban-neardentales-sidron-20100903.html
http://www.elcomerciodigital.com/v/20100828/cultura/sidron-buscara-financiacion-europea-20100828.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada