Ice Age, l'edat de mel.

Ice Age és una pel·lícula de l'any 2002 que va bé mirar en època de vacances, perquè amb tant de gel sembla que et refresquis, encara que a l'hora de la veritat això no és més que una il·lusió òptica, perquè tant bon punt s'acaba la pel·lícula, te n'adones que tens l'esquena negada de suor.
Si en vull parlar és precisament perquè em va semblar que hi sortien neandertals.

Resumida en una frase que deia The Coolest Event In 16,000 Years, Ice Age ens vol demostrar que no és possible fer una pel·lícula animada per a un públic infantil i alhora ser fidel a la (pre) història. Deu ser que la (pre) història és massa avorrida per fer riure una mica la canalla, o almenys assegurar als pares que els seus fills aguantaran una hora i quart asseguts en una butaca sense apartar els ulls de la gran pantalla, i que per tant els 5-10 euros que els haurà costat l'entrada no hauran estat (tant) en va.

Què és Ice Age, i quin paper hi juguen els neandertals?



Comencem pel principi: Ice Age és un plagi. Un plagi descarat, descaradíssim de Shrek i Monsters S.A. Però un plagi que a més a més té la barra de sentir-se orgullós de ser-ho, a diferència d'altres plagis, que més aviat tendeixen a amagar la seva condició plàgica. No, Ice Age és com aquell que se't cola al metro per darrere, i quan te n'adones, et mira fixament als ulls i et diu: Si, em colo. I ben orgullós que n'estic, és genial colar-se. O bé com quan algú llença un paper al mig del carrer enlloc de fer-ho a la paperera i respon així: Sí, llenço els papers a terra sempre, és que em va molt millor, m'és molt més còmode que no pas anar cap a una paperera, doblegar l'esquena i estirar el braç, i a més, com que la vida són quatre dies, oi?
Si és que mai va arribar cap queixa dels productors d'Shrek o de Monsters S.A., els directors d'Ice Age devien fer el sord, perquè al cap i a la fi, qui no ha plagiat res algun cop a la seva vida?
I en qualsevol cas, l'objectiu ja estava assolit: l'audiència ja havia pagat per anar a veure-ho.
Anar a veure què? Què té Ice Age que faci que la gent no la critiqui durament, com estic fent jo ara?

3 coses: els diàlegs (més aviat l'entonació) dels tres personatges principals que capten l'atenció auditiva de tots els timpans de la sala, la planitud i la violació de la història i les lleis naturals.

Els diàlegs no és que siguin res de l'altre món, sinó simplement humor fàcil, d'aquell que ens fa escapar alguna rialleta de tant en tant. La planitud: l'argument és PLAAAAAAAA però que de tant pla, es fa rodó. I per últim, la violació de la història i les lleis naturals. Això "mola", ho fan sovint aquestes pel·lícules animades, perquè com he dit abans, sinó seria molt avorrit (o no?).



També cal afegir-hi un altre subapartat essencial per "caure bé": la moralitat. La maleïda moralitat, que fan servir com un esclau encadenat que hagués de sortir a totes les pel·lícules animades per tal de satisfer espiritualment l'audiència. És clar, una pel·lícula moral no es pot criticar. Una pel·lícula moral és "bona", ens ensenya el bon camí, ens toca el cor, ens fa ser millors. MALEÏTS BABAUS! Obriu els ulls, que no ho veieu que us enganyen una i una altra vegada amb el mateix paquet de frases i situacions que han de dir els personatges per tal que us enamoreu de la pel·lícula i en benparleu?! Moralitat? Jo en diria inmoralitat: inmoralitat que els directors fan servir per omplir-se les butxaques mentre a vosaltres us cau la llagrimeta, primats innocents!

Però es que Ice Age a més a més ho fa tot d'una manera molt barroera: on s'és vist que de cop i volta, de dins una muntanya gelada en surti una riuada de lava disparada cap al cel? On s'és vist que el temps canvii misteriosament i amb una velocitat fulminant d'assolellat a terribles tempestes de neu? On s'és vist que en una de les primeres escenes on l'esquirol provoca un gran terratrèmol, apareguin dos blocs de gel enormes del no res !?!??!, i que vagin avançant (!!??!) enmig d'una esplanada, com si tinguéssin potes!?!?!?!?
I això només són alguns dels molts errors gràfics que hi ha. Si haig de començar a parlar d'altres tipus d'errors no acabaria mai.



Per tant, anem pel tema que ens toca: els neandertals.
Els neandertals no hi tenen cap paper enmig de tot aquest terrabastall. Simplement, són un element més del paisatge, com ho podria ser una muntanya o un arbre. I com a tals elements del paisatge, no parlen. Només preparen les coses perquè els 3 personatges principals puguin continuar amb els seus diàlegs empastifats de caramel ensucrat amb gust de maduixa.

El rodó és el següent: L'Shrek, el ruc i el gat amb botes, perdó, en Manfred, en Sid i en Diego moguts per la seva bondat innata, han de portar un infant neandertal amb els seus, enlloc de cruspir-se'l, com seria normal.

Per què ha de ser neandertal l'infant? Per què hi han hagut de sortir neandertals en aquesta pel·lícula, si està orientada 16.000 anys enrere, quan en feia almenys 10.000 que els neandertals s'havien extingit?

No passa res, que si els blocs de gel poden caminar enmig d'un prat, els mamuts es poden emocionar en contemplar les pintures de Lascaux i els tigres poden portar els nens desvalguts amb la seva família, els neandertals també haurien de poguer fer un petit saltet de no res en el temps. Aquesta propietat d'humanitzar els animals i el paisatge és el que ens va fer, segons l'Arsuaga, els amos del planeta. No sé si n'hi ha per riure o per plorar.



El més curiós de tot és que els directors van dir que no hi havien fet sortir dinosaures perquè van argumentar que fa 16.000 anys no n'hi havia. Quina ironia! Però si posats a fer, no s'haurien d'haver reprimit de res (cosa que ja han fet a la tercera entrega, on els dinosaures surten d'un forat de sota terra, on hi ha una misteriosa selva del període cretàcic).

Tornem als neandertals. El nen es diu Roshan (rosadet en la versió catalana), el pare Runar i la mare Nadia (els noms els he tret d'una pàgina de fans, perquè com he dit més amunt, són muts) . Com a mínim, és d'agraïr que no hagin fet acabar els noms neandertals en -K, com es fa molt sovint als documentals, on no sé perquè, els neander tendeixen a fer servir molt la K quan parlen.

Els directors d'aquesta superproducció, que compta amb una segona part que parlant clar i català és una caqueta, i de la tercera, que és una caqueta familiar, molt semblant a les sèries de TV-3, com ara Femsdelplà o El Corrr. Per sort, els neandertals no hi van arribar a sortir. I ara, el que volia dir: els neandertals de Ice Age ja han domesticat llops que els vigilen el campament. Sembla mentida, però si, al contrari del que es pensa, el llop ja era el millor amic del neandertal.

Els neandertals de Ice Age es vesteixen amb vestits ben sofisticats, fan collarets i altres eines a partir de fusta. Res a dir.

Com que l'argument és tant pla, i el temps no donava per més, Ice Age no va tenir temps de ser pitjor del que és. Em refereixo que no va tenir temps per a més errors que es salten les lleis de la naturalesa, ni per cap escena ofensiva, ni tant sols per més diàlegs ensucrats que tard o d'hora haguessin acabat avorrint l'audiència. És per això que en aquest punt, no se la pot criticar, no per res, sinó perquè no va disposar de temps material per arribar-hi.

Fent-ne un balanç global es pot dir que els autors van tenir l'enginy de fer força diners amb el mínim esforç possible, el somni que qualsevol director de cinema espavilat. L'audiència tampoc no es va queixar, al cap i a la fi va poder riure una estoneta (o fer la migdiada), encara que la única cosa per la qual van pagar va ser per veure un plagi ple d'errors i d'incongruències que escupen a totes les disciplines científiques, començant per la física i acabant per l'antropologia.



Però com dic sempre, cadascú és lliure de ser tant massoca com vulgui. Els neandertals, afortunadament, amb una vegada en van tenir prou, i ja no els hem tornat a veure el pèl des de la primera. Normal, n'hi havia per extingir-se.