divendres, 3 de setembre de 2010

El collar de llautó de Juan Luís Arsuaga



Títol: El collar del neandertal- en busca de los primeros pensadores.
Autor: J.L. Arsuaga
Any: 1999.
Nº de pàgines: 311


L'any 1999 el famós antropòleg J.L. Arsuaga va escriure un llibret anomenat "El collar del neandertal -en busca de los primeros pensadores" que es sumava a la seva immensa col·lecció de llibres sobre evolució humana.

Resulta que aquest llibre, amb la seva peculiar portada, on un neandertal ens mostra el seu collaret fet a partir de dents de carnívors ferotges, s'ha convertit amb el pas del temps en tota una icona didàctica per aprendre i gaudir de l'evolució humana.

I és que tots sabem que un llibre del qual fa més de 10 anys que se'n fa publicitat, un llibre que tracta dels nostres orígens i que intenta contestar la més humana de totes les preguntes: D'on venim? i que va ser escrit per un tipus veterà en prehistòria i cavernícoles forçuts com és l'Arsuaga, no pot faltar a la llista L.L.N.A.I.E.H (Llista de Llibres per a Neandertalòfils i Altres Interessats en l'Evolució Humana). O potser la societat mateixa ens ha fet pensar així, fent-nos creure que era un pecat capital no haver llegit aquest clàssic de l'antropologia, sense deixar-nos pensar per nosaltres mateixos.

És per això que va ser un dels primers pel qual vaig remoure cel i terra, dins la biblioteca, és clar. I ara que me l'he llegit, després d'un mes, haig de confessar que... no és el que m'esperava.



És clar que cal tenir en compte que és de l'any 1999, encara vivíem a la prehistòria, com aquell qui diu, perquè des de llavors la ciència ha avançat molt. Però cal dir que la màgia que hi buscava, aquesta màgia amb la qual Arsuaga impregna la prehistòria i ens la fa semblar tant irresistiblement fascinant, no l'he sabuda trobar enlloc, o bé resulta que la màgia no existeix, i que la única veritat és que el mag fa distreure l'atenció de l'audiència per mentrestant fer algun dels seus trucs, que tenen una explicació ben real.

Encara que sembli un llibre que hagi de tractar sobre neandertals, el cert és que de neandertals n'hi ha ben pocs, no arriben ni al 5% del temari del llibre, que està repartit en diferents apartats:

-El primer: Introducció per a amateurs: s'hi explica què és la filogènia, els temps en que es divideix geològicament la història de la Terra, quins són els nostres parents vius més propers, quan fa que ens vam separar de la línia dels ximpanzés i vam iniciar el nostre procés d'humanització, que ens ha fet tant únics i diferents de qualsevol bèstia del planeta, amb paraules de l'Arsuaga.

-El segon, va de flora i fauna europea al pleistocè, i el mateix Arsuaga demana al lector que no cal que s'ho llegeixi si aquests temes no li interessen i que passi directament a l'apartat dels "Narradors d'històries" és a dir, a la part dels homínids, on en teoria hi recau l'essència del llibre i allò que tots esperem que l'Arsuaga ens expliqui amb la seva màgia.
No és que m'apassioni massa la flora i la fauna, però m'ho vaig llegir tot per dos motius: el primer, que aquest apartat ocupa més del 50% del llibre, i és clar, si m'ho hagués saltat la cosa hauria quedat massa curta. La segona, perquè per comprendre millor els neandertals i els seus avantpassats, sempre és millor conèixer alhora l'entorn on vivien, i també perquè aquells mamuts, lleons, cèrvols, hienes, etc, eren companys habituals de fatigues dels neander, sense els quals no haguessin sobreviscut (encara que les relacions no eren normalment massa amistoses) i els moderns de fa 15.000 anys que els van idil·litzar tant com per acabar pintant-los a les parets de la cova on vivien.



-El tercer tracta finalment d'homínids. No de neandertals, sinó d'homínids. Té alguna cosa bona, com ara quan s'hi explica què va passar a la Sima de los Huesos, on s'hi han trobat tants ossos d'individus joves que van morir en un període de temps molt curt. Segons Arsuaga, aquells homínids, els heidelbergensis, ja coneixien la mort, igual que els neandertals.
Però a part d'això, tota la resta se la podria haver estalviat en la meva opinió: teories més vistes de l'anar a peu, on se'ns expliquen les clares diferències entre ells i nosaltres (ells són els neandertals, i nosaltres els humans que van viure al continent africà fa menys de 300.000 anys) i és que segons Arsuaga, fa 150-200.000 anys hi va haver un canvi "sobtat" en una línia africana, on els seus individus es van tornar més gràcils, perquè això els va permetre articular millor un llenguatge complex i creatiu, a diferència dels neandertals, que també eren intel·ligents, però que "continuaven sent com els seus avantpassats, no hi havia hagut cap canvi significatiu".

Ah, és clar. Queda bé dir-los intel·ligents, però que se sobreentengui que la seva intel·ligència no era com la "nostra". L'Arsuaga ens vol fer entendre que allò que ens fa tant especials i ens ha permès ser la única espècie del gènere Homo que ha perdurat fins els nostres dies és que ens agrada explicar històries.

Sí senyors. Tal com ho llegiu. Màgia, i de la barata, on el truc es veu d'una hora lluny. Jo ja havia llegit frases arsuaguianes com ara "el cromañón triumfó sobre el neandertal porqué el primero alucinava".
Amb la paraula "al·lucinar" Arsuaga vol resumir aquest do que tenim per dotar el paisatge, els animals, les plantes, el clima, tot, amb sentiments humans. Així, els animals poden estar contents o tristos, les muntanyes poden parlar i el temps pot enviar càstigs als hominids que no facin bondat. Els neandertals, encara que intel·ligents, no ho podien fer això, la seva intel·ligència era molt més pràctica, i continuaven sent la màxima expressió de l'instint, uns goril·les amb un cervell una mica més gros que els va permetre fer més eines i caçar preses més grans, però uns goril·les al cap i a la fi.
És al·lucinant arribar a pensar que aquesta capacitat va permentre la victòria (?) dels moderns contra la resta d'homínids, quan les coses podrien haver anat d'una manera molt diferent, i també assegurar que el canvi es va produïr fa 150-200.000 anys, quan de fet la tecnologia dels moderns d'àfrica de fa 100.000 anys era molt semblant a la dels contemporanis neandertals, no s'hi aprecien canvis significatius, almenys no canvis que per la seva velocitat d'aparició i la seva superioritat, podriem anomenar divins.



La màgia del nostre Arsuaga també fa una mica d'aigües en certs punts negres del llibret, com quan diu que els cromanyons (alerto que fa servir molt aquesta paraula per referir-se als moderns que van sortir del continent africà, encara que no sigui gens adequada i tingui un significat poc clar) es van trobar els neandertals; ens explica que als neandertals, els cromanyons els devien semblar "persones molt dolces, molt fràgils i innocents, gràcies als trets facials més infantils respecte els seus" i encara insinua: i això no els podia fer sospitar del cantó fosc i cruel de la seva personalitat, ni de quines eren les seves veritables intencions.
En llegir aquesta frase em vaig sentir com si veiés una representació teatral per a nens de 5 anyets. Com és possible que Arsuaga arribés a escriure -seriosament, se sobreentén- aquestes paraules en una obra que prometia ser seriosa i fidel a la ciència!?!?

I encara una altra: Arsuaga ens explica que els primers humans moderns que van arribar a Europa feien una alçada de 176 cm els homes i 162 cm les dones. En canvi, durant èpoques post-glaciars i el neolític, fins ben entrats a l'època moderna, sabem que l'alçada de les poblacions europees era força inferior (168 i 155 cm, respectivament) mentre que ara tornem a guanyar alçada. Diu l'Arsuaga que "gràcies a una alimentació més abundant i millores en les condicions higièniques, tornem a recuperar l'alçada perduda, com si el cromanyó que portéssim dins i que hagués quedat adormit per culpa dels mals hàbits, ara se'ns tornés a manifestar amb tot el seu esplendor". A què es refereix amb això el nostre Arsuaga? Que potser és dolent ser baix? Està malalta o pateix un dèficit d'alimentació, una persona més baixa que els seus estimats cromanyons? I què passa amb els pigmeus, aquesta definició també val per ells o no!?

M'imagino que l'Arsuaga ho devia escriure en un moment en què es devia trobar amb un intens mal de cap o bé just després de llegir un comunicat del govern en què s'hi anunciava la retallada de pressupost per la següent campanya d'excavació a Atapuerca. Sinó, no s'explica.

També si voleu, hi ha moments en què el nostre mag sembla que es transformi en un ésser suprem que pot viatjar a través del temps perquè ens diu que "Des del punt de vista de la Historia amb majúscules, podem dir que sabem què va passar. Els neandertals van ser substituïts pels humans moderns. Potser hi va haver casos de barreja, però no van tenir lloc en una quantitat suficient com perquè els seus gens hagin arribat fins a nosaltres. Res no em faria tanta il·lusió com portar a la meva sang encara que fos una gota de sang neandertal, que em connectés amb aquells poderors europeus d'altres temps, però em temo que la meva relació amb ells és només sentimental".

Doncs sembla que el nostre vident està equivocat. I a més a més, és indignant, no el fet que li faci il·lusió portar sang neandertal (totalment comprensible, en la meva humil opinió) sinó que perquè els tracta així, com si fóssin uns éssers estranys que no tinguessin res a veure amb nosaltres, com si la seva sang ens pogués donar poders sobrenaturals?!! Tornes a parlar com un mag de fireta, i no com el científic que ets, Arsuaga.

I fins aquí el Collar de l'Arsuaga. Un collar que l'ha fet famós arreu del món, i d'on se'n citen frases sovint, com la de més amunt, per completar relats èpics d'encontres entre neandertals i humans moderns, que sembla que tant agraden a l'audiència. Un Collar que he trobat sobrevalorat, que ens l'han vengut com si fos d'or i al final era de llautó pintat. No vull ser cruel, sé que el llibre està ben redactat, amb tota la bona intenció del món, que el nostre Arsuaga sempre serà el que des d'un primer moment ens va dir que era: un apassionat i fan de per vida d'aquells homínids i de la nostra història com a humans. Un bon recull de com era el paisatge fa centenars de milers d'anys, encara que la part homínida hagi quedat curta i no digui res de nou, i que en certs punts la cosa vagi més enllà del que seria moralment acceptable.



Com a llibre d'evolució humana, encara que gairebé no parli de neandertals, sempre serà interessant de llegir, encara que només sigui per comparar punts de vista entre diferents antropòlegs o per poguer dir "jo també me l'he llegit".

Puntuació: 7/10.
Punts a favor: Bones intencions, passió per la prehistòria, explicacions pensades per a principiants, bon recull de flora i fauna prehistòrica i alguna anèctoda més que interessant dels homínids, encara que vagin molt escasses.

Punts en contra: Punt de vista cromanyocèntric, teories sobre l'evolució humana i el desenvolupament de la nostra ment que semblen tretes del barret d'un mag, pocs neandertals, masses cromanyons amb ments que al·lucinen (la del propi Arsuaga inclosa), massa fantasia i escenes tipus Caín-Abel en l'extinció dels neandertals. En definitiva, massa ignorància que cal amagar utilitzant la màgia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada