divendres, 24 de setembre de 2010

Els neandertals eren capaços d'innovar (quèèè fort!)

Ja hi som. Més titulars de la premsa sensacionalista que s'escampen com la pesta per tot el món.

Julien-Riel Salvatore, antropòleg de la universitat de Colorado, ens comunica que està rehabilitant els neandertals. Eh?



Hem d'entendre que els hi està traient la pols de sobre, que els embruta amb prejudicis, com ara que eren culturalment inferiors als moderns contemporanis, i incapaços d'innovar. Sempre amb el mosterià de sempre. Permeti'm que li digui, sr. Salvatore, que els neandertals no necessiten ser rehabilitats per ningú, només ens cal l'ajut d'antropòlegs sense prejudicis i amb bon esperit científic per aproximar-nos de la millor manera possible a la cultura neandertal.

En qualsevol cas, centrem-nos en el seu treball, però primer, una petita introducció: fa 42.000 anys, Itàlia estava dividida en tres zones: al nord, amb l'aurinyacià, suposadament fet pels africans acabats d'arribar, al sud, pel mosterià dels darrers neandertals que resistirien ferotgement abans de ser totalment escombrats del mapa, i al centre-sud, una tecnologia completament nova, anomenada Uluzzià, d'autoria desconeguda però de mode 4 com l'aurinyacià (el mosterià, de mode 3, es considera menys sofisticat).

L'Uluzzià presenta afinitats amb les cultures modernes, com ara l'aurinyacià: als jaciments s'hi han trobat tints per pintar-se, com ara l'ocre, eines fetes a partir d'ossos, objectes de decoració personal, i possibles evidències de pesca.
Evidentment, res d'això no exclou la possibilitat ben plausible que els neandertals fossin els autors de l'Uluzzià, però també cal tenir en compte que suposen una renovació important respecte la majoria de jaciments típicament musterians, on els ornaments sembla que quedin en un segon pla, i la pesca no sigui una activitat amb gaire futur al món neandertal.

A diferència del que s'havia proposat fins ara, és a dir, que els neandertals havien copiat (fins i tot robat) aquesta nova cultura dels moderns nouvinguts, Salvatore creu que va evolucionar independentment de l'arribada d'aquests a Europa; més aviat seria una innovació d'un grup de neandertals en resposta als importants canvis climàtics.



La innovació independent és una hipòtesi proposada no fa pas massa per Zilhäo respecte aquelles petxines pintades de 50.000 anys trobades a Múrcia. Tot i així, molts antropòlegs no hi estan d'acord, i creuen que l'arribada dels moderns hi hauria influït d'alguna manera.

També és possible que l'Uluzzià no fos d'orígen neandertal, sinó modern, com han proposat alguns antropòlegs com ara J.F. Hoffecker.

Salvatore creu que si les seves conclusions són certes (en un article que ha d'aparèixer al desembre a la revista Journal of Archaeological Method and Theory) llavors això vol dir que els neandertals eren mentalment com nosaltres: capaços d'innovar. També creu que no eren biològicament tant diferents com sovint se'ls ha pintat, i que s'haurien de classificar com una subespècie i no com a espècie diferent.

Ua explicació per la seva extinció, seria que els moderns tindrien indexs de natalitat més elevats i vivien en grups més grans, una hipòtesi que personalment em sembla força plausible i que ja he vist recolzada per molts altres antropòlegs i entesos en neandertals.



El que em molesta és que a la més mínima els neandertals canviin completament la seva manera de ser segons els periodistes: amb el treball d'en Salvatore són innovadors i intel·ligents (i per tant, semblants als sapientíssims) mentre que potser si surt un nou treball que diu que no van ser els autors de l'Uluzzià, què passarà? Ja no seran més innovadors i tornaran a ser ximplets? Senyors periodistes, facin el favor de ser una mica més seriosos!


Font:
http://www.sciencedaily.com/releases/2010/09/100921171412.htm

2 comentaris:

  1. així ja hi havia sapiens fa 42.000 anys al nord d'Italia? Quin embolic em faig amb les dates...

    Suposo que els periodistes han de capgirar el tema de tant en tant per a que els seus articles semblin més revolucionaris i interessin més als lectors.

    ResponElimina
  2. La veritat és que ningú no n'està segur, de si hi havia sàpiens a Europa tant aviat.

    La data en teoria correspondria al jaciment aurinyacià més antic trobat a Itàlia (a la península ibèrica i altres parts d'Europa també n'hi ha de proto-aurinyacians o aurinyacians que volten els 40.000-48.000 anys). Encara que sembla força plausible que jaciments aurinyacians = sapiens, ningú no n'està segur del tot, perquè els esquelets d'humans moderns trobats a Europa són tots molt posteriors. Ara bé, tampoc no hi ha cap evidència que els autors fossin els neandertals.

    Tampoc no se sap del cert si el Chatelperronià o l'Uluzzià, aquestes indústries anomenades "de transició" fossin inventades pels neandertals de manera independent, copiades dels moderns o fetes directament pels moderns.

    Tot és molt confós :P

    ResponElimina