Com s'ha pogut saber, aquesta dada tant interessant? Gràcies a les línies d'hipoplàssia que apareixen a les nostres dents quan hem passat per un període d'estrès i/o malnutrició. Les dents, en aquest sentit, són com una biografia de la persona, i ens poden arribar a revelar detalls impensables sobre la seva alimentació i estil de vida en general.
No se sap per què aquells neandertals alimentaven els nens petits com si ja fóssin adults. Potser és perquè no tenien més aliment al seu abast o s'alimentaven gairebé sempre del mateix?
Un altre aspecte molt interessant que s'ha analitzat de l'anatomia dels neandertals d'El Sidrón ha estat el seu cervell, que també ha revelat aspectes interessants de l'ésser neandertal: la lateralitat.
Aquest aspecte tant únic del gènere Homo vol dir que bàsicament mostrem una preferència per una de les dues parts del nostre cos, ja sigui dreta o esquerra. Com sabem, la gran majoria de neandertals i d'humans moderns, més del 90%, som dretans. La lateralitat és molt interessant perquè podria estar implicada en l'evolució de la parla, entre d'altres processos.
Saber si un neandertal era dretà o esquerrà és una cosa relativament senzilla si tenim les seves dents, i encara més si el crani on s'hi emmagatzemava la matèria gris està ben conservat, com sembla que és el cas d'alguns neandertals del Sidrón.
L'anàlisi també ha revelat que efectivament, aquells neandertals tenien un cervell encara més assimètric que el nostre, la qual cosa podria indicar certes diferències anatòmiques i/o de comportament encara desconegudes.
La lateralitat dels neandertals del Sidrón era encara més marcada que la de la majoria d'humans moderns. Per entendre més o menys què vol dir tenir una lateralitat molt marcada em posaré a mi mateixa com a exemple: si ens hi fixem, cadascun de nosaltres es pot autodefinir com a dretà o esquerrà, però el cert és que hi ha algunes o moltes coses que les fem amb el cantó del cos contrari al que toca.
Raspatllar-me les dents, pelar una pera amb el ganivet, pentinar-me o xutar una pilota són coses que em veig incapaça de fer amb la mà esquerra. En canvi, aguantar el telèfon de la dutxa, mocar-me o fer rodolar una pilota amb un sol dit són coses que em va molt malament fer amb la mà dreta. Aquells neandertals del Sidrón, amb una lateralitat tant acusada, se sobreentén que feien servir gairebé exclusivament el cantó dret (o esquerre) del seu cos, que gens casualment, és el que tenien més desenvolupat, pel que recordo d'una reconstrucció.
Les causes d'aquesta lateralitat tant acusada són desconegudes. Si us heu quedat amb les ganes de saber com en sou de laterals podeu fer aquest test (feu clic sobre les boletes, primer amb una mà i després amb l'altra, i compareu les dues puntuacions): http://faculty.washington.edu/chudler/java/rldot.html
És una informació molt interessant que ens pot ajudar a fer realitat el nostre somni: reconstruïr les vides neandertals amb tant de realisme com si les poguessim veure amb els nostres propis ulls.
FONT:
Neandertales de El Sidrón sufrieron episodios de estrés fisiológico al producirse su destete
per experiència diria que, al menys en el meu cas, la lateralitat és una qüestió d'aprenentatge. Em considerava totalment inútil amb la mà esquerra fins que un problema en la dreta m'ha fet tornar ambidextra, o sigui que traballo exactament igual amb les dues mans, i, en el tema d'escriure, perqué no m'ho he proposat, doncs crec que en seria totalment capaÇ
ResponElimina"per experiència diria que, al menys en el meu cas, la lateralitat és una qüestió d'aprenentatge. Em considerava totalment inútil amb la mà esquerra fins que un problema en la dreta m'ha fet tornar ambidextra, o sigui que traballo exactament igual amb les dues mans, i, en el tema d'escriure, perqué no m'ho he proposat, doncs crec que en seria totalment capaÇ "
ResponEliminaNo t'ho poso en dubte. El que jo he notat quan escric amb la mà esquerra és que les lletres no em surten "rodones" sinó més aviat anguloses. Recordo el cas d'un noi que era dretà de naixement però el van forçar a escriure amb l'esquerra: escrivia fatal i feia les lletres molt anguloses. En canvi un dia la professora li va dir que escribís amb la dreta, que no havia fet servir mai, i la lletra era molt més maca!
Crec que cadascú ja neix sent dretà o esquerrà, però evidentment per a moltes coses podem aprendre a fer servir indistintament una mà o l'altra.