dissabte, 9 d’abril del 2011

[Extinció] El que ens faltava per veure: la mala sort.

Acompanyant una vintena d'hipòtesis sobre l'extinció neandertal, algunes de les quals semblaven extretes d'un llibre de ficció d'en J.W Sawyer, m'he trobat que encara en faltava una de força cridanera: les mutacions malignes.



De fet tampoc no és completament nova. Ja l'any 2008 l'anàlisi d'uns quants ADNmt neandertals va fer pensar als investigadors que mutacions malignes van ser afavorides per la consanguinitat neandertal, que devia ser força alta cap al final de l'espècie.

L'abstract de l'article, que porta un nom ben cridaner "Neanderthals may have drifted gently into oblivion" és el següent:

Our long-lost cousins may have simply been unlucky and wiped out by the random genetic lottery of sexual reproduction

Traducció:

Els nostres cosins de tota la vida simplement podrien haver tingut mala sort, i es van extingir per l'atzarosa loteria de la reproducció sexual.

Intepretació: Jo crec que amb això de "mala sort" es deuen referir als efectes de la consanguinitat, perquè sinó, no té sentit que els neandertals tinguessin mala sort en la reproducció sexual respecte els HAM.

Tot i així, continuo sense entendre res. Què vol dir aquesta frase? Els neandertals es van extingir simplement perquè el destí ho va voler així? Perquè el món els odiava? Això no ens diu res. El que cal és preguntar-nos què va causar aquesta elevada consanguinitat neandertal fa uns 30.000 anys, o encara millor, preguntar-nos quines dades empíriques fan pensar als autors que hi va haver una elevada consanguinitat, i que els neandertals es van extingir per mala sort.



Una altra teoria sense fonaments que quedarà arxivada al calaix de l'oblit. Sincerament, crec que s'hauria de començar a regular el tràfic d'articles referents a l'extinció neandertal, perquè un acaba amb la mateixa cara que després de veure curtmetratges rodants en hotels extremenys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada