Aquest cop, l'estudi de cranis té un objectiu ben clar: esbrinar les afinitats homínides de l'italià Ceprano 1, que va viure fa entre 385 i 430.000 anys, cosa que teòricament el situaria dins del calaix de sastre anomenat "H. heidelbergensis", que per molts representen els avantpassats dels neandertals i nostres, mentre que per d'altres, només dels neandertals.
Si hi ha alguna conclusió clara a la qual arriba aquest estudi que ha analitzat desenes de cranis d'homínids d'arreu del món i de dates molt variades, que van des de fa gairebé 2 milions d'anys al segle 19, és que els Heidelbergensis eren un grup específic, clarament diferenciables de neandertals i H. sapiens. A més a més, aquesta (sub) espècie homínida sembla ser que hauria ocupat bona part d'Euràsia i possiblement també l'Àfrica:
El triangle de color blau engloba els neandertals: Tabun C1 i Saccopastore són els que es desvien més de la resta, tal com era d'esperar. El verd engloba diferents cranis d'homínids del pleistocè inferior i mitjà, incloent-hi Ceprano 1, diversos kenians de Turkana i el javanès Sangiran, tots fregant la línia dels dos milions d'anys; altres homínids més joves, com ara els xinesos de +200.000 anys Dali (no Dalí), Zhoukoudian, un espanyol de la Sima de los Huesos (400.000), el grec Petralona (350.000) i curiosament també el zambià de +125.000 anys, Kabwe 1, són propers a aquests homínids tant antics. Hi ha un parell d'hominids més, que són Steinheim i Jinniu Shan, que mostren afinitats pels H. sapiens i els neandertals, respectivament; són unes desviacions que encara que ens puguin semblar sorprenents, potser no ho són gens: tal com han dit els de l'estudi amb bones paraules, estaven massa fets pols.
El triangle vermell inclou una gamma variada del que coneixem com H. sapiens. Jebel Irhoud hi mostra afinitats considerables, i alhora Qafzeh 6, Skhul V i també l'aquità de 12-17.000 anys Chancelada semblen tirar més cap al cantó neandertal, a diferència del seu company francès de 30.000 anys, Abri Pataud.
En aquests arbres s'hi observa el que sospitàvem des del principi: el grup vermell, el dels H. sapiens, és el que més es diferencia dels altres. És força interessant el fet que el marroquí Irhoud mostri afinitats amb els llevantins Skhul i Qafzeh, que són d'edats més o menys similars, i la seva indústria lítica també era semblant. Els grups verd i negre representen heidelbergensis i d'altres afiliats, alguns molt antics, amb aquest calaix de sastre: la geografia on va viure aquesta (sub) espècie va ser realment molt àmplia, similar a la que ocupen actualment els humans moderns (exceptuant Amèrica, Austràlia i la majoria d'illes).
Les conclusions que es poden extreure d'aquest estudi són gairebé infinites. El que és important aquí és el nostre protagonista: Ceprano 1, que per la seva edat i context geogràfic, mostra afinitats evidents amb homínids molt més arcaics, i alhora amb d'altres més moderns; el fet que alguns d'aquests individus visquessin en llocs molt allunyats que van des de la Xina fins a l'Àfrica, com és el cas de Kabwe 1, suggereix flux gènic fa uns 780.000 anys entre aquests dos continents, malgrat que la presència homínida fora d'Àfrica s'acosta als dos milions d'anys. Durant aquestes dates sembla ser que hi va haver de nou un augment en la capacitat cranial.
Ufff, com es pot veure sense fer cap gràfic, les relacions de família són d'allò més complicades!
FONT:
The Stem Species of Our Species: A Place for the Archaic Human Cranium from Ceprano, Italy
"En aquests arbres s'hi observa el que sospitàvem des del principi: el grup vermell, el dels H. sapiens, és el que més es diferencia dels altres".
ResponEliminaSí. Daría la impresión (basándonos sólo en este gráfico) de que apenas está relacionado, ni siquiera con los neandertales. El hecho es que tenemos unas cabezas muy raras para ser grandes simios - o incluso humanos (senso lato).
Aunque el estudio se centre en Ceprano 1, a mí el que me llama la atención es LH 18, un cráneo del que se sabía muy poco (lo marqué en negro, "otros", en mi post de evolución humana reciente) y que ahora parece que sería el primer Homo sapiens confirmado: en todos los gráficos donde aparece está muy próximo a los humanos del Holoceno (más recientes).
Cuando nos sentimos tan fascinados por los documentales del Serengeti es por algo, creo yo: ráices profundas nunca realmente olvidadas aunque sea a nivel celular.
Corrijo: LH 18 es demasiado reciente para ser "el primer" H. sapiens: es de hace sólo 120 Ka. Aún puede ser un fósil importante en relación a la migración fuera de África pero estaba pensando que tenía 100 Ka. más (y no). Mil perdones.
ResponElimina"Sí. Daría la impresión (basándonos sólo en este gráfico) de que apenas está relacionado, ni siquiera con los neandertales. El hecho es que tenemos unas cabezas muy raras para ser grandes simios - o incluso humanos (senso lato). "
ResponEliminaEsa es una gran verdad!!! Ya sea para bien o para mal, no nos parecemos demasiado a nuestro ancestros. Siempre he pensado que si hubieran sobrevivido los neandertales en vez de nuestros antepasados, tal vez los primeros descubrimientos de cráneos H. sapiens se habrían relacionado con extraterrestres :P
"Corrijo: LH 18 es demasiado reciente para ser "el primer" H. sapiens: es de hace sólo 120 Ka. Aún puede ser un fósil importante en relación a la migración fuera de África pero estaba pensando que tenía 100 Ka. más (y no). Mil perdones. "
Tranquilo. Tiene (según el estudio) entre 108 y 129.000 años, lo que no lo convierte en el primer H.sapiens moderno, pero si que es bastante antiguo como para parecerse tanto a los del holoceno y a Cromagnon 1! Bueno, los levantinos e Irhoud 1 també están todos muy juntos, aunque a la vez presenten ciertas caracteristicas arcaicas.
De lo que dices de la migración: no creo que fuese "la" sinó más bien "las": Omo 2, que este sí que ya es el más antiguo, creo, está relacionado con Irhoud 1, al parecer. En caso que el orígen de H.sapiens se encontrara en África del este, entonces esto supondría que ya hubo migraciones hace más de 150.000 años hacia el norte de África y posteriormente hacia oriente medio.
"Cuando nos sentimos tan fascinados por los documentales del Serengeti es por algo, creo yo: ráices profundas nunca realmente olvidadas aunque sea a nivel celular. "
A mi lo que más me fascina del Serengueti son esos esbeltíssimos guerreros Massai jejeje
Sí, por supuesto: sí Jebel Irhoud tiene 160 Ka y los quizá relacionados cráneos de Palestina quizá (???) 130 ó 120 Ka., habría habido migraciones antes de la "importante", que quizá podemos datar en c. 90 Ka. BP (basándome en los datos más confirmados y repetitivos de Arabia e India).
ResponEliminaLo que no tengo claro es si se conservan aún linajes de esa primera migración o fueron subsumidos bajo oleadas posteriores. Lo segundo me parece más probable en realidad.
Bueno, si han llegado hasta nosotros segmentos de ADN neandertal, no veo por qué no deberíamos tenir algo en común con esos homínidos, y más teniendo en cuenta que eran más cercanos a nosotros que los neander.
ResponEliminaAunque claro, los linajes se habrían perdido, más o menos como los neandertales. Ahora está bastante aceptado que todos nuestros linajes son de orígen africano, relativamente reciente.
Quien sabe si también tenemos linajes del cromosoma X de estos homínidos, como en el caso neandertal del B006 (al fin y al cabo, el ADN neandertal se supone que nos ha llegado gracias a estos homínidos, no? Pero sin el genoma con qué comparar, es imposible de decir, y oriente medio y el norte de áfrica no destacan precisamente por ser lugares fríos. Con lo que avanza la ciencia, quien sabe, a lo mejor en un futuro cercano podremos analizar cualquier fóssil que tengamos delante; de hecho ya están planificando de extraer ADN del hobbit que vivió en la isla de Flores.