El cas més flagrant que ha viscut mai l'antropologia: Tutankamon

A l'espera de novetats neandertals que ben segur arribaran aviat, voldria dedicar uns instants insignificats de temps al jove faraó Tutankamon, perquè l'historial que porta, a més de 3.000 anys de la seva mort, és realment impressionant.

Tutankamon va néixer cap a l'any 1341 i va morir aproximadament l'any 1323. Sorpresos? NOOO! No és que la vida de Tutankamon pogués anar cap enrere, com els crancs, sinó que estem contant ABANS del naixement de l'Altíssim, el Messies, el TotPoderós, el 3 en 1, com en digueu, que va néixer a l'any 0. Per tant, tothom hi estarà d'acord en què el 1323 és més proper a l'any 0 que no pas el 1341.

El rei nen va començar a regnar a l'edat de 9 o 10 anys, i va regnar també uns 10 anys, al període que els egiptòlegs anomenen com a XVIII dinastia. Una de les decisions més importants que va prendre Tutankamon a la seva vida, va ser canviar-se el nom Tutanjatón, a Tutankamon. Tot això obeïa en un canvi en l'adoració dels déus. En tut va abandonar el culte a Atón i es va passar a Amon. Molt interessant.



Jo que em queixava dels prejudicis, politizacions, ideolitzacions, europeïsme, anorgàsmia i d'altres malalties que pateixen els neandertals, i resulta que tenim un cas sense cap comparatiu possible al món, i amb la ridícula edat de només 3.000 anys.

Una mica de biografia: el regnat de Tutankamon va ser insignificant, malgrat la tomba i la màscara d'or que li tapaven la cara. Fins i tot la vida d'aquells faraons neandertals d'El Sidrón, trobats a les seves respectives tombes, segur que va ser més significativa pels seus que la d'en Tutankamon.

El que ens interessa aquí és l'historial post-biogràfic del rei-nen, que és impressionant, és per caure de cul a terra i no aixecar-se.



Comencem per la causa de la mort.

Les causes de la mort del faraó Tutankamon són com les causes d'extinció neandertal: n'hi ha tantes, i de tants de gustos i colors, que és impossible incloure-les totes sense abans omplir desenes de volums enciclopèdics. Per tant, esmentaré les més conegudes, que s'han proposat recentment gràcies a l'anàlisi de múltiples aparells sofisticadíssims, com ara escàners, làsers, TACs, consoles, etc.

-Tutankamon va morir assassinat pel general de l'exèrcit egipci, un tal Horemheb: últim crit ionqui: després de descartar que la seva dona-germana no podia ser, l'avi tampoc i els criats tampoc, els ionquis van pensar que el general de l'exèrcit seria un candidat ideal. Motius? Desconeguts. Probablement caldria buscar-los dins d'un tanc de l'exèrcit... ionqui.

-Tutankamon va morir en caure d'un cavall i trencar-se la cama. Es va trencar el fèmur, se li va formar un coàgul que va pujar fins al cor, va tamponar l'artèria aorta i el rei va morir. Motius? una fractureta a la cama revelada pels escàners i gravats on s'hi veu el rei muntant cavalls i disparant fletxes.

-Tutankamon va morir a conseqüència de malària: el protozou responsable que es transmet pels mosquits (i com que abans no tenien mosquitera) s'ha trobat dins el que queda d'en Tut. La cosa va anar més o menys així: el protozou va pujar fins al cervell d'en Tut, i...

Motius? Anàlisis han revelat la presència del plasmodium a la sang i "cervell " del jove faraó.



Passem al tema de les relacions familiars:

Com a conclusió general: els anàlisis d'ADN NO HAN SERVIT PER RES. Continuem sense saber qui era el pare i la mare, les relacions familiars, si va tenir fills, etc. Tot són hipòtesis que es van canviant. Tutankamon ha canviat de pare unes quantes vegades. Ens movem entre dos possibles candidats: Akhenaton o Amenofis III. Un d'aquests candidats s'hauria casat amb una germana seva i el resultat hauria sigut Tutankhamon. Els germans són desconeguts: hi ha unes quantes germanes que en teoria Akh- o Ame- van tenir amb una altra dona o bé amb aquesta mateixa germana, i una d'aquestes nenes, que seria una mica més gran que Tut -les altres princeses reials van morir- es va casar amb el seu germanastre i van tenir un parell de fetus, un dels quals tenia uns 7 o 8 mesos, i l'altre 5 o 6, però segons uns anàlisis serien bessons, parits al mateix part, i fills d'en Tut. Nefertiti en principi està descartada com a mare. El millor de tot és Smenkhkare, una personalitat misteriosa i desconeguda que des de la seva tomba se n'en riu i maleeix la ciència dels violadors de tombes i cerca-recompenses. Ningú no sap qui és ni què hi pinta en la història. No se sap si és dona o home; hi ha qui diu que primer era una dona que es va "passar" a home en morir el faraó. D'altres diuen que era un amic molt íntim del faraó, que per cert, hauria tingut fills amb les seves filles de 12-13 anys, abans que una d'elles en tingués amb el seu germanastre (i després diuen que els neandertals eren unes bèsties inhumanes...).

Continuem amb les patologies: Tutankhamon va patir diverses patologies, que apareixen i desapareixen depenent de la temporada i l'investigador. Ara per ara diria que tenim la malària, el síndrome de Klinefelter (tutankhamon tindria un cromosoma X de més), el síndrome de Marfan, com el seu pare (teòricament, segons les estàtues), la malaltia de Kohler, que resultava en ossos trencadissos per manca d'irrigació sanguínia, una deformació del peu esquerre, l'espina bífida, escoliosi i llavi superior leporí. Però tranquils, perquè els primers anàlisis que recordo amb tota aquesta quincalleria van revelar que el rei "gaudia de bona salut".

Alçada: L'alçada del jove faraó es mou entre l'1,67 i l'1,80. Hi ha 13 centímetres de marge que podrien ser deguts, per exemple, a si els ionquis van prendre les mesures quan el rei estava dret o bé feia una reverència.



Amb totes aquestes patologies el que sorprèn és que ningú no hagi proposat que va morir senzillament perquè cap ésser humà és capaç de sobreviure amb una quantitat similar de transtorns els 19 anys que va aguantar en Tut.

Orígens: Els orígens de Tutankhamon són molt importants i generen debats molt fructuosos entre els dos bàndols principals: els qui defenses que Egipte estava poblada per "blancs", generalment d'orígen europeu, i els qui defensen que els egipcis eren tant negres com qualsevol congolià, generalment d'orígen africà. En funció d'aquests prejudicis i de l'investigador que "remena" les restes d'en Tut, els resultats, prou complicats de per sí, poden decantar-se cap a una banda o prendre el camí oposat. Fa poc es va revelar el llinatge del cromosoma Y Tutankamonià: R1b. Aquest lliantge és molt comú a Europa, però també es troba a l'Àfrica i Àsia occidental. Els resultats han quedat mig en discussió per possibles (més que possibles) manipulacions post-mortem.

Reconstruccions: L'anàlisi del crani d'en Tutankamon s'ha intentat utilitzar per reconstruïr-li el rostre -juntament amb els CT-ScanS- però és clar, aquí la part subjectiva hi juga un paper molt important. Si bé la majoria d'investigadors coincideixen en classificar en Tut dins la categoria "caucasoide nord-africà" el nas hi ha vegades que se n'escapa i sembla que miri el Serengueti per moments. Ho podreu comprovar amb les reconstruccions que se n'han fet:



Però heu vist quina quantitat de maquillatge que porta a sobre? Si sembla Lagar Velho!! Què voleu que us digui, ni l'una ni l'altra no m'acaben de convèncer, em quedo amb l'original, divertit, somrient, negre com el carbó, esquerdat i amb unes dents enooooormes.



*** Per si a algú li interessa, deixo un vídeo de la reconstrucció de la seva vida. Com a comentari només diré que me l'estava mirant la nit abans d'un dia d'examen que encara que no li importi a ningú... vaig suspendre.

http://www.youtube.com/watch?v=9d4sBm8Vsn4