Aquest petit film és l'última producció dirigida pel director i guionista Daniel Hernández Torrado, que no sé qui és, però en poso el nom per allò dels drets d'autor, i l'argument no pot ser més interessant: no, no hi pot haver res més interessant per un neandertalòfil o entregat a la prehistòria que trobar-se no només amb un neandertal, sinó amb l'últim neandertal. Això és precisament el que els passa a la parella protagonista: passejant per aquells paisatges estremenys tant verds, de cop i volta, descobreixen que l'últim neandertal encara és viu, i és clar, volen que surti a la tele.
Aquest cop, però, sigui per bé o per mal, serà un CURTmetratge de 10 minutets de res, no pas com l'últim atemptat contra els neandertals, allò d'Ao, el darrer pardal, i que a més a més de ser més dolent que ingerir mataparents, era un metratge LLARG, dels que duren.
El rodatge va durar unes 14 hores, i si la descripció que n'he fet us ha convençut, el podeu veure aquí: http://www.hospederiasytu.es/blog/2011/cortometraje-el-neandertal/
Que consti que estic intentant mirar-lo, i així que me'n faci una opinió, la comentaré. Els CURTmetratges, l'avantatge que tenen és precisament aquest: que si són nocius per la salut, sempre ho seran menys que els LLARGmetratges, exactament igual que menjar-se mig gram de mataparent sempre exposarà el depredador a danys menors que no pas si aquest se'n menja mig quilo de cop. Daniel, fes-ho millor que en Malaterre, siusplau!
Hola Maria Lluisa,
ResponEliminaHe visto el corto, y la verdad es que es bueno como sátira de la sociedad actual, de la búsqueda del dinero fácil...pero la PENA es que la gran mayoría de la sociedad tiene una visión del hombre de las cavernas (ya sean neandertales o sapiens) muy equivocada, lo imaginan como un ser bruto, grotesco, que nada tiene que ver con lo que evidencia la realidad arqueológica.
No creo que un ser capaz de fabricar pegamento a partir de corteza de abedul, para lo cual es necesario llevar a cabo una combustión sin oxígeno, un ser capaz de concluir esto, tenga un pelo de tonto o bruto. Por no hablar del arte de tallar la piedra, o las pinturas rupestres posteriores, etc...
Me gustaría creer que entre todos, ya sean los profesionales de la arqueología o paleoantropología, y también los que aportamos nuestro pequeño granito de arena e ilusión con nuestros blogs, podemos cambiar en los niños y la juventud, porque parece que en los adultos ya es difícil, esa imagen distorsionada del hombre del paleolítico y hacer ver que la humanidad tiene una historia y un camino muy interesante y bonito que va más allá en el tiempo de los romanos o las pirámides.
Hola David!
ResponEliminaCoincideixo plenament amb tu. Se'm va remoure l'estómac quan el vaig veure tot. Encara pitjor: em vaig enrabiar de mala manera. És indignant, fastigós, repulsiu. La única cosa que se'n pot salvar una mica són els paisatges i els diàlegs del principi. Tota la resta podria anar directament a la broça.
Però, com és possible que després de 150 anys de recerca les coses continuin igual? Ja és ben bé cert, que els prejudicis són molt difícils d'erradicar, però és que això fa 150 anys que no es veia!! Al principi el tio diu que ha vist un "neandertal". Un "neandertal" que:
-No parla
-No sap caminar dret
-Es mou com un goril·la borratxo
-La seva intel·ligència no deu superar la d'un cuc.
-És masclista i violador.
Ah, però el "millor" de tot, és el final, quan l'animalot es transforma en un H. sapiens normal i corrent. Llavors sí, que sap parlar i posar-se dret com una "persona".
Sincerament, no sé quin significat té aquest curtmetratge: fer propaganda de l'hotel? Doncs mira, si fos per mi, a l'hotel aquest dels c**** hi enviaria tot un clan de neandertals perquè s'hi caguessin a l'entrada, es pixessin dins les copes mig plenes amb els vins selectes, i en sortir escopissin al bony de davant del crani anomenat "cara" dels directors (el de l'hotel i el de la pel·lícula). Ja està bé, home!
I sort que era curt, que si arriba a ser llarg...
Ara ja em sento millor :)
jajajajaaaaaaaaa:)
ResponEliminate has quedado tranquila:)
Pero tienes razón, a ver si de una vez por todas el cine trata con justicia a los hombres del paleolítico; es una pena, ya que se podría hecer alguna película muy interesante si se documentaran bien.
saludos!!
jejeje veig que me l'estalviaré!
ResponEliminaEn David té tota la raó: es podrien fer pel·lícules (i llibres, còmics) sobre neandertals molt interessants, hi ha molts d'aspectes, tant del passat, futur com present que es podrien "explotar" de molt diverses maneres per atraure l'atenció del públic.
ResponEliminaJo crec que tot és qüestió de diners: ara per ara els neandertals no generen massa perssupost. Els dinosaures en els seus millors temps, és a dir, a la dècada dels 90, també van protagonitzar superproduccions com la de Juràssic Park i moltes altres, només cal esperar que arribi l'Era Neandertal (o Homínida).