dimarts, 26 d’abril de 2011

Entrin, passin i admirin el rostre de la reina Cleopatra

Avui és l'últim dia de setmana santa (bé no, teòricament era ahir) la qual cosa em fa molta gràcia: avui ric per tot. Per exemple, m'he torçat el peu i he rigut de mala manera. Quan m'he llevat he mirat el calendari i he vist que era dilluns dia 25. Després el següent que recordo que he fet ha estat agafar una pera de la fruitera. Odio les peres amb totes les meves forces, com el xarop per la tos. En prenc per necessitat vital. He agafat un ganivet i l'he començada a pelar: maledicció! Era de color vermellós. Fent un esforç, perquè no en volia agafar cap altra, he acabat de pelar el que quedava i n'he fet quatre talls esquifits que m'he empassat sense mastegar. Agggghhh què dolentes que són les peres podrides, encara més que habitualment!!!!!!



He tornat a mirar el calendari: dia 25. Ja en fa 4. 4,4,4,4,4 dies que tinc restrenyiment, i aquestes maleïdes peres que no fan l'efecte que han de fer. Per què!?!? Que potser se m'han volgut revenjar, aquestes coses amorfes i de tots colors menys el verd, que és el que haurien de tenir!??! Tant se val. El que ha vingut aquesta tarda, encara m'ha fet més gràcia: he sentit unes punxades provinents dels intestints, que per la seva intensitat no em deixaven ni moure. Només podia fer una cosa: riure.

Parlant de peres: hi ha un nas que me les recorda terriblement bé: el de la reconstrucció de la Cleopatra que va viure fa 35.000 anys a Romania, àlies Oase 2.



Ho veieu? És una pera!

Oase 2 va viure fa uns 35.000 anys a l'est d'Europa i... (a continuació, molta marbrassa que a mi personalment em feia venir ganes d'anar de ventre) per molts podria tenir ascendència neandertal. Aquesta NO és la meva opinió. Discrepo enormement amb en Trinkaus: no m'ho sembla gens, de neandertal. D'altra banda: tampoc no seria el primer HAM europeu, si les datacions de l'Aurinyacià (+40.000) a la resta d'Europa són certes, i no pas pura fantasia, com deia en Zilhäo en el seu moment. Oase 2 (que vol dir ós en romanès) ha sigut motiu de disputes entre multirregionalistes i foradafricanistes. Com que els seus altres companys (1,3) que s'han trobat a la cova fent-li companyia també semblaven mostrar certa "robusticitat" Trinkaus opina que tot plegat no és casual, sinó causal. Hi ha una cosa, però, en que Oase 1 i 3 no han pogut igualar a la nostra Cleopatra (que encara no sabem si és mascle o femella): la reconstrucció.



Oooohh! Us heu espantat, en veure que ara ja no és una pera, sinó un moniato? I no només això: ara ja no és en blanc i negre, sinó en marró i gris. El color de pell de la Cleopatra en aquesta reconstrucció ha generat més discussions que si ens l'haguessin pintada de color verd. Això és així per la vitamina D: no és casual que a les latituds més altes siguem més clarets de pell que als tròpics. Per la latitud en què vivia, Oase 2 hagués hagut d'ingerir tants quilos de peix com pesava ell a diari, si hagués volgut mantenir els nivells de vitamina D adequats i aquest color de pell tant fosc. Això sembla improbable, d'entrada.



He retallat el nas d'Oase 2 i l'he enganxat aquí. És... com ho diria, no he vist mai res que s'hi assembli en cap grup humà. Ni africans, ni europeus ni asiàtics. És com si algú hagués agafat una pera, l'hagués aixafada amb tota la malícia del món, hi hagués fet dos forats a la part de sota i l'hagués llençada contra la paret, sent la paret el bust d'Oase 2. Però quina mala baba! (sento un petit mareig de tant mirar-li la cara). I els ulls? Aquest cop havien pensat en els asiàtics, però tampoc: els ulls dels asiàtics no són així. I doncs, d'on ha sortit aquesta reconstrucció? I abans de tot: per què és CALB com una pera!?! No, no és que ja sigui calb només, és que no té cap pèl al cos! No té celles!!!

Us preguntareu què té a veure tot això amb la Cleopatra. Doncs es diu que el nas de la Cleopatra era molt bonic. Era tant bonic que despertava passions i movia piràmides. Era tant bonic, que a cada reconstrucció de la cara de la reina, varia. Ningú no sap quina cara tenia Cleopatra. Només sabem que el seu nas era especial i únic, com el d'Oase 2. Ah, quina mala sort! Continuem sense saber quina cara feia... aquesta nit no sé si podré dormir. No pas pel pobre Oase 2, sinó perquè tant de parlar de peres, tinc por que quan m'adormi els meus intestins em punxin o bé que somii amb un exèrcit de peres gegants que m'ataca. AUXILI!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada