L'educació britànica ara fa 14.700 anys

"Van matar els seus enemics amb les llances ben afilades, entre els quals s'hi trobava un nen de 3 anys, en van fer bistecs que seguidament van passar per la brasa -o no- i directes cap al seu estómac, sent abans mastegats i trinxats per les seves dents corcades i grogues.
Per matar dos pardals d'un tret, els van netejar els cranis ben nets, i els van fer servir de recipient. Tant útils eren aquells cranis que servien per tot: per posar-hi aigua, fruita, cereals, bolets, peixos, etc. El que fos; era una vaixella molt pràctica, marca Cheddar Gorge's, de 14,700 anys vella, com dirien els autòctons".



No és pas una escena protagonitzada per neandertals. Ni tampoc per tribus caníbals de l'Amazones o Melanèsia. No, no. Aquesta terrible pràctica sembla ser que formava part dels "bons modals" britànics de fa només 15.000 anys!

Els britànics actuals segurament es van escandalitzar quan ho van llegir per primera vegada, ells que de tant primmirats, ni s'atreveixen a donar-se la mà per por d'agafar els bacteris de l'altre. Potser és per oblidar aquest passat tant negre que els britànics avui en dia condueixen per l'esquerra, dissenyen aparells per netejar la boira de la seva ciutat principal i es gasten els diners en viatjar allà on saben que la cervesa està d'oferta.

A la localitat de Cheddar també hi van ser descobertes les restes del britànic de 9.000 anys vell més famós: l'home de Cheddar.



Aquest home segurament també va rebre l'educació ancestral britànica, però allò que el va fer realment famós ho deu als seus mitocondris fossilitzats. L'anàlisi d'aquests mitocondris no fa pas masses anys va revelar que l'home de Cheddar pertanyia a l'haplogrup U5a, i que alguns britànics actuals -i europeus en general- també porten. D'acord amb els molecular clocs, aquest haplogrup ja el portaven els primers europeus [EDITAT: els primers MODERNS europeus, només faltaria] i és aquí on Brian Sykes hi va ficar cullerada.

Sykes és un d'aquells personatges que, personalment, penjaria dalt d'un campanar. No només per buscar bessons neandertals en ple segle XX, sinó també per simplificar la prehistòria d'aquesta manera: segons ell i d'altres seguidors seus que també li farien companyia dalt del campanar, hi va haver dos tipus de gent a Europa: els "paleolítics" i els "grangers d'orient mitjà". Ningú no sap d'on surten aquestes categories, ni en què es basen. La única cosa que us puc assegurar és que el segon grup, no agrada. Per aquest motiu, i gràcies a l'U5a del nostre homenet, quedava pal·lès que els britànics eren descendents dels "primers" i no pas dels altres. Això segurament va fer oblidar per un moment als britànics del seu passat negre i els va fer sentir orgullosos d'aquells avantpassats que els havien llegat el present, per més caníbals i malvats que fossin.



Els estudis d'en Sykes han rebut crítiques, i ara jo encara n'afegiré una altra: COM és possible que algú pugui arribar a ser tant egocèntric, com per oblidar-se completament dels primers pobladors de les illes britàniques, aquells erectus que encara no dominaven el foc? Que potser no compten per tenir visera i no estar emparentats amb aquests amants del formatge fos? Doncs ves per on, aquells homínids van trepitjar les illes britàniques fa més de 900.000 anys, i mereixen cert respecte, oi Sykes?