Els queixals neandertals parlen

Mmmmmm un altre estudi que va de delícies culinàries neandertals! Quina gana que tinc, se'm fa la boca aigua només de pensar en aquelles herbetes ben especiades i la carn tendra passada pel foc.



Des de fa temps que se'ns ha anat repetint que menjaven només carn, i això hauria suposat un desavantatge enfront dels competidors africans, que se sobreentén que menjaven de *tot*. Fa poc ens van dir que no, que menjaven verduretes. En què quedem, doncs?

El present estudi ha analitzat els queixals neandertals i de sàpiens antics, i ha arribat a la conclusió que l'obtenció d'una dieta o una altra no va correlacionada amb l'espècie, sinó amb les condicions ecològiques de l'indret. Dit d'una manera més simple: fossin neandertals o humans moderns, menjaven el que l'entorn els proporcionava.

Com és d'esperar, hi ha diferències significatives entre els neandertals del nord d'Europa i de l'àrea mediterrània: els primers s'alimentaven principalment de carn que segurament obtenien caçant els grans herbívors, mentre que els segons tenien una dieta molt més variada i rica en vegetals, el mateix que s'observa amb els H.sapiens antics.



Totalment previsible, en la meva opinió. Un altre mite que cau per terra: el que ens diu que els neandertals es van extingir perquè tenien unes dietes molt monòtones degut a les limitacions (mentals, físiques i culturals) respecte els avançadíssims moderns.




Font:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21445243

Qafzeh 9: però, realment se'ls van trobar, allà?

Aquí hi ha un crani molt interessant d'una joveneta que va viure i morir a l'orient mitjà fa gairebé 100.000 anys. Es tracta de Qafzeh 9:



Aquest crani és interessant, perquè d'acord amb els anàlisis -i com podeu veure a simple vista- de neandertal en té més aviat poc (per no dir gens). Els seus companys de Qafzeh, entre els quals s'hi troba un nen que va ser enterrat amb ella, tampoc no semblen mostrar afinitats clares pels neander, almenys no pas més que qualsevol de nosaltres.

Qafzeh 9 mostra les faccions típiques d'una dona africana de l'oest, amb algunes particularitats arcaiques, com ara els arcs superciliars lleugerament marcats i cert prognatisme. Però com podeu veure en aquesta reconstrucció, la nostra noieta no s'hi assembla gens als neander. No té bony occipital, el cap arrodonit i no estirat, una mica de barbeta, etc.



En canvi, el crani contemporani d'Skhul V sí que mostra certes afinitats pels neandertals, però la cosa no és tant fàcil de resoldre: no tenim indicis de neandertals a l'orient mitjà fins fa 60.000 anys. Bé, sí, és cert que l'any 2005 s'hi van trobar algunes dents que apunten en la direcció neandertal -però també apuntaven la direcció moderna aquelles de 400.000 segons - i Tabun C1, una dona datada en 122.000 anys, que pel que sembla devia estar força sola, perquè tot plegat indica que els neandertals van arribar força després. Fins i tot és possible que els Skhul/Qafzeh s'haguessin extingit fa 80.000 anys amb la gran desgràcia de no haver vist mai cap cara neandertal somrient, com a conseqüència de l'aridesa de l'indret.

Alguns antropòlegs creuen que aquests Skhul/Qafzeh representen aquella branca que va passar pel Sud (Aràbia) en comptes de pel Nord, a l'hora d'abandonar l'Àfrica, i que no tenen cap relació especial amb els neandertals, només certes característiques arcaiques, ben normals per la seva edat.



Així doncs, en què quedem, es van veure les cares o no? El més normal seria pensar que sí, però amb la mitificació de l'orient mitjà com a lloc d'orígen d'Adam i Eva (a la Bíblia, almenys), l'ADN neandertal trobat en els massai i l'ambiguïtat del registre fòssil no puc evitar pensar que la dona de Tabun estava molt sola. Potser sí que ella és la nostra única re-re-re-re-re (x2000) besàvia neandertal que tenim tots plegats. Us ho imagineu? Seria impressionant!!

Grotte des Contrabandiers

Qui ho havia de dir, que la Grotte des Contrabandiers no estaria localitzada aprop de Lo Mostièr o La Ferràssia, sinó de Jebel Irhoud? Perquè de fet, seria el més normal. És un nom ben francès, de manera que aquesta cova s'hauria de trobar a les rodalies de París. Però la casualitat ha volgut que no fos així: la Grotte des Contrabandiers es troba ben bé a l'altra punta dels pilars d'Hèrcules, al costat del tòrrid Sàhara.



Un pot pensar que el francès és una llengua que no lliga massa bé amb aquestes calors desproporcionades, les túniques, els camells, el tràfic de dones i tota la pesca, però què hi farem, els homínids que hi van viure fa més de 100.000 anys no ens han deixat cassets o inscripcions amb el nom que ells donaven a la cova, de manera que el nom francès pot estar igual de malament que qualsevol altre.

100.000 anys. Aquesta és l'edat -molt aproximada, és clar, cent-mileni amunt, cent-mileni avall- que fa que hi va viure un nen de 7-8 anys d'edat. Aquest nen, val a dir, era com tots els altres: somrient, despert, amb imaginació, i envoltat per totes les llegendes i contes que els seus li havien explicat a l'hora d'anar a dormir.

No n'hagués conegut l'existència si no hagués estat per en Hawks. En Hawks va fer un parell de comentaris sobre aquests misteriosos hominids que van viure al nord d'Àfrica. El primer comentari no diu res, només que el registre fòssil que va de 160.000 fins a 40.000 anys podria ser qualsevol cosa, i que els nord-africans i eurasiàtics moderns no mostren afinitats clares per aquests misteriosos homínids. Sembla ser que l'expert Hawks també va força perdut en aquest tema. Paraules com ara "varia força amb el temps" "podria ser qualsevol cosa" i " no està clar, però" ens indica que l'antropòleg en qüestió va força perdut en aquests temes, cosa d'esperar.



El segon comentari d'en Hawks sobre aquests homínids el va fer quan va sortir aquell estudi dels nivells de diversitat dins l'Àfrica. La primera frase, destacada en negreta, parla per sí sola: Where's the Aterian? Es pregunta en Hawks. Com que els nivells de diversitat dels nord-africans són força reduïts se sobreentén que aquesta regió del món no va jugar un paper important en la Gènesi i l'Èxode.

No obstant les fallades de l'estudi, en Hawks diu que els partidaris de la plataforma nord-africana per conquerir el món haurien d'estar, si més no, nerviosos. Potser sí, però i els de l'escola Wolpoffiana? Aquests han estat dient que hi havia continuïtat al registre fòssil europeu des del temps dels neandertals, i no obstant això, ara sembla que tot s'ha enfonsat com un castell de sorra trepitjat per un T-rex. No haurien d'estar nerviosos, el nostre estimat Milford i el seu deixeble Hawks? No s'haurien d'haver pres unes quantes til·les amb anestèsia, ja?



I què coi hi té a veure tot això amb la Grotte? Doncs que l'any passat s'hi va trobar ni més ni menys que el crani i l'esquelet parcial d'aquest nen de 7-8 anys i que ha estat datat en 108.000 anys. I el millor de tot: gràcies als avenços tecnològics, ben aviat se'n podria extreure algun petit fragment de doble hèlix que ens donaria pistes de l'orígen i destí d'aquests homínids, que pel que diuen els anàlisis preliminars, semblen "membres arcaics de la nostra espècie", però l'estudi tot just acaba de començar, o sigui que aneu posant els geps en remull!



Fonts:

http://johnhawks.net/taxonomy/term/699
http://johnhawks.net/weblog/reviews/genomics/modern/henn-southern-africa-origins-2011.html
http://pierrettepierrot.blogspot.com/2011/03/sapientissims-el-fora-dafrica-perd-la.html

Un parell d'hibrids

Tothom es pregunta: quin aspecte tenien els híbrids d'humans moderns + neandertals o qualsevol altra espècie de brutes? Doncs bé, per anar tirant, aquí hi tenim un parell de dibuixos o aproximacions d'individus que es consideren ambigus d'acord amb alguns anàlisis de cranis de moderns antics, contemporanis i de neandertals, és a dir, que per una banda serien moderns, però per l'altra... podrien ser qualsevol cosa, possiblement neandertals:



Aquest és el llevantí Skhul 5, de 90,000 anys. Skhul 5 no se sap ben bé a quina espècie pertanyia. Sembla que mostra afinitats amb els humans moderns, com ara el cap arrodonit i no en forma de cogombre com el dels neander, i d'altra banda, uns arcs superciliars força marcats. Que no quedi per dir: el nas no m'agrada gens.



Aquest morenet d'aquí sobre és el marroquí Jebel Irhoud 1, un cas força problemàtic, també. N'hi ha qui diu que és un modern arcaic i d'altres que mostra afinitats amb els neandertals. L'anàlisi del crani suggereix que JI1 sembla ser més proper als neander que qualsevol de nosaltres.

Havia pensat en posar Lagar Velho 1, però és que la reconstrucció no m'agrada gens, sembla una figureta extreta d'un manga dirigit a públic pre-adolescent. Els Qafzeh sembla que són força moderns, per exemple el 9 se m'assembla una mica, és a dir, que de neandertal ho ha de ser més aviat poc, i els europeus de fa 35.000 anys tampoc no m'acaben de convèncer. Ja ho veieu, els híbrids van força escassos.

Voleu més vinyetes prehistòriques?

En aquest blog que manté un dibuixant francès de nom Eric Le Brun, en trobareu unes quantes, encara que a mi els crocmanyons em semblen massa moderns, què voleu que us digui. Ara bé, els seus arts "parietals" m'han semblat, si més no, interessants per fer-hi un cop d'ull.



http://elebrun.canalblog.com/

Hauré d'esbrinar qui és aquest Le Brun, sembla interessant el seu material. I si fos un segon Roudier? Quina enveja que em fan els francesos, sempre tant atents i orgullosos de la prehistòria!

Encreuaments extremadament infreqüents podrien explicar l'1-4%

Continuem amb els estudis sobre l'ADN neandertal, i especificament, l'ADN neandertal que es troba en (gairebé) tots nosaltres. Aquest cop, un estudi acabat de sortir a la llum, no ha analitzat pas la doble hèlix que codifica per la visera i l'absència de barbeta, sinó que s'ha dedicat a fer modelets per saber com va ser introduït aquest 1-4% que arrodonirem a 2% per comoditat, dins dels campaments dels africans que en aquells moments devien estar abandonant el seu continent bressol, per raons encara desconegudes.



Aquí hi podeu trobar el pdf amb l'estudi sencer i les figures: http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/1103/1103.4621v1.pdf

L'abstract diu el següent:

"Considering the recent experimental discovery of Green et al that present day non-Africans have 1 to 4% of their nuclear DNA of Neandertal origin, we propose here a model which is able to quantify the interbreeding events between the two subpopulations. The model consists of a solvable system of deterministic ordinary di erential equations containing as a stochastic ingredient a realization of the Wright-Fisher drift process. By simulating the model we are able to apply it to the interbreeding of African and Neandertal subpopulations and estimate the only parameter of the model, which is the number of individuals per generation exchanged between subpopulations. Our results indicate that the amount of Neandertal DNA in non-Africans can be explained with maximum probability by the exchange of a single pair of individuals between the subpopulations at each 77 generations, but larger exchange frequencies are also allowed with sizable probability."

La primera frase descol·loca tothom, i desencoratja qualsevol intenció d'entendre mínimament el model analitzat o directament d'estudiar matemàtiques, perquè és clar, diu el següent: "el model consisteix en un sistema resolvable d'equacions ordinàries determinístiques diferencials contenint com a un ingredient estocàstic una realitzacio del procés de deriva de Wright-Fisher."
???!?!?!?!?!?!??!?!?!?!?!?!?!?!?!??!



És la frase perfecta que us podeu memoritzar i dir, per exemple, quan us estan atracant. O quan us quedeu sense paraules. O si sou sonàmbuls. O si voleu fer la pilota al professor d'estadística. O fins i tot, estaria bé com a acudit, per què no? Sempre havia somniat inventar-me una frase que fes riure de veritat, un acudit que de tant bo, s'escapés com la pólvora per tot el planeta. Doncs bé, sembla que ja l'he trobat!

Com que ja heu vist que les matemàtiques no són el meu fort, passaré a explicar què proposa aquest acudit.

Parlant en termes relativo-determinístics dins la dimensió espai-temps, podríem afirmar que si el model és correcte, les coses van anar de la següent manera: un grapat d'africans es passejava tranquil·lament pel desert del Sinaí, ben orgullosos de les seves barbetes i nassirons afilats, quan van veure, a l'horitzó, una banda de lleons. Espantats, van córrer i córrer (...). No, no m'agrada. És millor utilitzar la versió Otzy, la que porta molt de Heavy Medal: uns quants individus foscos de pell van assaltar un campament neandertal per xutar-se 2 mones a la vora del foc. Aquesta escena de guerra es repetia cada 77 generacions (1 generació correspon més o menys al temps que trigaven un d'aquells humans en tenir un fill), que podien anar cap amunt, o cap avall. Si no us agrada, puc inventar-me també la versió Otzy Costo Full, aquesta relaxa molt: tenim un parell de campaments vivint cada un a la banda d'un riu, que de fora semblen molt semblants però per dins cada campament té les seves particularitats morfològiques, i que de tant en tant intercanvien coneixements, menjar, aigua... i dones, de manera que tots són feliços i es fumen uns bons porros per celebrar-ho.



El que és important aquí, és recordar els números: el 2 i el 77. Com podeu notar, aquests números no tenen res d'especial excepte que són primaris: només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Un intercanvi de 2 individus cada 77 generacions, fa entre 45.000 i 80.000 anys hem de suposar que és relativament infreqüent, però com diu el mateix estudi, uns intercanvis més grans (és a dir, de més de 2 goril·lots cap a una o altra direcció) també es podrien ajustar bé al model-acudit.

Perfecte. I això què ens diu exactament? No massa cosa. Només que potser eren molt pocs i els era difícil trobar-se, o bé que quan es veien les cares, fugien esperitats de tant lletjos que es trobaven. El model tampoc no explica per què els neandertals de fa 38.000 anys no semblen portar cap rastre d'ADN d'humà modern, ni per què només es van encreuar en un lloc i temps concrets.

Neander Mara: tots som neandertals... a la nostra manera.

Us informo (per si encara no ho sabeu) que en Hawks està remenant l'ADN neandertal des de fa temps, no pas amb les mans, sinó amb programes molt complexos d'ordinador; ara que ja tenim la salsitxa al forn, és a dir, el Frankenstein desoxirribonucleòtid neandertal (perquè prové d'uns quants neandertals) podem fer comparacions.



I això és exactament el que ha fet en Hawks, perquè volia veure si hi havia diferències en la procedència de l'ADN neandertal entre els no-subsaharians, una pregunta que ens hem fet tots des del primer moment, i que n'estàvem esperant impacientment la resposta.

Dels 23 parells que en tenim, tant nosaltres com els neandertals, Hawks s'ha centrat en el cromosoma X, un dels sexuals. Com sabem, aquest cromosoma ja va aportar fa poc evidència d'un orígen neandertal per l'haplotip B006.

Hawks ha "agafat" el cromosoma X d'un xinès d'ètnia Han, un CEU (americà d'orígen europeu) i els ha comparat amb el cromosoma X neandertal. Fent uns quants clics a l'ordinador, ens podem centrar en aquelles regions dle cromosoma X que semblen ser d'orígen neandertal, tant en els CEU com en els Han, i fer un gràfic en 3D, a veure si totes són del mateix orígen o no (per entre-ho millor, cliqueu a l'enllaç de la seva pàgina web: http://johnhawks.net/weblog/reviews/neandertals/neandertal_dna/europe-china-neandertal-comparisons-2011.html )

Els resultats indiquen que... és a dir, que indiquen.... direm que indiquen, atenció... estic a punt de dir que indiquen que... NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO no provenen tots del mateix orígen!! Els fragments neandertals dels CEU i dels Han varien considerablement, encara que és remarcable el fet que en tinguin la mateixa quantitat (un 2,5%).

Al gràfic s'hi observa que hi ha una part important de fragments del CEU que no es troben en els Han, i al revés: hi ha fragments en els Han que no es troben en els CEU. Una petita part es troba tant en l'un com en l'altre. Hi ha uns pocs fragments d'orígen neandertal que són molt comuns en una i/o l'altra població, i en canvi un nombre més important que es troben en freqüències molt baixes.



Quina és la interpretació de tot plegat? Doncs ben previsible: els Han i els CEU es van separar poc després que els seus avantpassats comuns haguessin incorporat una petita porció d'ADN neandertal i a cada part del món s'hi van seleccionar uns fragments diferents, per una simple qüestió d'atzar: en ser les poblacions tant petites, això afavoria la pèrdua de diversitat. Així, en els Han es van perdre alguns fragments que s'han preservat en europeus, i vice-versa. És interessant pensar que potser amb els CEU i els Han encara no hem descobert tots els fragments neandertals: per què el mestre Hawks no hi ha incoporat més poblacions humanes al seu anàlisi?

Hawks acaba l'article volent-nos inquietar encara més: aquest patró s'observarà en tots els cromosomes, o com diu ell... hi trobarem quelcom de més interessant?

Altres explicacions per aquest patró s'han proposat: per exemple, que els Han i els CEU adquirissin aquests fragments de dues poblacions neandertals diferents, però és molt improbable, i amb el que s'assumeix per defecte podem explicar-ho perfectament.



El petit defecte de l'estudi d'en Hawks, és a dir, no haver incoporat més poblacions humanes, ha estat parcialment resolt per en dienekes. De tota la parrafada que n'ha escrit al respecte, la única cosa que puc dir és que cada dia que passa, perd més credibilitat, aquest blocaire grec tant famós. Com que de les conclusions se'n pot aprofitar poca cosa (no penso fer-li publicitat, per més petita que sigui, si voleu llegir el seu escrit, busqueu-lo vosaltres mateixos ;)) ens fixarem en les dades: les dades sí que ho són d'interessants, i és que si dienekes té un avantatge, aquest és que sap fer anar programets informàtics d'última hora.

Una de les poblacions comparades han estat els Massai Mara, aquells esbeltíssims pastors de l'est d'Àfrica que van amb túniques vermelles i que protagonitzen totes les pel·lícules conjuntament amb la seva concubina alemanya/belga/americana/francesa. Segons l'anàlisi d'en dienekes, els Massai també porten ADN neandertal, i a més a més, semblen compartir certs fragments amb els Han que no es troben en les poblacions d'Europa ni de l'oest d'Àsia (unes 5, però per ell ja són suficients i conclusives). Tampoc no sabem si els Massai porten fragments d'orígen exclusivament europeu, una altra dedicadesa d'aquest descendent d'en Sòcrates.

Ja sabíem que els africans de l'est portaven una mica d'ADN neandertal, la pregunta és: d'on prové aquest ADN neandertal? Mirant el seu ADN mt i cromosoma Y, es veu clarament que no tots els seus llinatges són d'orígen sub-saharià. Per exemple, l'haplogrup M1 de l'ADN mt és força comú entre els massai, i podria provenir del nord-oest d'Àfrica, on s'hi han trobat els llinatges més antics. Altres haplogrups, com ara l'E1b1b1, es troben també al nord d'Àfrica i a l'oest d'Àsia. Tot plegat suggereix que els neandertals van ser trobats en una d'aquestes regions (nord d'Àfrica o oest d'Àsia) i una d'aquestes branques va passar als Massai. El problema és que encara no sabem ni quan, ni per on.



Així doncs, per més increïble que sembli, aquells figurins d'1,80 més negres que el carbó també porten la seva fracció neandertal, i per tant, els hem de donar la benvinguda al club!



PD: Estigueu atents al blog d'en Hawks, durant les properes setmanes poden sortir més fragments neandertals a la llum!

Ö La bëstia dels Älps Ö

Diuen que als Alps hi va viure fa molt de temps, un ésser de 46 anys i 1,65 d'alçada que caminava amb dues potes i del qual només ens n'ha arribat la llegenda -congelada-.



A aquestes alçades ja deveu saber a qui em refereixo: ni més ni menys que a aquell Floquet de neu catapultat en algun indret dels Alps des de fa 5.300 anys, amb un braç estirat cap endavant com si demanés ajuda.

Tothom va sentir pena i admiració per aquell pobre home del fred: tot estirat, amb les seves faccions entranyables, el seu ADN gairebé intacte, la seva expressió de felicitat.... però vaig descobrir que l'Otzi no era un home: era una bèstia! Una bèstia ferotge amb poders sobrenaturals, com en Superman, però ep! aquest era del que se'n diu, intel·ligent. Deixaria tots els esquiadors i mutanyistes en ridícul, amb el seu equip de protecció contra el fred i la neu. Llegiu, llegiu, que això només és un resum molt breu dels últims instants de vida d'aquesta llegenda alpina:

(extret de la viquièdia):

Ötzi és el nom d'un home trobat momificat en una glacera dels Alps el 1991, que ha servit per aportar molta informació als científics sobre la prehistòria, pel seu grau de conservació. Es va demostrar que el cos tenia uns 5.300 anys d'antiguitat i, per tant, és la mòmia humana més antiga del món. Els científics l’anomenen l’Home del Gel, o Ötzi, per la regió d'Ötztal (que significa ‘vall d'Ötz’), on fou trobat.

Algunes de les dades rellevants que va aportar Ötzi:

-Anava molt ben preparat per resistir el fred: duia un vestit cosit amb fibres vegetals, fet de retall de pell de cérvol i d'isard, una capa d’herba trenada i unes sabatilles de pell de cabra.

-A la seva tribu sabien cosir.

-Les dents desgastades demostren que menjava cereals i que, per tant, ja es conreaven.

-També duia uns bolets per tractar la diarrea i d'altres per aturar les hemorràgies.

-En els intestins hi tenia restes de cérvol, cabra salvatge i pa.

-A l’esquena hi duia clavada una punta de fletxa de sílex. També tenia una ferida profunda a la mà. Així doncs, potser, va morir després d’una forta baralla i, a més, es va defensar: a les fletxes, el ganivet i la roba s'hi han trobat restes de sang de quatre persones diferents.

Però vosaltres ho llegiu?! Bolets per la diarrea i aturar les hemorràgies? Algú n'ha sentit a parlar mai? Vestits cosits amb vegetals per resistir el fred? Sabatilles de pell de cabra per la neu? Senyors, què ens ha passat, que estem in-volucionant? Com és que aquell ésser de fa 5.300 anys tenia uns coneixements molt més avançats que cap nosaltres de la naturalesa que li permetien fer vida normal en una de les zones més fredes del món?

Aniria bé veure-li la cara, perquè lluny de ser cap Superman, Floquet de neu o Yeti, la de la bèstia dels Alps és ben normal i corrent, i pel que sembla va a gust del consumidor, com els Bic Macs neandertals (ell també en menjava?):

El menú neandertal no incorporava Bic Macs

Ho acabem de saber: els neandertals ens han comunicat que menjaven Bic Macs, en ple paleolític superior. És una notícia que si no ha fet la volta al món, poc en falta. La comunicació, sembla, segons certs interpretadors dels gargots de les coves, anomenants vulgarment arqueòlegs, un dibuix, o més aviat un gargot. Un simple gargot, com aquells que fan els nens de 5 anys quan estan avorrits.

Potser sí que un nen neandertal un dia estava avorrit i va dibuixar un Bic Mac a la paret de la cova on vivien ell i la seva família.



Deixant de banda els títols i l'experiència acumulada dels arqueòlegs famolencs que hi havia fotografiant el dibuix, a mi no em sembla un Bic Mac, sinó una d'aquelles imatges que s'utilitzen en tests psiquiàtrics per treure a la llum traumes sexuals del pacient. Diria que hi veig un plat volador, més que no pas un Bic Mac, i unes mans que intenten tocar-lo.

El dibuix en teoria ha estat trobat a la cova francesa de La-Roche Cotard, i datat en 25.000 anys, quan els neandertals ja s'havien gairebé exingit del tot. Per tant, no veig cap motiu per atribuir aquest suposat dibuix als neandertals i no pas als HAM, que en aquella època ja havien ocupat gran part d'Europa.

Hi ha encara una altra possibilitat: que tot sigui una trola. Que el dibuix sigui més fals que el cervell del qui l'ha trobat, en aquest cas, Jean-Claude Bouisquet, i que a més a més, aquest tal Busquets sigui especialista fent bromes de mal gust i enrient-se'n a la nostra esquena. És sospitós que la pintura de color butà es vegi tant clarament, i que el dibuix sigui tant simple: unes manetes volent agafar una línia semi-horitzontal. Molt americà tot plegat; als americans, com ja sabeu, els agraden les coses simples i que omplin la panxa ben depressa, i sobretot, que portin molts de greixos insaturats, com ara un Bic Mac.



Per tant, digueu-me incrèdula, però de moment, de tota aquesta història no me'n crec res. I començant per les dates, sr. Busquets, fa 25.000 anys ja no hi havia neandertals a França, estaven extingits! Sap què vol dir la paraula extingit, sr. Busquets? És el que passa quan vostè s'acaba un Bic Mac: que ja no hi és, ha desaparegut, ja no es veu, ja no en pot continuar menjant perquè la seva existència s'ha reduït a una part infinitesimalment petita, i si continués mastegant es queixalaria els dits.

I pensar que ara s'està pixant a sobre la taula de tant de riure, aquest tipus! Em vénen ganes d'ofegar-lo amb un Bic Mac gegant!!



FONT:

http://glossynews.com/society/health/201103211109/painting-of-big-mac-found-in-neanderthal-cave/

Més belleses nord-africanes: Dar es Soltan 2

Fa poc vam parlar de Dar es Soltan 5, un crani força recent (uns 30-40.000) d'un individu que va viure al Marroc i que tenia una cara una mica... estranya. El número que porta Dar es Soltan 5, darrere el seu nom, és a dir, el 5, ens indica que no estava sol quan el van trobar. I efectivament, després del 5, sempre ve el... 2!! Hi havia un altre sultà marroquí fent companyia al nº 5, i que es va anomenar, per comoditat, Dar es Soltan 2.

La qüestió dels noms és irrellevant a l'hora d'esbrinar l'orígen i filiació de les cares tant misterioses d'aquests sultans de més de 30.000 anys. Aquí hi tenim un parell de gargots del crani:



Com es pot observar a simple vista, el sultà nº 2 mostra afinitats amb els humans moderns. De fet, això és el més normal del món, perquè s'ha trobat associat a la indústria Ateriana -que en principi va ser made in moderns, però que podria tenir un orígen neandertal, o fins i tot, més d'un orígen- les dates es mouen molt, i podríem estar parlant d'un marge d'error de gairebé 100.000 anys, que és com no dir res, si tenim en compte que l'Aterià sol tenir marges d'error molt grans. Fins i tot és possible que l'Aterià no existeixi com a tal, sinó que només sigui un miratge, tant comuns com són al desert.

Modern o no, el sultà nº 2 té uns arcs superciliars una mica més marcats del que seria d'esperar, i que l'acosten al seu company, el sultà nº 5. Encara que n'hi ha molts que diuen que són sàpiens de cap a peus, Trinkaus arrufa el nas i diu que són un cul de sac evolutiu, és a dir, un carreró sense sortida. Que vol dir que, fossin el que fossin, es van extingir sense deixar descendència. Trinkaus opina que potser eren alguna remanescència de heidelbergensis o branca morta, concepte que tant agrada a alguns antropòlegs.

Alguns s'han aventurat a pensar que potser aquests Aterians d'edat desconeguda no es van extingir, sinó que van emigrar. Efectivament, un estudi de l'any 2006 va trobar un 5% de gens "arcaics" o que no s'ajustaven a l'escenari Fora d'Àfrica en africans de l'oest. Seria possible que aquestes belleses hi tinguessin alguna cosa a veure? Però... no haurien de cantar, els genomes dels africans de l'oest, en comparar-los amb els dels neandertals, si eren molt propers als heid...?



I si hi hagués una altra espècie en joc? Però... aquests Aterians d'acord que són una mica xapats, però a mi no em semblen tant cul-de-sac... almenys trobo que se m'assemblen més que els neandertals! Llavors, qui són, i com hi van anar a parar, allà? És més, tenen alguna relació amb els h..., o Jebel Irhoud, o la Senyora X, posats a dir noms?

Reconstrucció d'una altra femella neandertal

Pèl-roja, mig despullada i emmurriada, amb la seva visera que l'acompanya a tot arreu on vagi.



T'agrada?

S I D R Ó N ! ! !

Novetats del genoma neandertal? Ben aviat, pel que sembla. El Sidrón ja ha fet el primer avís: estiguem preparats perquè el dia dels ous Kinder no tinguem una parada cardio-respiratòria.



Per demostrar-vos que la cosa va de debò només dir-vos que qui ha fet públic l'avís és ni més ni menys que Carles Lalueza. Ell mateix, el genetista que amb el seu trepant ha estat mirant a veure si pot accedir a la mina de platí on s'hi amaguen dobles hèlix. Muntanyes de dobles hèlix. Dobles hèlix... neandertals! Sen-ce-res!

Com sabem, el genoma neandertal que es troba a la nostra disposició actualment s'anomena esborrany, perquè, entre d'altres coses, està incomplet. La doble hèlix està trencada, en falten troços, i només s'ha pogut arribar al 60%. I què passa amb l'altre 40%? Doncs que ens podria amagar molts més secrets i informació neanderinteressant. I aquesta informació no pot venir de cap altre lloc que d'altres neandertals, i els del Sidrón sembla que compleixen els requisits, perquè entre d'altres coses, diu Lalueza:



El Sidrón (Asturias, north of Spain) is a subterranean karstic system, where the remains of a contemporaneous social Neanderthal group dated to about 49,000 years ago have been being excavated since their accidental discovery in 1994. Due to the particular preservation conditions of this site, all individuals identified so far have preserved DNA, and the anticontamination measures implemented during the excavation have made palaeogenetic studies possible on all individuals. The El Sidrón samples provide unique information on the kinship relationships and on the internal genetic diversity of Neanderthal groups, thus yielding for first time empirical data for the generation of demographic models of these extinct humans. Moreover, the exceptional preservation of some bone samples has allowed the retrieval of nuclear genes associated with some phenotypic traits involved in pigmentation, blood group, language or taste perception, as well as a significant fraction (0.1%) of the nuclear genome. A future project on Neanderthal genomic diversity could be based on at least some of the El Sidrón specimens.


Ens quedarem amb els fragments en negreta, que diuen el següent:

-Gràcies a les seves condicions particulars de conservació del Sidrón, tots els individus identificats fins ara han preservat el seu ADN.
-Les mesures de descontaminació han fet possible els estudis en tots els individus.
-El Sidrón proporciona informació única sobre les relacions i la diversitat genètica interna dels grups neandertals.
-El projecte futur de la Diversitat Genòmica Neandertal podria basar-se en almenys alguns dels individus d'El Sidrón.



I moltíssimes altres coses que Lalueza no ha comentat en aquest breu paràgraf. Per què ens hem d'acontentar amb els genomes de 3 o 4 neandertals, poguent-ne tenir dotzenes?

Els fèmurs del cosinet neandertal

Més novetats de les cuixes neandertals! Ai no, de les cuixes no, que ja no en queda res... volia dir dels fèmurs! Els fèmurs tenen l'honor de ser l'os més llarg del cos. Com tothom sap, en aquest món, com més llarg millor: les persones més altes troben feina més aviat, els cànons de bellesa es basen en models d'1,80 que ensenyen els fèmurs, es remarca sovint que els sapientíssims som uns 10 cm més alts que els neandertals, etc, etc, etc.



Els fèmurs a més a més també ens poden proporcionar informació sobre les nostres diferències amb els neandertals. Potser ells tenien els fèmurs una mica diferents que els feien caminar amb una inclinació diferent, i amb tantes coses que se n'han dit fins ara, de les cuixes neandertals, anem més perduts que aquell dia d'estiu del 1856, a la vall de Neander.

Un estudi acabat de sortir del foc ha analitzat detingudament els fèmurs de neandertals, HAM antics i HAM moderns (contemporanis i de l'edat mitjana), a veure si hi havia diferències entre grups. Les conclusions:

-Els fèmurs neandertals i els fèmurs de HAM antics mostren diferències considerables.
-Els fèmurs de HAM moderns s'assemblen més als de HAM antics que als dels neandertals.
-Els fèrmurs dels neandertals són més encorbats, cap enfora.
-La corbatura del fèmur és un bon indicador de l'activitat física: com més encorbat, més es fa treballar les cames, i més pes han de suportar. Això vol dir que els neandertals feien més exercici amb les cames que els HAM antics i -no cal dir-ho- que els HAM moderns, i que també carregaven més pes.
-La corbatura del fèmur neandertal no només és deguda a uns nivells d'activitat més elevats, sinó que sembla tenir certa base genètica, i possiblement l'aïllament, les pautes de comportament i la selecció natural van afavorir que els fèmurs neandertals tinguessin la forma que tenen i van tenir.



Pregunta: aquest estudi està d'acord amb els dos o tres anteriors que han aparegut fa relativament poc? Resposta: No en tinc ni idea. Recordo que un destacava per les llargues distàncies que els neandertals podien recórrer amb un temps rècord que no poden ni superar els quadrúpeds. El que sí que té lògica és que d'acord amb els braços de boxejador que feien, els neandertals podien carregar més pes -i després les cames se'n ressentien.

Potser un cas que ajudaria a complementar i donar credibilitat a l'estudi serien els fèmurs d'un cosinet meu, que fa de camioner. Des de sempre m'ha cridat l'atenció el seu físic: més aviat refet, les seves cames curtes i encorbades i l'ofici que fa: carregar i descarregar caixes que porta amunt i avall amb un camió. El cosinet pot arribar a tenir força mal caràcter i uns braços ben entrenats per carregar pes, de manera que crec que seria un molt bon exemplar de neandertal modern.

No estic dient que el meu cosinet sigui un neandertal modern de veritat ni molt menys, sinó que, per l'ofici que ha escollit fer i la seva constitució física, podria mostrar-hi moltes similituds, que serien fruit, com s'ha dit més amunt, de les pautes de comportament i la selecció natural.



Ho veieu? Un bon estudi és aquell en què la parrafada no queda per vestir sants!



FONT:

Science Direct

Homo heidelbergensis, l'Amo del Foc

No hi ha res millor que poguer-se escalfar al voltant d'una foguera quan fa fred, i més encara si t'envolta el caliu de la familia i tens l'oportunitat d'explicar unes quantes històries i acudits ben divertits que et facin passar una estona amb els déus, és a dir, rient de valent.



El foc, tal com ens diu l'Eudald, era un element sagrat de qualsevol clan neandertal. Tant, que tothom en sabia fer, i no com ara, que ens cremem només encenent un llumí. El foc, a més a més, també podria haver potenciat les habilitats socials i linguístiques dels neandertals, precisament perquè fomenta l'intercanvi d'idees i coneixements dels diferents individus del grup que s'hi asseuen al voltant.

El que no es pot negar de cap manera, és que el foc va bé tenir-lo al costat quan fa fred. I encara més quan neva. I encara molt més quan es tracta de sobreviure una glaciació de 10.000 anys. El foc també va bé per matar bacteris perjudicials per la salut neandertal. En definitiva: el foc anava tant bé que un cop el van trobar, ja no el van deixar perdre mai més.

Tot i així, sembla ser que sense foc també haurien tirat endavant, els neander, com van fer els Antekessors, fa 800.000 anys: ells no el dominaven pas, el foc, i en canvi bé que van poder sobreviure els freds hiverns europeus.



Segons un estudi molt recent centrat en mostres de pedra escalfada, ossos cremats i sediments prèviament escalfats a la localitat anglesa de Beeches Pit, el foc va venir molt després: fins fa 400.000 anys no és quan van començar a aparèixer les primeres evidències de l'ús continuat i manipulació experimentada del foc. I el més meravellós d'aquest estudi és que sembla que han trobat la Clau de com s'ho feien els Heidelbergensis a l'hora d'encendre la flama, i és realment impressionant. Digueu-me idiota, però no se m'hagués acudit mai:

"Els avantpassats dels neandertals aconseguien el foc cavant forats a terra, on hi ficaven escorça de bedoll. Després, cobrien el forat amb pedres per bloquejar l'entrada d'aire. Per crear les espurnes, colpejaven peces de sílex contra troços de pirita de ferro. També podrien haver conservat i transportat el foc encès d'un lloc a un altre"

Qui ho diu que eren idiotes? Si hauriem d'aprendre d'ells! Qui sap si gràcies a aquesta tècnica més d'un excurionista perdut en la neu podria salvar la pell! Aquesta tècnica evidentment va anar passant de generació en generació fins arribar als neandertals, que com sabem, eren uns genis amb les seves fogueres, les funcions de les quals ens amaguen moltes sorpreses que esperen ser descobertes.



Una curiositat que tinc és saber qui va inventar el foc. No, ja sé que és impossible saber-ne el nom, però el que vull dir és si va ser qui o quins. Si el foc va ser descobert una vegada i després aquest coneixement es va passar als diferents clans i llinatges d'homínids o bé cadascú va anar pel seu compte. Com que sembla que fa 400.000 anys tant els avantpassats dels neandertals com dels humans moderns ja dominaven la tècnica, una possibilitat interessant és que hi hagués transmissió de coneixements entre els diferents llinatges.


Font:

ACB

Jean M. Auel es fa gran

L'autora de la sèrie Els fills de la Terra, una obra referent dels neandertals on hi ha molt de sexe, s'ha guanyat el suport de gran part de la comunitat antropològica i neandertalòfila d'arreu del món, encara que l'escriptora en qüestió no tingui massa experiència amb qüestions arqueològiques (el que diguem-ne, seria agafar el pic i la pala) ni tampoc antropològiques (allò d'estudiar l'evolució dels homínids i les seves característiques) ni molt menys genètiques (l'anàlisi dels gens aplicats en l'estudi dels nostres orígens).



Nascuda el 18 de frebrer de l'any 1936 a Chicago, Auel ja porta molts anys a les seves espatlles i no està per brocs. Evidentment que pot ser una escriptora excel·lent, i una neandertalòfila exemplar, però per ella, tot això d'extreure ADN dels fòssils, fer-ne comparacions i contrastar-les amb les diferents hipòtesis d'extinció dels neandertals ja queda una mica massa lluny, i prefereix deixar-ho per la jovenalla de la nova onada.

És el que hem pogut comprovar en una entrevista molt recent que li ha fet el diari el periodico, on els neandertals són el punt estrella. Auel, commovedora amb les seves paraules plenes de filosofia i el seu desconeixement gairebé absolut de tot el que no sigui sexe prehistòric, tira pel dret en aquesta entrevista titolada "Tots tenim una mica de neandertal":


Narrador-¿Com descriuria el món prehistòric que vostè ha creat?

J.M.Auel-És la història d'una noia que va morir a l'alba de l'home modern a Europa, la història de gent com nosaltres en temps molt primitius, de com vivien, com interactuaven, com sobrevivien. I la idea que hi havia un altre tipus d'ésser humà totalment diferent però amb la mateixa intel·ligència. L'altre. És igual de fascinant avui. ¿Com respondria el món si descobríssim ara un altre poble humà i intel·ligent però diferent?

N-¿Eren tan iguals a nosaltres pel que fa a sentiments?

A-L'única diferència, segons els científics amb qui he parlat, és que l'home modern, el cromanyó, no és ni més ni menys que nosaltres però en una altra època i una altra cultura. La seva psicologia i intel·ligència eren com les nostres i per tant les seves reaccions també, és com si parléssim dels nostres rererebesavis.

N-L'encreuament entre cromanyons i neandertals que planteja en la ficció divideix els científics.

A-Fa 30 anys, quan vaig escriure el primer llibre, al neandertal se l'anomenava homo sapiens neandertalensis. Després va canviar la teoria i li van treure el sapiens perquè no se'ls va considerar totalment humans. Ara el pèndol ha tornat i diuen que també són sapiens, una altra branca primitiva.

N-¿Què va passar amb els neandertals?

A-Ells van desaparèixer, ningú sap exactament per què, i nosaltres seguim aquí. Gibraltar va ser un dels seus últims refugis. A Portugal es va trobar l'esquelet d'un nen d'uns 4 anys i a l'examinar-lo no sabien si definir-lo com a neandertal o com a cromanyó perquè tenia característiques de tots dos. Alguns diuen que s'equivoca, però el paleoantropòleg Erik Trinkaus, gran expert en neandertals, està convençut que, segons l'ADN, tota la descendència europea té entre un 1% i un 4% de gens o cromosomes de neandertal.

N-¿Què tenim de neandertal?

A-No se sap, els científics ho estan estudiant, saben que hi ha alguna cosa, però no han pogut identificar exactament el què. Jo no n'estic segura. Els neandertals eren molt forts però crec que té més a veure amb la forma de pensar. Segurament hem heretat alguna cosa útil però no sé el què.

N-Ayla té 25 anys i és una mare feliç però en la seva història d'amor amb Jondalar sorgeix la gelosia, que en la seva societat està molt mal vista.

A-No és que abans no existís, però era una societat on depenien tant els uns dels altres que si hi havia un element que l'alterés i fos causa de fricció, com la gelosia, que és tan destructiva, havien de trobar una forma d'evitar-la i no deixar que aflorés. Me'n vaig adonar a l'estudiar pobles nòrdics, com els inuit, els esquimals, que tenen lluites sempre verbals, d'insults ferotges, però mai arriben a l'agressió física perquè depenen molt els uns dels altres.

N-La seva societat prehistòrica és liberal i una mica hippy, hi ha relacions sexuals molt liberals, fins i tot orgies, ritus d'iniciació sexual, divorcis... fins que descobreixen que els fills són conseqüència de l'acte sexual...

A-És l'element clau. Ja en el primer llibre vaig introduir la sexualitat però sense la concepció que serveix per procrear. El sexe era lliure, un plaer, no associaven una cosa amb l'altra. Però al descobrir que el sexe fa nens, la societat canvia per sempre. A la dona se l'allibera al saber-se que té el control de la sexualitat, de quan tenir fills o no encara que l'home no devia estar gaire satisfet amb això. Era el final apropiat per arrodonir la sèrie perquè permetia al lector pensar en com això va canviar les coses i com naixia la responsabilitat de la procreació que comporta el plaer.

N-Per a aquest llibre va visitar gairebé totes les coves prehistòriques d'Espanya però l'ha ambientat a França.

A-Vaig voler posar alguna cosa d'Espanya però ai, el llibre s'allargava molt. Em queda molt material i, qui sap, potser escric una novel·la policíaca amb un crim a la prehistòria, ha, ha.

N-¿Què sent al veure aquelles pintures?

A-En tres de les coves vaig plorar. L'art és tan perfecte... Tinc les parets de casa plenes d'art, és el meu vici, la meva debilitat. Les joies de la corona són Altamira, Lascaux i Chauvet i Ekain.

N-¿Per què creu que els paleontòlegs la respecten? ¿Pel seu rigor, per anar a jaciments, per la seva investigació, que l'ha portat a fer cursos de supervivència a l'àrtic, aprendre a fer foc o tallar la pedra?

A-No ho sé. Potser perquè empro material científic, teories en què uns estan d'acord i altres no. Crec que veuen que em baso en coses sòlides.

He marcat en vermell els punts on crec que aquesta bona dona no en té ni fava del que enraona.

En primer lloc, els neandertals no eren cap branca primitiva de l'Homo sapiens. Això és precisament el que hem descobert ara. Eren una altra branca del gènere Homo i prou. D'altra banda és molt greu dir que Trinkaus va ser qui va dir que els europeus tenen entre un 1 i un 4% de neandertal, en primer lloc perquè això no ho va dir pas ell, sinó un estudi que a ell li va semblar ridícul i que va criticar, i en segon, perquè ell diu que en portem un 20%!!

I ja per acabar-ho d'adobar, tenim que la bona dona creu que els gens neandertals serveixen per pensar, i que ens són útils. Que és com dir que ens van fer més intel·ligents. Que és com dir que els sub-saharians són més estúpids que la resta del planeta. Que és un pensament força racista i que no s'aguanta per enlloc.

Tota la part de les coves i el sexe molt impressionant. Això mateix Auel, dediqui's a escriure llibres sobre sexe prehistòric a la cova de casa seva amb les pintures rupestres de fons, que ho fa de meravella.

Font:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20110308/jean-marie-auel-tots-tenim-una-mica-neandertal/937011.shtml

Les eines dels últims neandertals eren "indubtablement mosterianes"

Per si algú encara gosa dubtar-ho: les eines dels últims neandertals, que com sabem van viure a Gibraltar fa entre 33-24.000 anys d'acord amb el C14, eren 100% mosterianes, en contraposició amb les innovacions potenciades per l'arribada dels humans anatòmicament moderns a Europa que semblen haver-hi hagut a la zona dels pirineus amb el Chatelperronià, i amb l'Uluzzià a Itàlia, entre d'altres.



Ja ho sabíem que els neandertals de Gibraltar van passar olímpicament de la presència dels HAM, en cas d'haver-los vist mai. És clar que un també pot dir que les eines mosterianes no ho eren, de mosterianes. Doncs bé, potser és cert que no eren mosterianes, però encara menys eren Chatelperronianes, Aurinyacianes, Uluzzianes o Aterianes. Els neandertals de Gibraltar anaven a la seva bola, fins a l'últim moment.

Tot plegat ens planteja el dubte de què o qui va acabar amb aquests talladors de mosterià. Si els HAM no hi van tenir relacions, aleshores... potser va ser el clima? Qui sap...

Estudi

Benvingut a casa, germà llop!

Ho recordo com si fos ahir: a l'escola ens van explicar el tràgic destí de l'últim llop català, que va ser caçat i mort l'any 1929, a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquest llop va seguir el mateix camí que molts altres companys seus d'espècie, que també van morir a les mans de caçadors catalans, als quals fins i tot se'ls recompensava per caçar aquest animal tant mític.



A partir d'aquesta data, es va considerar que el llop s'havia "extingit" a Catalunya, un territori que havia estat casa seva durant almenys 200.000 anys, com així ho demostren les restes trobades a la cova de Serinyà i al Cau del Duc d'Ullà, i si parlem de la família dels cànids a la qual pertany el llop, hem de remuntar fins als 1,5 milions d'anys.

Noves troballes, però, semblen indicar que no es tracta pas d'una extinció permanent, sinó més aviat un parèntesi: els llops de mica en mica van avançant per recuperar el seu hàbitat original, que els va ser pres brutalment.
Ja se n'han vist uns pocs exemplars en diferents punts de la geografia catalana, com ara el Ripollès, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i el Vallès Oriental, i és previsible que es produeixin més avistaments en altres comarques catalanes.



El llop prefereix les zones boscoses i com la majoria d'animals salvatges evita el contacte amb l'home. Aquest animal podria ser útil a l'hora de fer disminuir la gran població de senglars que hi ha als boscos catalans, i que es va descontrolar en fer-hi desaparèixer el llop. Ara els boscos estan poblats per caçadors sanguinaris que es dediquen a incrementar els nivells d'adrenalina en sang carregant escopetes i disparant contra truges prenyades. Tal com he dit més amunt, els llops tendeixen a evitar les persones, però no em desagradaria gens que una lloba emprenyada queixalés el cul d'algun caçador massa atrevit.

És cert que potser molta gent preferiria que els boscos fossin repoblats amb una papallona de colors que no pas llops. Els llops ens fan respecte, igual que els ossos, perquè s'han descrit nombrosos casos d'atacs a persones. El llibre El llop i els humans. Passat i present a Catalunya escrit per Josep Maria Massip, un entès en llops, és un recull impressionant de totes les peripècies que ens han fet passar aquests animalons, i... de les que els humans els hem fet passar a ells, sobretot a principis del segle passat.

Els llops són uns animals dignes d'admiració i respecte per a tots els neandertalòfils, de la mateixa manera que els ossos i els cavalls. Tota aquesta fauna va fer companyia als nostres protagonistes durant desenes de milers d'anys, i de ben segur que els neandertals també podrien haver escrit el seu llibre d'històries amb aquests parents tant propers del millor amic de l'home.



Saber que a poc a poc van recuperant el seu hàbitat natural és una gran notícia. Esperem que s'hi sumin també molts altres animals de la nostra fauna que actualment es troben en perill d'extinció o ja extingits, com els neandertals, i que la seva absència a les terres catalanes només sigui un breu parèntesi de la seva història.



FONT:

Diari Avui

El dia que vam perdre les espines...

Una veritat que CAL absolutament reconèixer com més aviat millor, però que no es fa perquè tenim l'ego massa desenvolupat és: els sapientíssims som els pitjors follant. Som la riota del regne animal.



Els sapientissims no sabem follar, ho fem de pena. Fins i tot la paraula follar fa pena: no té cap significat especial ni una sonoritat especialment atractiva, només es una deformació de la paraula fulla, que no té res a veure amb el sexe. Per si no fos poc, es fa servir en altres contextos que no tenen res a veure amb el significat primari i que designen generalment situacions molt vulgars.

N'hi ha que ho fan tant malament, que després ploren. D'altres no s'atreveixen fins passada mitja vida per por de fer el ridícul, i és que cal un curs mitjà de 35 anys perquè un sapientíssim arribi a dominar mínimament la tècnica. Després hi ha els problemes associats als jocs de rol, que porten molts de maldecaps a la parella i refreden ràpidament l'ambient, que en alguns casos costa molt d'escalfar i en d'altres... massa poc. En definitiva: un desastre.

El més patètic de tot ve quan aquest desastre anomenat follar s'intenta maquillar i vendre com una cosa meravellosa que ens transporta al setè paradís i ens alleuja de tots els mals, a través d'anuncis, música, pel·lícules, i un etcètera infinit, i a més a més, constantment, amb l'ajut de la publicitat subliminal. Tant de parlar de sexe fa que molta gent l'avorreixi abans d'hora, i és que la pressió que ens arriba de tot arreu del sexe és abominable, pitjor que si ens caigués un mamut de 10 tonelades a sobre. És com estar d'eleccions tot l'any. Però, que ningú no se n'adona? Per què ningú no diu res? Que no hi ha cap escriptor que en pugui publicar un llibre? O ni tant sols un article de no-res al diari? La situació és realment preocupant.



Els ximpanzés se ne'n riuen, del nostre món sexinògen i anorgàsmic. Ells sí que s'ho passen bé i saben el que fan. Potser hauriem de baixar del burro i aprendre d'ells. El món ho agrairia.
Els ximpanzés són més feliços durant les relacions sexuals perquè perquè tenen "espines" al penis. Tal com ho heu llegit: espines. No sé pas què poden ser, podria provar de posar fotos dels membres d'uns quants ximpanzés per aclarir-ho, perquè si són com les espines de peix uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii m'ha fet mal pensar-ho i tot. Es veu que aquestes espinetes serveixen per incrementar l'estimulació sexual durant el coit, però com diu la paraula, també tenen la part dolorosa: mentre que els mascles s'ho passen molt bé, les femelles acaben... ferides. Això potser explicaria per què els ximpanzés només mantenen relacions sexuals en un període molt concret del mes, que és quan la femella ovula, i els humans en canvi en tenim en qualsevol moment.

Humans, sí, perquè en això els neandertals eren com nosaltres: tampoc no tenien espines, d'acord amb el seu genoma. Potser és perquè el sexe va prendre un sentit més "social" en el gènere Homo, tal com ha proposat l'Eudald, i no està limitat només a assegurar la supervivència de l'espècie, com deu ser el cas dels ximpanzés.



En Pääbo ha comentat els resultats d'aquest estudi que no sé pas on ha aparegut, i ha dit que això reforçaria la idea de l'interbreeding, suposadament perquè si els neandertals haguessin tingut espines al penis les modernetes haguessin fugit corrents. La comparació d'aquests tres genomes ha revelat que uns 37.251 gens presents a l'avantpassat comú dels ximpanzés i els neandertals/moderns s'han perdut a la nostra línia evolutiva, entre els quals es troben els responsables de les espines i un cervell més petit.


FONT:

http://news.discovery.com/animals/primates-satisfaction-sex-anatomy-110309.html