dimarts, 8 de març de 2011

Dar es Soltan 5, una altra bellesa nord-africana.

Trobat en una cova marroquina a la vora de Rabat, Dar-es-Soltan 5 (DS 5) i d'altres companys seus marroquins ocupen (ocuparan) un espai ben interessant dins l'evolució humana.
Els misteris i preguntes que envolten la calavera de DS 5 són de la mateixa magnitud que les 5 preguntes existencials per a la humanitat: Qui som? Per què som aquí? Hi ha algú més? D'on venim? Cap on anem?



Abans que els ionquis exhibeixin el crani d'en Gadafi a la CNN, seria millor dedicar 5 cèntims al nostre protagonista, que ha passat gairebé desaparcebut pels anomenats antropòlegs, que s'han centrat més en la civilitzada Europa i en el continent bressol de la humanitat: l'Àfrica. Però l'Àfrica negra; el nord d'Àfrica, encara que sigui a l'Àfrica, és com si hi fos: ja sé que no s'entén, però què caram, és una terminologia sàpiens, que pot semblar una mica estúpida davant de qualsevol ment neandertal: el nord d'Àfrica no és tant africà com l'Àfrica negra, ni tant civilitzat com Europa. Per això, no existeix.

Què en sabem de DS 5? Res. És com dir: què en sabem de l'univers, coneixent-ne una part infinitesimal? Res. No sabem ni si hi ha alienígenes, ni si ens visiten, ni com va començar ni com s'acabarà ni si n'hi ha més d'un. En definitiva: res de res, igual que del terrícola DS 5. No sabem ni quan va viure, ni de què va morir, ni a quina espècie pertanyia. La única cosa que sabem més o menys és que sembla estar associat a la indústria Ateriana, una indústria molt misteriosa també, perquè podria extendre's des del 175.000 A.C. fins al 15.000 A.C, que és un període bastant llarg de temps i ens suggereix que Jesucrist va viure i morir ahir mateix; per tant, seria millor escollir una altra data més propera als temps prehistòrics, com ara la de l'extinció neandertal, fa uns 32.000 anys.

La indústria Ateriana tampoc no sabem d'on ve, ni qui la va fer servir principalment. Com que ja sabem com van acabar totes les històries de tots els homínids diferents de nosaltres (sanglots) és de suposar que els últims en fer servir la indústria Ateriana van ser humans tant moderns com qualsevol de nosaltres. Però no sabem qui van ser els primers, i DS 5 i d'altres companys seus ens en podrien donar pistes.



Trinkaus ha estat l'únic que ha comentat molt breument les faccions de DS 5, i fins i tot s'ha aventurat a datar-lo dins del període anomenat OIS 3, que és un període intersticial que va des de fa aproximadament 58.000 fins a 24.000 anys. Per tant, si les dates són certes, DS 5 seria molt més recent que els primers Aterians i els seus possibles familiars de Jebel Irhoud. Aquestes van ser les paraules del busca-i-troba híbrids l'any 2005, traduïdes al català:

"De més o menys la mateixa època que les restes de Nazlet Khater són els fòssils Aterians de Dar-es-Solant i Temara (...). Tenen dentadures relativament reduïdes respecte els fòssils del Paleolític Mitjà final de la regió (...) però la seva mida encara és força gran. Temara 2 no té torus supraorbital i té una regió occipital arrodonida, i Dar-es-Soltan 5 mostra una mica de prominència dels tubs simfiseus, reducció de la regió nasal, fosses canines peculiars i un alt i arrodonit neurocrani anterior. Temara 1 no té barbeta i DS 5 té un torus supraorbital clar, i un ramus mandibular relativament ample. Per la seva edat (OIS 3 tardà) exhibeixen un mosaic arcaic/modern inusual a l'Àfrica."


El pobre Trinkaus sembla que va força desorientat amb aquests Aterians marroquins, i a simple vista, mirant el crani de DS 5 m'ha vingut un flaix d'H. heidelbergensis, els avantpassats dels neandertals. Com que aquests van viure fa uns 400.000 anys, trobar-ne uns de menys de 40.000 al Nord d'Àfrica és si menys no, estrany. Qui sap, en aquest moment DS 5 podria ser qualsevol cosa, les possibilitats poden ser finites o infinites, com el mateix univers.



Per comparar, aquí hi ha un crani d'Omo 1, l'etiòpid de 195.000 anys, que es podria coronar com "el primer sapientíssim"(ai quin honor!!) i l'Home de Talteüll, de 450.000 anys.

2 comentaris:

  1. El Ateriense yo diría que es la clásica "bola de nieve colina abajo" tipológica: En el norte de África, al parecer, hay una largísima tradición de fabricar muchas de las piezas del repertorio de herramientas líticas, con un pedúnculo o adelgazamiento retocado en la base (supuestamente, para facilitar el enmangue en una madera, pero a veces parece que se hace también por pura tradición).
    Por lo poco que he podido ver del Aeriense, da la impresión de que, en un obtuso ángulo de ataque propio de la tipología, todo lo "pedunculado" del N. de África se clasifica como Ateriense. Resultado: más de 150.000 años de una industria de la que nadie sabe nada. Pero estoy seguro que cuando se estudie bien-bien la tecnología de talla, la gestión del utillaje, las materias primas y la funcionalidad de todos esos conjuntos, se verán muchísismas diferencias regionales y temporales, de todo tipo. Asi que yo diría que... a esperar toca.

    ResponElimina
  2. Doncs sí Millán, a esperar toca... a mi també se'm fa estrany que l'Ateriense hagi sobreviscut durant tant de temps al nord d'Àfrica, però malauradament se'n saben molt poques coses, i en cas de ser certes les dates, això voldria dir que aquesta indústria hauria conviscut amb el mosterià durant uns 100.000 anys i tampoc no sembla massa creïble. Sembla ser pels cranis que hi ha hagut un moviment intens d'homínids des d'e`poques molt antigues, i els mateixos experts van molt perduts.

    ResponElimina