Des de fa temps que se'ns ha anat repetint que menjaven només carn, i això hauria suposat un desavantatge enfront dels competidors africans, que se sobreentén que menjaven de *tot*. Fa poc ens van dir que no, que menjaven verduretes. En què quedem, doncs?
El present estudi ha analitzat els queixals neandertals i de sàpiens antics, i ha arribat a la conclusió que l'obtenció d'una dieta o una altra no va correlacionada amb l'espècie, sinó amb les condicions ecològiques de l'indret. Dit d'una manera més simple: fossin neandertals o humans moderns, menjaven el que l'entorn els proporcionava.
Com és d'esperar, hi ha diferències significatives entre els neandertals del nord d'Europa i de l'àrea mediterrània: els primers s'alimentaven principalment de carn que segurament obtenien caçant els grans herbívors, mentre que els segons tenien una dieta molt més variada i rica en vegetals, el mateix que s'observa amb els H.sapiens antics.
Totalment previsible, en la meva opinió. Un altre mite que cau per terra: el que ens diu que els neandertals es van extingir perquè tenien unes dietes molt monòtones degut a les limitacions (mentals, físiques i culturals) respecte els avançadíssims moderns.
Font:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21445243
Molt interessant... Realment les dents ens diuen moltes coses!
ResponEliminaEl grup de recerca sobre ecologia dental de la Unitat d'Antropologia Física (Biologia Animal) de la UB estem treballant en temes molt similars. Fa uns anys vam publicar un article semblant en neandertals, però basat en patrons de microestriació... I en un altre treball vam concloure el mateix, però en relació als primats Hominoideus: "mengen pel que tenen, i no pel que son..."
Si a algú li interessen aquests temes, aquí hi ha més informació:
http://dentalecology.blogspot.com/
jordi
Como dice Jordi muy interesante, gracias a ambos por las referencias. Señalar quizás que tampoco hay que llevarlo a una relación pasiva con el ecosistema: Es decir los humanos (g. Homo) tb. comen lo que deciden, de entre la "oferta" disponible, al establecer toda una serie de estrategias de explotación del medio, dentro de los patrones generales de las economías de caza y recolección. Esto es relevante porque sus economías, estrategias de explotación del medio, etc, tienen condicionamientos que dependen de las relaciones sociales y de los cambios culturales, que no se explican demasiado bien en términos puramente adaptativos.
ResponEliminaHola Jordi! Gràcies pel blog, molt interessant! Les dents ens poden explicar moltes coses d'aquells homínids, i ara amb les noves tecnologies potser podrien ser una font molt bona... d'ADN! D'aquí poc podria ser possible recuperar ADN d'homínids que van viure en indrets càlids i on la preservació no és massa bona, com ara els hòbbits o el nen de la Grotte des Contrabandiers :D
ResponEliminaMillán: Sí, evidentment que hi deuen haver altres factors a part de l'ecosistema mateix, però gràcies a aquest estudi, ara sabem que la dieta mediterrània té uns quants milenis més del que ens pensem!
Hola Maria Lluisa!!
ResponEliminaHace unos meses se publicó un estudio, que también trataste en este blog sobre la práctica de la cocción de los vegetales, y en el que se evidenciaba el consumo de vegetales por los neandertales en una franja geográfica muy amplia, desde Irak hasta Bélgica, si no recuerdo mal.
Pero creo que sí, que seguramente depende del lugar se aprovechan más o menos determinados recursos.
Muy interesante también el blog de Jordi.
Saludos!!
Hola David!
ResponEliminaSí així és, els neandertals menjaven tot allò que trobaven al seu abast, en aquella època no podien anar al supermercat i triar "avui menjo pollastre, i demà faré estofat".
Si era un cèrvol jove, millor que millor, però si no, s'havien d'acontentar amb herbetes bullides.