dissabte, 12 de març de 2011

Benvingut a casa, germà llop!

Ho recordo com si fos ahir: a l'escola ens van explicar el tràgic destí de l'últim llop català, que va ser caçat i mort l'any 1929, a Horta de Sant Joan (Terra Alta). Aquest llop va seguir el mateix camí que molts altres companys seus d'espècie, que també van morir a les mans de caçadors catalans, als quals fins i tot se'ls recompensava per caçar aquest animal tant mític.



A partir d'aquesta data, es va considerar que el llop s'havia "extingit" a Catalunya, un territori que havia estat casa seva durant almenys 200.000 anys, com així ho demostren les restes trobades a la cova de Serinyà i al Cau del Duc d'Ullà, i si parlem de la família dels cànids a la qual pertany el llop, hem de remuntar fins als 1,5 milions d'anys.

Noves troballes, però, semblen indicar que no es tracta pas d'una extinció permanent, sinó més aviat un parèntesi: els llops de mica en mica van avançant per recuperar el seu hàbitat original, que els va ser pres brutalment.
Ja se n'han vist uns pocs exemplars en diferents punts de la geografia catalana, com ara el Ripollès, l'Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i el Vallès Oriental, i és previsible que es produeixin més avistaments en altres comarques catalanes.



El llop prefereix les zones boscoses i com la majoria d'animals salvatges evita el contacte amb l'home. Aquest animal podria ser útil a l'hora de fer disminuir la gran població de senglars que hi ha als boscos catalans, i que es va descontrolar en fer-hi desaparèixer el llop. Ara els boscos estan poblats per caçadors sanguinaris que es dediquen a incrementar els nivells d'adrenalina en sang carregant escopetes i disparant contra truges prenyades. Tal com he dit més amunt, els llops tendeixen a evitar les persones, però no em desagradaria gens que una lloba emprenyada queixalés el cul d'algun caçador massa atrevit.

És cert que potser molta gent preferiria que els boscos fossin repoblats amb una papallona de colors que no pas llops. Els llops ens fan respecte, igual que els ossos, perquè s'han descrit nombrosos casos d'atacs a persones. El llibre El llop i els humans. Passat i present a Catalunya escrit per Josep Maria Massip, un entès en llops, és un recull impressionant de totes les peripècies que ens han fet passar aquests animalons, i... de les que els humans els hem fet passar a ells, sobretot a principis del segle passat.

Els llops són uns animals dignes d'admiració i respecte per a tots els neandertalòfils, de la mateixa manera que els ossos i els cavalls. Tota aquesta fauna va fer companyia als nostres protagonistes durant desenes de milers d'anys, i de ben segur que els neandertals també podrien haver escrit el seu llibre d'històries amb aquests parents tant propers del millor amic de l'home.



Saber que a poc a poc van recuperant el seu hàbitat natural és una gran notícia. Esperem que s'hi sumin també molts altres animals de la nostra fauna que actualment es troben en perill d'extinció o ja extingits, com els neandertals, i que la seva absència a les terres catalanes només sigui un breu parèntesi de la seva història.



FONT:

Diari Avui

19 comentaris:

  1. Oh!, l'has llegit el llibre?

    A mi em van dir quan estava a Polònia, on caminava sol durant hores sovint en boscs amb bones poblacions de llops ( vam veure rastres i cadàvers de senglars i cèrvols morts pels llops molt sovint) que a Europa no hi havia proves d'atacs a humans per part de llops en més de cent anys. En part potser perquè les poblacions de llops a europa s'han reduït moltíssim, però també perquè després de tant de temps sotmesos a la presió humana el comportament dels que han sobreviscut està completament adaptat a evitar els depreadors/ competidors/la creu humana. Fins i tot es veuen diferències de comportament entre els llops europeus i els americans que, tot i ser la mateixa espècie, en teoria no han viscut una presió tan llarga i tan intensa. Per exemple els llops europeus canvien els cadells de cau constantment, suposo que per evitar els perseguidors humans, i els americans no ho fan.

    Encara que just fa dos dies vaig veure la pel·lícula Entrelobos, que ja es troba online, i al final de la pel·lícula ( basada en fets reals) es veu com els llops de Sierra Morena ( Andalusia) de fa 50 anys es carreguen al malvat cacique assassí de maquis... encara que aquesta part es bastant fictícia em sembla. No recordo que al llibre ( L'infant selvàtic) en Marcos Pantoja fes cap referència ni tan sols als maquis.

    Encara que tinguin molt de respecte als humans sí que es cert que no en tenen tant cap al bestiar... i menys si es troba desprotegit.

    També estic al cas dels llops que s'han detectat al nord de catalunya, malauradament no són llops ibèrics, sinó que procedeixen dels alps ( en concret són llops italians, genèticament). Tot i que la població de llop ibèric al nordoest de la península s'està recuperant no s'estén cap a l'est perquè tinc entés que encara es caçable en algunes comunitats autònomes, i maten tan aviat com els veuen.

    L'any passat van detectar la primera femella als pirineus ( mitjançant l'anàlisi genètic que es fa dels excrements trobats), la resta d'individus detectats fins llavors eren tots mascles. Així que segurament ja estan procreant! No només els senglars ( que realment n'hi ha masses i posen en perill altres espècies, per exemple al depredar sobre varis dels pocs nius de gall fer que es fan cada temporada, el qual està en perill d'extinció...). També els cèrvols a alguns llocs, i els izards. Els guardes d'alguns parcs nacionals ( el del cadí-moixeró, o la reserva de Boumort) han de matar desenes d'animals cada any. No només la competència amb membres de la mateixa espècie fa que alguns animals es trobin en males condicions de salut, i la gran densitat facilita la propagació de malalties ( pestivirus dels izards?). A més la gran densitat d'herbívors comprometen la regeneració del bosc i la vegetació, i et poden canviar completament el paissatge. Necessitem immigració a gran escala i procreació de llops a les nostres terres que ocupin les vacantes de controladors de les poblacions d'herbívors... 6 llops no fan res, els pobres deuen patir d'un estrés malaltís amb maldecaps degut a la feina acumulada.

    ResponElimina
  2. Fa uns 10 anys o així va sortir una notícia que en un poble de per allà Astúries una nena petita va desaparèixer, i al cap d'unes setmanes se'n van trobar les restes: l'havien devorat els llops.

    Aquests accidents son molt estranys a la nsotra societat, però no pas a l'Àfrica, on és força habitual que les feres devorin nens petits que s'allunyen massa del poblat, i segurament també a la prehistòria.

    De totes maneres que el llop retorni és necessari pel que has explicat, i tampoc no crec que facin massa cas als humans, excepte si s'han de defensar d'algun caçador massa agosarat. Els senglars de tant en tant també poden arribar a ser perillosos, si t'endinses a la muntanya i et trobes una truja prenyada. Conec un home al qual li va passar un senglar pel costat i diu que una mica més i se l'emporta!

    ResponElimina
  3. Sí, de totes maneres els atacs per part de llops són molt rars. Segur que molts altres animals de la nostra fauna que no tenen tanta mala fama també poden ser perillosos.

    Els ossos no tenen tant mala fama per exemple, i tot i que els nostres són bastant pacífics, els Carpats cada any hi ha accidents, a vegades mortals... però no parlar d'Amèrica. Crec que si s'és prudent però les probabilitats de ser atacat són molt baixes, segurament més baixes que pujar a un automóbil, i no és motiu per a exterminar aquests animals. Seria ideal que es treballés per a la convivència de grans depredadors en terres humanes, amb més mesures per salvaguardar el bestiar i més informació a la població crec que podria funcianar.

    ResponElimina
  4. "als* Carpats"... i "per* no parlar d'Amèrica"

    ResponElimina
  5. "Els ossos no tenen tant mala fama per exemple, i tot i que els nostres són bastant pacífics, els Carpats cada any hi ha accidents, a vegades mortals... però no parlar d'Amèrica. Crec que si s'és prudent però les probabilitats de ser atacat són molt baixes, segurament més baixes que pujar a un automóbil, i no és motiu per a exterminar aquests animals. Seria ideal que es treballés per a la convivència de grans depredadors en terres humanes, amb més mesures per salvaguardar el bestiar i més informació a la població crec que podria funcianar. "

    És una observació interessant. També hi ha molta gent que té por de puajr a un avió i no obstant això les probabilitats d'accident son mooooooolt més baixes que les que tens amb un cotxe o autobús.
    Els boscos catalans haurien de tornar a ser el que eren a l'època dels neandertals :)

    ResponElimina
  6. http://animalastnews.blogspot.com/2010/11/26-nov-2010-ataques-de-lobos-personas.html

    ResponElimina
  7. "Els boscos catalans haurien de tornar a ser el que eren a l'època dels neandertals :) "

    NO SAPS CÓM M'ENCANTARIA, la riquesa d'animals de llavors era molt més gran!!!

    Potser ens faltaran bisons ( els d'estepa* i els de bosc), mamuts* ( els que sigui), rinoceronts* ( tres espècies, el de Merck, el d'estepa i el llanut), hipopòtems, cèrvols gegants ( Megaloceros) tars, bous mesquers, urs* ( bos primigenius), ants, pikas*, kulans ( ases salvatges), cavalls salvatges, Myotragus ( a les balears), saigues ( com molen!:P), rens, porcs espins, lleons, lleopards, ossos de les cavernes*, falsos dents de sabre* ( creodonts i nimràvids?), hienes motejada i ratllada, gossos salvatges ( dholes), gats d'estepa... i alguns rossegadors petits, mussaranyes i imagino que rats penats...

    Crec que almenys els que tenen asterisc encessitarien ser clonats a partir d'individus del permafrost xD
    Però els altres crec que encara en queden poblacions supervivents o espècies properes que ens podrien servir per a les reintroduccions!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  8. Caldria anar en compte amb els atacs de llops a persones, perquè en aquest aspecte la majoria de gent no els voldrà veure ni en pintura, i els pobles petits són els més vulnerables.

    Caram quina llistassa! A mi també m'agradaria molt que tots aquests animals tornessin (inclosos els neandertals) a ocupar el seu hàbitat, el que passa és que no sé si hi hauria lloc per a tothom. Vull dir que amb les carreteres, edificis i altres construccions que hi ha per tot arreu introduir tots aquests animals en plena llibertat seria una mica caòtic i segur que hi hauria més d'un accident, per això seria millor tenir-los en algun parc natural o museu amb l'equipament adequat enlloc de a l'aire lliure.

    ResponElimina
  9. Sí, tots aquests animals vivien a Europa en temps dels neanderthals, i en molts casos es troben restes d'aquests de fa menys de 10.000, depén de l'animal. És curiós, perquè tot i que va haver moltes oscil·lacions climàtiques a Europa els darrers centenars de milers d'anys igual de fortes que l'última aquests animals no van desaparèixer les altres vegades. Només a Europa en alguns llocs hi ha jaciments que mostren una caça continuada i intensa per part d'humans sobre aluna espècie en concreta ( possiblement els diferents grups/tribus s'especialitzaven en les espècies més abundants allí al seu territori). Sobretot hi ha jaciments amb moltes restes de mamuts o de cavalls salvatges.
    Per altra banda l'arribada dels humans moderns a tots els continents i illes ( des d'Australia a Nova Zelanad, Madagascar, Socotra, Europa, Amèrica...) va associada a una desaparició dels grans mamífers en poc temps ( relativament).
    Els dos llibres del pleistocé que m'he estat mirant diuen que el canvi climàtic, tot i que possiblement va perjudicar les poblacions, no és suficient per explicar la total extinció d'aquesta rica megafauna que havia sobreviscut a molts altres canvis climàtics. A moltes illes on els humans han arribat més recentment ( Nova Zelanda i Madagascar) s'ha esdevingut el mateix fenòmen sense canvi climàtic pel mig.

    Les probabilitats que els humans fóssin els culpables en últim terme d'aquestes grans extincions són considerables i des del meu punt de vista plausibles.

    Així si llavors ja era difícil per aquests animals conviure amb els humans ( doncs es van acabar existint) pots comptar en el món actual. Tot i així si es volgués amb una bona gestió imagino que seria possible. Així ho espero, doncs encara hi ha moltes espècies amenaçades en altres continents que depenen completament d'aquesta gestió i del nostre interés. Per a mi s'ho valdria, trobo aquesta diversitat preciosa i enriquiria el nostre entorn moltíssim, s'aproparia molt més a l'ordre natural de l'ecostistema que el que tenim ara... però esclar, preocupa molt més la seguretat i tenir els "espais naturals" com a zones de lleure on fer picnics o practicar esports que no pas tenir ecosistemes madurs amb gran riquesa d'animals, inclosos grans mamífers i depredadors.

    Però cóm m'agradaria a mi!!!!

    ResponElimina
  10. No només grans mamífers esclar, grans rèptils com les tortugues gegants, grans llangardaixos i cocodrils també han desaparegut d'alguns llocs dirèctament per acció humana.


    I no només a altres continents hi ha espècies que encara depenen de la bona gestió per a sobreviure. A europa i espanya mateix, llops, ossos, linxs, bisons, ants, llúdrigues, castors ... qui sap sinó fins i tot cèrvols, senglars i cabirols ( encara que sembli mentida, hi ha paísos com dinamarca que no tenen senglars, i els cèrvols s'han extingit arreu, encara que encara queden a molts llocs perquè s'hi han reintroduit per a la caça o perquè s'hi havien format reserves abans que desapareguessin!!! Em va semblar increïble, però als boscs on era jo a Polònia, un dels boscs més ben conservats d'Europa, se van arribar extingir els cèrvols durant algunes dècades a començaments del segle passat! i això que ara en són una plaga!!!).
    Els cabirols també... tant abundants a alguns llocs que sembla poc creible que poguessin desaparèixer... a la major part de catalunya es van extingir completament, recentment m'he adonat que comencen a trobar-se a l'Anoia ( a la Tossa i segurament a les serres de miralles...) perquè procedeixen de comarques veïnes on grups de caça els han reintroduit.

    El llop ibèric tot i que ara la població s'estigui recuperant bé al nord est d'espanya segur que ja no en quedaria cap si no hagués estat per la portuna intervenció de Fèlix Rodriguez de la Fuente.
    El mateix amb el linx ibèric si no s'hi haguessin invertit tants diners els últims anys ( tot i que ha perdut més del doble ( i m'atreveixo a dir de quadriple) de la seva distribució des dels anys 80).
    O del ós dels pirineus, que com ja deus saber la població actual és en realitat ucraniana.

    En fí...

    ResponElimina
  11. Si és clar... l'espai que ocupem nosaltres l'hem pres dels altres animals... amb la llista que has posat queda bastant clar que l'extinció dels neandertals va ser deguda segurament a l'acció dels nostres avantpassats i no pas a un canvi climàtic :(

    Amb la quantitat de gent que hi ha al planeta és normal que moltes espècies s'hagin extingit i moltes altres estiguin a punt de fer-ho. Així com tenim els recursos per extingir-los, també tenim els recursos per tornar-los a reimplantar.

    Si, els ossos dels pirineus son implantats, i tant pocs com n'hi ha ja hi han hagut queixes d'alguns aranesos, perquè una ossa va atacar un home, i tothom estava molt espantat. Un dels principals inconvenients en retornar tota aquesta fauna al seu lloc és que la gran majoria de persones no estan disposades a renunciar a la comoditat i seguretat que ens envolta, més o menys el mateix que passa amb el canvi climàtic.

    ResponElimina
  12. "amb la llista que has posat queda bastant clar que l'extinció dels neandertals va ser deguda segurament a l'acció dels nostres avantpassats i no pas a un canvi climàtic :( "

    Sí, jo també em temo que la extinció dels neanderthals no va deslligada de la resta d'extincions pleistocèniques. Els neanderthals ( i els seus ancestres) també devien sobreviure a múltiples canvis climàtics.

    Suposo que aquests exemples no diuen gaire a favor dels "Homo sapiens": no diu res de bo de la nostra saviesa ni de la nostra capacitat de conviure amb altres espècies, de conservar els recursos enlloc d'explotar-los fins a esgotar-los o de compartir-los amb els nostres propers parents neanderthals.

    Diu que som una especie especialment egoista i avariciosa i que per això ens hem fet ràpidament els amos del món en detreiment de moltes altres.
    Però sembla que el nostre procedir no es tant favorable a la llarga, i si som tant competents com hem estat fins ara, si estem a l'altura, hauriem de ser capaços de veure els nostres errors, aprendre'n i rectificar-nos.
    Tal com van les coses sembla que no :D

    ResponElimina
  13. Exterminar la competència és una manera barroera i primitiva d'invair un ecosistema. Una espècie savia de veritat trobaria la manera d'utilitzar un ecosistema sense eliminar-ne la seva riquesa. Definitivament hauriem de canviar el nostre epitet específic...

    ResponElimina
  14. "Sí, jo també em temo que la extinció dels neanderthals no va deslligada de la resta d'extincions pleistocèniques. Els neanderthals ( i els seus ancestres) també devien sobreviure a múltiples canvis climàtics."

    :'( sí, cada cop més sembla evident el paper dels nostres avantpassats a l'hora d'exterminar els neandertals. El que em costa d'entendre és que els fessin retrocedir d'una manera tant brutal, fins a l'últim racó de la península. Els neandertals eren forts i intel·ligents. Potsr estaven passant per un moment baix i l'arribada dels africans els va donar el cop final.

    "Suposo que aquests exemples no diuen gaire a favor dels "Homo sapiens": no diu res de bo de la nostra saviesa ni de la nostra capacitat de conviure amb altres espècies, de conservar els recursos enlloc d'explotar-los fins a esgotar-los o de compartir-los amb els nostres propers parents neanderthals."

    Ser intel·ligent pot ser un inconvenient, de vegades, i com diu la dita: qui sembra vents, recull tempestes. Tard o d'hora als nostres descendents els caurà a sobre allò que estem sembrant ara.

    "Diu que som una especie especialment egoista i avariciosa i que per això ens hem fet ràpidament els amos del món en detreiment de moltes altres. "
    En realitat totes les espècies són egoistes i avaricioses, el que passa és que per desgràcia seva no tenen capacitat per controlar el medi (ni s'ho plantegen).

    "Però sembla que el nostre procedir no es tant favorable a la llarga, i si som tant competents com hem estat fins ara, si estem a l'altura, hauriem de ser capaços de veure els nostres errors, aprendre'n i rectificar-nos."

    No sembla que anem pas per aquest camí. El que ara està de moda és viure la vida, que són 4 dies.

    "Exterminar la competència és una manera barroera i primitiva d'invair un ecosistema. Una espècie savia de veritat trobaria la manera d'utilitzar un ecosistema sense eliminar-ne la seva riquesa. Definitivament hauriem de canviar el nostre epitet específic... "

    La vida és així de cruel... i un cop més això demostra que no ho som gens, de savis. Si realment volem arreglar alguna cosa cal més mà dura, però ara està tant mal vist això de la mà dura, tothom es pren les coses amb una calma, especialment a la nostra societat.

    ResponElimina
  15. Què et sembla "Homo exterminator" o "Homo makiavelikus"?

    Si si, probablement ens vam portar malament amb els neanderthals.
    Encara que també crec que és un cas a part del dels altres mamífers per això que has dit: era una espècie molt més propera a nosaltres, tant que erem pràcticament iguals i teniem capacitats similars. Probablement podíem intercanviar raonaments.
    És més complicat d'explicar què ens va atorgar l'avantatge a nosaltres i cóm van acabar desapareixent.

    ResponElimina
  16. http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/03/110310_panteras_lobos.shtml

    ResponElimina
  17. "Què et sembla "Homo exterminator" o "Homo makiavelikus"?

    Si si, probablement ens vam portar malament amb els neanderthals.
    Encara que també crec que és un cas a part del dels altres mamífers per això que has dit: era una espècie molt més propera a nosaltres, tant que erem pràcticament iguals i teniem capacitats similars. Probablement podíem intercanviar raonaments.
    És més complicat d'explicar què ens va atorgar l'avantatge a nosaltres i cóm van acabar desapareixent. "

    Homo exterminator està bé, però potser és massa fort: en realitat no som pas com uns Terminators, sinó més aviat com uns virus (el que van dir a la primera de Màtrix) anem en un lloc, ens multipliquem, exterminem les espècies, i quan se'ns acaba l'aliment canviem de lloc. Què tal Èbola sapiens?

    La similitud amb els neandertals no vol dir res. Només cal pensar en els nombrosos exemples de tribus humanes que han estat exterminades per altres humans que volien quedar-se amb les terres.

    ResponElimina
  18. L'enllaç del llop i la pantera no funciona :S

    ResponElimina