Jean M. Auel es fa gran

L'autora de la sèrie Els fills de la Terra, una obra referent dels neandertals on hi ha molt de sexe, s'ha guanyat el suport de gran part de la comunitat antropològica i neandertalòfila d'arreu del món, encara que l'escriptora en qüestió no tingui massa experiència amb qüestions arqueològiques (el que diguem-ne, seria agafar el pic i la pala) ni tampoc antropològiques (allò d'estudiar l'evolució dels homínids i les seves característiques) ni molt menys genètiques (l'anàlisi dels gens aplicats en l'estudi dels nostres orígens).



Nascuda el 18 de frebrer de l'any 1936 a Chicago, Auel ja porta molts anys a les seves espatlles i no està per brocs. Evidentment que pot ser una escriptora excel·lent, i una neandertalòfila exemplar, però per ella, tot això d'extreure ADN dels fòssils, fer-ne comparacions i contrastar-les amb les diferents hipòtesis d'extinció dels neandertals ja queda una mica massa lluny, i prefereix deixar-ho per la jovenalla de la nova onada.

És el que hem pogut comprovar en una entrevista molt recent que li ha fet el diari el periodico, on els neandertals són el punt estrella. Auel, commovedora amb les seves paraules plenes de filosofia i el seu desconeixement gairebé absolut de tot el que no sigui sexe prehistòric, tira pel dret en aquesta entrevista titolada "Tots tenim una mica de neandertal":


Narrador-¿Com descriuria el món prehistòric que vostè ha creat?

J.M.Auel-És la història d'una noia que va morir a l'alba de l'home modern a Europa, la història de gent com nosaltres en temps molt primitius, de com vivien, com interactuaven, com sobrevivien. I la idea que hi havia un altre tipus d'ésser humà totalment diferent però amb la mateixa intel·ligència. L'altre. És igual de fascinant avui. ¿Com respondria el món si descobríssim ara un altre poble humà i intel·ligent però diferent?

N-¿Eren tan iguals a nosaltres pel que fa a sentiments?

A-L'única diferència, segons els científics amb qui he parlat, és que l'home modern, el cromanyó, no és ni més ni menys que nosaltres però en una altra època i una altra cultura. La seva psicologia i intel·ligència eren com les nostres i per tant les seves reaccions també, és com si parléssim dels nostres rererebesavis.

N-L'encreuament entre cromanyons i neandertals que planteja en la ficció divideix els científics.

A-Fa 30 anys, quan vaig escriure el primer llibre, al neandertal se l'anomenava homo sapiens neandertalensis. Després va canviar la teoria i li van treure el sapiens perquè no se'ls va considerar totalment humans. Ara el pèndol ha tornat i diuen que també són sapiens, una altra branca primitiva.

N-¿Què va passar amb els neandertals?

A-Ells van desaparèixer, ningú sap exactament per què, i nosaltres seguim aquí. Gibraltar va ser un dels seus últims refugis. A Portugal es va trobar l'esquelet d'un nen d'uns 4 anys i a l'examinar-lo no sabien si definir-lo com a neandertal o com a cromanyó perquè tenia característiques de tots dos. Alguns diuen que s'equivoca, però el paleoantropòleg Erik Trinkaus, gran expert en neandertals, està convençut que, segons l'ADN, tota la descendència europea té entre un 1% i un 4% de gens o cromosomes de neandertal.

N-¿Què tenim de neandertal?

A-No se sap, els científics ho estan estudiant, saben que hi ha alguna cosa, però no han pogut identificar exactament el què. Jo no n'estic segura. Els neandertals eren molt forts però crec que té més a veure amb la forma de pensar. Segurament hem heretat alguna cosa útil però no sé el què.

N-Ayla té 25 anys i és una mare feliç però en la seva història d'amor amb Jondalar sorgeix la gelosia, que en la seva societat està molt mal vista.

A-No és que abans no existís, però era una societat on depenien tant els uns dels altres que si hi havia un element que l'alterés i fos causa de fricció, com la gelosia, que és tan destructiva, havien de trobar una forma d'evitar-la i no deixar que aflorés. Me'n vaig adonar a l'estudiar pobles nòrdics, com els inuit, els esquimals, que tenen lluites sempre verbals, d'insults ferotges, però mai arriben a l'agressió física perquè depenen molt els uns dels altres.

N-La seva societat prehistòrica és liberal i una mica hippy, hi ha relacions sexuals molt liberals, fins i tot orgies, ritus d'iniciació sexual, divorcis... fins que descobreixen que els fills són conseqüència de l'acte sexual...

A-És l'element clau. Ja en el primer llibre vaig introduir la sexualitat però sense la concepció que serveix per procrear. El sexe era lliure, un plaer, no associaven una cosa amb l'altra. Però al descobrir que el sexe fa nens, la societat canvia per sempre. A la dona se l'allibera al saber-se que té el control de la sexualitat, de quan tenir fills o no encara que l'home no devia estar gaire satisfet amb això. Era el final apropiat per arrodonir la sèrie perquè permetia al lector pensar en com això va canviar les coses i com naixia la responsabilitat de la procreació que comporta el plaer.

N-Per a aquest llibre va visitar gairebé totes les coves prehistòriques d'Espanya però l'ha ambientat a França.

A-Vaig voler posar alguna cosa d'Espanya però ai, el llibre s'allargava molt. Em queda molt material i, qui sap, potser escric una novel·la policíaca amb un crim a la prehistòria, ha, ha.

N-¿Què sent al veure aquelles pintures?

A-En tres de les coves vaig plorar. L'art és tan perfecte... Tinc les parets de casa plenes d'art, és el meu vici, la meva debilitat. Les joies de la corona són Altamira, Lascaux i Chauvet i Ekain.

N-¿Per què creu que els paleontòlegs la respecten? ¿Pel seu rigor, per anar a jaciments, per la seva investigació, que l'ha portat a fer cursos de supervivència a l'àrtic, aprendre a fer foc o tallar la pedra?

A-No ho sé. Potser perquè empro material científic, teories en què uns estan d'acord i altres no. Crec que veuen que em baso en coses sòlides.

He marcat en vermell els punts on crec que aquesta bona dona no en té ni fava del que enraona.

En primer lloc, els neandertals no eren cap branca primitiva de l'Homo sapiens. Això és precisament el que hem descobert ara. Eren una altra branca del gènere Homo i prou. D'altra banda és molt greu dir que Trinkaus va ser qui va dir que els europeus tenen entre un 1 i un 4% de neandertal, en primer lloc perquè això no ho va dir pas ell, sinó un estudi que a ell li va semblar ridícul i que va criticar, i en segon, perquè ell diu que en portem un 20%!!

I ja per acabar-ho d'adobar, tenim que la bona dona creu que els gens neandertals serveixen per pensar, i que ens són útils. Que és com dir que ens van fer més intel·ligents. Que és com dir que els sub-saharians són més estúpids que la resta del planeta. Que és un pensament força racista i que no s'aguanta per enlloc.

Tota la part de les coves i el sexe molt impressionant. Això mateix Auel, dediqui's a escriure llibres sobre sexe prehistòric a la cova de casa seva amb les pintures rupestres de fons, que ho fa de meravella.

Font:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/cultura-i-espectacles/20110308/jean-marie-auel-tots-tenim-una-mica-neandertal/937011.shtml