dimecres, 9 de març de 2011

Würm, un joc de "rol"

Els jocs són aquelles coses que els sapientíssims, i probablement també un ampli ventall d'homínids vam inventar per matar el nostre temps de lleure, també anomenat avorriment.



Segurament n'hi ha molts que ho aconsegueixen, mentre que d'altres... no. D'altres el que maten són les nostres neurones i ens converteixen en éssers estúpids i violents, sense cap rastre d'humanitat. És el cas del parxís. El parxís és un joc que odio, que si fos per mi el prohibiria i obligaria a llençar tots els taulers de parxís a la foguera el dia de Sant Joan. És que és realment estúpid, no té cap sentit: fer córrer unes fitxes al damunt d'un tauler a les mans d'un dau, i amb dos únics objectius: arribar a casa i "matar" les fitxes de l'oponent per arribar-hi el més aviat possible. És un joc darwinista, de depredador-presa, que la única cosa que fa desenvolupar és la violència, la qual a més a més s'acaba premiant.

L'Oca (sí, aquella merdeta del y tiro porque me toca) també és un joc ben ximplet, però com a mínim el tauler és una mica més agradable a la vista. Ara bé, amb la cançoneta de fons i aquella calavera que hi ha 3 o 4 caselles abans de la meta, també el classificaria de joc estúpid. Els escacs són més entretinguts perquè al cap i a la fi són com la vida mateixa, però no em negareu que és un joc ple de sang i fetge: posar totes aquelles fitxes al mig d'un camp de batalla amb l'únic objectiu de fer escac i mat al rei de l'oponent... no és que siguin flors i violes. I el dòmino: m'encanta! És un joc al·lucinant, amb només 28 fitxes blanques i punts negres, que poden generar infinites possibilitats! Aquí no es tracta de matar l'oponent, sinó de fer servir l'enginy per quedar-se sense fitxes com abans millor. A simple vista podria semblar un joc molt avorrit, però no ho deu ser tant, quan molta gent de totes les edats s'hi passa hores i hores.

I els jocs neandertals? No podem saber com eren. Segurament no tant estúpids com la majoria de jocs nostres, però n'estic convençuda que els neandertals tenien jocs, o passatemps si ho preferiu. I tant bons fusters com eren, no es pot descartar de cap manera que no es poguessin fer taulers i fitxes. Qui sap, potser algun dia en trobarem algun, i llavors ja no tindrem excusa per no enviar el parxís a fer punyetes.



De moment, però, ens haurem de conformar amb coses més virtuals, com són els jocs anomenats de rol. Els jocs de rol els vaig descobrir amb "Würm". Würm, és com el seu nom indica, un joc de rol. Els jocs de rol poden incloure jocs com ara Würm, i que poden enrolar-se molt bé com a bons würmians que són. Parlant clar: no sé què són els jocs de rol, ni què hi pinta Würm en tot això. La única cosa que puc assegurar és que tant els jocs de rol com Würm, existeixen. I encara més: si existeixen, és que hi ha gent que hi juga.

Würm compta amb uns dibuixos fets a càrrec d'Emmanuel Roudier, veterà dibuixant de neandertals. És una bona dada, i que ja ens diu molt dels jocs de rol: s'hi juga amb dibuixos. Infantil? No ho crec pas.
Tal com he dit, vaig descobrir Würm i els jocs de rol al blog d'en Maju, el for what they were o al d'en Millán, ara no me'n recordo... i sembla que OH! El material bàsic és... GRATIS! Genial! Posem-nos a parlar d'aquest material gràfic, doncs. Es tracta de 4 pdfs que podreu trobar a la següent adreça:

http://couroberon.com/porte/index.php?option=com_content&task=view&id=63&Itemid=43

A partir d'aquí, si ja sou uns experts en jocs de rol, no cal que continueu llegint. Sinó, endavant, entre novells sense dos dits de front hem de fer pinya!



Dels 4 pdfs, me'ls vaig descarregar tots, com no podia ser de cap altra manera, però curiosament només en conservo un, el més llarg de tots, que porta de nom "Compagnon", i que inclou 43 pàgines + una postal. Les 43 pàgines parlen de clans neandertals i crocmanyons, acompanyats dels sempre neandertals dibuixos d'en Roudier, la numeració de pàgines i l'índex a dalt de tot. En francès.

M'ho he llegit mig per sobre unes quantes vegades, i la conclusió és que no ho entenc: quina relació hi ha entre la informació dels clans, dibuixos, descripcions detalladíssimes dels personatges, paper de la dona a la prehistòria, etc, dins d'un pdf amb la paraula "jugar"? Ara ve quan sento el CLONC! d'una paella que ha impactat contra el meu cap i que la té agafada pel mànec un jugador expert de rol o també una persona mínimament normal. Ho sento, per més mal que em faci el bony, no ho entenc. Potser la clau del misteri és a la última pàgina, on hi ha la postal. A la postal s'hi han de posar coses com ara el nom del clan, l'"endurance", les forces, l'equipament i els "fétiches". Tot això està molt bé, però, continuo sense saber on és el tauler de joc i els jugadors. Contra qui haig de jugar i quin és l'objectiu del joc? Tant se val que algú cridi amb un megàfon: MARIA LLUÏSA, SURT DE LA COVA D'UNA VEGADA!! Continuo sense entendre-ho.

Torno a mirar a la pàgina aquella del corberon i res, els altres fitxers són tots pdfs, m'esperaria algun format tipus .exe i un xat per conèixer els contrincants, però no. En Maju parla d'un tauler: se suposa que el tauler ve dins del pdf i ens l'hem d'imprimir? I un be negre amb potes rosses m'imprimiré 43 pàgines per jugar al solitari amb postals, que la tinta de l'impresora val un ronyó i es gasta de seguida!!

Se m'ha acudit que potser és com una mena de carta d'autoajuda: et fas la postal tu sol i te la quedes. O potser la postal te l'has de penjar al coll, o l'has d'enviar a algú per correu postal. O encara millor, l'has de posar dins d'una ampolla buida i llençar-la al mar. I fins i tot així: a qui li importa el que jo escrigui en una postal sobre 4 falòrnies que s'han inventat 4 gavatxos avorrits en un pdf acompanyat de dibuixos de dones prehistòriques molt lleugeres de roba que no sé ni de què va?



Bé, si mai aconseguiu revelar el gran secret de Würm i encara teniu ganes de jugar-hi, m'ofereixo de contrincant perquè m'apallisseu tot enrolant-vos, que ha de ser la bomba. Mentrestant, continuaré a la meva cova, que s'hi està molt bé (sempre ens quedaran els dibuixos d'en Roudier...).

13 comentaris:

  1. Hummm, no es broma no? realmente no sabes lo que es un juego de rol, no? De donde sales... ¿del Paleolítico?? (es una broma boba, no me he podido resistir)
    Verás, te explico un poco: los juegos de rol se juegan con uno de los jugadores haciendo de "narrador", y los otros interpretando cada uno un personaje.
    Es como una narrar una historia de forma cooperativa, con mecánicas generales (las reglas que habrás visto) para resolver las situaciones de "conflicto" que se plantean en la historia.

    Para empezar, lo más importante es entender estas ideas básicas: es un juego para jugar con otros, no es necesariamente competitivo (suele ser más bien cooperativo), y va de "contar una historia" entre todos. En esa historia los "personajes" de los "jugadores" son los protagonistas. Y, aparte, hay un "narrador" que no tiene asignado ningún personaje concreto, sino que se dedica decidir y describir cómo va "moviéndose" el resto del "mundo dentro del juego" (los personajes secundarios, los seres no humanos como los animales, el tiempo, la climatología, etc), con el objetivo de ofrecer retos y situaciones interesantes a los jugadores. Asi, entre todos, se crea la trama y la historia.

    Ejemplo muy basico: Una partida de "Würm". El narrador explica que los neandertales (personajes) de los jugadores necesitan cazar para alimentarse, y que conocen una zona por la que -en esta época- suelen pasar ciervos. Los jugadores deciden que sus personajes marchan alegremente a proveerse de proteinas. Ellos describen como hacen el viaje y cómo hablan entre ellos. El "narrador" les dice, finalmente, que han llegado al sitio de caza, y que allí ven unos ciervos a lo lejos. Uno de los jugadores dice que su personaje se adelanta y acecha a los ciervos. El "narrador" piensa entonces en términos de reglas del juego (o las consulta, si no las recuerda me memoria), y decide que el "jugador" debe sacar cierto resultado con unos dados, para que "su" neandertal no asuste a la manada.

    Se lo dice al jugador y este tira los dados. El resultado es afortunado, y por ello el "narrador" decide que el neandertal sí ha conseguido acercarse a los ciervos.

    Entonces el jugador decide que su personaje le va a tirar su lanza a uno de los ciervos. El jugador pregunta entonces: "¿mi neandertal le acierta al ciervo?". La respuesta del "narrador" es previsible: "tira los dados".
    Y, de nuevo, el "narrador" consulta la regla o estadística pertinente- o bien ya la conoce de memoria- y responde: "si, con ese resultado tu neandertal le acerta al ciervo con su lanza, y puede cobrar la pieza".

    Es un ejemplo muy general. Si buscas en la wikipedia juego de rol encontrarás mucha información.

    ResponElimina
  2. Ah, y creo que Maju habló de un juego de Mesa, no de Tablero (y de mesa es, se juega a los juegos de rol con l@s jugado@s sentados alrededor de una mesa, donde pones tus manuales, hojas, lápices, dados, ganchitos, cocacolas, etc)

    ResponElimina
  3. Aquí hi tenim el veterà en jocs de rol! (o almenys molt més entès que jo...)

    És una descripció molt bona, si no et fa res faré un c&v el dia que arribi a la paraula "rol" de la lletra "R" de la Gran Enciclopèdia Neandertal. És un projecte que encara està en bolquers i del qual no se'n sap res del cert, només que hi ha certes intencions de començar-lo algun dia :P

    O sigui que es tracta d'explicar històries, entre uns quants jugadors. No ho havia sentit mai, sincerament! Tampoc no tinc amb qui jugar, o sigui que... ara bé, si es tracta de representar neandertals prefereixo una bona obra de teatre per això, o una representació en plena natura, i no pas asseguts en una taula. per mi, els neandertals, com més vius millor xDD

    ResponElimina
  4. Saludos Maria Lluisa y Millán!!

    La verdad es que con la descripción de Millán dan ganas de ponerse a jugar una partida!!

    Yo también he jugado alguna partida con los amigos, y pasé muy buenos ratos; jugábamos con unos folios y el narrador hacía dibujos y mapas de los escenarios. Era imaginación y solidaridad entre los compañeros de juego; lástima no haber podido jugar en aquella época una partidilla a Würm.

    Saludos.

    ResponElimina
  5. Ostres David, tu també hi has jugat? Doncs és molt estrany, perquè no n'havia sentit a parlar mai, per aquí. És possible que hi hagi jugat però amb un altre nom!

    Sí que estaria bé posar-se a la pell d'un neandertal per un moment i pensar estratègies de caça. Potser acabariem descobrint coses noves i tot, i els neandertals es farien molt més populars entre el jovent!

    ResponElimina
  6. Ara que en parleu tant bé tinc curiositat per jugar-hi! Però no tinc ningú per aquí... la família en general té molt poca paciència i els amics no estan per jocs de rol en aquest moment :(

    Espero que aviat en surti una versió on-line!

    ResponElimina
  7. jejejeje no hi has jugat mai??? No se m'havia ocorregut mai de jugar al pleistocé amb neanerthals, ha de ser de bomba!
    Els pocs cops que hi vaig jugar amb els meus cosins m'havia de conformar amb ser un kender o un pirata.
    Els jugadors dels jocs de rol també escullen ( o defineixen, amb l'ajuda dels daus) les característiques dels seus personatges ( ex: la força, la punteria, la intel·ligència, la intuició, la destressa seguint rastres, jejej qui sap..). En funció d'aquestes puntuacions el narrador t'exigirà tenir més o menys sort amb els daus.


    Fa un poc vaig llegir un llibre de fantasia de Laura Gallego que tracta d'una partida de rol, no deu ser massa bo, doncs no li van publicar, però és prou emocionant i el penja de franc a la seva plana web :p
    http://www.lauragallego.com/zhur.pdf

    ResponElimina
  8. Que defineixes els caràcters amb els daus? Uff cada dia vaig més perduda amb això del rol, però si tothom en parla tant bé deu ser per alguna cosa!

    Parlant seriosament, no entenc com és possible que no n'hagi sentit a parlar mai si són tant divertits! A mi es que me faria molta il·lusió portagonitzar una pel·lícula de neandertals :) encara que m'haguessin de posar silicona a tota la cara i m'hagués de menjar carn crua.

    M'estic mirant el pdf: ah, però es que la història ja ve narrada? Llavors és com si fos una obra de teatre però jugant a sobre la taula.

    No, no hi he jugat mai a aquest joc... miraré videos al youtube a veure si se m'aclareixen els dubtes, que últimament tinc la closca massa dura.

    ResponElimina
  9. No no! el .pdf és una novela, i relata una història entorn a un joc de rol. A més es fantàstica. No t'ho trobaràs mai que se't allarguin les orelles o et creixi la cresta suprciliar només a causa del teu personatge a la partida.

    L'he afegit només perquè me la vaig llegir fa uns mesos i està bé si t'agrada la fantasia. I perquè et fas una idea de cóm són les partides de rol. No és de lectura necessària ;)

    "[...] A mi es que me faria molta il·lusió portagonitzar una pel·lícula de neandertals :) encara que m'haguessin de posar silicona a tota la cara i m'hagués de menjar carn crua."

    No sabia que amagaves dots interpretatives. Vols dir que menjaven carn crua?

    ResponElimina
  10. "L'he afegit només perquè me la vaig llegir fa uns mesos i està bé si t'agrada la fantasia. I perquè et fas una idea de cóm són les partides de rol. No és de lectura necessària ;)"

    Me la llegiré així que tingui una estona :)

    "No sabia que amagaves dots interpretatives. Vols dir que menjaven carn crua? "

    Jo? Si era la millor al teatre de l'escola, ho porto a la sang això de fer comèdia xDDD parlant seriosament, actuar és molt més dur del que sembla, sobretot si es tracta de representar homes prehistòrics. Cal assajar bé el llenguatge, els moviments, la mímica... no, no crec que mengessin carn crua habitualment els neandertals, perquè dominaven el foc. En canvi altres homínids com ara els antecessors sí que s'ho menjaven tot cru, cosa que els devia provocar malalties. Al Sota Terra vaig veure com l'Eudald i companyia tastaven les delícies del moll de l'os d'una vedella.

    ResponElimina
  11. Comer carne cruda de forma habitual u ocasional ha sido bastante habitual en bastantes culturas "modernas". Por ejemplo, entre los Inuit era una práctica habitual hasta el S. XX (y en algunos sitios lo sigue siendo). La principal razón, en este caso, parece ser que era aportar vitaminas, y compensar la carencia de vegetales en la dieta...
    Hay bastante literatura sobre este tema (también, el exceso de carne cruda, en humanos, puede provocar otros problemas de salud)

    ResponElimina
  12. I els japonesos mengen peix cru sovint! O ho feien quan el pacífic no estava en risc de contaminació radioactiva...

    També em consta que quan es cuina la carn es perden vitamines, doncs si alimentes als gossos només amb carn cuita tenen mancances. Però també facilita molt la digestió.

    Potser si et fas un gran àpat de carn crua apallisses el sistema digestiu, potser l'acabes treient i tot. Desconec quins altres problemes de salut pot causa però... potser al cuinar també disminueix el risc de esdevenir infectat per paràssits?

    ResponElimina
  13. "Comer carne cruda de forma habitual u ocasional ha sido bastante habitual en bastantes culturas "modernas". Por ejemplo, entre los Inuit era una práctica habitual hasta el S. XX (y en algunos sitios lo sigue siendo)."

    Sense anar tant lluny, a mi m'agrada molt el fuet. Com més tendre, millor :)

    I els japonesos mengen peix cru sovint! O ho feien quan el pacífic no estava en risc de contaminació radioactiva...

    Si tu, sembla que amb la última explosió el que no podrem ni tastar serà l'aire :P


    "També em consta que quan es cuina la carn es perden vitamines, doncs si alimentes als gossos només amb carn cuita tenen mancances. Però també facilita molt la digestió."

    Caldia posar-ho més en pràctica això, doncs! De la carn crua només n'he sentit dir malediccions.

    "Desconec quins altres problemes de salut pot causa però... potser al cuinar també disminueix el risc de esdevenir infectat per paràssits?"

    Paràsits evidentment. Passant la carn pel foc totes aquelles cosetes verdes peludes queden socarrimades. Els Anteke devien agafar unes diarrees, pobres...

    ResponElimina