El foc, tal com ens diu l'Eudald, era un element sagrat de qualsevol clan neandertal. Tant, que tothom en sabia fer, i no com ara, que ens cremem només encenent un llumí. El foc, a més a més, també podria haver potenciat les habilitats socials i linguístiques dels neandertals, precisament perquè fomenta l'intercanvi d'idees i coneixements dels diferents individus del grup que s'hi asseuen al voltant.
El que no es pot negar de cap manera, és que el foc va bé tenir-lo al costat quan fa fred. I encara més quan neva. I encara molt més quan es tracta de sobreviure una glaciació de 10.000 anys. El foc també va bé per matar bacteris perjudicials per la salut neandertal. En definitiva: el foc anava tant bé que un cop el van trobar, ja no el van deixar perdre mai més.
Tot i així, sembla ser que sense foc també haurien tirat endavant, els neander, com van fer els Antekessors, fa 800.000 anys: ells no el dominaven pas, el foc, i en canvi bé que van poder sobreviure els freds hiverns europeus.
Segons un estudi molt recent centrat en mostres de pedra escalfada, ossos cremats i sediments prèviament escalfats a la localitat anglesa de Beeches Pit, el foc va venir molt després: fins fa 400.000 anys no és quan van començar a aparèixer les primeres evidències de l'ús continuat i manipulació experimentada del foc. I el més meravellós d'aquest estudi és que sembla que han trobat la Clau de com s'ho feien els Heidelbergensis a l'hora d'encendre la flama, i és realment impressionant. Digueu-me idiota, però no se m'hagués acudit mai:
"Els avantpassats dels neandertals aconseguien el foc cavant forats a terra, on hi ficaven escorça de bedoll. Després, cobrien el forat amb pedres per bloquejar l'entrada d'aire. Per crear les espurnes, colpejaven peces de sílex contra troços de pirita de ferro. També podrien haver conservat i transportat el foc encès d'un lloc a un altre"
Qui ho diu que eren idiotes? Si hauriem d'aprendre d'ells! Qui sap si gràcies a aquesta tècnica més d'un excurionista perdut en la neu podria salvar la pell! Aquesta tècnica evidentment va anar passant de generació en generació fins arribar als neandertals, que com sabem, eren uns genis amb les seves fogueres, les funcions de les quals ens amaguen moltes sorpreses que esperen ser descobertes.
Una curiositat que tinc és saber qui va inventar el foc. No, ja sé que és impossible saber-ne el nom, però el que vull dir és si va ser qui o quins. Si el foc va ser descobert una vegada i després aquest coneixement es va passar als diferents clans i llinatges d'homínids o bé cadascú va anar pel seu compte. Com que sembla que fa 400.000 anys tant els avantpassats dels neandertals com dels humans moderns ja dominaven la tècnica, una possibilitat interessant és que hi hagués transmissió de coneixements entre els diferents llinatges.
Font:
ACB
Crec que el descobriment es pot haver donat independentment varis cops al llarg de la prehistòria.
ResponEliminaNo entenc per a què s'ha de blocar l'aire amb pedres, no se suposa que cal oxigen per a la combustió? O el que vols dir es que paren el vent?
"No entenc per a què s'ha de blocar l'aire amb pedres, no se suposa que cal oxigen per a la combustió? O el que vols dir es que paren el vent? "
ResponEliminaJo tampoc no ho entenc gens, ni quina relació hi té l'escorça de bedoll amb tot això, només he traduït al català el que hi havia a l'article, de manera que suposo que el becari que l'ha escrit tampoc no en tenia ni idea del que escrivia i s'ha confós :P
jeje no sé, l'escorça de bedoll és especialment prima, que jo sàpiga s'utilitzava per fer besulles (una mena de bosses). Però potser també al ser tant prima ( quan es despren sembla paper) s'encen amb facilitat... a més el bedoll és un arbre que aguanta bé els climes freds, potser en aquell moment no disposaven de gaires escorces diferents xD
ResponEliminaHe trobat aquest blog i article per casualitat mentre buscaba informació a la xarxa relacionada amb les besulles.
EliminaAqui a Kamchatka es obvi i sabut PER TOTHOM que l'escorça de beç ( bedoll) es el millor material del món per encendre un foc. I es realment eficaç. Es prima i ( segons m'han dit, però no n'estic segur) plena de petites bombolletes d'aire. També està formada de múltiples capes molt fines juntes. És pràcticament com paper. I en la varietat Betula ermani aquesta característica està encara més accentuada que al beç que coneixem a Catalunya ( Betula pendula).
Per curiositat, fa una estona he esbrinat que una altra mena de beç blanc ( Betula utilis) a l'himalaya es va fer servir durant segles com a base de paper on hi escribien en sanscrit ( escribien llibres de paper de beç!) fins que fa uns segles algú els va presentar el paper.
Ah però que era allò d'anar fregant un bastonet contra un troç de fusta fins que en sortira fum? És que amb els procediments implicats m'he imaginat una cosa completament diferent!
ResponEliminaElque no sé és quanta estona s'hi devien estar, abans que s'encengués, no ho he provat mai, però es veu que 15 minuts no te'ls estalvia ningú.
Suposo que fregant amb la fusta ( també hi ha la variant que usa una mena d'arc per fer girar un bastonet sobre una fusta no?) t'assegures no dependre de la pirita de ferro. Però potser és més fàcil amb la pirita, si al picar treus guspires i tens un material prou inflamable per a que s'encengui amb una o poques guspires... ja ho tens! Fregant fusta fins a cremar-la sembla més cansat i deu portar una estoneta almenys als qui en tenen més pràctica. Nosaltres no sé pas si ho aconseguiriem ni amb molta estona xD.
ResponEliminaDevien conservar el foc a l'assentament sempre que podien, i si tenien la mala fortuna que s'apagava, o eren lluny del campament i necessitaven fer foc, usarien aquestes tècniques.
La setmana passada vaig veure el film d'"Entrelobos", que ja és a cinetube.com. Aquell nen va viure sol uns quants anys a la montanya, l'última cosa que li va dir el vell pastor amb el que vivia abans de morir va ser que no deixés apagar el foc... i ho va intentar fins li van apagar, i va passar fred per uns mesos fins que va aprendre a fer foc picant pedres.
Uooooo se m'acaba d'acudir que podria fer un Experiments Casolans II amb això de fer foc a la neandertal (sense l'ajut del mastí, és clar).
ResponEliminaEl que no sé és si es necessita un tipus especial de fusta o ja va bé amb qualsevol. El que anirien bé son pedres fogueres, però són motl dificils de trobar i per aquí no n'hi ha gaires. Segur que l'experiment sortiria malament, o bé el deixaria córrer xD
"La setmana passada vaig veure el film d'"Entrelobos", que ja és a cinetube.com. Aquell nen va viure sol uns quants anys a la montanya, l'última cosa que li va dir el vell pastor amb el que vivia abans de morir va ser que no deixés apagar el foc... i ho va intentar fins li van apagar, i va passar fred per uns mesos fins que va aprendre a fer foc picant pedres. "
Caram sembla interessant la pel·lícula! Hi han hagut molts casos d'aquests de nens que s'han perdut, un era el d'un nen francès que es deia Victor, que el van abandonar de molt petit al bosc, i fins i tot l'havien intentat matar, però va poder sobreviure, i quan tenia uns 13 anys el van capturar i el van portar a la civilització. El pobre no s'hi va acostumar mai, però amb això del fred es veu va sobreviure temperatures molt baixes, i sense foc.
Ei! Doncs pot ser molt interessant! Apren-te bé la part teòrica, amb paciència segur que ho aconsegueixes!
ResponEliminaPer a fer-ho més autèntic hauries de trobar per tu mateixa una pedra foguera!
http://es.wikipedia.org/wiki/Pedernal
Em sembla que la major part del terreny a l'Anoia es calcari! El bruc d'hivern ( Erica multiflora) creix en terrenys calcaris, i jo la veig per tot arreu!:P
Sinó utilitza la pedrenyera d'un encenedor, o fes-ho amb fusta:D
La següen pràctica la construcció d'una llança, o d'un arc... o d'un bumeraang!!!
S'ha de fer amb bruc? De veritat que les pedres fogueres són força habituals a l'Anoia? És que només en vaig veure unes una vegada... en un dibuix d'un conte. Ah i també en un documental de "érase una vez... el hombre de neandertal" però ara m'hi fixaré més, ha de ser tant emocionant picar dues pedres i que en surtin espurnes!!
ResponEliminaPer si de cas primer ho provaré amb el bruc (l'haig de fregar ben fort, no?) a veure si surt fum, i sinó ja buscaré les pedres fogueres, que deuen ser material calcari, un tipus de material que no sé exactament com es distingeix del material no calcari, però que si es diu així deu ser per alguna cosa.
Hola Maria Lluisa!
ResponEliminaTenía entendido que más o menos estaba claro que Homo Heidelbergensis había aportado la técnica modo 2 y el fuego a Europa, lo que suponía una ruptura cultural con Homo Antecessor; esta confirmación, en mi opinión, puede reforzar más la posibilidad de que la línea de antecessor no sea del linaje neandertal, que se extinguiera y fuera reemplazada por heidelbergensis.
Saludos!
Hola David!
ResponEliminaSí, és molt possible que aquests heidelbergensis arribessin des de l'Àfrica. De fet hi ha qui els relaciona amb els H. rodhesiensis, que per molts serien avantpassats nostres, mentre que els antecessors serien una línia ancestral independent, però no està tant clar que no siguin avantpassats dels neandertals, és possible que un cop a Europa els H. heidelbergensis es barregessin en cert grau amb els Anteke.
Aquests heidelbergensis podrien explicar els cranis estranys trobats al nord d'Àfrica, com els Dar es Soltan 2 i 5. Vaig llegir que en Trinkaus els relacionava amb aquesta espècie, a uns cranis que només tenen 30.000 anys!!
Hola ML!
ResponEliminaNoooo, lo del bruc d'hivern ho vaig dir perquè és una planta que creix sobre terreny calcari i bastant vistosa, i perquè a wikipedia diu que la pedra foguera (que és el mateix que silex) es troba en sòls calcaris! Diu que s'ha de picar el sílex contra una pedra rica amb ferro ( una pirita..) però no sé com podríem trobar aquest tipus de pedra, imagino que anant provant picant contra pedres dures... o usant una navalla o ganivet de ferro ( clar que en el mateix moment abandones l'edat de pedra :D!)
Però no sé quina fusta hauries d'usar... no crec que el bruc.
Buscant he trobat aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=MJKCMne53iA&feature=fvwrel ( té una segona part)
Està molt bé! és un home fent foc només amb pedres i fusta al sud d'espanya! El problema es que algunes de les plantes que diu ( com la Agave i el Ricí) no són autòctones de la península.
Tanmateix pots començar amb aquestes si diu que és més fàcil! Agave... n'hi ha a varis llocs perquè la gent la planta, i com es mor després de florir en deu haver de mortes i seques! Amb l'Agave diu que fa servir porrassa ( "gabón o "lirio conejero" http://ichn.iec.cat/bages/roques/Imatges%20grans/asphabel.htm si n'hi ha al Bages també n'hi ha d'haver a l'Anoia! Però he de confessar que he estudiat botànica i no deu ser gaire habitual, doncs no la coneixia... s'ha de mirar en pedruscalls.
Per practicar deu ser bona idea.
Com a esca diu que fa servir margalló ( "palmito") l'única palmera natural de la península ibèrica, però no n'he vist tampoc mai de manera salvatge a l'Anoia... però si plantat al passeig d'Igualada i en altres jardins em sembla :D! Clar que allí no estarà seca!
A Limnologia ens van parlar del "Bolet d'esca" que en teoria es feia servir per encendre el foc, és un bolet de soca que sí que és més fàcil de trobar:
http://ichn.iec.cat/bages/ribera/imatges%20grans/Fomes%20fomentarius.htm
Tanmateix, com el mateix home diu, ha de ser possible encendre el foc amb moltes altres fustes, només s'ha de tenir en compte que el taladro sigui més dur que la base! En parlen una mica als comentaris...
En un altre enllaç he llegit que pots fer un arc ( no un de veritat, simprement amb una branca flexible doblegada i un cordó de sabata) per facilitar el fregament fent girar el taladro. També diu que sempre que al fegar obtinguis una pols negra és que has encertat en la selecció de les fustes. Hi ha una taula que mostra les espècies de fusta dura i les de fusta tova:
http://www.taringa.net/posts/offtopic/1162977/Supervivencia_-Hacer-fuego_.html
Potser al nostre hàbitat com a fusta dura pots trobar més fàcilment roure o alzina... o alguna olivera abandonada xD.
Com a fusta tova albers, pollancres, avellaners, saücs, salzes... imagino que l'experiència t'ensenya quina és la millor combinació i la més fàcil de trobar en el teu hàbitat. Això ho devien tenir clar els neanderthals! :P
Jo potser també intento d'aprendren! L'home del vídeo és encoratgedor: diu que només cal practicar per adquirir experiència i llavors, per algú amb experiència, és un procediment senzill! jejej
Hola Adrià!
ResponEliminaI no seria més senzill agafar un troç de fusta normal i corrent? És que si ens hem de posar a buscar tal planta o tal arbre... i uala, amb els bolets també es pot fer foc?! Això si que no ho sabia!!
Els meus coneixements de plantes no són pas massa bons... conec els garnis i les margarides, i poca cosa més :P
Millor agafar un troç de fusta vella i dura de qualsevol lloc (tova suposo que no funciona) i anar fent girar el bastonet. I si ens cansem, amb el taladro.
Fum sí que en treuen, però foc, no n'he vist mai!!
*geranis
ResponEliminamarialluïsaaa una mica més d'esperit científic!!! Diria que no tenien taladros elèctrics a l'edat de pedra!
ResponEliminaJo crec que provaré d'arpendre'n.
Pots provar-ho amb un troç de moble vell, ja diràs. Però no sé si és gaire bona idea, al vídeo diu que ha ser un troç amb escorça, i has d'emprar dos tipus de fusta diferents.
Però a quina zona ho intentaràs? Jo crec que hauré d'anar al bosc, perquè si la família em veu amb un troç de fusta i un pal fent no sé què amb certa desesperació...
ResponEliminaUn troç d'escorça? Ufff respiro, això és fàcil de trobar!
Si ho aconsegueixo ho gravaré i en penjaré un vídeo per a principiants al·lèrgics als mistos. Si ho aconsegueixo :D
jajajajaja noooo, no n'hi ha prou amb un troç d'escorça! Al vídeo que vaig penjar ( http://www.youtube.com/watch?v=MJKCMne53iA&feature=fvwrel ), encara que és amb parla andalusa, diu que q'ha de fer servir fusta que conservi l'escorça, es veu que és necessàri un canvi de densitat: l'escorça és més dura... i potser evita que trenquis o foredis la base mentre girant el pal cremes la part més tova...
ResponEliminaNo ho sé, faig excursions sovint pels voltants d'igualada (em diverteixo fent caça fotogràfica d'ocells i de rastres xD), serra de collbàs, puigaguilera ( tot i quer ala l'estan destrossant), tres mullons, la tossa... I aviat estaré de vacances! A partir d'ara quan surti em fixaré si puc trobar trossos de fusta interessants! I si en trobo s'intentarà xD
No, no, volia dir amb fusta evidentment! És que per mi, escorça = escorça + fusta xDD
ResponEliminaVeig que estàs fet un bon biòleg d'aquells que s'anomenen "de bota". És bonic això de contemplar les meravelles de la naturalesa, el que passa és que aquesta passió de córrer darrere aquells animalons petits i esmunyidissos que t'has d'esperar 2 hores assegut al mateix lloc perquè es dignin a sortir del cau i fer-los la foto... no la sento.
xD
ResponEliminaen realitat si surts al camp en qualsevol moment de l'any, però en particular ara a la primavera que estan tots hormonats cantant i defensant el territori, no hi ha cap dificultat en veure ocells de motles espècies diferents i sovint de bastant a prop. Res d'haver d'esperar enlloc a que surtin del cau. I els rastres també es troben fent camí més que esperant assegut :P
Jo crec que normalment si la gent no viu aquesta emoció és que simplament no s'adonen del que els envolta. Fins i tot molta gent a qui els agrada fer excursions, o fer cims, no es fixen en el que els creua el pas, o el que es troba al costat del camí o el que els sobrevola i, per tant, no ho gaudeixen tant.
A cada moment, encara que no t'hi pensis gaire, hi ha multitud d'ocells cantant i volant al teu voltant. Cada espècie amb una o vàries melodies diferents, cada so et pot donar una sopresa, i si penses en mirar-los també descobreixes diferents formes i colors, cada un amb un nom. És realment exitant, però has de conèixer per valorar-ho, si només coneixes els pardals i els coloms ( i m'atreveixo a dir que molta gent de ciutat, que en veu a diari, ni tan sols sabria distingir entre un pardal i un altre ocellet d'una altra espècie perquè mai s'han fixat en que els caracteritza) no sabràs veure els tallarols de casquet, les tallaretes cua llarga, les mallarengues emplomellades, els estornells, els bitxacs, les orenetes cuablanca, els capsigranys, les bosquetes, les boscarles, els rossinyols bords, els raspinells, els picasoques, els bruels, els gafarrons, les cogullades, les cuaretes o les cotxes fumades ( entre centenars d'altres). El mateix passa amb les plantes ( si no saps que existeixen les orquídies, narcissos o diferents papilionàcies i no esperes trobarte'ls potser no arribes a veure'ls encara que es trobin al costat del camí), les papallones, les libèl·lules, els cants dels diferents gripaus a les nits... o els rastres: si no ets capaç de diferenciar, i a més ni tan sols et pares a pensar, que una emprempta del camí pot ser d'un toixó, una fagina o un cabirol enlloc d'un gos, mai et sentiràs exitat al respecte.
No t'estic pas recriminant ni em molesta que no sentis aquesta passió que dius. Només et comento que per experiència aquesta passió no neix sense coneixement, i si ningú mai t'introdueix a aquest coneixement és difícil que t'hi sentis atret. És el mateix amb tots els camps de coneixement: la ciència, la literatura, l'astronomia, la música funk, les sèries de televisió, els neanderthals... fins que no n'ets conscient de la riquesa de tot el que pots aprendre al respecte no t'hi sents especialment atret, i a mesura que en vas aprenent la teva avidesa de coneixements sobre el tema creix i tot et sembla més emocionant!
El nostre cervell és àvid d'informació, però discrimina poc, tant se val que l'alimentis amb coneixements útils com amb els detalls de la vida dels participants de Gran Hermano xD, malauradament...
UAU! Si la natura és fascinant, ho reconec! El que passa és que la gent que viu tot l'any a la ciutat, com has dit, li és molt difícil distingir entre diferents animalons, i no podem portar-los tots cada cap de setmana a la muntanya a fer-los unes classes.
ResponEliminaJo encara tinc sort perquè he nascut en un ambient relativament rural, i sé distingir forces ocellets i plantes, encara que no tants com tu!
Els que en devien saber molt eren els homes prehistòrics, o fisn i tot la majoria de gent de fa 2.000 anys, perquè dels seus coneixements en depenia la resta del grup. Ara que tot ho comprem congelat als supermercats, aquest coneixement no ens és imprescindible.
De totes maneres, crec que si aconsegueissim que la gent s'interessés més per la naturalesa potser l'acabaria valorant més, i s'ho pensaria dues vegades a l'hora d'extingir espècies, fer desaparèixer boscos o fins i tot utilitzar bosses de plàstic enlloc de les de cartró.
Però mentre la naturalesa per a molta gent continuï sent aquelles zebres que es passegen majestuosament pel desert del Kalahari i els lleons que se les miren pacientment, no anirem enlloc.