Encreuaments extremadament infreqüents podrien explicar l'1-4%

Continuem amb els estudis sobre l'ADN neandertal, i especificament, l'ADN neandertal que es troba en (gairebé) tots nosaltres. Aquest cop, un estudi acabat de sortir a la llum, no ha analitzat pas la doble hèlix que codifica per la visera i l'absència de barbeta, sinó que s'ha dedicat a fer modelets per saber com va ser introduït aquest 1-4% que arrodonirem a 2% per comoditat, dins dels campaments dels africans que en aquells moments devien estar abandonant el seu continent bressol, per raons encara desconegudes.



Aquí hi podeu trobar el pdf amb l'estudi sencer i les figures: http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/1103/1103.4621v1.pdf

L'abstract diu el següent:

"Considering the recent experimental discovery of Green et al that present day non-Africans have 1 to 4% of their nuclear DNA of Neandertal origin, we propose here a model which is able to quantify the interbreeding events between the two subpopulations. The model consists of a solvable system of deterministic ordinary di erential equations containing as a stochastic ingredient a realization of the Wright-Fisher drift process. By simulating the model we are able to apply it to the interbreeding of African and Neandertal subpopulations and estimate the only parameter of the model, which is the number of individuals per generation exchanged between subpopulations. Our results indicate that the amount of Neandertal DNA in non-Africans can be explained with maximum probability by the exchange of a single pair of individuals between the subpopulations at each 77 generations, but larger exchange frequencies are also allowed with sizable probability."

La primera frase descol·loca tothom, i desencoratja qualsevol intenció d'entendre mínimament el model analitzat o directament d'estudiar matemàtiques, perquè és clar, diu el següent: "el model consisteix en un sistema resolvable d'equacions ordinàries determinístiques diferencials contenint com a un ingredient estocàstic una realitzacio del procés de deriva de Wright-Fisher."
???!?!?!?!?!?!??!?!?!?!?!?!?!?!?!??!



És la frase perfecta que us podeu memoritzar i dir, per exemple, quan us estan atracant. O quan us quedeu sense paraules. O si sou sonàmbuls. O si voleu fer la pilota al professor d'estadística. O fins i tot, estaria bé com a acudit, per què no? Sempre havia somniat inventar-me una frase que fes riure de veritat, un acudit que de tant bo, s'escapés com la pólvora per tot el planeta. Doncs bé, sembla que ja l'he trobat!

Com que ja heu vist que les matemàtiques no són el meu fort, passaré a explicar què proposa aquest acudit.

Parlant en termes relativo-determinístics dins la dimensió espai-temps, podríem afirmar que si el model és correcte, les coses van anar de la següent manera: un grapat d'africans es passejava tranquil·lament pel desert del Sinaí, ben orgullosos de les seves barbetes i nassirons afilats, quan van veure, a l'horitzó, una banda de lleons. Espantats, van córrer i córrer (...). No, no m'agrada. És millor utilitzar la versió Otzy, la que porta molt de Heavy Medal: uns quants individus foscos de pell van assaltar un campament neandertal per xutar-se 2 mones a la vora del foc. Aquesta escena de guerra es repetia cada 77 generacions (1 generació correspon més o menys al temps que trigaven un d'aquells humans en tenir un fill), que podien anar cap amunt, o cap avall. Si no us agrada, puc inventar-me també la versió Otzy Costo Full, aquesta relaxa molt: tenim un parell de campaments vivint cada un a la banda d'un riu, que de fora semblen molt semblants però per dins cada campament té les seves particularitats morfològiques, i que de tant en tant intercanvien coneixements, menjar, aigua... i dones, de manera que tots són feliços i es fumen uns bons porros per celebrar-ho.



El que és important aquí, és recordar els números: el 2 i el 77. Com podeu notar, aquests números no tenen res d'especial excepte que són primaris: només es poden dividir entre 1 i entre ells mateixos. Un intercanvi de 2 individus cada 77 generacions, fa entre 45.000 i 80.000 anys hem de suposar que és relativament infreqüent, però com diu el mateix estudi, uns intercanvis més grans (és a dir, de més de 2 goril·lots cap a una o altra direcció) també es podrien ajustar bé al model-acudit.

Perfecte. I això què ens diu exactament? No massa cosa. Només que potser eren molt pocs i els era difícil trobar-se, o bé que quan es veien les cares, fugien esperitats de tant lletjos que es trobaven. El model tampoc no explica per què els neandertals de fa 38.000 anys no semblen portar cap rastre d'ADN d'humà modern, ni per què només es van encreuar en un lloc i temps concrets.