dimarts, 1 de març de 2011

Ja està aquí, ja arriba... l'Arale! Tin tititintintin tititititintintin

No he pogut expressar de cap altra manera l'anunciament de l'arribada del nostre convidat d'honor. Es tracta d'un valencià de les terres meridionals de la Safor on es troba el seu meravellós xalet que l'ha acollit durant més de 40.000 anys que ha arribat completament d'incògnit, dins d'una furgoneta i escortat perquè no li pugui passar cap mal, car moltes coses estan en joc, començant per la integritat d'un dels neandertals més complets que s'han trobat mai i acabant amb la paciència de José Aparicio, el Descobridor.



L'Arale (he decidit posar-li aquest sobrenom, perquè allò de Cova Foradà de la Oliva I em sembla massa estigmatitzat) va arribar el passat divendres a les terres catalanes, i segons José Aparicio, que va estar pendent de tot el trajecte, ha arribat en perfecte estat.

Després d'haver-lo tret del furgó amb la màxima cura, l'Arale ha estat embalsamat i embalat com si fos un fuet per sotmetre's a un TAC durant els propers dies. Durant tot el procés quirúrgic hi serà present José Aparicio, que respon davant del món de la integritat del bloc de pedra on el nostre Arale s'hi ha passat bona part de la seva vida.

A l'embalatge de l'Arale hi han participat diferents científics de la UAB, entre els quals hi ha la dra. Eulàlia Subirà, a la qual li vaig enviar un e-mail, i que em va dir que no em podia donar cap informació perquè encara no havia vist l'Arale. Doncs bé, ara ja no té excusa!

El que queda de l'Arale haurà de ser extret de dins del bloc de pedra, perquè encara que no ho pugui semblar, l'Arale i el bloc de pedra són dues entitats completament diferenciades. En el primer cas, les restes pertanyen a un neandertal que un bon dia corria, caçava, respirava, s'emocionava i menjava, cosa que no es pot dir del segon. Això no vol dir que l'Arale no pogués tenir el cor de pedra, una metàfora que segurament li hagués semblat massa sàpian', si hem de fer cas de l'Arsuaga.



Després de l'extracció, el nostre protagonista es sotmetrà a tot tipus d'anàlisis per extreure'n dades com ara el tipus d'alimentació, el sexe, el moment de la mort, les patologies o l'ADN, aquest últim que també ha estat sol·licitat per l'equip d'en Pääbo, i és que l'Arale s'ho val.

El nostre convidat (o convidada?) s'estarà un any a la UAB, probablement a la facultat de ciències (siiiii a només 500 metres d'on estudio jo!) i després retornarà a la seva terra natal per instal·larse al Museu de Prehistòria de València.

Mentrestant, tenim un any. Un any de notícies impactants que ens podran resoldre moltes incògnites dels neandertals i també obrir nous interrogants, i que ens farà bategar molt intensament els nostres cors, encara que els tinguem de pedra.



L'Arale ja és aquí! Demà quan arribi a la UAB ensumaré l'ambient. Segur que no sentiré res per culpa del meu nas ridícul, i en cas que ho senti, serà la ferum dels excrements que les molt amables hienes van deixar al costat de l'Arale. Ara, però, més val pensar en coses agradables, com ara en l'originalitat de l'Arale, la seva immortalitat i fortalesa, els seus amics tant únics, els paisatges de la vila del Pingüí, els experiments del Dr. Slum...



FONT:

http://www.lasprovincias.es/v/20110228/culturas/neandertal-hallado-oliva-llega-20110228.html

7 comentaris:

  1. Uo, ara que llegeixo l'article em trobo casualment avançant feina a una biblioteca de la UAB!!!

    Tens cap pla per infiltrar-te a la càmbra de seguretat? O penses almenys apropar-ti i acariciar la porta??? :D

    ResponElimina
  2. Ostres jo hi era fins fa molt poc! De moment tinc pensat acostar-me a la facultat de ciències, però parla d'un institut que no sé pas on queda, i la facultat de ciències és enorme!! No sé si el deuen tenir allà dins o potser en un altre edifici del campus de vés a saber on... mira, per si de cas primer intentaré esbrinar què és aquest institut i on queda, i quan el tingui localitzat pensaré un pla per acostar-me al màxim a l'Arale tenint en compte els següents punts:

    1-El deuen tenir ben guardat
    2-No m'hi deixaran entrar fàcilment (potser requerirà autorització?)


    Puc provar de tornar a enviar un e-mail a l'Eulàlia i creuar els dits perquè digui alguna cosa. Passi el que passi ja us n'aniré informant :)

    ResponElimina
  3. "Tens cap pla per infiltrar-te a la càmbra de seguretat? O penses almenys apropar-ti i acariciar la porta??? :D "


    xDDD com a última opció, sempre podrem dir que ho vam intentar i ens vam quedar a les portes...

    ResponElimina
  4. jajajaja, si envia un mail a l'Eulàlia!

    "2-No m'hi deixaran entrar fàcilment (potser requerirà auto [...]"

    NoOoOO,NO TE LA DONARAN A L'AUTORITZACIÓ! Potser el que requereix és posar-se vestits negres de goma o fibrearanya, amb guans i calçat silenciador, introduir-se de nit, crackejar les claus de seguretat i avançar a quatre grapes pels conductes de ventilació fins al laboratori d'alta seguretat per a restes neanderthals ben preservades de 30000 anys d'antiguitat... i llavors penjar-se d¡un cable d'acer i descendre fins a quedar flotant horitzontal a un pam per sobre del taüd de la arela, nas contra nasal, celles contra cresta supraciliars, llavors treu curosament la càmara digital de la butxaca i pren una foto.

    Això sí, que no et caigui ni una una gota d'emoció, ni de saliva per badar la boca, no et pots permetre contaminar la mostra!!!

    Jo et puc recolzar amb el supor logístic des d'aquí xD :P

    ResponElimina
  5. gota de suor... em menjo paraules :S

    i volia dir arale esclar! jeje

    ResponElimina
  6. "NoOoOO,NO TE LA DONARAN A L'AUTORITZACIÓ! Potser el que requereix és posar-se vestits negres de goma o fibrearanya, amb guans i calçat silenciador, introduir-se de nit, crackejar les claus de seguretat i avançar a quatre grapes pels conductes de ventilació fins al laboratori d'alta seguretat per a restes neanderthals ben preservades de 30000 anys d'antiguitat... i llavors penjar-se d¡un cable d'acer i descendre fins a quedar flotant horitzontal a un pam per sobre del taüd de la arela, nas contra nasal, celles contra cresta supraciliars, llavors treu curosament la càmara digital de la butxaca i pren una foto."

    Però Adrià, tu no has pensat que si faig tot això, qui anirà a parar al taüt seré jo!? A més, el pobre Arale (sembla que és un home, de moment) sembla que està enganxat en un blog de pedra molt dur, i caldran serres i destrals per treure'l d'allà dins! Si gairebé no es veu, pobre! Per les fotos, només es veuen una mica les vèrtebres, el cap deu haver quedat dins del bloc de ciment: encara no sabem quina cara fa, és fantàstic! És com destapar un ou kinder, encara que aquest sigui una mica més dur de mastegar.

    "Això sí, que no et caigui ni una una gota d'emoció, ni de saliva per badar la boca, no et pots permetre contaminar la mostra!!!"

    El que m'imagino és que al moment de fer la foto el cable d'acer faria "CREC" i el meu cap s'estavellaria contra el ciment de l'Arale. Això si que seria divertit, que l'endemà al matí els forenses tinguessin dos cadàvers no identificats per analitzar en comptes d'un :P

    AAra parlant seriosament: miraré d'enviar-li un correu a l'Eulàlia d'aquí uns dies, perquè m'imagino que abans de fer el TAC hauran de treure el pollet de dins de l'ou.

    ResponElimina
  7. "[...]el cap deu haver quedat dins del bloc de ciment: encara no sabem quina cara fa, és fantàstic! És com destapar un ou kinder, encara que aquest sigui una mica més dur de mastegar."

    sí, sona fantàstic!

    No crec que trenquis un cable d'acer, però sinó el podem fer de fibra de carboni o de teranyina. Però tens raó, millor esperar uns dies i esperar a que trequin l'ou!

    ResponElimina