Experiments casolans: l'Homo neanderthalensis era més ràpid que el Canis familiaris

Fa poques setmanes vam tenir el plaer de llegir un estudi que deia el següent: ... Calculations show that Neanderthal men could have been able to cover 15-20 meters within 1-2 seconds, which is enough for a unexpected and successful attack. This means that Homo neanderthalensis were very fast and accurate hunters.



Traduït al català: els neandertals podien recórrer 15-20 metres en un temps d'entre 1 i 2 segons. Aquesta dada sorprèn, perquè en cas de ser certa, volia dir que els neandertals tenien unes capacitats físiques... sobrehumanes.

Com que les xifres no m'acaben de convèncer, el que he fet ha estat posar-me a mi mateixa com a conillet d'índies un altre cop a veure si em podia aproximar a la Marca Neandertal, ni que fos de lluny; o sigui que m'he dit: Maria Lluïsa, ara toca fer una mica d'exercici, que és bo pel cos i per la ment! I me n'he anat en un descampat. També m'he endut el mòbil per cronometrar, però després me n'he adonat que era millor cronometrar de cap, perquè és bastant incòmode córrer a tota velocitat i al mateix temps anar controlant el temps des de la pantalleta del mòbil.

He calculat una distància aproximada d'entre 15-20 metres i he fet el pre-escalfament, que ha consistit en uns petits saltirons per anar preparant els músculs (en el meu cas, tenen més forma de musclu que de múscul...) del cos. No tinc sobrepès ni cap cama trencada, de manera que *suposo* que la meva marca hauria de ser comparable a la de qualsevol HAM amb una constitució física semblant a la meva.

M'he posat una petita recompensa a la meta per motivar-me una mica -fa molt que no faig carreres- una llauna de Nestea, per refrescar-me la gola.



Tant bon punt he començat a córrer, he anat contant mentalment els segons que anaven passant: un, dos, tres, quatre, cinc! Al primer cop, he trigat entre 5 i 6 segons a recórrer aproximadament 15-20 metres.

Espifiada!! Nooo això queda molt lluny de la Marca Neandertal!!! Com em dic Maria Lluïsa, que ho haig de tornar a intentar!

Un altre cop m'he posat a la línia de sortida i aquest cop m'he imaginat que a la meta m'hi esperaven tota la col·lecció de còmics d'en Roudier. Seguint el mateix procediment, aquest cop he trigat un altre cop, 5 segons.



M'he maleït a mi mateixa, i ho he volgut tornar a intentar. Aquest cop, a la meta m'hi esperaven, no una pila de còmics neandertals sinó... un caçador neandertal... molt sexxxxy... que em deia que hi anés amb el diiiiiit!!!!!!!!!

He començat a córrer un altre cop amb totes les meves forces cap al caçador neandertal, fent un crit desesperat AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA a veure si això em donava forces! Un, dos, tres, quatre.... PER FI! Ja havia arribat a la meta, però... el caçador ja no hi era, la única cosa que hi havia era... jo mateixa esbufegant i amb cara de pomes agres, perquè encara que hagués millorat una mica, la Marca Neandertal era una cosa físicament impossible d'assolir per mi. Per tant, avui ha quedat comprovat que en una cacera neandertal, no només em quedaria enrere, sinó que els neandertals se'n riurien de mi, em deixarien sense menjar i probablement m'expulsarien del grup per ser una càrrega molt feixuga (sanglots).

D'acord, un podria dir que les capacitats dels neandertals no són sobrehumanes, sinó simplement que els mals hàbits i el sedentarisme han rebaixat les meves qualitats físiques per sota dels límits humans. És per aquest motiu que amb mi hi he portat el meu company de quatre potes, una cua i dues orelles caigudes, que trobo que sap córrer força millor que jo. Es tracta d'un mastí de 3 anys que deu pesar cap a 50 quilos, i a qui li agrada molt anar a buscar la pilota.



I això mateix és el que ha fet: m'he col·locat a línia imaginària de sortida amb el cronòmetre mobil·lar a punt i el mastí i la pilota a la mà, ensenyant-li. El gos ha començat a remenar la cua, encegat amb els encants d'aquella cosa rodona que es movia per damunt del seu cap. Aquest cop també ho he hagut de fer sense el mòbil, perquè en descobrir-lo, el mastí ha començat a mostrar-hi cert interès (pegues que tenen els experiments casolans). Tant bon punt he llençat la pilota tant lluny com he pogut, he començat a comptar mentalment. El mastí, com era previsible, ha sortit disparat en direcció a la pilota. En el moment en què m'ha semblat que havia arribat a la meta, he parat de comptar. Havien passat 2 segons.

He repetit el procediment unes quantes vegades, i sempre passaven dos segons, gairebé 3. Així doncs, he arribat a la conclusió que encara que la Marca Canina fos millor que la meva, continuava sent pitjor que la Neandertal. Per tant, tant jo com el gos hauriem patit les burles i humiliacions neandertals a l'hora de participar en una cursa. Segur que ens haguessin fet fora del clan i tot (sanglots).

Molt bé, però tot i així, algú podria dir que el mastí tampoc no està en forma, que la seva alimentació no és l'adequada, que la manera de cronometrar és força imprecisa per no dir molt, que la pilota no era una motivació suficient per fer-lo córrer al límit de les seves forces, etc. Com a bons experimentadors, tant jo com el mastí hem d'estar preparats per rebre crítiques.



Tot i així, em permeto el luxe d'arribar a la conclusió, amb el meu experiment casolà, que les qualitats físiques neandertals, a més a més de ser sobreHAM, també són sobrecanines, d'acord amb els càlculs fets fins al moment, és clar. Impressionant.