diumenge, 27 de febrer de 2011

Benzú: el lloc d'on venim tots

Si hi ha una cosa en què tots els arqueòlegs i entesos en homínids es posen d'acord al món, tant els multiregionalistes, com els bi com els mono, és que la cova Benzú no hauria de ser allà on és, sinó, en qualsevol altre lloc que no fos allà on es troba, és a dir, a Ceuta, que vol dir a tocar de l'estret de Gibraltar.
La cova Benzú podria haver estat localitzada, per exemple, al desert del Kalahari, i llavors ningú no ho hagués trobat estrany. O fins i tot al peu del Kilimanjaro, que seria la cosa més normal del món. O també, per què no, a la Índia, associada al Tah Mahal i el seu proverbi mundialment famós: la caminada més llarga comença amb un sol pas. Un proverbi que no s'acaba de complir amb el cas de la cova Benzú.



Què és la cova Benzú? Una violació de les lleis de l'antropologia. Un laberint sense sortida. Un túnel sense llum. Una burla a totes i cada una de les teories que s'han formulat fins ara sobre l'evolució humana. Un maldecap pels partidaris dels neandertals subdesenvolupats.

Què és el que la fa tant neandertal, a la cova Benzú, com per trencar tots els esquemes? Quin mal ha fet la cova Benzú perquè ara tothom se la miri de reüll? No és el seu aspecte exterior, que és molt semblant al de qualsevol cova del món. Tampoc no és l'interior, que no es pot comparar amb la bellesa de la cova de Nerja, almenys la bellesa que es pot veure amb els ulls. Ni tant sols els animalons que hi ha dins. És, ni més ni menys, el que hi ha -o hi va haver- a sota.

El "sota" de la cova de Benzú és com un pou sense fons: l'any 2009 uns quants arqueòlegs espanyols hi van anar a excavar amb totes les bones intencions del món, i el que es van anar trobant, sense esperar-s'ho, és que el pou era ben negre, i a més a més, no se'n veia el fons. De moment, s'ha pogut datar el nivell de més al fons, que té ni més ni menys que 250.000 anys, però és clar, a partir d'aquí és fàcil especular que es podria arribar als 300.000 anys si el pressupost ho permet.



I què hi ha associat a aquests estrats tant profunds? No us ho creureu: ni més ni menys que indústria mosteriana, la típica dels i les neandertals. Carregeu-vos de paciència, perquè això només és l'entrada del laberint. Si voleu continuar endavant, que sapigueu que al sud de la península no s'hi ha trobat mai un mosterià tant antic, el més antic fins ara és el d'un jaciment valencià, i ni així supera els 100.000 anys.

Problema! Si els neandertals van fer mosterià al nord d'Àfrica abans que al sud de la península on no en tenim cap dubte que hi van viure, això només pot significar dues coses:

1- Van creuar l'estret
2-Si les dates són correctes, la direcció hauria estat de sud a nord, i no pas al revés.

Aquests dos supòsits tenen uns quants punts discutibles. Comencem pel segon, que és més fàcil que el primer:

Els neandertals semblen ser descendents dels H.heidi... i dels Antekessors. No només ho semblen, sinó que analitzant-ne les dents (Gómez Robles) es veu clarament una associació filial entre uns i altres. A més a més, no s'ha trobat mai cap neandertal a l'Àfrica.



El segon punt compta amb una explicació alternativa: el mosterià no va ser fet pels neandertals, sinó per humans moderns. Sabem que ja n'hi havia uns quants a la zona fa uns 160.000 anys, els nostres 4 amics centmilenaris de Jebel Irhoud. Si els J.I ja fabricaven mosterià fa 160 milenis, no és d'estranyar que també s'apropessin a la cova Benzú i gaudissin de les seves meravelloses vistes al mar. A més a més, cal afegir-hi que segons els arqueòlegs, la gent que va habitar la cova Benzú fa uns 200.000 anys eren uns pescadors excel·lents.

Tornem al tema: si el mosterià de la cova Benzú va ser fet pels humans moderns, i les capes més antigues tenen gairebé 300.000 anys, hi ha un petit problema: que l'Out of Africa haurà d'incorporar la paraula "North" davant d'Àfrica. Això és així per una simple qüestió cronològica: si les restes d'HAM més antigues trobades a Etiòpia (d'on es creu que venim tots) tenen uns 160.000 anys i les de la cova Benzú arriben als 300.000, la migració es va produïr de nord-oest a sud-est, i no pas al revés, com ens han estat dient fins ara.

Això no és pas el que semblen suggerir els anàlisis d'ADN, però de totes maneres ningú no sap quina filiació tenien els Jebel Irhoud. Si el mosterià del nord d'Àfrica va ser fet per humans moderns i els neandertals mai no es van atrevir a creuar l'estret, aleshores caldria retocar alguns postulats de les teories vigents.

Cansats? Doncs no hem arribat ni a la meitat del laberint. Encara hi ha un altre punt negre: la classificació dels J.I. Fixeu-vos com n'és de ràpida i eficaç, l'evolució: l'any 1991 eren neandertals africans, i el 2007 es van canviar a Homo sapiens, com qui es canvia de nacionalitat. Sembla que aquest últim paper, doncs, descartava qualsevol possible relació dels J.I. amb els neandertals, i els acostava a d'altres H.sapiens més antics i també als Skhul/Qafzeh. Queda clar, fent un cop d'ull al crani de J.I. que aquest no és un neandertal d'allò més clàssic, almenys.



Abans de negar completament, però, qualsevol possible contribució neandertal a la gent de J.I. que d'altra banda ens facilitaria una mica les coses, m'agradaria comentar un parell d'estudis.

http://www.pnas.org/content/early/2009/03/20/0808160106.full.pdf

Aquest primer tracta d'una comparació de cranis ben interessants, entre neandertals, homínids més arcaics, HAM moderns i HAM antics. A la pàgina 3 s'hi poden veure els resultats de la comparació: si ens hi fixem, els neandertals cauen en un grup a part dels H. sapiens, però en canvi J.I 1, tot i que no arriba a entrar de ple dins del grup neandertal, sembla que hi mostra més afinitat que no pas els altres HAM antics amb els quals hi està relacionat. Cal destacar que els Qafzeh de fa 100.000 anys que van viure a l'orient mitjà tampoc no mostren cap afinitat especial pels neandertals.

Un altre estudi molt recent, del blog Dienekes, -que de vegades té coses bones- en què es classifiquen, mitjançant el programa MCLUST, cranis de gent de tot el món, HAM antics i neandertals. Entre el "cluster" neandertal s'hi han encabit, entre d'altres, J.I 1 i Skhul 5, un altre individu difícil de classificar. Pel que sembla, les afinitats d'aquests dos fòssils amb els neandertals no són casualitat:

First of all, notice that cluster #6 is a Neandertal cluster. It includes La Ferassie I, La Chappelle, Skhul V, Shanidar 1, Djebel Irhoud 1. Of course I am aware that there are controversies about some of these skulls, but, MCLUST doesn't seem to have any doubts: they are all placed in cluster #6 with 100% probability and no other skulls have any probability of belonging to this cluster.

http://dienekes.blogspot.com/2010/12/world-craniometric-analysis-with-mclust.html

Molt destacable és el fet que cap dels humans moderns analitzats mostri afinitat pels neandertals.



Estiguin ben fets o no, aquests dos estudis com a mínim suggereixen que els Jebel Irhoud no eren indiferents del tot al patró neandertal. D'altra banda seria força lògic que la indústria mosteriana que es troba repartida per tot el nord d'Àfrica inclòs el Sàhara tingui alguna cosa a veure amb els neandertals i no sigui fruit de coincidències molt casuals.
Tot plegat ens afegeix un nou problema -com si no en tinguéssim prous!- en aquesta complicada història: si Skhul V, datat en 90.000 anys mostra afinitats neandertals quan la presència neandertal a l'orient mitjà és força més tardana, i en canvi els Qafzeh no, i els Jebel Irhoud que van viure a l'extrem nord-occidental d'Àfrica sí, llavors... qui va venir d'on i des de quan?!

Aquesta pregunta és impossible de respondre, encara que és molt significatiu el fet que sembla que els HAM dels quals venim els europeus i els asiàtics occidentals no els van fer ni cas, als neandertals.

Per si el vostre cap encara no està a punt d'explotar -com el meu- cal confessar que encara falta la part més complicada: la de les indústries. En primer lloc, cal dir que ningú no sap com van anar les coses, i que només tenim una sèrie de dates que es mouen, ara cap endavant, ara cap enrere.

El mosterià sembla que va estar present al nord d'Àfrica des de fa 200.000 fins els 70-80.000 anys. És en aquest punt, on, d'acord amb un estudi de la cova Rhafas (Marroc), on s'hi ha trobat indústria mosteriana i ateriana alhora, el mosterià nadiu va ser substituït per l'aterià. Però no va ser una substitució total, sinó més aviat una evolució: l'aterià seria descendent del mosterià i no pas una indústria importada des de qui sap on.



Aquest aterià data de fa entre 175.000 anys fins només 15.000 d'acord amb algunes fonts. Si aquestes dates estan bé, això voldria dir que aterià i mosterià van conviure pacíficament durant desenes de milers d'anys, una cosa que em sembla força estranya.

Per acabar, perquè tots sabem que la cova Benzú és com l'univers mateix, que no té principi ni final, cal dir que ningú no sap què va passar amb els aterians/mosterians de fa més de 100.000 anys. D'acord amb l'ADNmt, els nord-africans actuals tenen uns 50.000 anys com a màxim, però és clar, tal com sabem, assegurar que els neandertals no van viure mai al nord d'Àfrica i que els Jebel Irhoud es van extingir completament amb l'ADNmt és com assegurar que estem sols a l'univers perquè amb els nostres telescopis i radars no hem pogut detectar res fins ara.

Alguns han suggerit que aquests homínids, que com que no sabem a quina espècie pertanyen, anomenaré Y (la X ja està ocupada) i que per cert, tenien unes dents molt grosses, com les d'en Ronaldinho, van migrar cap una altra banda quan el clima es va fer més àrid. On, ja no ho sap ningú, però com a pista m'agradaria afegir que potser alguns van arribar fins al sud de la península ibèrica; d'aquesta manera podríem explicar algunes particularitats morfològiques i culturals dels neandertals del sud d'Europa. És només una hipòtesi, i és que pel que fa a la cova Benzú, només sabem que... no sabem res.



Ho veieu? Ho veieu el mal de cap i les ganes de matar algú que ens pot provocar una cova de no res?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada