Quins són els orígens dels neandertals? Quan, com i per on van arribar allà on els sapientíssims se'ls van trobar quan van iniciar la seva expansió per tot el globus terrestre?
Comencem pel principi: els neandertals es creu que van aparèixer fa uns 230.000 anys a Europa. Dic es creu, perquè és a partir d'aquesta data quan els fòssils trobats a Europa presenten les característiques típicament neandertals. I si anem més enllà? Ens trobem els H. heidelbergensis, uns altres europeus. Aquests es creu que haurien viscut a Europa des de fa 500.000 anys fins a l'aparició dels neandertals. I què passa amb els antekessors? I l'Homo georgicus? I els erectus? Tots ells també van trepitjar Europa en algun moment o altre. Quina relació tenen amb els neandertals?
Preguntes sense resoldre. De moment, la genètica i la morfologia ja han començat a dir-hi la seva, però no ens han pas aclarit les coses, tot al contrari: estem més perduts ara que mai.
Quines teories hi ha del COM i el QUAN, és a dir, COM van aparèixer els neandertals i QUAN, de qui són descendents? N'hi ha 3 de principals:
-Orígen remot europeu. Els seus avantpassats van arribar a Europa procedents d'Àfrica fa 1,5 milions d'anys, i van anar patint canvis morfològics fins arribar a convertir-se, fa 230.000 anys, en neandertals.
-Orígen africà antic: Un grup d'H.heidelbergensis que corria per Àfrica fa 500.000 va decidir abandonar el calorós continent per cercar una mica de fresca. La resta de Heidelbergs van romandre a l'Àfrica en la seva forma més Rodhesitzada (és així com s'anomenaven els africans) i van evolucionar fins donar lloc als moderns.
-Orígen africà recent (extret del llibre d'A. Rosas): Un tal H. helmei, d'ascendència desconeguda, però africà de cap a peus, va deixar el seu continent bressol fa 300.000 anys per anar cap a Europa. Aquest helmei també seria l'avantpassat dels moderns. L'evidència ve d'un tipus d'indústria lítica compartida pels neandertals i els moderns de Qafzeh/Skhul alhora. No cal que digui que és la menys acceptada.
Ens falta el PER ON. Per on van entrar aquests homínids? Resposta curta: ningú no ho sap.
És molt difícil esbrinar les rutes migratòries d'homínids que van viure fa milions d'anys. Hi ha un parell de possibilitats:
-L'orient mitjà: van saltar d'Egipte fins la península Aràbica i van continuar pujant, fins que finalment van tombar a mà esquerra per accedir a les terres europees (serveix per fer-vos un petit esquema mental?). El georgicus ja corria per l'est d'Europa fa gairebé 2 milions d'anys.
-El nord d'Àfrica: un cop establerts allà, van haver de creuar l'estret de Gibraltar o bé saltar a Sicília i des d'allà a Itàlia. Les restes humanes més antigues fins ara descobertes a la península Ibèrica daten d'1,5 milions d'anys, i possiblement més. Seria, per tant, anterior a la presència dels antekessors. Un altre homínid per fer més alegre la festa?
De totes maneres aquestes dates no ens diuen gran cosa. En qualsevol moment poden aparèixer restes més antigues i desconeixem completament els patrons migratoris d'aquests homínids. En qualsevol cas sembla ser que provenien d'Àfrica (perquè és allà on s'hi han trobat els homínids més antics, com ara l'habilis).
Què ens diuen, la morfologia, la genètica i l'arqueologia?
*Els llinatges mitocondrials dels neandertals i dels moderns van tenir una avantpassada comuna que va viure i morir fa uns 600.000 anys (però que baixen fins a 450.000 quan es compara l'ADNmt de la senyora X).
*El genoma neandertal dóna de promig una divergència del llinatge modern de 825.000 anys.
*Però... en el mateix article, un científic americà, empleant un altre mètode, va arribar a un temps de divergència entre els 300.000 i 400.000 anys. Aquest americà va ser fortament criticat, fins i tot es va arribar a postular que li van deixar fer les estimacions per tenir-lo content, com qui dóna un caramel de maduixa a un nen petit perquè no plori. Sembla ser que el pobre tampoc no ho va fer gens malament. Ara bé, hi ha un salt de 400.000 anys amb l'altra estimació, això cal tenir-ho en compte.
*Segons la morfologia dels seus queixals, els neandertals es van separar del llinatge modern fa 1.000.000 d'anys (amb un 60-80% de fiabilitat).
*Els neandertals més antics han estat trobats a la península ibèrica, i també hi ha un possible jaciment molt similar als del sud de la península al Marroc. És per això que hi ha antropòlegs que creuen que els neandertals van passar d'un cantó a l'altre, possiblement durant una glaciació, en què l'aigua estava glaçada i era fàcil passar-hi per sobre.
*Els neandertals presenten afinitats morfològiques amb els H.heidelbergensis (com costa d'escriure), senyal que mantenien alguna relació amb ells més que circumstancial.
*Durant la seva conferència a la UAB, Carles Lalueza va explicar que el genoma neandertal també donava indicis d'encreuaments amb grups més arcaics. És a dir: que els neandertals provenien en part d'una línia que es va separar del tronc modern molt després que d'una altra línia amb la qual es van encreuar també. Espero saber més notícies d'aquest tema tan interessant i inexplorat d'aquí poc. Si es confirma, voldrà dir que els neandertals tenien una estructura genètica ben complexa i no eren el procés d'evolució linial d'aquells antekessors. Si encara tindrà raó, l'Alan Templeton, amb el seu Out of Africa again and again, i els neandertals seran uns africans més que durant la seva colonització d'Europa i Àsia es van trobar uns altres grups més arcaics amb els quals de tant en tant no es podien resistir als encants d'alguna senyora o senyor X (de què em sona...?).
De moment, amb les dades de què disposem per conèixer la història evolutiva dels neandertals, tant de la genètica, com de la morfologia i de l'arqueologia, només podem dir una cosa: AUXILI AIXÒ NO QUADRA PER ENLLOC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Se ha extendido la idea de que en el artículo del genoma neandertal hay una cronología corta y una larga y que son contradictorias y eso no es correcto. Es fruto de la lectura del artículo sin realmente entender los conceptos que se utilizan (lo cual es muy lógico ya que no son nada obvios ni sencillos).
ResponEliminaNo se trata de datos contradictorias, sino de estimaciones de DOS CONCEPTOS distintos, hallados con metodologías diferentes.
Además los propios autores consideran ambas estimaciones "muy aproximativas", por basarse en la "incierta" fecha/intervalo de 6,5/5,6-8,3 m.a. para la separación de chimpancés y "nuestros" homínidos.
En realidad el Genoma Neandertal apoya cronologías más bien cortas (muy cortas de hecho) y aleja la posibilidad de cronologías largas.
Por un lado está la fecha de "divergencia de la secuencia del ADN" entre las poblaciones estudiadas que es un concepto ABSTRACTO, una medida "genética" y no de tiempo real.
Esta divergencia, insisto, no es una cifra de separación real de poblaciones. Es importante entender que esta fecha no marca la separación real de dos especies o subespecies.
En el artículo se da la fecha de 825.000 años.
Para entender mejor este concepto, se puede considerar que es posible encontrar hoy en día dos poblaciones humanas actuales en las que, a partir del estudio del genoma de individuos concretos, se determinen datos de "divergencia de la secuencia del ADN" sólo ligeramente menores, entre esas poblaciones (por lo demás perfectamente humanas ambas).
Por otro lado esta la "divergencia de poblaciones". Esto ya es un dato que, aunque muy estimativo y con muchos "fallos" aún, SI que intenta dar una fecha real.
Se data el momento cuando se supone que cada grupo dejó de intercambiar genes. Esta fecha que "quiere" ser real, al menos como propuesta.
En el artículo se pone ese momento como un intervalo (ojo, un intervalo no una fecha única): 270.000 a 440.000 años.
En el propio texto te explican estas diferencias, aunque de manera hipercondensada y es fácil pasarlas por alto:
"Population divergence, defined as the time point when two populations last exchanged genes, is more recent than the DNA sequence divergence because the latter is the sum of the time to population divergence plus the average time to the common ancestors of DNA sequences within the ancestral population. "
Gràcies per l'aclariment! De fet aquesta crítica la vaig trobar en una discusió entre en Maju (d'un blog anomenat Leherensuge) i Dienekes, que és d'un altre blog de genètica humana molt famós. Suposo que ells també ho devien entendre malament.
ResponEliminaLlavors els 825.000 eren els anys de divergència respecte la seqüència d'ADN, i els 350.000 de quan es creu que les dues poblacions es van separar definitivament, l'americà no havia fet res de mal fet.
Però això també és contradictori, segons aquell estudi de l'Aida Robles que va fer amb les dents de diferents cranis d'homínids i que situa la divergència fa 1.000.000 d'anys. Per altra banda sembla que també hi va haver encreuaments entre diferents poblacions que van donar lloc als neandertals, la qual cosa encara ho complica més tot.
En base a les dades de què disposem, jo suposo que els neandertals provenen, com a mínim, de dues poblacions diferents:
-Una que es va separar del llinatge modern fa uns 900.000 anys.
-Una altra que es va separar fa molt menys (uns 350.000).
També ens queda l'ADNmt, que situa la última avantpassada comuna fa uns 600.000 anys, i que encara ho complica més tot.
Efectivamente la estimación aportada por Gómez Robles parece contradictoria con la del Genoma Neandertal.
ResponEliminaHabría que comparar las "mates" y los razonamientos detrás de cada estimación para valorar cual tiene más lógica.
Lo que yo puedo aportar es que, a pesar de todos los "peros" que existen, los razonamientos y las "mates" trás el estudio del Genoma Neandertal son bastante solidas (no en vano hay mucha gente muy buena en métodos cuantitativos detrás).
En cuanto a los dientes, yo diría (a priori) que NO deben ser muy buenos "relojes" evolutivos, ya que:
1. Son rasgos fenotípìcos, de la expresión "física" de los genes y no los genes en sí, lo cual ya es una desventaja como "reloj" evolutivo de cualquier especie.
2. En un arbol evolutivo humano que tiende a representarse con una ramificación típica del "equilibrio puntuado", los cambios fenotípicos serían aún peores "relojes" evolutivos. Al menos, respecto a un escenario más lineal, que los investigadores de Atapuerca siempre han rechazado.
(Nótese la adscripción científica de Gómez Robles y que su trabajo es también el resultado de la interacción con sus tutores/colegas).
Aqui, una página donde Arsuaga explica lo del "equilibrio puntuado":
http://www.atapuerca.tv/cuaderno/index.php?cuaderno=18
Dicho todo esto, insisto en que no tengo ni idea de las "mates" detrás del trabajo de Gómez Robles, y que mi opinión se basa en el Genoma Neandertal y en las pocas noticias de prensa que he leído sobre esta autora.
Després també hi ha el problema dels encreuaments: els neandertals potser provenien d'un o més grups diferents i això podria no veure's reflectit en la morfologia, però en canvi sí en el genoma (pensa per exemple en el cas d'europeus i asiàtics, que si ens analitzessin les dents no hi trobarien cap rastre neandertal).
ResponEliminaJo també desconec els procediments matemàtics utilitzats en l'estudi d'aquesta antropòloga, però fixat que els marges d'error són força grans, entre el 20 i el 40%. Aquesta autora també diu que els antecessors ja mostren certes afinitats amb els neandertals, i que per tant no serien avantpassats de la línia moderna.
Les dades de l'ADNmt tampoc no semblen coincidir bé ni amb les de l'ADN nuclear ni amb les d'aquest estudi.
Arribats en aquest punt, ja no sé què pensar.